Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Club de lectura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Club de lectura. Mostrar tots els missatges

dimarts, 27 de juliol del 2021

IVAN TURGUÉNEV: DOS AMICS (CLUB DE LECTURA DE NIT)

Acabem el curs del club de lectura de nit amb la lectura d'una  obra literària, editada ara en català en un petit llibre traduït directament del rus per Jaume Creus i editat per Viena en la col·lecció Petits Plaers.

Dos amics és efectivament, un petit plaer, un llibre de 136 pàgines, un clàssic de la literatura russa, signat pel rus Ivan Turguénev i ambientat en Rússia rural de meitat del segle XIX.

És la història d'un funcionari que viu a la capital i es veu obligat a tornar a la seva finca rural, per tal de posar ordre en els comptes.

Només arribar, Boris Vizovnin fa alguns canvis a la seva propietat rural per tal de reduir les despeses i a partir d'aquí es dedica a portar una vida còmoda i tranquil·la. Per casualitat, entra en contacte amb un dels seus veïns -Piotr Krupitsin- amb b el qual fa una íntima amistat, malgrat les diferències que hi ha entre ells.

La vida de Boris transcorre entre lectures i tertúlies amb l'amic Piotr fins que aquest li proposa que es casi, i es compromet a buscar-li una dona adient.

En la zona rural en la qual es troben no hi ha gaires candidates, però a la tercera casa que visiten Boris coneix a Vérotxka, una noia maca i treballadora, però sense gaire cultura.
Boris s'enamora i li demana casament, contra el parer de Piotr, el qual considera que no tenen gaire en comú.
A partir d'aquí la història entra en un altre capítol, ja que malgrat l'enamorament inicial, Boris s'avorreix i decideix viatjar a Petersburg i després a França on mor d'una manera prou absurda.
El desenllaç no és inesperat del tot, però tanca la història d'una manera magistral.

La història transcorre d'una manera àgil i està plena d'anècdotes divertides. Hi ha personatges memorables i el to en general és amable, tot i que hi ha un pessimisme manifest, que es percep especialment al final.
Tant els dos amics com d'altres personatges exemplifiquen una manera de viure indolent, ociosa, pedant o fins i tot, corrupta.
El llibre conté una crítica a la manera de viure en la Rússia de mitjans del segle XIX i està fet en homenatge a la novel·la Eugeni Oneguin, d'Aleksandr Puixkin, amb la qual té paral·lelismes.

Malgrat ser un clàssic, hi ha temes universals com ara l'amistat, l'amor, el matrimoni, la cultura, el treball, l'esforç, l'atzar, etc. que formen part de l'estructura de l'ésser humà. És per això que aquest llibre ens ha fet passar una molt bona estona de lectura.i ens ha donat per pensar i parlar en la tertúlia del mes de juliol.

Amb aquesta lectura ens acomiadem fins al mes de setembre i us desitgem molt bon estiu a tothom.

dimecres, 26 de maig del 2021

ALESSANDRO BARICCO: SEDA (CLUB DE LECTURA DE NIT)

La darrera reunió del club de nit va girar entorn del llibre Seda, una petita història de l'italià Alessandro Baricco, publicada l'any 1996.

Ha estat tota una troballa, ja que el llibre va agradar unànimement. Una lectora va dir que li va semblar un poema. Tothom vam estar d'acord.

La història és la d'un comerciant francès de sedes, Hervé Jouncour- qui viatja al Japó per aconseguir cucs per la indústria de teixits de seda, a la qual es dedica el seu poble natal al complet.

Al llarg de quatre viatges –en quatre anys diferents- assistim a una relació entre una misteriosa dona "d'ulls no orientals" i Hervé.
Però no és una relació a l'ús, ja que no hi ha cap contacte físic. És una història molt més delicada i només esbossada, però que porta conseqüències tant a l'Hervé com al seu poble.

L'Hervé està casat amb l'Hélène, que és la dona que l'espera a casa quan torna dels seus viatges. És la seva una relació convencional tot i que l'autor ens fa coneixedors de les grans virtuts de la dona. Però no és fins al final de la història quan coneixem l'autèntica dimensió humana de l'Hélène.

Gràcies a una de les nostres lectores vam tenir una bona estona de xerrada reflexionant sobre aspectes pràctics de la novel·la. Com es va assabentar l'Hélène de la història japonesa de l'Hervé? La Teresa ens va il•lustrar, donat que era la tercera vegada que llegia el llibre i s'havia fixat en una escena que li va semblar fonamental. I tots vam estar d'acord en el fet que tenia raó. 

L'Hervé era un home que vivia conforme als usos. El seu pare va voler que fos militar i ho va ser, fins que va aparèixer a la seva vida un personatge emprenedor que el va veure com la persona ideal per portar el negoci de la seda al poble, de manera que el seu camí va canviar d'una manera externa a ell. L'únic acte totalment seu és emprendre el quart viatge al Japó.

El llibre està escrit com si fos un conte i resulta deliciós de llegir. Les coses no s'expliquen amb detall, només s'esbossen. El lector ha d'estar atent.
Malgrat la cruesa d'algunes escenes, la manera en què està escrit fa que el patiment per als lectors sigui mínim. A més, l'autor deixa moltes coses a la nostra imaginació, molts enigmes que podrien completar la història, però que Baricco deixa perquè nosaltres pensem allò que vulguem.
Hi ha una càrrega de contingut eròtic, molt fi, molt sofisticat i molt sensual.

És un llibre molt emocionant en el que és més important l'esperit i les emocions que no pas els esdeveniments en si.
És una trobada entre Orient i occident.
És una petita joia que tots hem estat feliços de llegir.

Des del club de lectura de nit, us recomanem Seda, una història tan curta com intensa.

dimecres, 21 d’abril del 2021

TENNESSEE WILLIAMS: LA NIT DE LA IGUANA


El mes d'abril, el club de lectura de nit es va reunir per videoconferència per tal de comentar l'obra de teatre de Tennessee Williams, La nit de la iguana, en una versió de Carlota Subirós.

Aquesta obra es va representar durant el mes de març al TNC i una lectora ens va informar de la possibilitat de visionar-la on line, a través de la pàgina https://www.tnc.cat/ca/tncdigital. Una proposta molt interessant.

La majoria del grup va coincidir en la sorpresa que va generar la lectura d'aquesta obra. 
Sempre ens fa mandra llegir teatre, però la majoria vam valorar molt positivament aquest text dramàtic.
Diferents lectors vam anar expressant coses que no vam acabar d'entendre durant la lectura, i la tertúlia va sevir -més que mai- per a intercanviar idees, les quals ens van ajudar a tothom.

