diumenge, 25 de novembre del 2018

BERTOLT BRECHT: LA BONA PERSONA DE SEZUAN


Bertolt Brecht (1898-1956) conrea l'anomenat teatre socialista didàctic i d'agitació, un teatre èpic que es caracteritza pel distanciament entre públic i director, donat que la intenció d'aquest és narrar una situació perquè el públic reflexioni al seu voltant sense condicionaments. Brecht i el teatre èpic tenen com a objectiu canviar el món.
L'obra que ens ocupa La bona persona de Sezuan examina el dilema de com ser bondadós i a la vegada sobreviure, en un món capitalista. 

Es tracta d'una obra a manera de paràbola, una història simple i esquemàtica, situada en una ciutat imaginària d'una Xina europeitzada.  
A Sezuan trobem a Xen Te, una jove prostituta, de cor bondadós que ajuda a tothom i per això és premiada pels déus amb una quantitat de diners que li permet comprar un estanc. 
A partir d'aquí, la protagonista és abordada per un seguit de personatges que busquen aprofitar-se d'ella i dels seus diners i que la fan adoptar algunes accions poc responsables.
Però ningú pot ser totalment bo ni totalment dolent i, per això, apareix en escena el cosí de la Xen Te, un personatge que treballarà pel bé de la jove i que no deixarà que l'enredin i la deixin perdre.


La tertúlia va plantejar temes com ara, que vol dir ser bondadós/-sa?, era  Xen Te realment bona persona quan feia determinades accions?, pot la bondat individual canviar el món, etc.?  També es va parlar del nazisme com a context que va marcar definitivament la vida de l'autor, el qual després de fugir d'Aemanya va anar a parar als Estats Units, d'on va haver de marxar a causa de la seva ideologia propera al comunisme.  
El text no està exempt de sentit de l'humor, alguns personatges són grotescs i sense la més elemental ètica i els embolics argumentals no deixen de tenir la seva gràcia.
La societat que retrata Brecht és prou depriment i per les pàgines del llibre pul·lulen una sèrie de personatges pobres i sense gaires principis. Wang enganya en la mida de l'aigua que ven, alguns pobres són lladres, treballen poc i no es presten a fer de testimoni quan el lladre d'aigua s'accidenta. L'aviador, del que Xen Te s'enamora, vol els seus diners per aconseguir una feina a costa que acomiadin un pare de família.

El text acaba amb una exhortació a l'espectador, busqueu vosaltres mateixos el desenllaç  just i necessari, ha d'existir i l'hem de trobar.

La lectura d'aquesta obra forma part del projecte Llegir el teatre, organitzat conjuntament amb el TNC.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada