dilluns, 25 de juliol del 2016

DAVID CIRICI: EL LLADRE DEL GUERNICA

El darrer dilluns del mes de juny, ens vam reunir tots els membres del club de lectura en català per comentar la novel·la  El Lladre del Guernica. 
Tots vam coincidir en que es tracta d’una història bastant rocambolesca basada en el món de la fasificació de l’art.  
Més que l’argument de la novel.la, el que realment és important d’aquesta obra és el context històric en el qual està ambientada. Concretament la trama té lloc durant la celebració de l’exposició Universal de Paris de l’any 1937. Tot i que Espanya en aquell moment es trobava en plena Guerra Civil, el govern decideix enviar-hi un pavelló creat per l’arquitecte Sert.
Aquest pavelló era un edifici racionalista i innovador dins del qual s’hi van exposar obres de Miró i Picasso. Curiosament quan es va acabar l’exposició, en Picasso pel seu compte va retirar el Guernica ja que tenia por de que li fessin malbé i precisament aquest fet és el que dona títol a la novel.la

Donat que durant el juliol i l’agost no hi haurà cap reunió del club de lectura, es reparteixen dos llibres per llegir-los durant les vacances d’estiu. Es tracta de Pà Negre d’Emili Teixidor i Ara que estem junts d’en Roc Casagran. 
Precisament aquest últim escriptor vindrà el dia 26 de setembre a la biblioteca coincidint amb la propera trobada del nostre club de lectura. D’aquesta manera tindrem l’oportunitat de poder comentar la lectura d’aquesta obra amb el seu autor.


Només desitjar-vos que passeu tots un molt bon estiu i que aprofiteu per llegir bones i refrescant lectures.

dimarts, 21 de juny del 2016

ROC CASAGRAN: ARA QUE ESTEM JUNTS

La darrera trobada del Club de lectura de nit va reunir un lector i 9 lectores per tal de comentar el llibre del Roc Casagran, Ara que estem junts. 

La lectura va ser molt ben valorada per tots els assistents.  Es tracta d' un petit llibre ple d'emocions i molt entranyable que parla d'una època de la història d'aquest país que sempre s'haurà de recordar.

Encara que tots vam reconèixer que és un llibre massa didàctic, també vam estar d'acord en la seva capacitat per a endinsar-nos en el coneixement de què va suposar l'exili per a molts catalans que van patir la guerra civil. 
Les penes del Tòfol no van deixar indiferent a ningú, tot i que també vam estar d'acord que no és un llibre especialment dramàtic, sinó que està ple de tendresa i sensibilitat. La mort i el drama dels perdedors de la guerra està present, però hi ha un raig d'esperança, detalls d'humanitat -i fins i tot d'amor- enmig de la barbàrie que la fan molt més suportable. 
També es va valorar l'estructura de l'obra i es va comentar com l'autor va ser capaç de despistar-nos una mica gràcies al recurs narratiu que fa servir.
Fins i tot, el capítol menys valorat per alguns, a d'altres els va semblar absolu necessari per a la consistència argumental de la novel·la.

La nostra nota va ser molt bona. 8+8+8+7+7+7+8+7+8+7= 7.5 mitjana

Tindrem la sort de comptar amb la presència de l'autor, en una sessió especial pels dos clubs de lectura de novel·la de la biblioteca,  el pròxim 26 de setembre, a les 19 h.




dimecres, 1 de juny del 2016

ÀLVAR CAIXAL: LES LLAVORS DEL SILENCI


Durant la reunió del club de lectura de tarda vam comptar amb la presència de l’escriptor Alvar Caixal i de la psicóloga Núria Vendrell dins del programa “Avui també és Sant Joan” promogut per la Fundació de les Antigues Caixes Catalanes.

El fet de poder conversar directament amb l’autor del llibre va ser una experiència molt enriquidora. Alvar Caixal, arqueòleg de formació, ens va parlar del seu llibre Les llavors del silenci, una novel.la d’història i d’intriga sobre les Brigades Internacionals angleses que va guanyar el 33è Premi de St. Joan.




Les llavors del silenci


En un petit poble del sud-oest d'Anglaterra, la senyora Emma Tavistock —una dona gran, d'aspecte fràgil— s’asseu a les fosques, tota sola, i evoca amb nostàlgia un episodi tràgic, gairebé amagat, del passat familiar. 
Rememora vivències antigues i vells secrets relacionats amb el promès de la seva tia, en Frank, metge de les Brigades Internacionals i desaparegut la primavera del 1938 en el decurs de la retirada de l’exèrcit republicà al front d'Aragó. 
Al mateix temps, a Barcelona, l’Alfred viu raonablement feliç, casat, sense fills ni excesos de cap mena. Jubilat abans d’hora amb seixanta-quatre anys, és un home corrent, com li agrada de definir-se. Però d’ençà del suïcidi del seu pare, un vell amargat i solitari, franquista de segona fi la i demòcrata per conveniència, alguna cosa intangible altera la seva vida rutinària. Potser és el malson macabre que el trasbalsa des de fa un cert temps o, tal vegada, la sèrie d’esdeveniments casuals que s’encadenen, l’un darrere de l’altre, com si obeïssin a una llei universal desconeguda.

