dilluns, 7 de novembre del 2016

TERESA AMAT AL CLUB DE LECTURA DE TARDA




La darrera edició del club de lectura de tarda va comptar amb la presència de l'autora local Teresa Amat.
Tots els assistents havíem llegit el seu darrer llibre Tot ve que s'acaba guanyador del Premi Vila de Martorell 2015.

En Jacint Soler ens va fer una breu presentació de la Teresa i va explicar els seus inicis literaris. La mateixa Teresa va reconèixer que sempre li ha agradat molt escriure i que de ben jove ja era col·laboradora de la revista local SOLC.
Segons la Teresa abans d'escriure s'ha d'haver llegit molt, per això ella considera que moltes de les coses que va escriure quan era jove ho va fer quan encara no tenia suficient bagatge literari. En la seva opinió és molt millor començar a publicar quan ja hi ha una formació més solida i treballada. 
La Teresa també va explicar que no se sap mai d' on prové la inspiració: a vegades és una música, a vegades una imatge o fotografia, etc.

El seu primer llibre publicat va ser Castracions, una àcida i afinada crònica de la Cuba de Fidel Castro. I el seu segon llibre és un conjunt de contes titulat  Tot ve que s'acaba. De fet, abans de guanyar el Premi Vila de Martorell, la Teresa havia presentat aquests relats a diferents editorials però cap d' elles li va donar resposta. Curiosament poc després de guanyar el premi que ja li garantia l'edició de l'obra, una d'aquestes editorials la va trucar perquè estava interessada en la seva publicació.

Aquest segon llibre és el que vam comentar dilluns passat entre els membres del club de lectura. Tots vam coincidir en que es tracta d'un llibre trist, però segons la Teresa el seu contingut és un reflex de la vida real perquè "la vida és trista". Un altre dels debats que vam iniciar durant al reunió va ser el fet de si agrada més llegir una novel·la sencera o bé llegir contes curts.
Hi havia opinions diverses perquè alguna persona va dir que li havia agradat molt llegir històries curtes que no requereixen tanta dedicació de temps per ser llegides.
En canvi altres persones van dir que preferien llegir una història més llarga encara que contingui una mica de "palla".



En qualsevol cas, va ser un plaer poder tenir la Teresa Amat entre tots nosaltres.

divendres, 14 d’octubre del 2016

JOAN BENESIU. GEGANTS DE GEL


Hem iniciat les trobades del club de lectura de nit amb el comentari del llibre Gegants de gel, del valencià Joan Benesiu.

És un llibre molt especial, ja que no està format per contes, però tampoc és una novel·la clàssica, sinó que les diferents històries són totalment independents. Si que  hi ha, però, un fil conductor, que serien les trobades al voltant de la taula d'un bar, en un poble situat en la fi del món, precisament la nit de cap d’any. Són històries molt contundents, que tenen lloc en un moment i en un lloc simbòlic.
El llibre agrada molt per diferents motius, el primer de tots perquè està molt ben escrit. 
També per les diferents històries molt esfereïdores, que enganxen al lector.
En la part negativa de la balança hi ha qui assenyala que és un llibre que hagués donat per a quatre llibres diferents, hi ha masses històries amb massa informació superficial. És un llibre molt ambiciós,  que de vegada no acaba de tancar els temes.
És clar que, això forma part de l’estil de l’autor i de l’esperit del llibre que potser ens vol ensenyar una part especialment freda dels éssers humans.

Li posem nota:
8 + 6 + 8 + 8 + 6 + 7 + 7 = 7.14


La propera lectura serà d'una autora local, la Teresa Amat. Es tracta d'un llibre de contes titulat tot ve que s'acaba, el qual comentarem el pròxim 19 d'octubre.

