Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Narrativa segle XXI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Narrativa segle XXI. Mostrar tots els missatges

divendres, 28 de maig del 2021

CAMILA SOSA VILLADA: LA MALAS

Gràcies a la lectura podem posar-nos en la perspectiva de persones que han tingut una vida diferent a la nostra. Poden ser d'una altra cultura, d'un altre temps, d'una altra classe social.
Camila Sosa Villada és una veu de la literatura transgènere. És a més una famosa actriu en Argentina en l'actualitat.

El llibre que avui us proposem no és en absolut una lectura fàcil. Posar-se en la pell de Camila Sosa és posar-se en el lloc de qui va néixer amb una orientació sexual (i en un cos)  diferent d'allò que tradicionalment s'ha entès com a normal i en un país i classe social que no posava precisament les coses fàcils.

La novel·la autobiogràfica a la qual avui ens referim es diu Las malas. Està situada en l'Argentina de finals del segle XX, començaments del XXI i és el relat d'un noi que des de ben jove va voler ser noia, qui va haver de lluitar contra la pobresa i la ignorància d'un pare alcohòlic i agressiu i que va viure uns anys de joventut devastadorament difícils.

Com la d'alguns animals, ens diu l'autora, cada any de la vida d'una persona travesti compta com uns quants de qualsevol altra. I sí, resulta terrible llegir el patiment físic, les substàncies tòxiques amb les quals les travestis d'aquesta història castiguen el seu cos per adquirir certes formes femenines, l'alcohol i les drogues que les narcotitzen per aguantar, viure de nit per no ser vistes i assetjades pels veïns, fer servir el cos com a eina per guanyar-se la vida, prostituir-se, rebre pallisses sovint, per part d'alguns clients, per part de la policia... Resulta terrible llegir una vida que comença amb el patiment de no ser acceptada per la mateixa família, de no sentir-se estimat, de rebre reprimendes sovint.

Per l'altra banda, trobem la tendresa de formar part d'un grup d'autoajuda mútua, de fer d'infermeres, de cuidadores quan les coses es presenten malament. De compartir menjar, de tenir una família amb la qual celebrar les festes. De tenir tantes ganes d'estimar, fins a ser capaces d'acollir a un nadó amagant-se de la societat, del nom que li posen al nadó, el Brillo de los Ojos. D'envejar, però alegrar-se, d'aquella companya que ha trobat un home que l'estima fins a la mort.

El parc de la ciutat de Córdoba (Argentina)  és el centre del món d'aquests éssers marginals que arrosseguen múltiples ferides. Camila és la més jove d'aquest món, l'acabada d'arribar, i és ella qui a poc a poc ens va situant en persones i situacions, de vegades grotesques, de vegades fantàstiques, molt sovint dramàtiques. La Camila també rememora el seu passat a un poble de la muntanya míser i fred a on va viure les primeres aventures i es va descobrir a si mateix.

No és una història fàcil, però atrapa amb el seu llenguatge argentí de carrer (potser fins i tot haurem de mirar un diccionari) , amb algunes històries d'amor i desamor, amb els apel·latius -"El Brillo", "Los hombres sin cabeza" - amb alguns personatges certament entranyables.

Aquesta novel·la no és fàcil, no és convencional, però és la veu imprescindible d'un grup social  marginat, és literatura, és ficció, però és realitat. És un espai per la reflexió, són en realitat tan dolentes "las malas"?

Podeu trobar Las malas en la nostra biblioteca o en l'espai ebiblio. 

 

 

dimecres, 12 de maig del 2021

EDUARDO MENDOZA: TRANSBORDO EN MOSCÚ

Una altra novetat acabada d'arribar a la biblioteca i també acabada de publicar és la novel·la del barcelonès Eduardo Mendoza, Transbordo en Moscú.
Es tracta d'una lectura molt aguda, amb molt de ritme, divertida. Combina reflexió i aventures amb una virtuositat digna d'elogi.

Escrita en primera persona, la narració va a càrrec de Rufo Batalla -alter ego de l'escriptor-, un jove nascut a Barcelona, al qual vam seguir en altres dues novel·les de l'autor, El rey recibe y El negociado del yin y el yang.

En transbordo en Moscú, arribem a la dècada dels vuitanta del segle XX i Rufo es casa amb Carol, filla única d'una adinerada família de la burgesia catalana. D'aquesta manera, l'autor té excusa per a parlar-nos de la classe social que belluga els diners del país,  del seu pensament i manera de fer.
Espanya ha consolidat la Transició. Paral·lelament, Rufo Batalla és conscient dels canvis que s'estan produïnt en un món que es precipita cap a la fi del règim comunista.

Els comentaris sobre la societat que ens envolta, sobre la caiguda de tot un sistema econòmic diferent del capitalista o sobre l'art o la ciència -en boca de diferents personatges- indiquen un gran nivell intel·lectual i una gran lucidesa. Rufo és un espectador dels esdeveniments i de les persones que l'envolten. En aquest sentit estem davant una mena de novel·la històrica.
Així i tot, acabarà recuperant les aventures al voltant del Príncep Tukuula i del fictici regne de Livonia.

És una lectura molt fàcil i entretinguda, molt recomanable. Està impecablement escrita per un gran  nom de les lletres, com és l'Eduard Mendoza.