Tots vam reconèixer que el primer acte se'ns va fer més difícil de llegir. 
No acabàvem d'entendre la història d'un guia - Shannon, un sacerdot excomunicat-que intenta obligar a un grup de turistes, a desviar-se de l'itinerari concertat amb l'agència. El lloc on les porta és un hotel decadent apartat del poble, en mig de la selva de Mèxic a la vora de l'oceà.
A l'hotel coneixem a la Maxine, la sensual propietària que acaba de quedar vídua. 
També a altres hostes, com ara una família d'alemanys o a una parella gens convencional, un vell poeta i la seva néta, que es passeja pel món malvivint amb el que guanyen recitant i pintant aquarel·les.
Aviat detectem una mena triangle amorós, Maxine s'interessa pel Shannon i aquesta per la Hannah.
També anem coneixent les causes de l’excomunió del Shannon.
A mesura que avança, el text es va consolidant amb diàlegs extraordinàriament precisos, amb algunes frases "mordaces" i amb molta filosofia de vida.

A alguns lectors ens ha costat més que a d'altres, entrar en el joc simbòlic de l'obra.
Aquest grup de personatges que es troben a l'hotel amb el pes del seu passat i de la seva culpa i dels seus traumes, atrapats per una realitat complicada, tan lligats com la iguana caçada pels mexicans per a utilitzar-la com aliment.
Una lectora parla de la soledat en la qual es troben tots ells, un lector de l'idealisme que veu en alguns.
En general, tothom opina que l'obra és una reflexió davant la manera que les diferents persones ens enfrontem a la vida.
El tema de la religió és molt important.
També el de la sexualitat. Els dos personatges femenins més importants, Maxine i Hannah són oposats en aquest sentit. Hannah és com un àngel asexual, mentre que Maxine és una dona molt sensual. Shannon se sent atret per "l'àngel", però en realitat és molt més afí a Maxine.
Un altre símbol és el poema que el vell acaba. És la vida un poema?  O era el poema sense acabar, la raó de la llarga vida del vell?
No hem acabat d'entendre el paper dels personatges alemanys, de viatge per Mèxic mentre segueixen els avenços de Hitler en la SGM. I ens ha costat veure, la possible homosexualitat de la dona més destacada del grup de turistes.

Alguns ens preguntem si el Shannon és un malalt mental, mentre que per a d'altres està clar que és un home turmentat pels sentiments de culpa a causa de la seva educació religiosa, en clara dissonància amb la seva sensualitat. 

L'escena de Shannon lligat a l'hamaca és el zenit de la història. Un moment en què aquest es va tranquil·litzant gràcies a una infusió que li dóna Hannah i que està ple de frases de gran profunditat.
La història té un desenllaç que en opinió d'alguns suposa un alliberament i per altres no tant.
Una lectora ens recomana el visionat de la pel·lícula de John Huston de l'any 1964 u ja la tenim encarregada a una biblioteca. Tan aviat la tinguem l'anirem passant perquè tothom la pugui veure a casa seva.
Amb la lectura de teatre ens retrobarem l'any que ve i esperem que puguem anar al TNC de forma presencial, dins el programa Llegir el teatre.


dimecres, 7 d’abril del 2021

GAEL FAYE: UN PAÍS PETIT (CLUB DE LECTURA DE NIT)

Tornem de les vacances de Setmana Santa, i comencem l'abril, parlant de la darrera lectura del club de nit.

El llibre que es comentava era Un país petit, una història escrita per Gaël Faye i ambientada en el Bujumbura –capital de Burundi- dels anys noranta.

Molts de nosaltres ja sabíem que a aquella època els països de la zona dels Gran Llacs de l'Àfrica van patir massacres de caràcter ètnic. Així i tot, el llibre ens va sorprendre. Especialment pel contrast entre una primera part relativament agradable i la segona tan terrible.
Totes les lectores i el lector del grup vam estar d'acord en la gran sensibilitat amb què estan narrats uns fets tan esgarrifosos i tothom va valorar la lectura molt positivament.
La història ens presenta un adult que viu a França una vida prou còmoda, però que en un moment determinat vol tornar a la ciutat en la qual va viure la infantesa. A partir d'aquí entrem en una voràgine de records que ens porten a conèixer la plàcida vida d'uns nens privilegiats, fills d'empresaris francesos o belgues o de les elits locals, que es belluguen pel millor barri de la ciutat amb les seves entremaliadures.
I és que el llibre és, en primera instància, una història del pas de la infantesa a la vida adulta del protagonista, qui –en primer lloc- ha de superar la separació dels pares, una parella interracial que potser s'estima, però que té tot un món que els separa.
Tot el que anem coneixent –en episodis al fil dels seus records- són moments que han passat el filtre de la memòria del nen, la qual cosa els dota de gran tendresa i sensibilitat.
Coneixem la família de la mare, ruandesos exiliats a Burundi, a causa de la persecució que pateixen al seu país. Un viatge a un casament ens dóna l'oportunitat de conèixer una mica les condicions de vida de l'ètnia tutsi, en constant perill de mort per part de l'ètnia hutu.
En altres episodis, coneixerem com són els treballadors del pare, que ja no formen part de l'elit, o la infinita pobresa de la gent del camp.
Són, com va observar un lector, records aïllats que ens ajuden a entendre com era aquella societat en els seus diversos nivells.
Alguns d'aquests fets són enormement dramàtics i marquen el ritme de la novel·la.
Els esdeveniments es precipiten amb un cop d'estat i el posterior genocidi, la qual cosa dona lloc a moments molt impactants. Gaby -el protagonista- es fa home a cops de traumes.
Finalment el Gaby marxa a França, però la història no es tanca fins al seu retorn al petit país de la seva infantesa.

Tots els lectors vam valorar molt positivament aquesta lectura que ens ha acostat a una realitat incòmoda a la qual sovint tanquem els ulls. És per això, que des del club de lectura de nit de la Biblioteca, us recomanem la lectura d'aquest llibre imprescindible per a conèixer una mica més el gran continent africà.

El podeu trobar tant a la nostra biblioteca en castellà, Pequeño país, com en altres biblioteques de la nostra Xarxa de Biblioteques Municipals, en la seva traducció catalana.

divendres, 19 de febrer del 2021

ELIZABETH VON ARMIN: UN ABRIL PRODIGIÓS (CLUB DE LECTURA DE NIT)

Aquest mes hem fet la nostra tertúlia literària al voltant del llibre Un abril prodigiós. Es tracta d'un llibre publicat l'any 1922 i signat per l'autora Elizabeth Von Armin.

El llibre va agradar unànimement a les lectores que vam participar en la xerrada, les quals vam destacar que ens hi va semblar divertit i amè. Totes vam quedar atrapades per la lectura. Algú va comentar que el final li resultava massa forçat i que potser fins i tot s'havia inclòs algun personatge només per obtenir un final rodó.
També vam coincidir en el fet que és un llibre d'una època determinada, la qual cosa condiciona el desenllaç dels esdeveniments. Si en principi comptàvem amb un mes entre dones, aviat aquesta premissa es va trencar i van aparèixer els personatges masculins.