dilluns, 3 d’octubre del 2016

XERRADA DELS CLUBS DE LECTURA AMB ROC CASAGRAN

Amb la tardor han tornat els clubs de lectura de la biblioteca.
La primera cita la vam tenir dilluns passat amb la visita de l'autor Roc Casagran, que va venir a la biblioteca per tal de xerrar amb els membres dels dos clubs de lectura, el de les tardes dels dilluns i el de les nits de dimecres, al voltant del llibre  Ara que estem junt.
Els dos grups havien programat durant la passada temporada aquesta lectura i van poder parlar amb l'autor sabadellenc des del seu coneixement. Van poder fer comentaris, plantejar dubtes i, fins i tot, opinar si els havia agradat o no.
Cal dir que la lectura d'Ara que estem junts va ser molt ben valorada per tots els lectors i lectores.
L'autor -escriptor i professor de secundària-  ens va aclarir que ell està especialment motivat per aconseguir que els adolescents llegeixin i, és per això, que va crear un llibre de la Guerra Civil, narrat per un adolescent, que dóna la seva innocent visió de com s'enderroca el seu món.
Tot i així, en realitat, estem davant d'una lectura transversal, que arriba a tots els tipus de lectors.  El protagonista és jove, hi ha una història tendra, hi ha poesia, i altres coses dolces, però la veritat és que  hi ha esdeveniments molt dramàtics, com ara la separació del protagonista del seu germà bessó o l'estada de la família en el camp de concentració d'Argelers-sur-Mer.  

L'autor va explicar als lectors com s'havia sentit d'impactat per la lectura de Els vençuts, de l'autor Xavier Benguerel i Llobet, que el va fer interessar pel tema de la Guerra Civil i el camp de refugiats.
Molt bon comunicador, el jove escriptor Roc Casagran va captivar a l'audiència pel seu do de paraula i per les seves habilitats comunicatives. 

Aquí podeu escoltar l'entrevista que li van fer a Ràdio Martorell i en la que Roca Casagran parla de la importància dels clubs de lectura i de la seva obra Ara que estem junts.




dimecres, 21 de setembre del 2016

ENTREVISTA DE LA BIBLIOTECA: FERRAN FUSALBA

L’ENTREVISTA DE LA BIBLIOTECA
Ferran Fusalba als estudis de Ràdio Martorell

FERRAN FUSALBA, JOVE MARTORELLENC PUBLICA LA SEVA FOTO AL LLIBRE THE UNSPLASH BOOK

Avui, aquí al Martorelletres tinc el gust de presentar-vos un jove de casa nostra, de 18 anys, amb molt talent; està a punt de començar la carrera d’Humanitats, a la Universitat Pompeu Fabra. La seva obra, una imatge fotogràfica de la Sagrada Família, figura dins un volum editat recentment que recull unes fotografies delicioses, fantàstiques...

Al Ferran li agrada molt la fotografia i una de les fotografies que ell va fer, la va penjar en una plataforma digital que porta per nom Unsplash, en la qual tu penges la teva foto i allà, aquesta fotografia, es pot utilitzar i no genera cap tipus de cost. Aquesta mateixa plataforma ha editat el llibre The Unsplash Book, un volum de tapes dures que recull moltes de les fotografies que hi ha a la plataforma. Jo ara el tinc aquí a les mans i, de veritat, és un gran llibre que explora el món i un regal pels nostres ulls. En primer lloc, Ferran, moltes felicitats.

Moltes gràcies.

D’on va sortir aquesta idea de penjar fotos en aquesta plataforma i per què, precisament aquesta foto, que dèiem, de la Sagrada Família?

Vaig començar amb la fotografia l’any passat, ja que em vaig comprar una càmera i vaig començar a fotografiar l’arquitectura, perquè, a banda que m’agrada molt, crec que plasmat en una fotografia és una manera diferent de veure-la. Alhora, volia compartir les fotos que feia, potser, per mi, les que eren millors en alguna plataforma digital i bé, vaig topar amb Unsplash perquè era un lloc on les fotografies solen ser de més qualitat, són més curades, hi han poques fotografies, etc.

I aquesta plataforma, qui la gestiona i d’on la gestiona?

És una plataforma que la gestiona una empresa anomenada Crew que es troba a Mont-real, al Quebec, al Canadà; i bé, al ser una plataforma digital, doncs tothom, des de qualsevol punt del món, pot col·laborar; i bé, hi han fotografies de tot el món, d’autors de tot el món i de qualsevol tema. El fet destacat està en la llicència de les fotos, que porta per nom Creative Commons Zero, que, per qui no la conegui, és un tipus de llicència que no és com el Copyright, que seria que hauries de pagar; és una llicència d’ús lliure, és a dir, tothom pot utilitzar aquesta foto, sense demanar el permís o inclús sense citar, si de vegades no et va bé citar-ho. També la pots utilitzar gratuïtament, així que no hi ha un impediment econòmic per utilitzar aquesta foto en qualsevol ús que tu li vulguis donar.

Però, per exemple, si nosaltres volguéssim utilitzar una fotografia d’aquestes de la plataforma, la podríem agafar sense demanar-ne permís, però això sí que com a mínim hi figurés el nom de l’autor.

Exacte, no cal que demanis permís, però si tu creus convenient que vols citar aquella persona, doncs ho pots fer, però no hi estàs obligat.

Hi ha els telèfons de contacte dels autors, per poder comunicar-los l’ús que se’n fa de les fotografies?

No exactament els telèfons de contacte, però sí a través de les xarxes socials o el correu electrònic que hi figura al perfil personal de la plataforma.

I amb aquesta foto de la Sagrada Família, es pot dir que internacionalitzem Gaudí, és a dir, bé, ha sigut, jo penso, una molt bona idea.
El llibre amb la foto de la Sagrada Família

Doncs sí, si ja no estava internacionalitzat...; sempre està ple de turistes.

Aquesta plataforma digital va editar aquest llibre en el qual hi he participat i ha estat comissat per la comunitat. La meva va sortir seleccionada, i és la única de Barcelona i de Catalunya que hi figura al llibre. I bé, hi han fotos de tot el món, també hi han temes; fotografies d’arquitectura, de paisatges, de persones, natura, etc.

Quin criteris vas seguir a l’hora de seleccionar aquestes fotografies? Perquè això sí, el denominador comú és que totes són fantàstiques, precioses, molt boniques. Totes les persones, bé, no, els que els hi agrada la fotografia i a tothom; jo penso que és un llibre que, mira, si te’l regalen és genial.

No hi ha un criteri, diguem-ne, específic, però sí que intenten buscar fotos que siguin de qualitat i encara que siguin de qualsevol tema, sobretot hi han moltes fotografies de natura, de paisatgisme, d’arquitectura, alguna de persones, però intenten ser de qualitat. Jo crec que aquest és el criteri que han intentat buscar per aquest llibre.

Perquè he vist, que aquí a l’índex, hi figura tot una sèrie de parts, com si la creativitat, fos el resultat de tot un procés.

Sí, exacte, aquest llibre no és solament un llibre de fotografies, sinó que també, va per capítols, i aquests tenen diferents textos, tant manifests que volen explicar el procés creatiu així com també empreses que han col·laborat amb el llibre i també entrevistes a artistes, dissenyadors, fotògrafs, programadors que utilitzen aquesta plataforma però també parlen sobre el procés creatiu. És a dir, és un llibre de fotografies amb textos –en anglès- sobre el procés creatiu.

Jo ara que me’l miro, em sorprèn que els autors de les fotografies, bé, són de tot el món, però a més a més estan col·locats a la portada del llibre, és a dir, aquí nosaltres quan hem de fer constar els noms dels autors, figura dins, en alguna pàgina destacada, però potser mai a la portada. És insòlit no, això?

Sí, però jo crec que és la millor manera de que ho hagin fet així perquè, sent un llibre de fotografies, si has de triar una fotografia que ha de ser la portada, millor posa tots els autors, i allò és la portada: el nom del llibre i el dels autors, tant els fotògrafs, com la gent que ha col·laborat en els escrits.

La plataforma, en el llibre, ha volgut donar les gràcies a les aportacions rebudes. Un projecte de la comunitat, per a tothom sobre algunes de les fotografies de la plataforma. A més a més, ha volgut parlar sobre el procés creatiu; hi han molts llibres sobre la creativitat, però ells han volgut fer-ho sobre la especialitat que ells porten, que és la fotografia.

Si tu agafessis el llibre, el tanquessis i et demanés, Ferran, quina foto escolliries (que no sigui la teva)? Per quina et decantaries?