La podeu trobar a la nostra biblioteca i també a l'espai ebiblio.

dimecres, 5 de maig del 2021

THEODOR KALLIFATIDES: EL ASEDIO DE TROYA



D'entre totes les novetats arribades a la biblioteca, ens hem decidit per llegir i comentar-vos una de les novel·les de l'autor grec, arrelat a Suècia, Theodor Kallifatides.
Nascut l'any 1938, va arribar a Suècia el 1964. Va treballar com a professor de filosofia a la Universitat d'Estocolm, mentre escrivia poesia, contes i novel•les en suec i en grec.

Una persona gran i amb una carrera literària, de la que a Catalunya no sabíem res, fins que Galaxia Gutenberg va publicar l'any 2019 el seu llibre Otra vida por vivir, en català Una altra vida, encara. Després vindrien El asedio de Troya, Madres e hijos / Mares i fills i El passat no és un somni.

El Asedio de Troya és una novel·la relativament curta, però d'una gran bellesa. Narra dues històries paral·leles, en dos moments històrics diferents.
Una d'elles universalment coneguda, La Ilíada, és explicada per una jove mestra als seus alumnes adolescents, l'any 1945, durant l'ocupació alemanya d'un petit poble de Grècia.
Les circumstàncies de la narració amb el rerefons de l'ocupació nazi i de les nefastes conseqüències són la segona història.
Han passat deu mil anys, la manera de fer guerra potser ha canviat en les formes, però no en allò que és essencial. En el patiment, en la deshumanització. Assetjadors i assetjats són persones bàsicament iguals, amb els mateixos interessos i passions, però la guerra els situa en plans diferents i irreconciliables.
És una novel·la amb una important dimensió filosòfica i d'iniciació. El jove protagonista, amb només quinze anys, coneix l'amor per primera vegada, mentre sent per primer cop la narració de la gran epopeia grega i viu els traumàtics esdeveniments que van marcar la història d'Europa i la seva pròpia existència.

La gran tensió narrativa en la part del segle XX és la que dota a tota la narració d'una sensibilitat especial. El relat de les aventures d'Aquil·les i Hèctor posen èmfasi en els sentiments de les persones, però també s'expliquen detalladament les lluites més ferotges entre els herois. I veiem com, més enllà dels enfrontaments en el camp de batalla, dones i joves són les principals víctimes d'aquesta guerra que se situa en la base de la nostra cultura.

Es tracta d'una lectura molt recomanable que ens ha servit per a conèixer a Kallifatides i la seva veu reflexiva,  crítica i sensible.
Podeu trobar aquest llibre en la nostra biblioteca i també en versió digital en https://biblioteca.ebiblio.cat.

dimecres, 28 d’abril del 2021

YEWANDE OMOTOSO: LA VEÏNA DEL COSTAT


Yewande Omotoso és novel·lista, arquitecta i dissenyadora resident a Sud-àfrica, nascuda a Barbados i que va créixer a Nigèria. 

Aquesta biografia s'assembla a la de l'Hortensia, la protagonista del llibre que avui us presentem. Amb la seva veïna, la Marion conformen la història d'una relació complicada. El rerefons de tot és l'educació que totes dues han rebut i les circumstàncies de les seves vides. 

A hores d'ara de la vida, ja sabem que la llibertat individual és parcial. Elles no van triar ni la família, ni la raça, ni el moment històric del país en el qual van viure. I aquesta és la base de La veïna del costat, de la Yewande Omotoso. 

L'Hortensia va patir des de jove el racisme en l'Anglaterra de la segona meitat del segle XX. Així i tot va triomfar com a dissenyadora i es va casar amb un home blanc. Tots dos van marxar a Nigèria per raons laborals i ja jubilats es van traslladar a Sud-àfrica, un país llargament marcat per l'apartheid.

Un cop allà es van instal·lar en un elitista barri de Ciutat del Cap on van coincidir amb la Marion, d'ascendència lituana, arquitecta jubilada i personalitat destacada entre les dones del seu barri residencial. 

La relació entre les dones -una negra i una altra blanca- és d'autèntica animadversió.
A partir d'aquest fet, l'autora construeix una història plena de girs inesperats, d'ironia i de tendresa. És a estones divertida, a estones dura. Podríem dir que és molt cinematogràfica, amb episodis plens de càrrega emocional que fins i tot ens faran caure alguna llàgrima.

Temes com ara l'amor, el matrimoni, la maternitat, l'educació dels fills,  la relació amb els pare, etc. apareixen marcant la vida personal de dues dones triomfadores professionalment parlant. Com a teló de fons, el conflicte racial i l'enorme desigualtat d'un país que es va aprofitar durant molt de temps del població negra per afavorir a la minoria blanca que va venir d'Europa. 
Totes dues dones fan una reflexió sobre les seves respectives vides, mentre els lectors ens veiem immersos en el relat, passant pàgines ràpidament i gaudint d'alguns dels personatges secundaris.

Una lectura fàcil i instructiva. D'aquelles que ens fan descobrir nou vocabulari -en català- i a anar al google a buscar llocs i història.
I és que Àfrica ens resulta desconeguda i llunyana. Però la literatura, les emocions i els sentiments humans són universals.

 


divendres, 16 d’abril del 2021

NAJAT EL HACHMI: DILLUNS ENS ESTIMARAN

D'ençà que l'any 1944 es va atorgar el Premio Nadal, per primera vegada a Carmen Laforet per la seva obra Nada, han passat més de setanta anys.
Najat El Hachmi és la setzena dona que ha aconseguit aquest premi. Formen part d'aquesta exclusiva llista dones a les quals admirem molt, com ara Carmen Martín Gaite, Ana Maria Matute o més recentment Alicia Giménez Bartlett o Care Santos.

És per això, que a la Biblioteca ens hem sentit molt orgullosos de rebre a la Najat El Hachmi, la darrera guanyadora d'aquest premi de l'editorial Destino, per a obres inèdites en llengua castellana.

La presentació de la seva novel·la El lunes nos querrán -en català Dilluns ens estimaran- va tenir lloc el passat 15 d'abril a la Terrassa de la Biblioteca.
L'acte va ser presentat per la Mercè Parera, directora de la Biblioteca i va comptar amb la presència dels regidors de l'Ajuntament de Martorell, Andreu González i Elisabeth Plaza.

L'autora va parlar del procés de creació de la novel·la i va respondre a les preguntes dels presents.

A la Biblioteca ja hem llegit aquesta novel·la i us la podem recomanar amb tota sinceritat.
Es tracta d'un relat escrit en primera persona, que parla de l'amistat molt íntima entre dues noies d'origen magribí d'un poble pròxim a Barcelona.
Coneixem a les dues protagonistes quan aquestes tenen 17 i 20 anys respectivament,  i s'obren a la realitat que suposa establir relacions sentimentals en el si d'una comunitat molt estricta en les seves normes cap a les dones i a inserir-se laboralment. La Naïma i la seva amiga saben que la llibertat passa per la independència econòmica, però no és gens fàcil en una societat que situa a les dones amb el seu origen en unes feines determinades.
Durant el seu itinerari vital, les dues amigues viuen situacions relacionades amb els problemes d'alimentació, amb la maternitat, el matrimoni i el divorci, amb l'explotació laboral, amb l'habitatge, amb la conciliació laboral, la violència sexual... Problemes tots que formen part de la vida de pràcticament totes les dones. Elles, a més, han de lluitar contra la religió dels seus ancestres, que les situa en una posició molt subordinada dintre de la seva societat. També contra el racisme imperant en la societat en què viuen, que les considera mà d'obra barata o les valora pel seu exotisme, segons els casos.
La novel·la va creixent en matisos i en complexitat segons avança i arriba a les escenes més dures i cruels, fins a arribar a un final, que no us podem desvetllar.

Com a dones, ens ha agradat que es visibilitzi  la problemàtica de les dones musulmanes que viuen al nostre país. No són problemes diferents dels de la resta de les dones: són els mateixos més alguns de més.
Us hem de dir, que la Najat El Hachmi ens va dir que hi ha lectores musulmanes que li escriuen per dir-li com suavitza la realitat, que de vegades és molt més dramàtica del que apareix a les pàgines d'aquest relat. 

Des d'aquí donar les gràcies a la Najat El Hachmi, ja que ha estat un plaer tenir-la en la Biblioteca presentant aquest Dilluns ens estimaran.
Aquest llibre està a la vostra disposició pel préstec tant en llengua catalana com castellana, a la nostra biblioteca de Martorell.
També el podeu aconseguir a l'espai ebiblo de les Biblioteques Públiques de Catalunya.




dimecres, 7 d’abril del 2021

GAEL FAYE: UN PAÍS PETIT (CLUB DE LECTURA DE NIT)

Tornem de les vacances de Setmana Santa, i comencem l'abril, parlant de la darrera lectura del club de nit.

El llibre que es comentava era Un país petit, una història escrita per Gaël Faye i ambientada en el Bujumbura –capital de Burundi- dels anys noranta.

Molts de nosaltres ja sabíem que a aquella època els països de la zona dels Gran Llacs de l'Àfrica van patir massacres de caràcter ètnic. Així i tot, el llibre ens va sorprendre. Especialment pel contrast entre una primera part relativament agradable i la segona tan terrible.
Totes les lectores i el lector del grup vam estar d'acord en la gran sensibilitat amb què estan narrats uns fets tan esgarrifosos i tothom va valorar la lectura molt positivament.
La història ens presenta un adult que viu a França una vida prou còmoda, però que en un moment determinat vol tornar a la ciutat en la qual va viure la infantesa. A partir d'aquí entrem en una voràgine de records que ens porten a conèixer la plàcida vida d'uns nens privilegiats, fills d'empresaris francesos o belgues o de les elits locals, que es belluguen pel millor barri de la ciutat amb les seves entremaliadures.
I és que el llibre és, en primera instància, una història del pas de la infantesa a la vida adulta del protagonista, qui –en primer lloc- ha de superar la separació dels pares, una parella interracial que potser s'estima, però que té tot un món que els separa.
Tot el que anem coneixent –en episodis al fil dels seus records- són moments que han passat el filtre de la memòria del nen, la qual cosa els dota de gran tendresa i sensibilitat.
Coneixem la família de la mare, ruandesos exiliats a Burundi, a causa de la persecució que pateixen al seu país. Un viatge a un casament ens dóna l'oportunitat de conèixer una mica les condicions de vida de l'ètnia tutsi, en constant perill de mort per part de l'ètnia hutu.
En altres episodis, coneixerem com són els treballadors del pare, que ja no formen part de l'elit, o la infinita pobresa de la gent del camp.
Són, com va observar un lector, records aïllats que ens ajuden a entendre com era aquella societat en els seus diversos nivells.
Alguns d'aquests fets són enormement dramàtics i marquen el ritme de la novel·la.
Els esdeveniments es precipiten amb un cop d'estat i el posterior genocidi, la qual cosa dona lloc a moments molt impactants. Gaby -el protagonista- es fa home a cops de traumes.
Finalment el Gaby marxa a França, però la història no es tanca fins al seu retorn al petit país de la seva infantesa.

Tots els lectors vam valorar molt positivament aquesta lectura que ens ha acostat a una realitat incòmoda a la qual sovint tanquem els ulls. És per això, que des del club de lectura de nit de la Biblioteca, us recomanem la lectura d'aquest llibre imprescindible per a conèixer una mica més el gran continent africà.

El podeu trobar tant a la nostra biblioteca en castellà, Pequeño país, com en altres biblioteques de la nostra Xarxa de Biblioteques Municipals, en la seva traducció catalana.

dimecres, 31 de març del 2021

ROSA MONTERO: LA BUENA SUERTE

Acabem el mes de març amb una novel·la escrita per una dona.
Escriptora i periodista, Rosa Montero compta amb una llarga trajectòria literària -per no parlar de la periodística- des de la publicació de la seva primera novel·la, l'any 1979.

La buena suerte és el títol de la seva darrera publicació literària. En La buena suerte, seguim els passos de Pablo, un arquitecte d'èxit qui abandona la seva vida d'una manera inesperada per a comprar un habitatge que veu des del tren en un poble de Castella, descrit com dels més lletjos que s'han vist mai.
De mica en mica, Pablo Hernando va establint contactes en el poble i anem coneixent detalls de la seva vida anterior. La història es complica fins a convertir-se en un "thriller" amb l'aparició de personatges del passat i d'altres que es volen aprofitar.
Té un ritme de novel·la de misteri, amb secrets que anirem descobrint, però alhora té un seguit de reflexions que ens fan pensar en les circumstàncies de la vida i de com és de determinant la manera en què les afrontem.
És una novel·la relativament curta que es llegeix molt ràpidament, una mica maniqueista, amb mala gent i amb bona gent. Però és agradable, conté un  missatge positiu, no és gaire complicada i amb final feliç.
No podem explicar molt més, ja que la gràcia és trobar-se amb la sorpresa del que passa, anar coneixent a la protagonista femenina -un personatge immens- i també als secundaris que tenen més o menys pes.
És una lectura ideal per les vacances i la podeu trobar a la nostra biblioteca o bé a l'espai ebiblio, en format electrònic.
Amb La buena suerte, de Rosa Montero, us volem desitjar unes bones vacances i dir-vos que ens retrobem el pròxim dimecres 7 d'abril, si tot va bé.
Que tingueu molt bona sort!

divendres, 12 de març del 2021

ALMUDENA GRANDES: LA MADRE DE FRANKENSTEIN

L'any 2018 l'escriptora Almudena Grandes va rebre el Premi Nacional de Narrativa pel seu llibre Los Pacientes del doctor García i una de les coses que va remarcar és que era ella la novena dona que havia rebut aquest premi des d'any 1924. Només la novena en tants anys! 

No sabem si les seves novel·les són especialment feministes- que creiem que sí- encara que és cert que en elles apareixen dones contextualitzades en el seu temps amb papers protagonistes. Són dones que tenen coses a dir i que actuen, de vegades en contra del que marquen els valors socials, perquè el tema principal d'aquesta autora és la recuperació de la memòria històrica i donar veu als vençuts de la Guerra Civil, aquelles generacions que van haver de marxar o viure en repressió permanent.

Fins al 2007, la dona protagonitzava algunes de  les novel·les de l'Almudena Grandes, Las edades de Lulú (1989), Malena es un nombre de tango (1994), Modelos de mujer (1996)... van marcar un període literari de l'autora.

Però amb la publicació d'El corazón helado (2007), una novel·la grandiosa que considerem una de les millors novel·les escrites al voltant del tema de la Guerra Civil, alguna cosa va canviar en l'autora que va veure clar que havia de continuar en la línia de rescatar la memòria dels vençuts. 
I entre els vençuts està la dona, la dona pobre, la dona treballadora, especialment (encara que també la rica i de dretes va perdre qualsevol dret aconseguit).

Així doncs, partir del 2007, l'autora va decidir publicar una sèrie de llibres dedicats a la memòria històrica que va començar amb un nom de dona, Inés y la alegría (2010), va seguir amb El lector de Julio Verne (2012), una novel·la especialment bella, i a la tercera va tornar amb una altra dona en Les tres bodas de Manolita (2014). D'aquí vam passar a Los pacientes del doctor García (2017) , fins arribar al darrer lliurament -que no és el darrer de la sèrie- La madre de Frankenstein (2020).

És La madre de Frankenstein, una història ambientada en el Madrid dels anys cinquanta. El protagonista és un psiquiatre acabat d'arribar de Suïssa, que comença a treballar i a experimentar amb un nou tractament a un centre de salut mental per a dones, d'aquella Espanya paupèrrima i endarrerida. Allà coneix a Aurora Rodríguez Carballeira, una parricida famosa per haver donat mort a la seva filla anys enrere, i comença una relació amb una de les auxiliars. De mica en mica, anirem descobrint la història dels protagonistes, la d'ella marcada per l'absència de la mare i la d'ell per l'exili a Suïssa, i també els fets que van portar a Aurora Rodríguez a Ciempozuelos. L'ombra de la Guerra Civil encara és viva i aquella Espanya no permet segons quin tipus de relacions entre home i dona i tampoc accepta comportaments que s'aparten de la norma establerta. Com sempre, la prosa d'Almudena Grandes és clara i àgil i ens endinsa en un món tant apassionant com fosc i angoixant. Un món en què les persones -especialment si eren dones o si tenien idees progressistes- no tenien espai.
Tenim uns quants llibres de l'Almudena Grandes a la nostra biblioteca i també podeu aconseguir-los en l'espai ebiblio.
Us l'aconsellem! 

dimecres, 10 de març del 2021

SARA MESA: UN AMOR

Continuant amb les autores femenines, ha arribat a les nostres mans el llibre Un amor, de l'autora Sara Mesa.

