Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mirarse de frente. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mirarse de frente. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 de gener del 2021

VIVIAN GORNICK: MIRARSE DE FRENTE

Vivian Gornick és una novaiorquesa nascuda l'any 1935. És periodista, escriptora i activista feminista, una de les principals veus del feminisme a la dècada dels setanta.

Vincles ferotges és el seu llibre més emblemàtic, però ens ha arribat a la biblioteca un altre, Mirarse de frente, que és el que avui us volem recomanar.

No és exactament una novel·la, sinó una sèrie - no gaire llarga- d'històries biogràfiques molt fàcils de llegir, plenes d'humor i de sensibilitat. Són la mirada d'una autora molt lúcida al seu entorn immediat durant molts anys de la seva vida.

L'escrit original data de 1996, quan l'autora havia passat els seixanta anys i podia mirar la seva vida amb la perspectiva que dóna el temps i amb la saviesa que dóna l'experiència.

Es tracta d'un recull de set relats curts, en els que amb molta agudesa, agilitat i humanitat, l'autora és capaç de narrar-nos fragments de les seves experiències, analitzant, reflexionant i posant l'èmfasi en les relacions humanes.
Són relats en primera persona, és cert, i la seva mirada és molt íntima i personal, però això no impedeix que les seves reflexions siguin universals.
Tothom podem entendre a aquella dona que es va separar després d'una relació d'anys i va tenir un espai tranquil i solitari i tots ens podem posar en el lloc de qui camina per la seva ciutat i observa a la gent, com es belluguen, com vesteixen, i fins i tot com parlen, en fragments de converses que arriben a les orelles de manera casual.

Comença l'autora explicant-nos com va arribar al moviment feminista de forma fortuïta, quan li van encarregar fer un reportatge sobre el tema, i com d'identificada amb el moviment es va arribar a sentir. La "sororitat" (paraula que ella no fa servir) li omplia la vida. Més endavant les coses canviarien.
També coneixerem a la jove Vivian, quan només tenia divuit anys i devia treballar per guanyar-se la vida com a cambrera en diferents hotels. Va ser en aquell moment quan va prendre consciència de la desigualtat social.
En un altre relat la trobarem treballant com a professora en diferents universitats lluny de Nova York i explicant-nos com eren de diferents les actituds dels diferents equips amb els quals es va relacionar. Alguns l'acollien amb entusiasme i d'altres no li feien gaire cas. El seu leitmotiv a la vida era relacionar-se amb les persones, d'una manera fluida i càlida, amb el màxim d'hores de xerrada enriquidora amb persones compatibles, la qual cosa no sempre era possible.

El fet de viure sola, el fet d'escriure cartes o fer trucades, anar de vacances amb alguna amiga són només alguns dels petits actes quotidians que serveixen a la nostra autora per a reflexionar sobre el fet de viure i de conviure.
El colofó final és la vida en la ciutat de Nova York, un lloc on ningú pot sentir-se sol, o potser si, doncs ofereix als espectadors més desperts, la possibilitat de veure autèntic teatre, infinites relacions humanes normals i corrents, però diferents de les d'un mateix.

Vivian Gornick es va esforçar durant anys per aconseguir independència i amor, i la ciutat de Nova York va estar allí com a teló de fons de tota una vida. Era el lloc en el qual va néixer i allà on es trobava al seu element.

Podeu trobar aquest llibre en la nostra biblioteca i gaudir de la prosa de Vivian Gornick.