Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Autors anglesos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Autors anglesos. Mostrar tots els missatges

divendres, 27 de novembre del 2020

OLIVIA MANNING: LA GRAN FORTUNA


Si la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust és un tema central en la literatura europea del segle XX, en aquest cas, us presentem la perspectiva d'Olivia Manning, en aquest primer llibre de la trilogia dels Balcans, La gran fortuna (1960).

Es tracta d'una mirada perifèrica, ja que ens trobem al Bucarest de 1939, un lloc que feia ostentació de la seva neutralitat i que es deixava estimar per anglesos i alemanys, alhora que mirava París com un ideal.

Allà arriben en un complicat viatge en tren des de la seva Anglaterra natal, la parella formada per Harriet -alter ego de l'autora- i Guy, acabats de casar i encara en etapa de coneixement mutu. 
La mirada de Harriet en dóna la imatge d'un Bucarest francament pobre i desigual, amb una classe de camperols paupèrrims, que no arriben a la mera subsistència.

Amb Harriet, però, coneixem l'ambient que gira al voltant de l'ambaixada britànica i dels estudis anglesos a la Universitat. 
Una sèrie de personatges magistralment retratats recorre les pàgines del llibre i ens ensenyen diferents aspectes de la ciutat, sigui les festes o l'acolliment de refugiats polonesos, però especialment les notícies sobre la guerra i els moviments dels alemanys.

Paral·lelament, la personalitat de Guy -eminentment social- contrasta amb la manera de ser de la seva dona i assistim al desenvolupament de la relació de la parella.

Una funció de teatre serà el colofó d'aquesta novel·la que finalitza amb la caiguda de París i que no és ben bé dramàtica, sinó que és agredolça, amb moments de franca diversió.
Des de la biblioteca us recomanem la lectura d'aquesta obra de gran fidelitat històrica, qualitats literàries i amb un argument d'allò més engrescador.

dijous, 14 de maig del 2020

VIRGINIA WOOLF: LA SENYORA DALLOWAY, LLEGIR EL TEATRE

 Un catorze de maig, el de 1925 concretament, fa avui noranta-cinc anys, es va publicar la quarta novel·la de l'autora Virgínia Woolf, La senyora Dalloway.

Aquest llibre va ser llegit fa alguns mesos en club de nit de la Biblioteca de Martorell.

En primer lloc, hem de dir que uns quants lectors no van entrar en el món de l'autora britànica. De manera que el llibre no va agradar d'una manera unànime.
Certament no és un llibre especialment fàcil i tothom va coincidir en el fet que s'ha de llegir amb atenció, a causa de la fluïdesa amb la qual l'autora passa d'una situació a una altra
.
La història narra un dia en la vida de Clarissa Dalloway i el fil conductor és la mirada de la dona, que surt de casa seva per fer alguns encàrrecs. Però els pensaments també l'acompanyen i durant la narració anem coneixent fets de la seva vida, alhora que s'incorporen personatges aliens.
Durant la tertúlia, vam arribar a la conclusió que aquests personatges i aquestes trames paral·leles podrien ser representacions de la personalitat de l'autora.

Els lectors més entusiastes vam valorar la capacitat de l'autora per a posar en evidència les emocions dels personatges i la manera com la senyora Dalloway es construeix a partir de la mirada dels altres i dels records d'ella mateixa.
També vam valorar l'originalitat del plantejament literari, el seu fluir de la consciència, l'absència de narrador omniscient que ens guiés en la lectura, som nosaltres qui hem d'interpretar l'acció.
Són molts els detalls en els quals ens vam fixar i molts els temes que vam ser capaços de trobar dins la trama: la dona, els convencionalismes socials, la malaltia mental i el seu tractament als anys vint del segle passat, el suïcidi, les relacions familiars, l'amor, la gelosia...

El final el valorem com a feliç en la mesura que acaben trobant-se els tres amics del passat, separats pels anys i per les circumstàncies.

Pocs dies més tard d'aquesta lectura, vam tenir la sort d'anar a la representació que es va fer al Teatre Nacional de Catalunya, dintre del cicle Llegir el teatre. Com és habitual, va ser un muntatge de gran qualitat, fet en aquest cas per la directora Carme Portaceli, amb una posada en escena a l'alçada del llibre. El moviment i el pas del temps, lent però inexorable, van quedar patents en aquesta adaptació de gran bellesa.
Trobareu la novel·la en ebiblio, aquí.