IRENE NEMIROVSKY: VI DE SOLITUD.

El passat dijous ens reunim per comentar el llibre Vi de solitud, de l'autora russa Irene Nemirovsky. 

El llibre va ser triat per la Feli, de tant com li va agradar Suite Francesa, de la mateixa autora.

Parlem de com en moltes de les  obres d'aquesta autora surt la relació amb la seva mare, un relació conflictiva, tal i com es veu en la nostra lectura del mes. Va ser la seva vida molt dura, no tant per la manca de recursos econòmics -de diners no faltaven en la seva família- sinó per què va viure la Revolució Russa i va haver de fugir del país que la veure néixer per anar a parar a França, país que li va negar la nacionalitat i que va acabar deportant-la cap un camp de concentració nazi, on va morir amb només 42 anys.

A totes ens sembla que la família que apareix al llibre ben peculiar i ens sorprèn la falta de valors tradicionals com ara l'amor filiar, la fidelitat, etc.

A la mare coincidim en senyalar-la com una persona egoista i superficial, incapaç de preocupar-se de res que no sigui ella mateixa, la seva bellesa, el seu afan d'agradar als homes i de conservar la seva joventut. El pare és una figura absent, amb la seva paciència cap a la vida dissoluta de la mare i amb la seva passió pel joc -autèntica ludopatia-  i per guanyar diners en negocis no sempre nets.

Hélène, la protagonista és una criatura molt seriosa que analitza la relació que tenen els seus pares, i es dol de la falta d'amor i de consideració per part de la seva mare. Encara jove és capaç de tramar una revenja contra ella.

Totes valorem l'estil narratiu de l'autora, capaç d'explicar-nos moltes coses sense donar gaires detalls. La perspectiva infantil, la subjectivitat, formen part de la narració, que se centra en els aspectes emocionals de la relació d'Hélène amb la seva inestable família i amb la seva estimada institutriu, autèntica figura materna i de referència de la nena.

Parlem una bona estona de moltes escenes que ens criden l'atenció: la corrupció dels polítics, com la nena veu la revolució des de la seva finestra, com han de fugir a Finlàndia, els temps a París i l'apariència de normalitat, com l'alta burgesia russa guardava els diners cosits encortines i mobililari, etc.  

Valorem el llibre i li donem un 7.5 de mitjana.

Ha estat una lectura trist, però ens ha fet reflexionar sobre els valors i sobre una societat tan convulsa  diferent a la nostra.