A partir de dues històries que transcorren paral·lelament a la Gran Bretanya i a Catalunya, aparentment sense cap vincle entre si, la novel·la es desplaça entre els anys anteriors a l’esclat de la guerra del 36-39 i l’hivern del 2002 en un recorregut circular pel passat i el present dels protagonistes. 

Segons l’autor, el veritable argument de la novel.la és la memòria i la càrrega emocional que representa. Quan les persones perdem la memòria, llavors perdem la nostra identitat. El llibre també aprofundeix en temes com ara el suïcidi, els secrets amagats que condicionen la identitat personal de l’individu, l’essència de l’ànima, les coincidències vitals, la rellevància de l’atzar, els traumes del passat, etc. Tots aquests temes van ser objecte de debat entre els membres del club de lectura que van poder compartir una llarga estona de diàleg amb l’Alvar Caixal i la psicòloga Nuria Vendrell. Va ser una experiència molt interessant que ens va permetre fer una reflexió sobre els valors universals i les emocions.


La propera reunió del club de lectura serà el dia 27 de juny a les 18:00 h.

dimarts, 24 de maig del 2016

ARTHUR R. G. SOLMSSEN: UNA PRINCESA A BERLIN

En la darrera trobada del club de lectura de nit ens vam reunir per tal de comentar el llibre Una princesa a Berlín, del nord-americà Arthur R.G. Solmssen.
El llibre va sorprendre gratament. Va agradar molt la part de novel·la, però també la part de coneixement històric d'una època tan convulsa i que va acabar amb el gran desastre que va suposar el nazisme. De fet, com algú va observar, és una novel·la en la qual la història no és només un marc, sinó que pràcticament és un personatge més del llibre.
L'Europa que ha guanyat la Primera Guerra Mundial ha castigat a Alemanya amb unes dures sancions. El país ha hagut de reduir l'exèrcit i pagar indemnitzacions impossibles als vencedors, també ha perdut territori. Una gran part de la població s'ha quedat sense recursos per viure -per exemple els rendistes i pensionistes, els militars, els treballadors- i veu com la inflació fa que els seus diners no serveixen pràcticament per a res i el preu dels articles bàsics es multipliqui dins del mateix dia. La misèria i el desencant estan a tot arreu.
L'autor ens endinsa en diferents ambients d'aquest Berlín de l'any 1922, gràcies a un personatge nord-americà, Peter Ellis, un pintor força pobre que amb els seus dòlars viu i es relaciona amb els rics. Viu a casa d'un ancià militar prussià empobrit i es relaciona amb les classes més pobres gràcies a les seves classes de pintura.
El que veiem en les classes més baixes és misèria i depravació. Els rics, mentrestant, segueixen amb el seu ritme de vida. La banca s'enriqueix i juga amb informació privilegiada per seguir obtenint beneficis. La principal por és al comunisme i a Munic ja es parla d'un tal Adolf Hitler, cap d'un moviment què es dóna per controlat.
Els lectors comenten el paral·lelisme que es pot establir entre aquella època de crisi i la que vivim actualment, i com fa de por el fet que aquesta gent, rica, culta i ben informada -molts jueus- no va ser capaç de veure el que venia.
La veritat, és que és un llibre ple de detalls que ens fan reflexionar sobre el món en el qual vivim i en com l'ésser humà oblida la seva història i repeteix els mateixos errors, alhora que demostra una ambició i una manca d'escrúpols sense final.
El títol és una incògnita que es resol cap al final de la història. Qui és l'autèntica Princesa a Berlín?
També es comenta l'estil. Molt ric i intens. 
Tothom està d'acord que és un llibre que s'ha de llegir lentament. Per tal d'anar digerint l'argument, però també per anar consultant els nombrosos dubtes que sorgeixen amb la lectura.
No és un llibre de lectura fàcil, però si molt interessant i enriquidor.

Li posem nota: 9 9 9 7 8 8 8 7= 8.125

dijous, 21 d’abril del 2016

HAMID, MOHSIN. L'INTEGRISTA RETICENT.

Ahir al vespre ens vam reunir el grup del club de lectura de vespre per tal de comentar el llibre del mes, L'integrista reticent i de pas celebrar Sant Jordi i fer un intercanvi de llibres entre nosaltres.