Una lectora va destacar que el realment important en aquest llibre no és el què, sinó el com. Perquè el que fa realment interessant és la manera com la narradora ens explica la psicologia dels personatges i posa per escrit tot allò que els impulsa a fer el que fan. No només es narren els esdeveniments, sinó també la psicologia dels personatges

És Un abril prodigiós una història de canvi de mentalitat de quatre dones angleses que de manera inesperada fan un viatge a Itàlia.
El començament és una nota al diari segons la qual es busquen "amants de les glicines i el sol". És una nota que crida l'atenció tant de la Sra. Wilkins com de la Sra. Arbuthnot, dones casades de vida conjugal poc satisfactòria, i necessitades d'un descans, encara que elles no ho saben.
La recerca de dues acompanyants més, les porta a emprendre un mes de vacances a Itàlia amb una vella vídua rondinaire i amb una jove i atractiva dama d'una de les millors famílies de Londres.

Un cop al Castell italià de Sant Salvatore, la història es torna una comèdia de situacions. Hi ha una lluita entre les dames, però màgicament els tarannàs se'n van temperant i el sol i les flors fan un efecte prodigiós sobre les persones.

Fugir del fred i la humitat de Londres per arribar al sol de la primavera italiana és una metàfora de viure una vida solitària i sense motivació per passar a aconseguir arreglar els principals problemes de cada una, diferents en la seva expressió, però idèntics en el fons.
Problemes com la incomunicació entre les persones properes, la falta d'intimitat amb algú, la solitud.

Són moltes les idees que apareixen en el llibre. La bondat cap als altres o complir les nostres obligacions no té per què fer-nos felices com a persones, que una vida pública no substitueix unes relacions afectives íntimes, que compartir amb altres dones és necessari, que ens hem d'allunyar de tant en tant de la nostra realitat, etc.
Un cop més es demostra la força d'un clàssic que és capaç de descriure emocions humanes absolutament atemporals.

El que és temporal és la manera de relacionar-se entre elles, però també amb els homes. Escrita fa un segle,  trobem unes figures masculines que es presenten a si mateixos com a salvadors de les dones. Són uns personatges només esbossats i amb connotacions negatives: un advocat interessat, un escriptor que es presenta al castell seguint a la bella lady Caroline, estant casat o un propietari del castell jove i voluble.

El final es resol conforme a les convencions.

Tothom està d'acord que necessitàvem una pausa en les lectures més impactants per a tenir un respir a la vora del Mediterrani italià. Una autèntica primavera lectora.

Podeu trobar aquest llibre a la biblioteca de Martorell en versió en català de Editorial Viena, però també a l'espai ebiblio, en la versió castellana de l'editorial Alfaguara, Un abril encantado. 




dimarts, 9 de febrer del 2021

GAËL FAYE: UN PAIS PETIT (BIBLIOLOVERS)

Els Bibliolovers acaben de llegir Un país petit, de Gaël Faye (Empúries 2018), un cantant, raper i escriptor ruandès-francès. El llibre també té edició castellana, Pequeño país (Salamandra, 2018)

La novel·la reviu, en primera persona, la infantesa de l'autor a Bujumbura (Burundi). Gaby, el nostre protagonista, és fill de mare refugiada ruandesa i pare empresari francès a Bujumbura respira una realitat familiar complexa en què la situació política del país sempre és un teló de fons.

L'autor s'adona que al seu país hi viuen diferents ètnies: els hutus són els més nombrosos, els twes, que són pocs, i els tutsis són molt menys nombrosos que els hutus. Un atemptat el 7 d'abril de 1994 desencadena la guerra civil al país: els tutsis són responsables de la mort del president de Ruanda i Burundi. A partir d'aquest moment, els hutus volen matar tots els tutsis, és a dir, exterminar-los.

Els jocs i les trapelleries de la infantesa de Gaby i la seva colla, donades les circumstàncies, es tenyeixen del conflicte bèl·lic; volen fer com els adults: defensar la seva terra i protegir el seu barri. Fins al punt que, el seu millor amic, en Gino, li diu: "Gaby és la guerra. Protegim el nostre carrer. Si no ho fem, ens mataran. Quan ho entendràs? En quin món vius?".

El contrapunt dolç d’aquesta història biogràfica es transmet a través d'un personatge destacat: Mme. Econamopoulos, que li dóna l’oportunitat de mirar cap a una altra banda i desfer-se de la dura realitat a partir de bones lectures. Li explica que  un llibre li pot canviar la vida perquè, en realitat, són "genis adormits" i li fa una recomanació extraordinària: "protegeix-te del fred, vetlla pels teus jardins secrets, fes-te molt ric de lectures, de coneixences, d'amor, i no oblidis mai d'on vens".

La novel·la es publicà per primera vegada l'agost de 2016. Des d'aleshores s'ha traduït a 36 idiomes i ha rebut nombroses distincions literàries.

L'obra, que ens ha acompanyat durant el mes de gener, ha resultat enriquidora, interessant i colpidora per part de tots els membres del club de lectura. Us la recomanem!

divendres, 22 de gener del 2021

JORDI NOPCA: LA TEVA OMBRA

La darrera reunió del club de lectura de nit va estar centrada en el comentari del llibre del mes, una narració del Jordi Nopca que porta el títol de La teva ombra.

El llibre va agradar de forma desigual, però en el que tots els assistents vam estar d'acord va ser en el fet que és un llibre sorprenent. 
Per molts motius, per la història en si, pels girs argumentals inesperats, pels recursos que fa servir l'autor, per les digressions i també pel final.
Una altra cosa en la qual va haver unanimitat és en el fet que estem davant d'una història "generacional", la qual podria representar valors i formes de relació dels nascuts caps als 80 del segle passat (els "millennials")  i, per tant, allunyada de les nostres vicissituds de persones d'una certa edat.

El que hem trobat ha estat la història de dos germans que comencen a viure la seva pròpia vida i que estan immersos en històries amoroses vàries.
En la primera part hem conegut al més petit dels dos, un noi què ha abandonat la seva idea de fer cinema i comença estudiar antropologia –una carrera sense gaires expectatives, segons el pare, representant dels "baby boomers"- que acaba de ser abandonat per la seva xicota i que se'n va a Anglaterra seguint a una violinista d'aquell país que va conèixer al Sonar i amb la qual ha tingut una relació no gaire important, en aparença.

En la segona part canviem de narrador, i ens endinsem en el món al germà gran –del qual només sabíem que treballava com a mestre de primària i que s'havia independitzat dels pares- qui en primera persona ens explica les seves dos principals històries d'amor, que estan molt relacionades amb les del germà.
En realitat, són les dues perspectives de la història a la qual, tal com ha dit algun lector, li faltaven les veus femenines.
La tercera part és el desenllaç que és bastant accidentat i ple de sorpreses.

És un llibre molt dens, ple de referències culturals -música i cinema i frases en anglès, que de vegades  es fa àgil i de vegades feixuc.
Hi ha moltes digressions estranyes, potser surrealistes o només estrambòtiques –com ara la història del paleta o la dels cucs-, salts en el temps o les dues veus narratives en primera persona. Hi ha sexe fàcil i drogues, hi ha festes, hi ha l'amor i hi ha la mort.
Pensem que tot això és la causa de què sigui una novel·la molt interessant , que presagia un autor amb una carrera literària de fons, encara per polir.

En canvi, trobem que als personatges els falta consistència, que són persones immadures i gens naturals. No acabem de veure perquè actuen com actuen. Se'ls retrata molts moderns, intel·lectuals, atractius a les noies, amb vocacions professionals interessants  prou ben encaminades, tenen una família convencional i no els coneixem cap trauma, però en canvi se'ls veu emocionalment perduts, potser a la recerca d'una perfecció que la vida poques vegades dóna. Tenen tota la vida al davant i la tenen ben encaminada, però no acaben de trobar-se a gust.

Un lector ha assenyalat que el millor personatge de la història és la Kate, immersa en diverses històries d'amor complicades i prou valenta per a fugir i començar una nova vida.

Quant al final, molt forçat en opinió d'alguns, intriga i hi ha qui s'ha queda pensant en com podria continuar la història dels dos germans en un futur.

En general, tot i que està bé, ens ha semblat massa rocambolesca i potser no gaire versemblant, de vegades repetitiva i amb retòrica innecessària.
En tot cas, comentar ens ha servit per aclarir coses i donar una nova dimensió als fets que ja havíem llegit.

dissabte, 19 de desembre del 2020

EDITH WHARTON: ETHAN FROME

En la darrera reunió del club de lectura de nit tocava comentar Ethan Frome, un llibre escrit per la nord-americana Edith Wharton l'any 1911. Entra doncs, en allò que anomenem obres clàssiques, i és d'una de les autores millor considerades de la literatura estatunidenca. 


El llibre és una novel·la curta que s'articula com una història dintre d'una altra. A una persona acabada d'arribar al fred poble de Starkfield (Massachussets) el sorprèn l'aspecte un home de cinquanta-dos anys, clarament desmillorat. L'acabat d'arribar acaba descobrint la història i passem a conèixer uns fets de fa més de vint anys.
Els fets narrats ens parlen d'un triangle amorós. L'Ethan Frome fa temps que es va casar amb una cosina més gran que ell sense entusiasme, només per no quedar-se sol quan la seva mare va morir.
El cas és que la dona ha resultat una persona amb una salut delicada i pendent dels seus mals.
Quan es troba tan malalta que necessita ajuda per cuidar de la casa fa venir a una jove parenta, que s'ha quedat òrfena. El problema sorgeix quan l'Ethan s'enamora d'aquesta noia.
Els lectors van considerar el clima -fred i inhòspit- un personatge més de la novel·la, el marc ideal per a una història trist, opressiva i molt desgraciada.
Del protagonista va cridar l'atenció el seu tarannà. No vam acabar de saber si tenia una autèntica depressió, si estava posseït per l'esperit d'Starkfield, un lloc del qual difícilment se sortia, si era massa conformista, o massa responsable. 
En el que vam estar pràcticament tothom d'acord és que la pobresa era el principal factor que va fer que l'Ethan Frome no veiés cap sortida a la situació.
Només un lector va apostar perquè tots els problemes tenen solució i si una cosa no et fa feliç, s'ha de canviar. I la veritat és que també es va parlar de quines eren les opcions reals de la parella. Abandonar la dona i deixar-la a la seva sort? Imposar-se i aconseguir que no marxés la Matt, però que tot continués igual?
Vam entrar en el joc de l'Edith Warthon i vam veure a la Zeena o Zenòbia com l'autèntica dolenta de la pel·lícula, una personalitat victimista i manipuladora. Ningú no va tenir cap dubte, especialment, vist el final.

Per una altra part, la Matt  la vam veure com una noia enamorada i no la vam considerar gens culpable. Una lectora va plantejar si no veuríem les coses de diferent manera si el punt de vista fos el de l'esposa. De fet, la moral convencional fa que en un triangle amorós "l'altra" sigui considerada com una mala dona. En aquest cas, però, l'autora ens va presentar una parella sense cap vincle amorós, un matrimoni quasi per casualitat, i va donar a l'esposa una personalitat desagradable.
Els lectors van assenyalar diversos moments colpidors en una trama tan curta com intensa. Per exemple, quan la Matt li diu a Ethan que a on podria anar sense ell o quan l'Ethan passa per les plaques del cementiri on hi havia altres morts de la família que havien tingut una vida llarga i feliç. També es van trobar moments simbòlics, com ara quan es va trencar la plata i es va trencar així la màgia d'una nit sense la Zeena. 
En un altre pla, una lectora va valorar el ric vocabulari emprat a la versió catalana de la novel·la que li va portar memòria d'un vocabulari parlat a la seva família en temps passats. Sense dubte és una història magistral d'una autora a la qual val la pena conèixer, l'Edith Wharton. Ben estructurada i molt ben escrita, tota una troballa literària.

Va ser una estona molt agradable i llarga de xerrada, tot i la tristesa del llibre i malgrat les dificultats de la comunicació per videoconferència.


divendres, 20 de novembre del 2020

JOSÉ MAURO DE VASCONCELOS: LA MEVA PLANTA DE TARONJA LLIMA


La reunió mensual del club de lectura de nit no va ser una reunió convencional, ja que vam canviar la calidesa de la biblioteca per la fredor de la comunicació per videoconferència. Però era l'única opció possible per trobar-nos. Ja s'havia practicat aquesta modalitat durant el confinament de març i pensem que durant uns quants mesos s'hi haurà de continuar així.

L'objectiu de la trobada va ser comentar el llibre La meva planta de taronja llima, un relat escrit l'any 1968 pel brasiler José Mauro de Vasconcelos. Es tracta d'una narració basada en la infantesa de l'autor, als anys vint del segle XX, en una família pobre de Rio de Janeiro.

Sense dubte, és una història esfereïdora que ha arribat al cor de tots els lectors i lectores. La mirada tendra de l'infant ens acompanya a través de la sòrdida realitat dels seus cinc anys i ens recorda que estem en un món ple de temes per resoldre.

És aquest un llibre de lectura obligada en moltes escoles d'Amèrica Llatina, a causa dels valors que apareixen en ella i el coneixement d'una realitat tan dura com la que patia el petit Zézé.

Cadascú dels lectors ha posat èmfasi en un determinat aspecte del relat: la creativitat de Zezé, la seva vulnerabilitat, el seu abandonament. Tots hem patit amb la seva desventura, més d'una lectora ha plorat o ha vist reconegut nens de la seva realitat docent en l'actualitat.

Això vol dir que el relat toca temes universals presents avui en dia: la necessitat d'afecte dels éssers humans, especialment durant la infantesa, les grans desigualtats socials, la incomprensió, el maltractament, la il·lusió dels infants o aquest creixement precoç que en realitat és una infantesa perduda.

Ens va agradar especialment la qualitat humana d'alguns dels personatges: l'oncle, la germana Glòria o el Portuguès, pilars de l'autoestima del petit Zezé.
Però sense dubte destaca la primera persona del petit narrador qui ens deixa clar que és un entremaliat sense remei i d'alguna manera es mereix el maltractament que rep. També ens ensenya com es "busca la vida" per tenir content al seu pare, sense aconseguir-ho del tot, i com aboca tota la seva sensibilitat i la seva decepció en un petit arbust, al qual dota de personalitat humana i el converteix en confident de les seves penes i alegries.

