dissabte, 19 de desembre del 2020

EDITH WHARTON: ETHAN FROME

En la darrera reunió del club de lectura de nit tocava comentar Ethan Frome, un llibre escrit per la nord-americana Edith Wharton l'any 1911. Entra doncs, en allò que anomenem obres clàssiques, i és d'una de les autores millor considerades de la literatura estatunidenca. 


El llibre és una novel·la curta que s'articula com una història dintre d'una altra. A una persona acabada d'arribar al fred poble de Starkfield (Massachussets) el sorprèn l'aspecte un home de cinquanta-dos anys, clarament desmillorat. L'acabat d'arribar acaba descobrint la història i passem a conèixer uns fets de fa més de vint anys.
Els fets narrats ens parlen d'un triangle amorós. L'Ethan Frome fa temps que es va casar amb una cosina més gran que ell sense entusiasme, només per no quedar-se sol quan la seva mare va morir.
El cas és que la dona ha resultat una persona amb una salut delicada i pendent dels seus mals.
Quan es troba tan malalta que necessita ajuda per cuidar de la casa fa venir a una jove parenta, que s'ha quedat òrfena. El problema sorgeix quan l'Ethan s'enamora d'aquesta noia.
Els lectors van considerar el clima -fred i inhòspit- un personatge més de la novel·la, el marc ideal per a una història trist, opressiva i molt desgraciada.
Del protagonista va cridar l'atenció el seu tarannà. No vam acabar de saber si tenia una autèntica depressió, si estava posseït per l'esperit d'Starkfield, un lloc del qual difícilment se sortia, si era massa conformista, o massa responsable. 
En el que vam estar pràcticament tothom d'acord és que la pobresa era el principal factor que va fer que l'Ethan Frome no veiés cap sortida a la situació.
Només un lector va apostar perquè tots els problemes tenen solució i si una cosa no et fa feliç, s'ha de canviar. I la veritat és que també es va parlar de quines eren les opcions reals de la parella. Abandonar la dona i deixar-la a la seva sort? Imposar-se i aconseguir que no marxés la Matt, però que tot continués igual?
Vam entrar en el joc de l'Edith Warthon i vam veure a la Zeena o Zenòbia com l'autèntica dolenta de la pel·lícula, una personalitat victimista i manipuladora. Ningú no va tenir cap dubte, especialment, vist el final.

Per una altra part, la Matt  la vam veure com una noia enamorada i no la vam considerar gens culpable. Una lectora va plantejar si no veuríem les coses de diferent manera si el punt de vista fos el de l'esposa. De fet, la moral convencional fa que en un triangle amorós "l'altra" sigui considerada com una mala dona. En aquest cas, però, l'autora ens va presentar una parella sense cap vincle amorós, un matrimoni quasi per casualitat, i va donar a l'esposa una personalitat desagradable.
Els lectors van assenyalar diversos moments colpidors en una trama tan curta com intensa. Per exemple, quan la Matt li diu a Ethan que a on podria anar sense ell o quan l'Ethan passa per les plaques del cementiri on hi havia altres morts de la família que havien tingut una vida llarga i feliç. També es van trobar moments simbòlics, com ara quan es va trencar la plata i es va trencar així la màgia d'una nit sense la Zeena. 
En un altre pla, una lectora va valorar el ric vocabulari emprat a la versió catalana de la novel·la que li va portar memòria d'un vocabulari parlat a la seva família en temps passats. Sense dubte és una història magistral d'una autora a la qual val la pena conèixer, l'Edith Wharton. Ben estructurada i molt ben escrita, tota una troballa literària.

Va ser una estona molt agradable i llarga de xerrada, tot i la tristesa del llibre i malgrat les dificultats de la comunicació per videoconferència.


dimecres, 16 de desembre del 2020

ESPAIS DE LA BIBLIOTECA: LA ZONA DELS CÒMICS.