Arrelada a Sevilla, Sara Mesa (Madrid, 1976) va començar el seu camí literari com a poetessa, per a arribar aviat a la narrativa, gènere en el que ha publicat des de l'any 2008, primer contes i més tard novel·les. Algunes de les seves novel·les han estat considerades les millors de l'any per diversos mitjans de comunicació. 
És el cas d'Un amor, publicada l'any 2020.
Un amor està protagonitzada per la Nat una noia de ciutat que decideix trencar amb la seva vida urbana i tria un lloc qualsevol d'un poble qualsevol per anar a viure, el lloc en el qual menys diners li costava el lloguer. No hi cap vincle ni cap interès pel lloc.
La seva intenció és dedicar-se a la traducció, però aviat veu les seves pròpies limitacions i paral·lelament pateix per altres inconvenients de la seva nova vida. El primer d'ells un llogater, especialment impertinent. Però també un gos que no acaba de convertir-se en un company fidel o unes goteres que apareixen amb les primeres pluges. També hi ha un amor que no acaba de ser-lo.

Malgrat el títol, no estem davant una història d'amor precisament, sinó davant un viatge interior, un viatge en què la Nat haurà d'enfrontar-se a diferents esdeveniments als quals reaccionarà de manera imprevisible.
No hi ha res especialment terrible, però si hi ha coses profundament incòmodes que la protagonista ha d'assumir i que ens inquieten com a lectors.

L'autora ens presenta els fets a través de la mirada de la Nat, d'aquí que els lectors estiguem al cas dels seus més íntims pensaments, de les seves pors, de la seva angoixa i de la seva ràbia per no ser capaç d'expressar el que ella voldria expressar.

L'adaptació al poble i a la seva gent es complica de la mateixa manera que les relacions humanes no són el que ella hagués esperat, i tampoc el que el lector hagués esperat.

Per saber més haureu de llegir el llibre, escrit amb un llenguatge auster, obert a diverses interpretacions. És una història que sorprèn, que incomoda i que fa pensar.

La podeu trobar en l'espai ebiblio i a la nostra biblioteca de Martorell.



dimecres, 3 de març del 2021

MARIA BARBAL: TÀNDEM

El passat dijous la Biblioteca va comptar amb la presència de la Maria Barbal, qui a través del canal martorelldigital.cat va fer la presentació de la seva darrera novel·la Tàndem. Podeu trobar l'acte virtual en aquest enllaç.

L'acte va ser conduït per la Rosa Grau qui va presentar l'autora  i va fer una interessant entrevista al voltant dels diferents temes presents en el llibre.
Va ser un plaer escoltar les respostes de la Maria Barbal i li donem les gràcies per haver estat amb nosaltres a l'espai virtual de les nostres activitats.

Maria Barbal és una autora sobradament coneguda, ja que és un dels noms més emblemàtics de l'actual literatura catalana. Nascuda a Tremp va estudiar a Barcelona, va treballar com a professora de secundària.
Les seves primeres obres es van centrar en el món rural, des d'una perspectiva crítica i amb la dona com a protagonista. D'ençà que va començar la seva carrera literària l'any 1984, ha guanyat diversos premis entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi de l'any 2001.

Amb la novel·la Tàndem ha estat guanyadora del premi Josep Pla de prosa en l'edició d'aquest 2021.

En paraules de l'autora aquest llibre parla de l'amor i de la necessitat de companyia. Els protagonistes són l'Armand i l'Elena, una parella de persones gran ja jubilades que es coneixen en una classe de ioga i estableixen una relació d'amistat.
El fet de la jubilació marca un moment en la vida en el qual es pot tenir la sensació d'estancament pel fet de no tenir una feina remunerada i perquè sembla que ja o hi ha grans reptes a la vida.
Però Maia Barbal reivindica el dret de totes les persones a tenir una vida plena i satisfactòria i per això parteix d'aquest punt per a construir una història de superació, en la que hi ha múltiples reflexions entorn dels sentiments, a la felicitat o a la llibertat.

La novel·la es titula Tàndem, perquè en un moment determinat es parla de fer un tàndem per tal de tenir una vida més feliç.

Podeu trobar aquesta novel·la de la Maria Barbal tant a la biblioteca de Martorell com a l'espai ebiblio de llibres digitals.
De la Maria Barbal també en tenim les seves principals obres a la biblioteca  i us animem a visitar-nos i a conèixer aquesta autora tan emblemàtica, dins del panorama de l'actual literatura catalana.

Gràcies a l'autora, a la Rosa Grau, al regidor Andreu González de l'Ajuntament de Martorell i a la Josefina Canals, tècnica de cultura. I gràcies a les persones que vau seguir l'acte pel canal martorelldigital.cat.

divendres, 22 de gener del 2021

JORDI NOPCA: LA TEVA OMBRA

La darrera reunió del club de lectura de nit va estar centrada en el comentari del llibre del mes, una narració del Jordi Nopca que porta el títol de La teva ombra.

El llibre va agradar de forma desigual, però en el que tots els assistents vam estar d'acord va ser en el fet que és un llibre sorprenent. 
Per molts motius, per la història en si, pels girs argumentals inesperats, pels recursos que fa servir l'autor, per les digressions i també pel final.
Una altra cosa en la qual va haver unanimitat és en el fet que estem davant d'una història "generacional", la qual podria representar valors i formes de relació dels nascuts caps als 80 del segle passat (els "millennials")  i, per tant, allunyada de les nostres vicissituds de persones d'una certa edat.