A alguns ens va tranquil·litzar saber que la història havia tingut un final feliç fora de la novel·la, ja que el nen que volia ser poeta va arribar a ser el mateix escriptor. Quant al final de la novel·la, tan dramàtic i obert, ens va deixar el cor trencat.

Parlem de les possibilitats que té un nen d'avui de tirar endavant en condicions tan adverses i no deixem de patir per la gran dificultat que alguns només podem intuir i d'altres coneixen de primera mà a causa de la seva activitat professional. Han passat anys, estem en l'anomenat "primer món" i encara no s'han superat temes tan bàsics. Coincideix a més, que avui 20 de novembre és el Dia Universal de la Infància. No podia ser més pertinent el llibre.

Hem trobat a la biblioteca un altre relat de l'autor en el qual retrobem a Zezé amb onze anys, ara la ciutat de Natal, acollit per una família. Es titula Vamos a calentar el sol i en ell trobem a un Zezé molt  aplicat que només pensa a estudiar per a tirar endavant la seva família.

Una vegada més, malgrat els condicionaments tècnics, hem  gaudit de trobar-nos per parlar de les bones lectures que anem descobrint al Club de lectura de nit.

dijous, 12 de novembre del 2020

TARA WESTOVER: UNA EDUCACIÓ

Els Bibliolovers acabem de llegir Una educació de Tara Westover. 
Hem tingut l’opció de llegir-la en català (Més Llibres) o en castellà (Lumen). 
El dietari, en format de novel·la, ens explica la trajectòria de vida de l’autora nordamericana Tara Westover. 
L’obra recull, en tres parts, les experiències viscudes amb els seus pares i els seus set germans a Idaio Buck's Peack fins arribar al seu doctorat a la Universitat de Cambridge.

La història que ens presenta és realment sorprenent. La protagonista ens mostra una infantesa dura, complicada, aïllada de la societat i de la cultura i mancada de llibertat. La figura del seu pare té molt pes en la seva formació ja que creu que anar a l’escola serveix perquè et rentin el cervell i fer propaganda governamental i, per tant, no cal anar-hi. Tampoc cal anar al metge, la mare, que és llevadora, supleix els serveis sanitaris d’una família que pretén ser autosuficient. 

Com a lectors, durant més d’un episodi, hem acompanyat l’autora a moments que et fan esborronar i posar la pell de gallina, perquè la protagonista, Tara Westover, juntament amb els seus germans, han hagut de fer feines d’un adult (conduir camions, soldar o desballestar) sense cap mena d’aprenentatge. 

Hi ha dos temes a través dels quals hem reflexionat. En primer lloc, hem observat que en el seu món, la fe s’anteposa a la seguretat. La figura de Déu serveix per proveir tot el que es necessita i alhora justifica el que passa i el que no hauria d’haver passat. 
En segon lloc, hem fet notar no només la submissió de la dona a l’home, que ella ho pateix a través de dues persones de la família: el pare i el germà, sinó també la submissió a la manera de ser de la família, que li genera moments de patiment intern amb els quals ha de lluitar fins al punt de dir: "és estrany que donis als teus éssers estimats tant poder sobre tu”. 

Amb el temps, la jove s’adona de la situació en la qual estan immersos i, a poc a poc, amb l’ajuda del seu germà, intenta treballar la seva formació personal: "aquesta va ser la meva educació, la important: les hores que vaig passar asseguda a un escriptori prestat, esforçant-me per descompondre i analitzar els rígids corrents de la doctrina mormona a imitació del germà que m'havia abandonat. Estava adquirint una aptitud fonamental: la paciència per a llegir el que encara no entenia". 

La valoració general que hem fet de l’obra és que ha estat positiva i enriquidora per a tots els membres del club de lectura. Ha estat una experiència de vida viscuda al costat de la Tara, ens hem posat a la pell de la protagonista i la seva família i hem compartit la seva vida, a través de la qual reivindica que "primer descobreix de què ets capaç i després decideix qui ets". 

Com a lectors ens llença cap a un futur obert al coneixement perquè com ella explica “el passat era un fantasma, inconsistent, incapaç de despertar sentiments. Només el futur tenia pes.”

 

dijous, 22 d’octubre del 2020

ALEJANDRO PALOMAS: UN GOS

La reunió d'octubre del Club de Lectura de nit va tenir com a protagonista al llibre Un gos de l'autor Alejandro Palomas, autor que va començar traduint a autors com ara Oscar Wilde o Jack London, però que va començar a publicar obres pròpies a partir de 2002.

Un Gos, obra  originalment escrita en castellà, va ser publicada l'any 2016. Després de les obres anteriors de l'autor,  d'Una mare i Un fill, queda clar que les relacions familiars són objecte d'interès del Palomas escriptor.

Un gos és un llibre carregat d'emotivitat, que ens narra la tarda d'espera d'una família. El motiu de l'espera és la trucada del veterinari donant notícies de l'estat del gos del protagonista, el qual ha estat atropellat.

  
Durant la tensa espera, l'autor ens explica les relacions del propietari del gos, Fer,  amb la seva mare i amb les dues germanes. 
A través dels records, coneixem episodis de la infantesa dels protagonistes i altres episodis més actuals, tant de la vida dels germans com de la mare, donant lloc a una composició familiar molt precisa que es arriba fins l'àvia del protagonista.

La tertúlia va ser molt animada, ja que el llibre parla de situacions quotidianes en la nostra època, separacions, homosexualitat, fecundació artificial, l'envelliment dels pares, fins i tot toca un tema tan delicat com ara el suïcidi.
Són temes que es corresponen amb situacions i emocions no sempre ben resoltes, la tristor de ser abandonat o el desconcert d'haver perdut un fill abans de néixer, que poden portar a respostes extremes.
En aquest cas, la família va aprendre a posar els sentiments en el lloc adient, gràcies a la ploma de l'Alejandro Palomas. 

Alejandro Palomas serà protagonista del Club del Llibre organitzat per la Xarxa de Biblioteques Municipals, que tindrà lloc el pròxim 25 de novembre a la Biblioteca de Sant Joan Despí. En aquesta ocasió, usuaris de biblioteques del Baix Llobregat Nord, tindrem l'oportunitat d'escoltar en directe a aquest autor.


Nota: El Club del llibre ha quedat ajornat a causa de la pandèmia, fins a nou avís. Preguem disculpeu les molèsties.

 

 

dijous, 8 d’octubre del 2020

IRÈNE NÉMIROVSKY: SUITE FRANCESA


El club de lectura de nit ha iniciat el curs amb una autora i un llibre d'allò més interessant.

Irène Némirovsky, nascuda a Ucraïna era filla d'un ric banquer jueu. Va rebre una molt bona educació en llengua francesa. L'any 1918, els esdeveniments de la Revolució Francesa van fer que la seva família abandonés el país, per a finalment establir-se a França a partir de 1919. Aquí estudia, fa una carrera literària, es casa i té dues filles.

