Acabem el curs del club de lectura de nit amb la lectura d'una obra literària, editada ara en català en un petit llibre traduït directament del rus per Jaume Creus i editat per Viena en la col·lecció Petits Plaers.
Dos amics és efectivament, un petit plaer, un llibre de 136 pàgines, un clàssic de la literatura russa, signat pel rus Ivan Turguénev i ambientat en Rússia rural de meitat del segle XIX.
És la història d'un funcionari que viu a la capital i es veu obligat a tornar a la seva finca rural, per tal de posar ordre en els comptes.
Només arribar, Boris Vizovnin fa alguns canvis a la seva propietat rural per tal de reduir les despeses i a partir d'aquí es dedica a portar una vida còmoda i tranquil·la. Per casualitat, entra en contacte amb un dels seus veïns -Piotr Krupitsin- amb b el qual fa una íntima amistat, malgrat les diferències que hi ha entre ells.
La vida de Boris transcorre entre lectures i tertúlies amb l'amic Piotr fins que aquest li proposa que es casi, i es compromet a buscar-li una dona adient.
En la zona rural en la qual es troben no hi ha gaires candidates, però a la tercera casa que visiten Boris coneix a Vérotxka, una noia maca i treballadora, però sense gaire cultura.
Boris s'enamora i li demana casament, contra el parer de Piotr, el qual considera que no tenen gaire en comú.
A partir d'aquí la història entra en un altre capítol, ja que malgrat l'enamorament inicial, Boris s'avorreix i decideix viatjar a Petersburg i després a França on mor d'una manera prou absurda.
El desenllaç no és inesperat del tot, però tanca la història d'una manera magistral.
La història transcorre d'una manera àgil i està plena d'anècdotes divertides. Hi ha personatges memorables i el to en general és amable, tot i que hi ha un pessimisme manifest, que es percep especialment al final.
Tant els dos amics com d'altres personatges exemplifiquen una manera de viure indolent, ociosa, pedant o fins i tot, corrupta.
El llibre conté una crítica a la manera de viure en la Rússia de mitjans del segle XIX i està fet en homenatge a la novel·la Eugeni Oneguin, d'Aleksandr Puixkin, amb la qual té paral·lelismes.
Malgrat ser un clàssic, hi ha temes universals com ara l'amistat, l'amor, el matrimoni, la cultura, el treball, l'esforç, l'atzar, etc. que formen part de l'estructura de l'ésser humà. És per això que aquest llibre ens ha fet passar una molt bona estona de lectura.i ens ha donat per pensar i parlar en la tertúlia del mes de juliol.
Amb aquesta lectura ens acomiadem fins al mes de setembre i us desitgem molt bon estiu a tothom.