Doncs seria una decisió difícil, potser... hi ha una que vaig veure, la vaig tenir molt de temps de fons de pantalla, que eren uns arbres, un bosc i està fotografiada des del terra. És curiós trobar-te aquesta fotografia que l’has tinguda sempre allà a l’escriptori, en el mateix llibre que tu tens la fotografia...

Bé, i a tots els nostres oients que els hi agradi la fotografia, jo crec que amb aquest llibre s’ho passaran d’allò més bé, però on el poden comprar?

Doncs a la pàgina web unsplash.com trobaran més informació, la pàgina web específica del llibre i també diferents enllaços a la botiga en línia d’Amazon.

I de fet, no sabíem que la afició a la fotografia havia ja traspassat fronteres i ja havies aconseguit poder editar-la amb un llibre de caràcter internacional.

Jo em vaig emportar la sorpresa, perquè vaig començar a penjar aquestes fotos, que també tinc altres d’arquitectura i paisatges; i bé, de cop i volta reps un correu de l’equip d’Unsplash, que estan fent un llibre... Jo estava una mica assabentat, votaves per alguna fotografia, però mai penses que arribaràs tan alt... Tot aquest any hem estat en converses.

Però exactament com va anar?

Doncs la vaig penjar l’any passat, calculem mig any; es va donar a conèixer el projecte de fer un llibre i després el de votar les fotografies, perquè tu també podies votar les fotografies que volguessis. Per això és un llibre fet per la comunitat.

I com es vota?

Es va votar per internet, per la pàgina web de la plataforma.

I les fotografies que trobem a la plataforma, de quins temes són? Bàsicament, són els temes que recull aquí al llibre, que són paisatges, imatges d’arquitectura... Què més hi ha?

Bé, de tot una mica, últimament si que he anat veient models, persones, etc. Però pots trobar fotos de qualsevol tema, especialment els que has mencionat.

Josefina Canals






dilluns, 25 de juliol del 2016

DAVID CIRICI: EL LLADRE DEL GUERNICA

El darrer dilluns del mes de juny, ens vam reunir tots els membres del club de lectura en català per comentar la novel·la  El Lladre del Guernica
Tots vam coincidir en que es tracta d’una història bastant rocambolesca basada en el món de la fasificació de l’art.  
Més que l’argument de la novel.la, el que realment és important d’aquesta obra és el context històric en el qual està ambientada. Concretament la trama té lloc durant la celebració de l’exposició Universal de Paris de l’any 1937. Tot i que Espanya en aquell moment es trobava en plena Guerra Civil, el govern decideix enviar-hi un pavelló creat per l’arquitecte Sert.
Aquest pavelló era un edifici racionalista i innovador dins del qual s’hi van exposar obres de Miró i Picasso. Curiosament quan es va acabar l’exposició, en Picasso pel seu compte va retirar el Guernica ja que tenia por de que li fessin malbé i precisament aquest fet és el que dona títol a la novel.la

Donat que durant el juliol i l’agost no hi haurà cap reunió del club de lectura, es reparteixen dos llibres per llegir-los durant les vacances d’estiu. Es tracta de Pà Negre d’Emili Teixidor i Ara que estem junts d’en Roc Casagran. 
Precisament aquest últim escriptor vindrà el dia 26 de setembre a la biblioteca coincidint amb la propera trobada del nostre club de lectura. D’aquesta manera tindrem l’oportunitat de poder comentar la lectura d’aquesta obra amb el seu autor.


Només desitjar-vos que passeu tots un molt bon estiu i que aprofiteu per llegir bones i refrescant lectures.

dimarts, 21 de juny del 2016

ROC CASAGRAN: ARA QUE ESTEM JUNTS

La darrera trobada del Club de lectura de nit va reunir un lector i 9 lectores per tal de comentar el llibre del Roc Casagran, Ara que estem junts

La lectura va ser molt ben valorada per tots els assistents.  Es tracta d' un petit llibre ple d'emocions i molt entranyable que parla d'una època de la història d'aquest país que sempre s'haurà de recordar.