L'inici de la Segona Guerra Mundial marca una fita important, per a l'autora que era jueva, però també per a França, país que va veure com les tropes de Hitler arribaven a París i ocupaven una bona part del país, entre juny de 1940 i desembre de 1944. L'autora va projectar escriure cinc novel·les, amb cinc episodis diferents al voltant de la França ocupada. Però el juliol de 1942 va ser detinguda per la seva condició de jueva, quan només havia escrit dues d'aquestes cinc novel·les.
No serà fins a l'any 1998 que es recuperen aquestes dues novel·les inicials i surten al mercat editorial el 2004 amb el títol de Suite Francesa, convertint-se en una obra clàssica.

Divuit anys després de la publicació, el club de lectura de nit ha volgut endinsar-se en aquests dos episodis de l'ocupació alemanya a França.
De la mateixa manera que una suite musical està formada per diferents peces, les dues parts de les quals consta aquesta Suite francesa descriuen dos moments històrics molt propers entre si.
El primer és l'èxode de París, una desbandada d'éssers humans que fugien de la gran ciutat, quan els nazis havien anunciat la seva entrada victoriosa. Trobem aquí una sèrie d'històries de personatges, de diferents classes socials i condició, que viuen la fugida d'una manera ben distinta, amb més o menys recursos o família. Tots coincideixen en fugir, però s'enfronten d'una manera diferent a la complicada tasca de sobreviure. Hi ha històries que han estat capaces de treure'ns un somriure i d'altres que ens han provocat esgarrifances.
En la segona part ens trobem a la població de Bussy, on les forces d'ocupació s'han instal·lat, i a on els francesos han d'empassar-se l'orgull i conviure amb l'enemic. La Primera Guerra Mundial encara està en la memòria de molts, però s'ha de sobreviure i molts són capaços de treure profit, mentre d'altres han de dissimular el seu disgust.
Hi ha moltes històries protagonitzades per dones i els sentiments estan a flor de pell. Tot i això, la història ens dibuixa molt bé la França més rural, amb camperols més pobres i no tant, amb una família burgesa predominant en el poble i amb una altra família noble, que acaba posant-se al costat dels ocupants. Podem veure com les persones tenen afinitat en funció de la seva educació i cultura i de la classe social a la qual pertanyen.

En el mateix llibre, hi ha notes de l'autora que parlen de com hagués continuat el llibre. Segurament les altres parts haurien completat aquesta suite inacabada, però no va poder ser, a causa dels esdeveniments històrics que van tallar de sec el bon fer literari de la Iréne Némirovky, una altra víctima de la convulsa història d'Europa en la primera meitat del segle XX.

divendres, 2 d’octubre del 2020

SÍLVIA ROMERO: JÚLIA M.

Club de Lectura 2020-2021: Sessió inaugural del grup de tarda.




S'inicia la temporada dels clubs de lectura de tarda amb la lectura de Júlia M. de l'autora Sílvia Romero, llicenciada en filologia catalana, escriptora i conductora de clubs de lectura en diferents biblioteques de Catalunya.

Va ser una trobada molt especial, ja que va comptar amb la presència de l'autora, qui va explicar molts detalls sobre la creació de la novel.la.

La novel.la Júlia M. és una de les primeres que va escriure i explica la història de la Jujú, una velleta de setanta anys a qui tothom considera una bellíssima persona. Però la veritable protagonista del llibre en realitat és l'Elisa, la qual es trasllada a viure en el mateix bloc de pisos de la Jujú i a partir d'aquí neix una bonica amistat entre totes dues.

La novel.la fa un encreuament de les històries vitals d'aquestes dues dones i de mica en mica anem coneixent els seus orígens i les vivències que la postguerra va provocar en les seves respectives famílies. Al començament de la novel.la, trobem una Elisa desorientada, perduda, que s'acaba de separar i que està intentant refer la seva vida. Quan entra en contacte amb la Jujú i va coneixent la seva trajectòria vital, comença a trobar similituds amb la història de la seva pròpia mare. Gràcies a unes cartes antigues, l'Elisa acaba de saber que va ser adoptada quan era una nadó i això li produeix un daltabaix emocional que gràcies a la Jujú aconseguirà superar més fàcilment.

El llibre ha agradat a tots els assistents, en general l'hem trobat un llibre molt tendre que planteja molts temes vitals com l'adopció, la soledat, la vellesa, la relació entre mares i filles, les atrocitats que es van cometre durant la postguerra, etc.
L'autora treballa molt bé els personatges (principalment els femenins) i això fa que acabem estimant a l'Antònia, l'Elisa i la Jujú perquè són personatges molt entranyables.
Tots els membres del club hem estat d'acord en llegir algun altre llibre d'aquesta autora (El Jurament, El Plagi, etc.) perquè ens ha agradat molt el seu estil i la seva manera d'expressar-se.




dimecres, 3 de juny del 2020

ANDREA CAMILLERI: UNA ESCLETXA DE LLUM

Una altra lectura del club de lectura en català va ser la novel·la Una escletxa de llum d'Andrea Camilleri. Aquest autor italià és molt conegut per les seves novel·les que tenen com a protagonista el comissari Montalbano. L'estructura policíaca d'aquestes històries és més aviat un pretext de l'autor per oferir-nos un retrat ben viu de la societat italiana.
En aquest cas es toca el tema del tràfic de persones i l'arribada d'immigrants a l'illa de Lampedusa.

La nota més divertida de l'obra és la relació que mantenen el comissari Montalbano i el seu ajudant Catarella. De fet, la trama no deixa de ser un argument típic de qualsevol novel·la negra amb un final que saps segur que acabarà resolent tots els crims que s'hagin comès durant la novel·la. Per construir aquesta trama, l'autor fa servir des de tunisians que es dediquen a traficar amb armament, fins a noies que provenen d'Europa de l'est i que han arribat a Itàlia a la recerca d'una vida millor que mai es compleix. És una trama ben construïda que enganxa des de la primera pàgina, perquè Camilleri és el màxim representant de la novel·la negra mediterrània i això es reflecteix clarament en les seves obres.

La conclusió va ser que la seva lectura havia agradat pràcticament a tothom però que no deixa de ser un llibre d'entreteniment que quan n'has llegit un ja els has llegit tots. Hi havia alguna persona del club que ja havia llegit algun altre llibre del "cicle Montalbano" i el va comparar amb el Carvalho de Vázquez Montalbán. No cal oblidar que el personatge Montalbano, és un homenatge de Camilleri a l'escriptor Manuel Vázquez Montalabán.

dijous, 28 de maig del 2020

JOSEP MARIA ESPINÀS: EL TEU NOM ÉS OLGA


Trobada del club de lectura de tarda per parlar del llibre El teu nom és Olga de Josep Maria Espinàs.

