divendres, 28 de maig del 2021

CAMILA SOSA VILLADA: LA MALAS

Gràcies a la lectura podem posar-nos en la perspectiva de persones que han tingut una vida diferent a la nostra. Poden ser d'una altra cultura, d'un altre temps, d'una altra classe social.
Camila Sosa Villada és una veu de la literatura transgènere. És a més una famosa actriu en Argentina en l'actualitat.

El llibre que avui us proposem no és en absolut una lectura fàcil. Posar-se en la pell de Camila Sosa és posar-se en el lloc de qui va néixer amb una orientació sexual (i en un cos)  diferent d'allò que tradicionalment s'ha entès com a normal i en un país i classe social que no posava precisament les coses fàcils.

La novel·la autobiogràfica a la qual avui ens referim es diu Las malas. Està situada en l'Argentina de finals del segle XX, començaments del XXI i és el relat d'un noi que des de ben jove va voler ser noia, qui va haver de lluitar contra la pobresa i la ignorància d'un pare alcohòlic i agressiu i que va viure uns anys de joventut devastadorament difícils.

Com la d'alguns animals, ens diu l'autora, cada any de la vida d'una persona travesti compta com uns quants de qualsevol altra. I sí, resulta terrible llegir el patiment físic, les substàncies tòxiques amb les quals les travestis d'aquesta història castiguen el seu cos per adquirir certes formes femenines, l'alcohol i les drogues que les narcotitzen per aguantar, viure de nit per no ser vistes i assetjades pels veïns, fer servir el cos com a eina per guanyar-se la vida, prostituir-se, rebre pallisses sovint, per part d'alguns clients, per part de la policia... Resulta terrible llegir una vida que comença amb el patiment de no ser acceptada per la mateixa família, de no sentir-se estimat, de rebre reprimendes sovint.

Per l'altra banda, trobem la tendresa de formar part d'un grup d'autoajuda mútua, de fer d'infermeres, de cuidadores quan les coses es presenten malament. De compartir menjar, de tenir una família amb la qual celebrar les festes. De tenir tantes ganes d'estimar, fins a ser capaces d'acollir a un nadó amagant-se de la societat, del nom que li posen al nadó, el Brillo de los Ojos. D'envejar, però alegrar-se, d'aquella companya que ha trobat un home que l'estima fins a la mort.

El parc de la ciutat de Córdoba (Argentina)  és el centre del món d'aquests éssers marginals que arrosseguen múltiples ferides. Camila és la més jove d'aquest món, l'acabada d'arribar, i és ella qui a poc a poc ens va situant en persones i situacions, de vegades grotesques, de vegades fantàstiques, molt sovint dramàtiques. La Camila també rememora el seu passat a un poble de la muntanya míser i fred a on va viure les primeres aventures i es va descobrir a si mateix.

No és una història fàcil, però atrapa amb el seu llenguatge argentí de carrer (potser fins i tot haurem de mirar un diccionari) , amb algunes històries d'amor i desamor, amb els apel·latius -"El Brillo", "Los hombres sin cabeza" - amb alguns personatges certament entranyables.

Aquesta novel·la no és fàcil, no és convencional, però és la veu imprescindible d'un grup social  marginat, és literatura, és ficció, però és realitat. És un espai per la reflexió, són en realitat tan dolentes "las malas"?

Podeu trobar Las malas en la nostra biblioteca o en l'espai ebiblio

 

 

dimecres, 26 de maig del 2021

ALESSANDRO BARICCO: SEDA (CLUB DE LECTURA DE NIT)

La darrera reunió del club de nit va girar entorn del llibre Seda, una petita història de l'italià Alessandro Baricco, publicada l'any 1996.

Ha estat tota una troballa, ja que el llibre va agradar unànimement. Una lectora va dir que li va semblar un poema. Tothom vam estar d'acord.

La història és la d'un comerciant francès de sedes, Hervé Jouncour- qui viatja al Japó per aconseguir cucs per la indústria de teixits de seda, a la qual es dedica el seu poble natal al complet.

Al llarg de quatre viatges –en quatre anys diferents- assistim a una relació entre una misteriosa dona "d'ulls no orientals" i Hervé.
Però no és una relació a l'ús, ja que no hi ha cap contacte físic. És una història molt més delicada i només esbossada, però que porta conseqüències tant a l'Hervé com al seu poble.