Encara que tots vam reconèixer que és un llibre massa didàctic, també vam estar d'acord en la seva capacitat per a endinsar-nos en el coneixement de què va suposar l'exili per a molts catalans que van patir la guerra civil. 
Les penes del Tòfol no van deixar indiferent a ningú, tot i que també vam estar d'acord que no és un llibre especialment dramàtic, sinó que està ple de tendresa i sensibilitat. La mort i el drama dels perdedors de la guerra està present, però hi ha un raig d'esperança, detalls d'humanitat -i fins i tot d'amor- enmig de la barbàrie que la fan molt més suportable. 
També es va valorar l'estructura de l'obra i es va comentar com l'autor va ser capaç de despistar-nos una mica gràcies al recurs narratiu que fa servir.
Fins i tot, el capítol menys valorat per alguns, a d'altres els va semblar absolu necessari per a la consistència argumental de la novel·la.

La nostra nota va ser molt bona. 8+8+8+7+7+7+8+7+8+7= 7.5 mitjana

Tindrem la sort de comptar amb la presència de l'autor, en una sessió especial pels dos clubs de lectura de novel·la de la biblioteca,  el pròxim 26 de setembre, a les 19 h.




dimecres, 1 de juny del 2016

ÀLVAR CAIXAL: LES LLAVORS DEL SILENCI


Durant la reunió del club de lectura de tarda vam comptar amb la presència de l’escriptor Alvar Caixal i de la psicóloga Núria Vendrell dins del programa “Avui també és Sant Joan” promogut per la Fundació de les Antigues Caixes Catalanes.

El fet de poder conversar directament amb l’autor del llibre va ser una experiència molt enriquidora. Alvar Caixal, arqueòleg de formació, ens va parlar del seu llibre Les llavors del silenci, una novel.la d’història i d’intriga sobre les Brigades Internacionals angleses que va guanyar el 33è Premi de St. Joan.




Les llavors del silenci


En un petit poble del sud-oest d'Anglaterra, la senyora Emma Tavistock —una dona gran, d'aspecte fràgil— s’asseu a les fosques, tota sola, i evoca amb nostàlgia un episodi tràgic, gairebé amagat, del passat familiar. 
Rememora vivències antigues i vells secrets relacionats amb el promès de la seva tia, en Frank, metge de les Brigades Internacionals i desaparegut la primavera del 1938 en el decurs de la retirada de l’exèrcit republicà al front d'Aragó. 
Al mateix temps, a Barcelona, l’Alfred viu raonablement feliç, casat, sense fills ni excesos de cap mena. Jubilat abans d’hora amb seixanta-quatre anys, és un home corrent, com li agrada de definir-se. Però d’ençà del suïcidi del seu pare, un vell amargat i solitari, franquista de segona fi la i demòcrata per conveniència, alguna cosa intangible altera la seva vida rutinària. Potser és el malson macabre que el trasbalsa des de fa un cert temps o, tal vegada, la sèrie d’esdeveniments casuals que s’encadenen, l’un darrere de l’altre, com si obeïssin a una llei universal desconeguda.

A partir de dues històries que transcorren paral·lelament a la Gran Bretanya i a Catalunya, aparentment sense cap vincle entre si, la novel·la es desplaça entre els anys anteriors a l’esclat de la guerra del 36-39 i l’hivern del 2002 en un recorregut circular pel passat i el present dels protagonistes. 

Segons l’autor, el veritable argument de la novel.la és la memòria i la càrrega emocional que representa. Quan les persones perdem la memòria, llavors perdem la nostra identitat. El llibre també aprofundeix en temes com ara el suïcidi, els secrets amagats que condicionen la identitat personal de l’individu, l’essència de l’ànima, les coincidències vitals, la rellevància de l’atzar, els traumes del passat, etc. Tots aquests temes van ser objecte de debat entre els membres del club de lectura que van poder compartir una llarga estona de diàleg amb l’Alvar Caixal i la psicòloga Nuria Vendrell. Va ser una experiència molt interessant que ens va permetre fer una reflexió sobre els valors universals i les emocions.


La propera reunió del club de lectura serà el dia 27 de juny a les 18:00 h.