És un llibre escrit als anys 80 i des de llavors s'ha reeditat diverses vegades (es va editar fins a 19 vegades en quatre anys!) i també s'ha traduït a diferents idiomes com ara el castellà, portuguès, anglès, alemany... i alguns altres. El narrador és el mateix Espinàs que explica com és la seva filla Olga, que té síndrome de Down (SD).

El llibre ha agradat moltíssim a tots els participants del club de lectura, ja que mostra l'estimació infinita d'un pare vers la seva filla i on sovint es fan pensaments en veu alta carregats de paraules plenes de tendresa, comprensió i estimació. Potser el que més sobta és el vocabulari caduc que l'autor fa servir per parlar de la síndrome de la seva filla, ja que utilitza paraules com subnormalitat o mongolisme que actualment ja no es fan servir.

Desenganyem-nos: fa 30 anys no es parlava de la mateixa manera que ara quan ens referíem a discapacitat. Afortunadament s'ha avançat moltíssim en aquest aspecte, ja que totes les persones que pateixen la SD i que abans s'amagaven dins les cases, actualment poden viure en una societat inclusiva que els hi dóna moltes possibilitats per tenir una vida plena i feliç.

El llibre va servir en aquell moment perquè moltes famílies en situacions semblants es trobessin més acompanyades en aquest procés. S'ha de pensar, i ell mateix ho comenta en algun moment, que als anys 80 no hi havia tampoc els avenços que hi ha ara. A la Fundació Catalana de SD, per exemple, es fa moltíssima feina, però tot just ha complert 30 anys!. Abans tot el tema de l'atenció precoç, escoles, teràpies i socialització no es feien, o no es coneixien, o quasi no es posava en pràctica.

En general, el llibre és molt interessant de llegir tant pel context com per les relacions familiars. Serveix per donar visibilitat a les persones que pateixen algun tipus de discapacitat i també per mostrar les situacions que han de viure els seus familiars i les persones que els envolten.

Olga va morir el 2019 quan tenia 64 anys, però les paraules del seu pare quan ella només era una nena ens la recordaran per a sempre.

divendres, 22 de maig del 2020

BENITO PÉREZ GALDÓS: TORMENTO

Ahir a la tarda vam poder connectar-nos en una videoconferència per tal de comentar el llibre
Tormento, de Benito Pérez Galdós, que era la lectura recomanada del mes.
Crec que va ser unànime la sensació que el llibre adquiria tot el sentit en acabar-lo. A molts de nosaltres ens havia costat la primera meitat, però a partir d'aquí la història va agafar ritme. 
El fet de pertànyer al grup de lectura ens va obligar a fer l'esforç d' acabar-lo i vam poder descobrir un llibre ple de sentit i d'interès no només per les aventures de la pobra Amparito.
Pérez Galdós fa un llibre que té dos clars nivells de lectura: per una part, les peripècies dels personatges i per una altra la metàfora de l'Espanya d'Isabel II, una Espanya pobra que viu de les aparences, en les que la classe treballadora és la que treu al país endavant, amb els entrebancs de l'església, i a la que només pot salvar la burgesia del comerç i la indústria (L'antic Règim contra la societat burgesa). Estem en 1868 i el ritme dels esdeveniments va cap a una Revolució com la que va viure el país el mes de setembre.
Però la nostra conversa es va centrar en els esdeveniments de la narració: la pobra Amparito, parenta pobra i explotada de la família Bringas, troba un enamorat ric i que està a disposat a casar-se amb ella. Però ella té un secret relacionat amb la seva honra, que no acabem de conèixer detalladament, i viu ansiosa perquè vol explicar-li al seu promès, convençuda que la perdonarà, però no s'atreveix. 
El seu tarannà indecís i les decisions que pren ens han fet passar a totes les lectores estones de patiment.
Si la protagonista és la pusil·lànime Amparito, també anomenada Tormento, hi ha un personatge femení immens en la figura de Rosalia Pipaón, la dona de Bringas, tot un caràcter representatiu del pitjor de la societat de l'època, amb aspiracions de cortesana i de riquesa, sense gaires escrúpols. Només el bon tarannà del seu marit la modera. 
Les aventures del final converteixen el llibre en una mena de vodevil molt àgil i divertit, amb un desenllaç inesperat i molt sobtat.
Una lectora recordava la versió cinematogràfica que va veure fa molts anys i que la va impactar, precisament per aquest final tan diferent. Normalment, en la literatura les dones pecadores acabaven malament. Per això, Pérez Galdós ens ha semblat un autor molt modern i molt en consonància amb la realitat.
Aquest llibre ja és de la seva etapa naturalista i, per tant, hi ha trets com ara la bogeria, la descripció de la pobresa, la feblesa sentimental femenina o l'egoisme masculí. L'ambientació és la del "Madrid de Galdós", un espai literari que ha quedat en la literatura: el centre històric de Madrid a finals del XIX, les "corrales" de treballadors i treballadores i les cases burgeses i el Palau de la Reina o el Teatre Real.
Tothom hem valorat el ric llenguatge i les expressions d'aquell castellà de Pérez Galdós, autor cabdal de la literatura castellana.
En general, és un llibre que ha agradat molt, malgrat les resistències inicials per a la seva lectura. La majoria de lectors hem estat contents de llegir aquest clàssic de la literatura castellana.
Aquest llibre es pot trobar a l'espai ebiblio, us deixem l'enlaç aquí.

dilluns, 18 de maig del 2020

MOHSIN HAMID: L'INTEGRISTA RETICENT

Lectura del club de lectura de tarda, L'integrista reticent és una breu novel·la en forma de monòleg que es llegeix d'una volada de principi a fi. En Changez és un jove pakistanès que està assegut en una taula d'un cafè a Lahore i es troba amb un interlocutor, de qui no en sabem absolutament res, i li engega un discurs que com a lector et va atrapant i et deixa sense alè.

En Changez és un noi que amb molt d'esforç per part de la família, vinguda a menys i que procura guardar les aparences entre la societat pakistanesa, aconsegueix el somni d'anar a estudiar als Estats Units i ser acceptat a Princetown.

Mentre és a la universitat es debat entre passar desapercebut, semblar tan americà com sigui possible i no perdre les arrels. Amb el temps i molta suor aconsegueix fer realitat el somni americà, troba una bona feina com a consultor i s'enamora d'una noia blanca de la classe alta de Nova York que ha perdut el seu promès i amic de tota la vida.

De mica en mica, forgen una estranya amistat mentre ell se n'enamora perdudament; els pares d'elles l'accepten i l'integren a les seves festes. En Changez podria sentir-se un nord-americà qualsevol si no fos que després de l'atemptat de les Torres Bessones tothom el mira de reüll i el fa sentir molt incòmode. La matança l'enxampa a Manila fent de consultor, a l'avió de tornada comença la pressió social, i un cop a la feina els mateixos companys observen cada moviment que fa sobretot després de deixar-se créixer la barba.