El llibre havia agradat majoritàriament. Només començar, les lectores (que en aquest cas érem totes dones) es van llançar a disseccionar el final del llibre, el qual no havia estat entès d'igual manera per tothom.
De fet, és amb finals tan ambigus com aquest, quan més valor té comptar amb un grup amb qui intercanviar impressions. Cal dir que un parell de lectores tenien molt clar un possible final que d'altres no havíem pensat.
Sobta i agrada l'estil triat per l'autor per fer la narració, el recurs literari d'explicar una història a una persona de la qual en cap moment no sabem res, però que en el desenllaç final té un paper determinant. Aquesta figura anònima té al lector a l'expectativa durant tota la narració, en la que sentim que el seu interlocutor el té segrestat d'alguna manera, sense poder fugir de la seva conversació.
És un llibre la lectura del qual atrapa tant per la forma com el contingut, de màxima actualitat, doncs tracta el tema de la identitat islàmica, associada aquesta al terrorisme. 
Nova York, la ciutat en la qual passa un part de l'acció és una illa cosmopolita en la qual tothom té cabuda, però tot canvia després dels atemptats de l'11 de setembre, i a moltes persones que fins aquell moment havien passat desapercebudes els canvia la seva vida i, per tant, ells mateixos se senten estranys i es qüestionen la seva pròpia identitat.
Per descomptat, que comentem el gran error que es comet de vegades considerant com a possibles terroristes a tot el col·lectiu de religió islàmica de qualsevol comunitat. La realitat és que només unes poques persones d'aquesta religió arribaran mai a formar part d'un grup d'aquestes característiques i les persones de religió islàmica també són víctimes no només pel deteriorament de la convivència en Occident, sinó perquè són tan vulnerables com qualsevol persona de qualsevol religió.

És un llibre que ens ha donat per parlar, un cop més, del tema del terrorisme en la nostra societat, una de les principals preocupacions en l'actualitat.

Li posem nota: 8 7 9 8 8 7 8 = 7.85

A continuació es presenta la propera lectura, que serà Una princesa a Berlín, una novel·la del nord-americà Arthur Solmsset situada en el Berlín d'entreguerres, en la que coneixerem els esdeveniments històrics d'aquest període convuls que acabarà amb l'aparició del moviment nazi i de tot allò que de sobres coneixem.
Aquesta novel·la la comentarem el pròxim 18 de maig.

A continuació, fem el repartiment dels llibres i brindem per Sant Jordi.

dilluns, 7 de març del 2016

PETROS MÁRKARIS: MORT A ESTAMBUL

En la darrera reunió del club de lectura en horari de nit vam comentar el llibre de l'autor grec Petros Márkaris, Mort a Estambul.
El que ens semblava que seria una simple novel·la negra es va convertir en una bona sorpresa, ja que tothom va considerar que l'autor va ser capaç de construir un relat negre, potser sense gaire importància, del que pengen temes que es relacionen amb la història, l'actualitat social o les relacions personals.
El punt de partida de la investigació del comissari Kostas Jaritos és la desaparició d'una nonagenària, la qual acaba resultant una assassina que dóna mort a persones que en el passat van cometre accions dolentes. A tot els lectors ens sembla que el punt de partida de la història és una mica inversemblant, tot i això valorem molt positivament la història per la resta d'elements.
El context social és la comunitat grega d'Estambul i els esdeveniments que donen origen als crims són el progrom dirigit contra la minoria grega l'any 1955. 
Els autèntics protagonistes de la història són el propi Jaritos, un policia grec que visita Estambul i el seu company en la investigació, un policia alemany d'origen turc que ha tornat . Les relacions entre els dos ens mostren una realitat social diversa i unes relacions personals marcades per la diferència.



Tothom està d'acord en afalagar el dibuix dels personatges que fa l'autor i la manera com arriba als temes importants d'una manera tan planera. Pensem que la pròpia vida de l'autor li ha donat l'experiència necessària per abordar conflictes de minories de manera tan fidedigna.




Com sempre, posem nota:
8 + 8 + 8+ 8 + 7 + 8 + 7 + 8 + 7 + 7+ 6 + 8 = 7.5




El pròxim dia comentarem el llibre  Balzac i la petita modista xinesa. 


Serà el 16 de març, a les 21.30 hores, al Centre Cultural.

dijous, 4 de febrer del 2016

ISABEL CLARA SIMÓ: LA SALVATGE

L'any 2016 comença en el club de lectura de tarda comentant el llibre La Salvatge, de l'autora valenciana Isabel Clara Simó.

Durant la tertúlia s'han manifestat una diversitat d'opinions. Tothom l'ha trobat ben escrit, però algunes persones havien patit molt amb la lectura. També hi ha qui va trobar que el personatge principal tenia moltes paranoies, que el final era massa bèstia o fins i tot, que el llibre era molt repetitiu.


Podriem dir que l’autora es va inspirar en el mite de Pigmalió per escriure la trama del seu llibre. Pigmalió es va voler buscar una esposa que fos digne dels seus ideals de bellesa, i com que no la va trobar va construir una estàtua que després es va arribar a convertir en persona. 

En la novel.la, el Joaquim Simó -un ex emigrant que torna a Catalunya perquè enyorava la seva terra natal- també vol convertir la Dolores en un ésser perfecte i per això es torna paranoic pensant en ella, l’omple de regals i pretén convertir-la en el seu ideal de dona. 

El Joaquim es creu que té drets adquirits sobre la noia i la Dolores acaba sentint-se tan ofegada que dóna peu el tràgic final de la novel.la. 

La lliçó moral d’aquesta lectura podria ser la demostració que les persones no es poden canviar i com més es volen canviar els resultats poden ser molt pitjor dels esperats.

La pròxima reunió serà el dia 29 de febrer, i en ella es comentarà el llibre de Carles Porta, Tor. Tretze cases i tres morts.