A la planta baixa de la biblioteca, allà al final del tot, la vora de la terrassa que dóna a l'oest i que, per tant, té molt de sol a les tardes, trobem uns llibres molt peculiars.
Estan envoltats d'unes còmodes butaques de colors i a les parets hi ha uns originals forats amb coixins.
És una zona on ve de gust passar una estona, relaxada i tranquil·la.
Però, i els llibres que hi ha allà quins són? Són els còmics. Narracions construïdes a base d'il·lustracions.
Abans els hi dèiem "tebeos" o "historietes".  Formen part de la història de moltes persones nascudes als 60 o als 70, quan triomfaven l'Asterix i l'Obèlix  o el "Mortadelo y Filemón" en termes nacionals o en Zipi i Zape, el "Botones Sacarino" i tants d'altres. També hi havia els "americans", el Superman, Batman i superherois en generals. A partir dels 80 van arribar els japonesos i van començar a omplir el mercat amb els anomenats "Manga". 
Tots aquests còmics ens pensàvem que estaven destinats a un públic infantil o juvenil. I de fet, alguns dels títols anomenats es troben a la Sala Infantil i no a la d'adults.

A adults, en realitat trobem una zona amb els Superherois, una segona zona amb els Manga i un tercer grup amb la resta.  Entre aquests podem trobar títols molt representatius, com ara alguns dels que trobareu en aquesta llista
Tot això s'anomena Novel·la gràfica, una  expressió emprada per referir-se a un còmic generalment per a adults, que narra una història més detallada i complexa situant-se entre la novel·la i el còmic tradicional. És un gènere que ja té un segle de vida, i en el qual les editorials no acaben de posar-se d'acord.
Però d'una manera totalment informal, nosaltres destacarem entre les novel·les gràfiques aquells llibres basats en una obra literària anterior.
Es tracta de novel·les prou conegudes, de grans autors de la literatura universal de les quals es fa una versió en còmic.
La il·lustració dóna un valor afegit a la ficció. L'adaptació de la història al llenguatge còmic la fa més curta, però respecta tant l'argument com l'essència.
Hi ha fantàstiques novel·les portades al format còmic. Podem parlar de Paul Auster i La ciutat de vidre, de Manuel Vázquez Montalbán i Tatuaje, o dEl cuento de la criada, de la candadenca Margaret Atwood.

És aquesta darrera, una distopia escrita l'any 1985 en el que l'autora incideix en temes recurrents en la seva obra: el tracte a les dones i la crítica social.
No fa gaire que aquesta història s'ha portat a la televisió, guanyant en popularitat, però l'autora canadenca és una dona amb una llarga trajectòria literària i també com activista social i el seu nom sol sonar com a candidata als prestigiosos premis Nobel.

No volíem  parlar exactament d'aquest llibre, sinó de les joies literàries que podem arribar a trobar en una secció que tenim tendència a considerar com un espai lúdic per a joves. Aquí podeu venir a passar una estona agradable en la millor companyia, la d'un llibre. La d'un còmic. La de la bona literatura.



dimarts, 15 de desembre del 2020

BENJAMIN LACOMBE: MADAMA BUTTERFLY

 

Des de la Biblioteca de Martorell, avui us volem recomanar un llibre molt especial. Es tracta d'un àlbum il·lustrat que, malgrat que sigui un llibre infantil, de ben segur agradarà també als adults. És una adaptació de l'òpera Madama Butterfly il·lustrada per un autor francès que es diu Benjamín Lacombe.
Aquest il.lustrador és un jove molt famós dins del món de la literatura infantil perquè els seus dibuixos són únics, es distingeixen molt fàcilment pel seu estil ple d'elegància, fragilitat i melancolia.