Tots aquests fets els coneixem en aquest monòleg que Changez explica al nord-americà misteriós amb qui comparteix taula i a qui no sentim la veu. De sobte, experimenta el dolor de la societat americana que l'ha acollit durant els darrers anys, que li ha brindat una oportunitat i viu el rebuig pel color del cabell, per una barba, la sospita esdevé permanent i ell es qüestiona qui és de debò? Qui vol ser?

La novel·la va agradar a tots els participants, tot i que el final va deixar una mica desconcertat a tothom. El protagonista del llibre viu la dualitat Orient-Occident d'una manera molt accentuada i el gran dubte final és amb quin d'aquests dos mons es queda. En realitat, el llibre no deixa de ser un viatge interior i introspectiu d'una persona que ens remou i ens fa repensar tot allò que crèiem tenir tan clar. Una novel·la altament recomanable.

dijous, 14 de maig del 2020

VIRGINIA WOOLF: LA SENYORA DALLOWAY, LLEGIR EL TEATRE

 Un catorze de maig, el de 1925 concretament, fa avui noranta-cinc anys, es va publicar la quarta novel·la de l'autora Virgínia Woolf, La senyora Dalloway.

Aquest llibre va ser llegit fa alguns mesos en club de nit de la Biblioteca de Martorell.

En primer lloc, hem de dir que uns quants lectors no van entrar en el món de l'autora britànica. De manera que el llibre no va agradar d'una manera unànime.
Certament no és un llibre especialment fàcil i tothom va coincidir en el fet que s'ha de llegir amb atenció, a causa de la fluïdesa amb la qual l'autora passa d'una situació a una altra
.
La història narra un dia en la vida de Clarissa Dalloway i el fil conductor és la mirada de la dona, que surt de casa seva per fer alguns encàrrecs. Però els pensaments també l'acompanyen i durant la narració anem coneixent fets de la seva vida, alhora que s'incorporen personatges aliens.
Durant la tertúlia, vam arribar a la conclusió que aquests personatges i aquestes trames paral·leles podrien ser representacions de la personalitat de l'autora.

Els lectors més entusiastes vam valorar la capacitat de l'autora per a posar en evidència les emocions dels personatges i la manera com la senyora Dalloway es construeix a partir de la mirada dels altres i dels records d'ella mateixa.
També vam valorar l'originalitat del plantejament literari, el seu fluir de la consciència, l'absència de narrador omniscient que ens guiés en la lectura, som nosaltres qui hem d'interpretar l'acció.
Són molts els detalls en els quals ens vam fixar i molts els temes que vam ser capaços de trobar dins la trama: la dona, els convencionalismes socials, la malaltia mental i el seu tractament als anys vint del segle passat, el suïcidi, les relacions familiars, l'amor, la gelosia...

El final el valorem com a feliç en la mesura que acaben trobant-se els tres amics del passat, separats pels anys i per les circumstàncies.

Pocs dies més tard d'aquesta lectura, vam tenir la sort d'anar a la representació que es va fer al Teatre Nacional de Catalunya, dintre del cicle Llegir el teatre. Com és habitual, va ser un muntatge de gran qualitat, fet en aquest cas per la directora Carme Portaceli, amb una posada en escena a l'alçada del llibre. El moviment i el pas del temps, lent però inexorable, van quedar patents en aquesta adaptació de gran bellesa.
Trobareu la novel·la en ebiblio, aquí.

dimarts, 12 de maig del 2020

BOHUMIL HRABAL: TRENS RIGOROSAMENT VIGILATS

Al club de lectura de nit va llegir i comentar el llibre Trens rigorosament vigilats, de l'autor txec Bohumil Hrabal.
El llibre va agradar de manera desigual.
La història està ambientada en l'antiga Txèquia, un país ocupat pels nazis a finals de la Segona Guerra Mundial. En una petita estació de tren coneixem als personatges principals, més o menys estrafolaris, que es veuen immersos en una trama de sabotatge contra un dels trens rigorosament vigilats, carregats d'armament cap al front.
El protagonista és un jove especialment sensible, que ha intentat suïcidar-se i que fa pràctiques a l'estació. Aquí acaba iniciant-se en la sexualitat alhora que participa de manera activa en l'atemptat.
Alguns lectors l'han considerat com a una història d'iniciació a la vida, a la feina, a la sexualitat, a l'amor d'un jove txec que té la mala fortuna de viure l'ocupació nazi al seu país.
D'altres han vist un seguit de personatges que potser no han acabat d'entendre.
El que és cert, és que Bouhmil Hrabal, l'autor, està influenciat clarament per Kafka. Durant la tertúlia, també es va parlar de la similitud amb el llibre Les Aventures del bon soldat Svejk (d'un altre escriptor txec) tot i que amb moltes diferències.
És curiós com alguns lectors havien trobat diversió en algunes escenes, certament molt peculiars, i d'altres no. Fent un repàs d'elles sí que vam riure tots plegats.
Des del punt de vista humà, l'autor ens descobreix d'alguna manera al nazi -i per extensió a l'alemany - com a un ésser humà que patia i era víctima de qui l'havia ficat en aquella guerra.
Això és una que moltes vegades oblidem, però entre tots comentem que no hi hauria tantes guerres si els que manen haguessin d'anar personalment al front.

A l'espai ebiblio de les Biblioteques de Catalunya, podeu trobar la versió castellana d'aquest llibre.
És curt i es llegeix fàcilment, de ben segur ens farà passar una bona estona de distracció per aquests dies tan estranys de confinament. Si teniu ganes, podeu veure'l aquí.

dilluns, 11 de maig del 2020

NELL LEYSHON: COLOR DE LLET

Una altra de les molt interessants lectures que ha fet el Club de Lectura de nit va ser el llibre Color de llet, una història molt dura que ens va fer passar una bona estona de lectura i reflexió, tot i que ens va fer patir per la cruesa del seu argument.
El llibre ens mostra la vida en una granja de família pobra en l'Anglaterra rural del Segle XIX, una vida mísera i amb poc nivell moral.
En aquesta família va néixer la protagonista, una noia amb un defecte físic, la qual és enviada a fer de minyona a casa del vicari del poble.
És una història de com era de dura la vida en un entorn agrest, i de com els més dèbils de la societat acaben pagant les culpes, "els rossinyols morts" en paraules d'un dels nostres lectors del club.
L'aprenentatge de l'escriptura, el coneixement, té un preu molt alt per a la jove protagonista, però tenia una altra opció?, pensem que no.
L'autora és capaç de recrear un estil d'escriptura incipient que no acaba de convèncer a tots els lectors, però pensem que és un recurs literari, sense el qual el llibre no seria el mateix. Fins i tot, sobta l'ús tan repetitiu d'algunes paraules.
La història ens va fer servir per a reflexionar sobre el paper que la dona ha tingut en les famílies en les societats agrícoles. Que la família no tingués hereus de sexe masculí era una desgràcia, però el pare de la nostra història va fer servir a la filla com a moneda de canvi, només pensant en el benefici econòmic. Era necessari tal sacrifici per la supervivència econòmica de la família? 
No direm més, només recomanar la lectura d'aquesta obra molt actual en el seu plantejament com antiga en els fets que li donen sentit.