L’acollida del llibre no va ser gaire uniforme. De fet, és una autora en el món de la qual no tothom entra i que agrada o no agrada.
Algunes persones van riure d’allò més amb les peripècies de la petita Amélie, mentre que d’altres no li van trobar la gràcia.
El que si és cert, és que fins i tot els que no van riure durant la lectura, ho van fer mentre entre tots anàvem recordant els diferents episodis.
La manera d’escriure d’aquesta autora, clara i concisa, fa que els seus llibres no tinguin gaires pàgines, la qual cosa facilita molt la lectura. El seu llenguatge de l’autora li dóna una seriositat extraordinària i un toc més de sentit de l’humor.
De tota manera, en aquest llibre en concret, passar del primer capítol es fa complicat. En ell se senten les bases del que la petita Amèlie diu ser, un tub que en realitat era Déu, la qual cosa no s'acaba d'entendre.
A partir d’aquí la història s’agilitza i trobem una sèrie d'aventures i de reflexions a partir d'episodis de la infantesa de l'autora que ens ensenyen una nena amb pensaments d’adult, una mena de Malfalda –segons el comentari d’un lector- que analitza el seu món d’una manera original: ella és Déu, l’aigua és el seu element, la xocolata blanca és el seu alè. Fins i tot, trobem a la nena caminant damunt les aigües.
Tot això fa que més d’un lector ens declarem fans de l’Amèlie Nothomb, una dona escriptora ben peculiar i estrambòtica que aconsegueix treure’ns un somriure mentre llegim.
Li posem nota
7+ 8 +6 +6+ 8 +6 +6 +7 +7 +7 = 6.8
A continuació es presenta la lectura triada per comentar el proper dilluns 15 de desembre.
Es tracta del llibre de contes de l’autor Roald Dahl anomenat Històries Imprevistes, llibre amb “setze relats curts en els quals es percep una gran capacitat per a idear situacions amb humor negre i fina ironia “.