El que hem trobat ha estat la història de dos germans que comencen a viure la seva pròpia vida i que estan immersos en històries amoroses vàries.
En la primera part hem conegut al més petit dels dos, un noi què ha abandonat la seva idea de fer cinema i comença estudiar antropologia –una carrera sense gaires expectatives, segons el pare, representant dels "baby boomers"- que acaba de ser abandonat per la seva xicota i que se'n va a Anglaterra seguint a una violinista d'aquell país que va conèixer al Sonar i amb la qual ha tingut una relació no gaire important, en aparença.

En la segona part canviem de narrador, i ens endinsem en el món al germà gran –del qual només sabíem que treballava com a mestre de primària i que s'havia independitzat dels pares- qui en primera persona ens explica les seves dos principals històries d'amor, que estan molt relacionades amb les del germà.
En realitat, són les dues perspectives de la història a la qual, tal com ha dit algun lector, li faltaven les veus femenines.
La tercera part és el desenllaç que és bastant accidentat i ple de sorpreses.

És un llibre molt dens, ple de referències culturals -música i cinema i frases en anglès, que de vegades  es fa àgil i de vegades feixuc.
Hi ha moltes digressions estranyes, potser surrealistes o només estrambòtiques –com ara la història del paleta o la dels cucs-, salts en el temps o les dues veus narratives en primera persona. Hi ha sexe fàcil i drogues, hi ha festes, hi ha l'amor i hi ha la mort.
Pensem que tot això és la causa de què sigui una novel·la molt interessant , que presagia un autor amb una carrera literària de fons, encara per polir.

En canvi, trobem que als personatges els falta consistència, que són persones immadures i gens naturals. No acabem de veure perquè actuen com actuen. Se'ls retrata molts moderns, intel·lectuals, atractius a les noies, amb vocacions professionals interessants  prou ben encaminades, tenen una família convencional i no els coneixem cap trauma, però en canvi se'ls veu emocionalment perduts, potser a la recerca d'una perfecció que la vida poques vegades dóna. Tenen tota la vida al davant i la tenen ben encaminada, però no acaben de trobar-se a gust.

Un lector ha assenyalat que el millor personatge de la història és la Kate, immersa en diverses històries d'amor complicades i prou valenta per a fugir i començar una nova vida.

Quant al final, molt forçat en opinió d'alguns, intriga i hi ha qui s'ha queda pensant en com podria continuar la història dels dos germans en un futur.

En general, tot i que està bé, ens ha semblat massa rocambolesca i potser no gaire versemblant, de vegades repetitiva i amb retòrica innecessària.
En tot cas, comentar ens ha servit per aclarir coses i donar una nova dimensió als fets que ja havíem llegit.

dimarts, 25 de febrer del 2014

ROC CASAGRAN. ARA QUE ESTEM JUNTS






Ahir ens vam reunir un petit grup de lectors del Club per tal de comentar el llibre Ara que estem junts d’en Roc Casagran. 
El llibre ha agradat majoritàriament. Tothom ha coincidit en dir que és una història plana, molt emotiva i que entra molt bé. 

El llibre explica la separació de dos germans bessons per culpa de la Guerra Civil. En realitat, és un dels germans que li dedica el llibre a l’altre, per tant, el narrador durant tota la novel.la s’està dirigint a un germà que està absent. 

El llibre és molt dur perquè explica les condicions de vida dels exiliats espanyols dins del camp d’Argelers a França: unes condicions de supervivència duríssimes i molt extremes.
També hem destacat la joventut de l’autor del llibre i el fet de que el fanatisme polític del pare del protagonista arribi a portar al límit a la seva família. 
Però la majoria hem trobat que era un llibre molt emotiu, ple de sentiments i que explica l’exili des d’una òptica infantil i més innocent que no pas la d’un adult.
La propera reunió serà el dia 31 de Març a les 18 h. amb el comentari del llibre  L’estiu que comença  de la Silvia Soler.

dijous, 19 de desembre del 2013

MARTA ROJALS: PRIMAVERA, ESTIU, ETC.


El passat dilluns el club de lectura en català.va celebrar la trobada corresponent al mes de desembre, en la qual es va  aprofitar per felicitar  el Nadal amb un pica pica i una copeta de cava.
En aquesta ocasió el llibre que es va comentar era Primavera, estiu, etc, de l'autora Marta Rojals.

En general es va considerar que per ser la primera novel.la d’aquesta escriptora és un llibre que està molt ben escrit, ja que la seva lectura resulta fàcil i àgil.
Bàsicament és un argument de desenganys amorosos ambientat en les terres de l’Ebre, en les quals es parla un dialecte molt característic de la zona que queda clarament reflectit en el llibre. 
La novel.la retrata un món que ha canviat molt per culpa de la culturització de la regió i demostra la gran diferència intergeneracional entre la generació que s’ha quedat treballant en el món rural i la generació que ha abandonat la terra per estudiar i buscar un futur millor lluny del poble on van néixer.

La propera trobada tindrà lloc el proper 27 de gener a les 18.00 H. En ella es parlarà del llibre Maria Closa, de l'autor Jordi Badia.



dilluns, 18 de novembre del 2013

L'ESTIU QUE COMENÇA


Dilluns pel vespre ens vam reunir un bon grup de lectores en la trobada mensual del club de lectura en horari de nit.