L'Hervé està casat amb l'Hélène, que és la dona que l'espera a casa quan torna dels seus viatges. És la seva una relació convencional tot i que l'autor ens fa coneixedors de les grans virtuts de la dona. Però no és fins al final de la història quan coneixem l'autèntica dimensió humana de l'Hélène.

Gràcies a una de les nostres lectores vam tenir una bona estona de xerrada reflexionant sobre aspectes pràctics de la novel·la. Com es va assabentar l'Hélène de la història japonesa de l'Hervé? La Teresa ens va il•lustrar, donat que era la tercera vegada que llegia el llibre i s'havia fixat en una escena que li va semblar fonamental. I tots vam estar d'acord en el fet que tenia raó. 

L'Hervé era un home que vivia conforme als usos. El seu pare va voler que fos militar i ho va ser, fins que va aparèixer a la seva vida un personatge emprenedor que el va veure com la persona ideal per portar el negoci de la seda al poble, de manera que el seu camí va canviar d'una manera externa a ell. L'únic acte totalment seu és emprendre el quart viatge al Japó.

El llibre està escrit com si fos un conte i resulta deliciós de llegir. Les coses no s'expliquen amb detall, només s'esbossen. El lector ha d'estar atent.
Malgrat la cruesa d'algunes escenes, la manera en què està escrit fa que el patiment per als lectors sigui mínim. A més, l'autor deixa moltes coses a la nostra imaginació, molts enigmes que podrien completar la història, però que Baricco deixa perquè nosaltres pensem allò que vulguem.
Hi ha una càrrega de contingut eròtic, molt fi, molt sofisticat i molt sensual.

És un llibre molt emocionant en el que és més important l'esperit i les emocions que no pas els esdeveniments en si.
És una trobada entre Orient i occident.
És una petita joia que tots hem estat feliços de llegir.

Des del club de lectura de nit, us recomanem Seda, una història tan curta com intensa.

dilluns, 24 de maig del 2021

JOSH NILAND: TODO SOBRE EL PESCADO

Sembla que després de Japó, Espanya és el lloc del món on es consumeix més peix.

A nosaltres ens encanta. I més ara que hem d'equilibrar el nostre pes, per arribar a l'estiu en plena forma.

És per això que avui hem triat Todo el Pescado. Si no fos un llibre sobre peix, diríem que és un objecte de regal, amb una enquadernació en blanc i negre que sembla de pell. L'edició és de Planeta Gastro i l'autor Josh Niland, un jove i talentós cuiner australià, conegut per haver desenvolupat noves maneres de cuina, menjar i pensar.
El seu restaurant es diu Saint Peter i es troba a Sidney, en un barri tranquil i bonic.
La seva filosofia amb el peix és minimitzar les restes i maximitzar el gust.
Tal com ens diu el títol, el que ens explica sobre el peix és absolutament tot: com tractar-lo, com guardar-lo, com cuinar-lo, com menjar-lo i les eines amb les quals s'ha de treballar.
Una quarta part del llibre està dedicada a donar molts consells abans de passar a les receptes.

Nosaltres ens hem quedat amb algunes dades.
Per exemple, per a menjar en cru, curat o en vinagre, els peixos que van millor són el bonítol, la tonyina, la lluerna rossa, el besuc, els seitons, el verat, el siurell o el llobarro.
Si el preferim escalfat podem escollir l'abadejo, el bacallà, la lluerna rossa, l'anfós, el pagre o el turbot.
Fregit amb molt d'oli (només de tant en tant, si us plau), l'arengada, la lluerna rossa, el verat, llobarro, perca o la sardina.
A la graella, bonítol, verat, llisera, palaia, sardines o sillagos.
Al forn, gall de Sant Pere, turbot, peix espasa, bacallà o anfós

Doneu una bona ullada aquest llibre, i n'aprendrem tots plegats una mica més sobre peixos.
Mengem més peix, ja que és una proteïna sense greixos o amb greixos saludables i especialment, veniu a la biblioteca a buscar els millors llibres sobre qualsevol aspecte de la cuina.