La primera reunió del Club de Lectura en català, coordinat pel Jacint Soler, va tenir lloc el passat dilluns, i en ella es comentava el llibre Jo confesso, de l'autor Jaume Cabré.
En general, tots els participants van estar d'acord que es tracta d'un llibre excessivament llarg i que barreja moltes històries. La novel.la explica la vida de dos amics que va molt unida a la història d’un violí, el qual és el veritable protagonista de l’obra. Els dos amics es diuen Adrià i Bernat, i el que veritablement els uneix és el seu amor pel violí. De fet, l’Adrià va conèixer al Bernat anant a classes de música i es va convertir en el seu únic amic, ja que l’Adrià va viure una infantesa molt solitària. L'Adrià va patir moltes mancances afectives quan era un nen i això el va marcar tota la seva vida. Es va convertir en un home solitari que a més a més va perdre la única novia que havia estimat per culpa de que les seves mares no van aprovar la relació que mantenien. Curiosament el Bernat, era un violinista que volia ser escriptor i, en canvi, l'Adrià (que era un savi) li hagués agradat tocar el violí. Es a dir, cap dels dos estava content amb el que els hi havia tocat fer a la vida.
No cal dir que en Jaume Cabré és un mestre de l’escriptura i això queda clarament demostrat en els diferents recursos narratius que utilitza al llarg de la novel.la: l’aparició de dues joguines (en Sherif Carson i l’Aguila Negra que acaben cobrant vida perquè són els veritables amics de l’Adrià), els nombrosos canvis de llengua en un mateix paràgraf (l’autor passa del català antic al català actual i fins i tot al portuguès amb una facilitat increïble), els salts cronologics,...
En fi una gran obra que per alguns ha resultat complicada però que tothom ha coincidit en que ha valgut la pena llegir.
La propera reunió serà el dilluns 27 d’octubre, a les 18.00 hores.
En general, tots els participants van estar d'acord que es tracta d'un llibre excessivament llarg i que barreja moltes històries. La novel.la explica la vida de dos amics que va molt unida a la història d’un violí, el qual és el veritable protagonista de l’obra. Els dos amics es diuen Adrià i Bernat, i el que veritablement els uneix és el seu amor pel violí. De fet, l’Adrià va conèixer al Bernat anant a classes de música i es va convertir en el seu únic amic, ja que l’Adrià va viure una infantesa molt solitària. L'Adrià va patir moltes mancances afectives quan era un nen i això el va marcar tota la seva vida. Es va convertir en un home solitari que a més a més va perdre la única novia que havia estimat per culpa de que les seves mares no van aprovar la relació que mantenien. Curiosament el Bernat, era un violinista que volia ser escriptor i, en canvi, l'Adrià (que era un savi) li hagués agradat tocar el violí. Es a dir, cap dels dos estava content amb el que els hi havia tocat fer a la vida.
No cal dir que en Jaume Cabré és un mestre de l’escriptura i això queda clarament demostrat en els diferents recursos narratius que utilitza al llarg de la novel.la: l’aparició de dues joguines (en Sherif Carson i l’Aguila Negra que acaben cobrant vida perquè són els veritables amics de l’Adrià), els nombrosos canvis de llengua en un mateix paràgraf (l’autor passa del català antic al català actual i fins i tot al portuguès amb una facilitat increïble), els salts cronologics,...
En fi una gran obra que per alguns ha resultat complicada però que tothom ha coincidit en que ha valgut la pena llegir.
La propera reunió serà el dilluns 27 d’octubre, a les 18.00 hores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada