dimecres, 30 de gener del 2019

PRUDENCI BERTRANA: JO! MEMÒRIES D'UN METGE FILÒSOF!

Aquest mes de gener, al Club de lectura de nit, ens ha tocat començar l'any amb una lectura molt curiosa. Es tracta del llibre Jo! Memòries d'un metge filòsof, de l'autor Prudenci  Bertrana.
És una novel·la presentada al públic com la biografia del seu protagonista, un metge que dirigeix l'hospital psiquiàtric de Salt. 
Podria ser el que s'anomena pseudobiografia, el problema és que sembla que en el moment de la publicació (1925) tothom va saber que el protagonista no era un altre que Diego Ruiz, un intel·lectual de la mateixa època i amb el qual Bertrana havia tingut una certa amistat.  De fet, en la novel·la apareix el personatge del pintor, amic fidel amb una dona plena de virtuts en en el qual  el lector reconeix fàcilment a  Bertrana.
Si el llibre comença com una biografia més o menys discreta, el cert és que a mesura que avança es va tornant més i més rocambolesca, amb episodis vorejant el surrealisme i que ens mostren un personatge amb deliris paranoics. 
No surt gens ben parat el tribunal que va donar la plaça de director a un personatge amb tan poc interès per la ciència mèdica en general ni pels seus pacients en particular. I veiem perfectament a la persona que Josep Pla va descriure com a "putrefacte", i al que Unamuno va qualificar de  "un alma retorcida en cuerpo de mugre".
Les seves aventures estrambòtiques, el seu tarannà interessat i la seva desídia estan retratades amb la prosa florida i força complicada que caracteritza al modernisme literari.
Gràcies a aquesta lectura hem progut parlar una mica del Modernisme, moviment que buscava la renovació cultura del país (modernitat i europeïtzació), així com la normalització lingüística.  Va defensar la natura, el món rural i l'anarquia, a diferència del Noucentisme. Aquest darrer moviment va estar molt a la vora del poder, mentre els modernistes van ser intel·lectuals poc valorats, i sovint van tenir problemes per guanyar-se la vida, tal i com es veu en la narració.
La recepció entre els lectors del club de la novel·la Jo! Memòries d'un filòsof!  ha estat irregular.
En general no ha agradat, però alguns lectors sí que han reconegut el mèrit d'un autor que ha estat capaç de fer un retrat tan singular, entre patètic i humorístic, certament molt diferent del que esperàvem d'un autor com ara Bertrana. 
Alguns, això sí, ens preguntem si l'autèntic objectiu de la novel·la és deixar clar que Daniel Pérez, alter ego de Diego Ruiz, és l'únic responsable del pamflet  La locura de Álvarez Castro, defensor en el setge de Girona.  Sembla que  signar conjuntament amb Ruiz aquest article contra l'heroi local de la societat en la qual vivia,   li va portar molts problemes a Bertrana i en aquesta novel·la va trobar la seva revenja. 

dimarts, 29 de gener del 2019

PEP COLL: LES SENYORETES DE LOURDES.



Aques mes ens vam reunir el club de lectura de tarda per tal de comentar la novel.la Les Senyoretes de Lourdes de Pep Coll. 

La novel·la te l’empasses en un moment. Amb un català col·loquial explica les aparicions que va patir la nena visionària Bernadette Soubirous en una zona de França durant l’any 1858, és a dir, fa 150 anys. 
A mesura que vas llegint la novel.la et venen al cap les constants peregrinacions a Lourdes o a altres centres de culte on també hi ha hagut altres aparicions. No deixa de sorprendre comprovar com es va gestant un dels centres de peregrinació mundials del catolicisme. Fins i tot el papa Benedict anirà a Lourdes per a la commemoració. 
Hem de tenir en compte que l’autor, Pep Coll, no és creient. Per aquest motiu ell explica, segons la seva opinió, com es va utilitzar a la pobra nena per convertir Lourdes en la població de referència de la zona; quin va ser el paper de l’església catòlica que no va aprovar les aparicions fins que li van començar a caure una allau de donacions econòmiques. 
També critica el paper de la família de la nena que va aprofitar tot aquest guirigall per als seus propis beneficis personals. 
Avui dia passen pel Santuari de la Mare de Déu de Lourdes més de sis milions de persones a l’any. 


Una altra gran idea que es desprèn de la novel·la és la dels centres mundials del catolicisme segons homes o dones. Roma, amb el Vaticà com a principal centre de peregrinació mundial, simbolitza els homes amb els papes, els cardenals, la cúria masculina, els guàrdies de la Ciutat del Vaticà, etc. 
Per altra banda, el Santuari de la Mare de Déu de Lourdes simbolitza el món femení encapçalat per la nena visionària, Bernadette Soubirous, que diu que ha vist fins a 18 vegades la Santa Verge; les dones de la Congregació dels Enfants de Marie, autèntiques motors de tirar endavant la teoria de les aparicions, i les monges que acolliran Bernadette a la població veïna de Nevers. Diu el llibre: “Roma és dels mascles, mentre que Lourdes és de les dones”. 

Podríem dir que el llibre no va desagradar, tot i que la major part dels assistents van tenir clar que les aparicions de la Bernadette només estaven en la seva pròpia ment. 
De fet, en el que tothom va estar d’acord és que aquests fets s’acostumen a donar en llocs on hi ha molt poca cultura, en els quals les persones necessiten aferrar-se a il.lusions malgrat que aquestes siguin falses. En una societat més desenvolupada i sense tanta pobresa és més difícil que es puguin repetir aquests casos. 

Un llibre molt recomenable per conèixer de forma divertida, col·loquial i crítica com es va gestar aquest autèntic fenòmen de masses conegut com “Lourdes”