dijous, 20 de desembre del 2018

J. L. SAMPEDRO: LA SONRISA ETRUSCA


El club de lectura de nit ha acabat l'any llegint i comentant el llibre La sonrisa etrusca, de l'autor José Luis Sampedro.

En principi, el llibre havia agradat unànimement per la seva tendresa. Es va valorar  molt positivament l’evolució que fa el protagonista cap a una sensibilitat més femenina, encara que no tothom va estar d’acord que el personatge evolucionés massa.
Certament que vam trobar que el motor del canvi era el seu nét acabat de néixer, però alguns pensàvem que més que el fet de ser avi d’una criatura desvalguda el que va despertar en ell l’amor pel nen va ser el nom, Bruno, que li recordava a la seva pròpia joventut. De fet, el protagonista havia lluitat contra els alemanys en la Segona Guerra Mundial en Itàlia i és aquesta faceta seva de partisà la que recorda constantment, a la vegada que converteix el seu amor pel petit Bruno en una autèntica guerra, contra el fill i la cunyada que fan servir mètodes de criança diferents dels tradicionals.
La guerra i l’amor havien estat els protagonistes de la vida de Salvatore i en els seus darrers temps la memòria li fa recordar als seus antics amors, les batalles guanyades i les amistats i enemistats. Veiem un tipus d’home molt tradicional –salvatge va dir una lectora- que ha viscut experiències típicament masculines.
També es va valorar  la manera com l’escriptor posa en evidència la contradicció entre el món rural en la seva Calàbria natal i l’urbà en la gran ciutat que és Milà.
De tota manera, de mica en mica van anar sortint les febleses del llibre.  Resulta massa ensucrat i llarg en algunes escenes, amb un llenguatge que a alguns dels lectors resultava anacrònic i a d’altres molt llunyà de la seva experiència personal.  Tot li surt relativament bé al Salvatore, hi ha una sèrie de casualitats inversemblants,  personatges massa arquetípics, etc.
Són defectes, però, que no han impedit  que tots els lectors gaudíssim  d’una lectura senzilla que ha estat  capaç de treure’ns més d’un  somriure, alhora que ens ha fet reflexionar al voltant de temes profunds com ara la joia de viure, l’amor, la vellesa, la malaltia, l’amor dels avis pels néts, etc.

Li posem nota   7  7  8  8  7  7  7  7=  7.25