Concretament en el àlbum que avui us recomanem aquesta melancolia és la principal protagonista de l'argument del llibre. Madama Butterfly és una òpera en tres actes amb música de Giacomo Puccini i sembla que està basada en uns fets que realment van tenir lloc a Nagasaki a principis dels anys 1890.
El llibre comença quan l'any 1904 Benjamin F. Pinkerton, un oficial de l'armada d'EEUU destinat a el Japó, decideix casar-se amb una noia de 15 anys anomenada Butterfly. La noia es casa convençuda de què aquest vincle serà per tota la vida, però per Pinkerton només es tracta d'una aventura fora del seu país. Al cap de poc temps, Pinkerton ha de viatjar a Amèrica per qüestions de feina i, malgrat que tothom li diu a Butterfly que no tornarà, ella no s'ho vol creure perquè està esperant un fill d'ell i està convençuda que aviat estaran tots tres junts.
Uns anys després, Pinkerton torna al Japó amb la seva nova esposa nord-americana. La seva única intenció és emportar-se el seu fill per educar-lo a EEUU on podrà tenir un millor futur. Butterfly està terriblement il·lusionada perquè s'imagina que el mariner tornarà al seu costat, però quan descobreix les seves veritables intencions, decideix suïcidar-se amb la catana del seu pare.
Com la majoria d'òperes Madama Butterfly és un drama, però els dibuixos de Benjamin Lacombe ens fan viure aquest drama en primera persona. El deliri, la desesperació, l'enyorança, l'amor i la nostàlgia que sent la protagonista està tan ben representada en cada un dels seus dibuixos que fins i tot el lector es pot arribar a imaginar que està dins d'un jardí japonès. Les flors i les papallones que impregnen tot el llibre són d'una delicadesa tan sublim que qualsevol persona que tingui entre les seves mans aquesta obra podrà notar la fragància i l'olor d'aquestes meravelloses flors. Fins i tot el vol de les papallones sembla real, igual que la tristesa de Madama Butterfly que impregna el llibre d'una sensibilitat que pocs llibres aconsegueixen transmetre.
Un llibre preciós, amb uns dibuixos inigualables i d'una qualitat fora de sèrie, un àlbum que pot ser un regal de Nadal sense cap mena de dubte. Us animo a llegir-lo i a gaudir de totes les seves imatges i il·lustracions.
Aprofitem per a escoltar l'aria de Cio Cio en la veu de Maria Callas (youtube)

A Ebiblio trobareu una versió de l'òpera editada per EMI Classics: https://biblioteca.ebiblio.cat/opac?id=00360422. Busqueu-la i gaudiu de la bona música a casa vostra.


 

dilluns, 14 de desembre del 2020

MANUEL GUIRADO: LA CUINA DE NADAL

Ja queden pocs dies per la festa gran dels cristians i arribem a taula a celebrar-ho. 
Potser no amb tota la gent que voldríem, potser no amb tots els que estimem, potser no amb tots els que hi podrien ser... però farem el dinar, la taula estarà ben parada i el primer plat serà... l'escudella!!!

L'escudella, tot i ser un plat arcaic i nutritiu, és el plat central del dia de Nadal. Què en podem dir, què no sapiguem? Suposem que cada família té la seva gràcia a l'hora de fer una escudella, però nosaltres hem volgut agafar un llibre de la biblioteca per no equivocar-nos gens quan la fem passar de plat de cada dia a les grans ocasions. Malgrat la senzillesa en l'execució, es fa patent que l'elaboració d'una escudella requereix temps i dedicació.

Sent com és un plat de festa, en l'actualitat per Nadal es treu tota l'artilleria i l'escudella s'omple de totes les carns i verdures possibles. No només això, sinó que representa l'inici d'una festa que ha de continuar amb el pollastre rostit. Com si no, es farien els canelons de l'endemà?

 

Amb l'ajuda dels llibres de la secció de cuina i gastronomia de la biblioteca trobareu les receptes més tradicionals.

Nosaltres hem trobat aquests dos:

 



Hem buscat la recepta de la típica escudella i us l'oferim perquè us féu amb temps amb els ingredients i la cuineu com és tradicional!


Bona cuina i Bon Nadal!