Tocava comentar el llibre L’estiu que comença, una narració escrita per l’autora Sílvia Soler, que ens parla de la història de l’Andreu i la Júlia, dues vides paral·leles que transcorren en Sorrals, una tranquil·la població a la vora del mar.

El fil conductor és la nit de Sant Joan i les vivències que els protagonistes comparteixen cada any, encara abans de néixer, quan les seves respectives mares els portaven a dintre seu.
És un llibre que parla de sentiments molt propers, de l’ amistat, la mort, la gelosia, etc. el que fa que totes ens sentim identificades i ens posem fàcilment en el lloc dels personatges.
La novel·la, a més, està molt ben escrita i es llegeix molt ràpidament.  Tot i així, pensem que és massa sentimental i un xic artificial i té un final massa previsible. Els personatges tenen poc relleu i estan massa dividits en bons i dolents. La localització sempre en el poble durant més de cinquanta anys, hi ha qui la troba  artificiosa. 
Li posem nota, la més alta un 9 i la més baixa un 5.    6 i 7, la resta.

Quedem per la propera reunió, el 9 de desembre, quan comentarem el llibre del Jordi Badia, Maria Closa.

Molt bones lectures!

dijous, 30 de maig del 2013

LLUÍS-ANTON BAULENAS: PER UN SAC D'OSSOS


En la reunió que vam fer el passat dilluns dia 27 de maig els membres del club de lectura vam comentar el llibre Per un sac d’ossos de Lluís Anton Baulenas.
El llibre tracta un tema molt recurrent en tota l’obra de Baulenas: la recerca d’un sentit a l’existència i d’un lloc al món. En el cas que ens ocupa, el protagonista troba sentit a la seva vida a través de l’acompliment de la promesa feta al seu pare abans de morir. Aquest és el motiu pel qual Genís Aleu, el protagonista, es fa legionari de l’exèrcit espanyol per amagar el seu odi al règim franquista i portar a terme la seva venjança.
Tots els membres del club van coincidir en que la lectura d’aquesta novel.la és àgil tot i que barreja episodis en passat i en present. Tothom va estar d’acord en el fet de que es tracta de la història d’un suïcida perquè ningú pot pretendre demostrar el que no sent i fer-se passar per una persona amb una ideologia totalment diferent de la que té  en realitat. Per tant, en aquest sentit la història resulta una mica difícil de creure. Al llarg de la reunió, es va parlar molt més de l’època històrica que reflecteix el llibre (el franquisme i la post-guerra) que no pas de l’argument de la novel.la.

En la propera reunió es comentarà el llibre de l'autor Noah Gordon, El celler, tot degustant una copa de vi en el marc del programa Biblioteques amb Denominació d'Origen, en el qual participa la Biblioteca Francesc Pujols, durant el mes de juny.
Aquesta reunió tindrà lloc el dia 17 de juny a les 18 hores.


dimecres, 24 d’abril del 2013

JORDI BADIA: MARIA CLOSA


La Biblioteca Francesc Pujols de Martorell ha aprofitat la festa de Sant Jordi per fer diferents presentacions de llibres d'autors locals.
El dijous 19 d'abril va ser el torn del periodista Jordi Badia, qui presentava la seva primera obra de ficció, Maria Closa, en un acte conduït per l'Andreu González i que també va comptar amb la presència de la Regidora de Cultura de l'Ajuntament, Cristina Dalmau.




Maria Closa, és una novel·la que és memòria d'un poble de l'Alta Segarra, La Guàrdia Pilosa, però que se centra en la vida d'una dona, un personatge de ficció anomenat  Maria  Closa.
La Maria ens narra les seves vivències en primera persona i en forma de monòleg. Es tracta d'una dona de 86 anys que explica un drama rural, amb el qual podem conèixer la vida d'un poble que va arribar a estar pràcticament abandonat. 
És la de Maria la veu que recupera un temps fosc en el que molts  van  patir per estar en el bàndol dels perdedors i que ara recuperen la seva memòria ocupant el lloc que els hi pertoca en la Història.
Jordi Badia va presentar el seu llibre, publicat per l'editorial Arola, i durant l'acte el assistents van poder gaudir de la lectura d'un emotiu fragment de la seva obra.

dijous, 14 de març del 2013

ANDRÉS TRAPIELLO: AYER NO MÁS.


Dilluns vespre ens vam reunir 10 lectores per tal de comentar el llibre proposat per la Susana.
Ayer no más, de l'escriptor andrés Trapiello, havia agradat a tothom.
Malgrat que algú va expressar el seu cansament pel tema i el desinterès per les novel·les “de la guerra civil”, el cert és que la lectura de Ayer no més va atrapar i pràcticament totes la vam llegir amb molta fruició i rapidesa.
Es va valorar la capacitat de l'autor per donar una nova perspectiva al tema de la memòria històrica.
La seva teoria passa per la tesi de que en la guerra no van haver ni bons ni dolents, únicament víctimes i victamaris. Tampoc no és necessari jutjar als sobrevivents, només resoldre els casos perquè els familiars puguin saber i recuperar els seus morts.
De fet, el que fa Trapiello es donar-nos les eines per la reflexió. Cada un dels personatges de la història representa un punt de vista diferent, el feixista i la seva família, la dona i el fill d'una víctima morta en la muntanya lleonesa per membres de Falange, el departament d'Història d'una facultat de províncies... i enmig, el protagonista, un historiador, fill de feixista, que es troba immers en un conflicte d'emocions.
Perquè Ayer no más és un llibre que neix de l'emoció d'uns personatges als quals els fets de la Guerra Civil han marcat la vida i que, per tant, parlen poc del tema.
També ens ha agradat la manera d'escriure de Trapiello, el seu ric vocabulari castellà, la manera com consegueix donar sentit a una novel·la que no és més que la novel·la que Pepe Pestaña escriu en lloc d'un llibre d'història. Perque per explicar la guerra civil no són necessaris els llibres d'història, sinó les novel·les, o potser tampoc, encara no.

Com sempre posem nota:
7 8 8 7 8 7 8 8 7 8 8 = 7,63


Presentem la següent lectura.
En aquesta ocasió ens endinsem en el món de l'escriptora Carmen Martín Gaite, representant de la generació de 1950, amb un relat curt escrit en 1990 que porta el títol de Caperucita en Manhattan.

El comentarem el proper 8 d'abril, a les 21.30 H.  

dijous, 28 de febrer del 2013

RAMON SOLSONA: L'HOME DE LA MALETA


El passat dia 25 de febrer vam fem la trobada mensual del club de lectura de la biblioteca que es reuneix en horari de tarda. 

En aquesta ocasió es va comentar la lectura del llibre L’ home de la maleta de Ramon Solsona, un llibre que en principi va agradar molt i que va fer passar bones estones a la majoria de membres del club.

L’ home de la maleta és la història d’un músic amb una infantesa d’aquelles tristes i sòrdides, que s’obre camí a la vida a força de pencar i tirar endavant una família, treballant de comptable i tocant en una orquestra. Ja vidu i jubilat, se sent sol com un mussol i decideix vendre-ho tot, repartir-ho amb les filles, fer la maleta i anar a viure per torns amb cadascuna de les tres filles. 
Bàsicament la novel.la és la seva xerrameca interior, de records, de sorpresa en adonar-se de la vida que porten les seves filles, dels anys llum que el separen dels seus néts, de la relació amb els amics, de la por a la mort i de mil coses del dia a dia.

Una de les coses que més va agradar del llibre és que l’autor faci sortir lletres de cançons antigues. Una altra de les coses que més va sorprendre és el tipus de llenguatge utilitzat per l’autor: el protagonista parla com es parlava en aquella època i sembla que en lloc de llegir, escoltis directament al personatge que utilitza tots els barbarismes del català que va viure d’amagat durant la postguerra i el franquisme (el pedido, l’apellido, els arreglos,...)

La propera lectura serà Primera història d’Esther de Salvador Espriu i es comentarà el dia de la propera reunió, 18 de març. 
Llegirem aquesta obra amb motiu de la celebració del centenari del naixement d’aquest autor.

dimecres, 27 de febrer del 2013

FOTOS DE L'ACTE DE PRESENTACIÓ DEL LLIBRE LLIURES O MORTS.


Jaume Clotet i David de Montserrat són els autors de Lliures o morts, la novel·la que es va presentar el passat divendres a la Biblioteca Francesc Pujols.
David de Montserrat i Nonó (Girona, 1972) és periodista. Ha treballat i col·laborat en premsa digital, ràdio i televisió en diversos mitjans, així  com a l'àrea de comunicació del Govern de Catalunya.
Jaume Clotet i Planas (Barcelona, 1974) és llicenciat en periodisme per la UAB i en Història per la UB. Ha treballat i col·laborat en diversos mitjans de comunicació i va ser corresponsal al País  Basc. És coautor de Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor) (2010).



Avui us volem ensenyar les fotos dels autors, que apareixen amb l' Excm. Sr. Salvador Esteve, President de la Diputació de Barcelona i Alcalde de Martorell i amb el senyor Josep Casasayas, Regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Martorell i amb el presentador de l'acte, l'escriptor martorellenc Andreu González, al centre de la imatge.





Un moment durant la presentació del llibre, en que els autors apareixen amb l'Andreu González al centre.

dilluns, 25 de febrer del 2013

DAVID DE MONTSERRAT, JAUME CLOTET: LLIURES O MORTS


El passat divendres dia 22 de Febrer va tenir lloc a la Biblioteca Francesc Pujols del Centre Cultural la presentació del llibre Lliures o morts, a càrrec dels seus autors, Jaume Clotet i David de Montserrat. L'acte, organitzat per l'Ajuntament de Martorell i Omnium Cultural, també va comptar amb la presència de l'escriptor local Andreu González que va fer una petita introducció sobre el llibre a l'inici de l'acte.

Tant David de Montserrat com Jaume Clotet són periodistes i col.laboren en diversos mitjans de comunicació. Van decidir escriure aquesta novel.la per resconstruir i divulgar un episodi de la història de Catalunya molt poc conegut entre els catalans. Es tracta de la guerra de Successió i la lluita que van mantenir els catalans contra el borbònics. 
El protagonista és Ermengol Amill, nascut en el Pallars qui es converteix involuntàriament en soldat. A través d'ell coneixerem tot el context d'aliances internacionals que en aquell moment hi havia dins el continent europeu, assistirem a la demolició de castells i la construcció de la Ciutadella, viurem l'aprovació del Decret de Nova Planta, etc.

Lliures o morts és una novel.la històrica o, dit d'una altra manera, una història novel.lada que té un afany molt didàctic perquè fins i tot inclou un glossari al final de llibre. L'objectiu principal de la novel.la és explicar el paper que van jugar els catalans durant la Guerra de Successió i el per què Catalunya va resistir fins les últimes conseqüències.