NAJAT EL HACHMI: DILLUNS ENS ESTIMARAN

D'ençà que l'any 1944 es va atorgar el Premio Nadal, per primera vegada a Carmen Laforet per la seva obra Nada, han passat més de setanta anys.

Najat El Hachmi és la setzena dona que ha aconseguit aquest premi. Formen part d'aquesta exclusiva llista dones a les quals admirem molt, com ara Carmen Martín Gaite, Ana Maria Matute o més recentment Alicia Giménez Bartlett o Care Santos.

És per això, que a la Biblioteca ens hem sentit molt orgullosos de rebre a la Najat El Hachmi, la darrera guanyadora d'aquest premi de l'editorial Destino, per a obres inèdites en llengua castellana.

La presentació de la seva novel·la El lunes nos querrán -en català Dilluns ens estimaran- va tenir lloc el passat 15 d'abril a la Terrassa de la Biblioteca.

L'acte va ser presentat per la Mercè Parera, directora de la Biblioteca i va comptar amb la presència dels regidors de l'Ajuntament de Martorell, Andreu González i Elisabeth Plaza.

L'autora va parlar del procés de creació de la novel·la i va respondre a les preguntes dels presents.

Aquí podeu escoltar a la Najat El Hachmi parlant del seu llibre.

A la Biblioteca ja hem llegit aquesta novel·la i us la podem recomanar amb tota sinceritat.

Es tracta d'un relat escrit en primera persona, que parla de l'amistat molt íntima entre dues noies d'origen magribí d'un poble pròxim a Barcelona.

Coneixem a les dues protagonistes quan aquestes tenen 17 i 20 anys respectivament,  i s'obren a la realitat que suposa establir relacions sentimentals en el si d'una comunitat molt estricta en les seves normes cap a les dones i a inserir-se laboralment. La Naïma i la seva amiga saben que la llibertat passa per la independència econòmica, però no és gens fàcil en una societat que situa a les dones amb el seu origen en unes feines determinades.

Durant el seu itinerari vital, les dues amigues viuen situacions relacionades amb els problemes d'alimentació, amb la maternitat, el matrimoni i el divorci, amb l'explotació laboral, amb l'habitatge, amb la conciliació laboral, la violència sexual... Problemes tots que formen part de la vida de pràcticament totes les dones. Elles, a més, han de lluitar contra la religió dels seus ancestres, que les situa en una posició molt subordinada dintre de la seva societat. També contra el racisme imperant en la societat en què viuen, que les considera mà d'obra barata o les valora pel seu exotisme, segons els casos.

La novel·la va creixent en matisos i en complexitat segons avança i arriba a les escenes més dures i cruels, fins a arribar a un final, que no us podem desvetllar.

Com a dones, ens ha agradat que es visibilitzi  la problemàtica de les dones musulmanes que viuen al nostre país. No són problemes diferents dels de la resta de les dones: són els mateixos més alguns de més.

Us hem de dir, que la Najat El Hachmi ens va dir que hi ha lectores musulmanes que li escriuen per dir-li com suavitza la realitat, que de vegades és molt més dramàtica del que apareix a les pàgines d'aquest relat. 

Des d'aquí donar les gràcies a la Najat El Hachmi, ja que ha estat un plaer tenir-la en la Biblioteca presentant aquest Dilluns ens estimaran.

Aquest llibre està a la vostra disposició pel préstec tant en llengua catalana com castellana, a la nostra biblioteca de Martorell.

També el podeu aconseguir a l'espai ebiblo de les Biblioteques Públiques de Catalunya.

TXELL FEIXAS TORRAS: DONES VALENTES

Març és el mes en el qual se celebra el Dia Internacional de la Dona i per això a Martorell han tingut lloc unes quantes activitats relacionades amb aquest fet.

La Biblioteca de Martorell ha participat amb la programació d'una presentació d'un llibre molt adient. Es tracta del llibre Dones valentes, escrit per la periodista Txell Feixas, actual corresponsal a Beirut de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

L'entrevista va ser conduïda per les preguntes de l'advocada martorellenca Paula Garcia Solís i va comptar amb la presència de la Belén Leyva, regidora de l'Ajuntament de Martorell i també de la Mercè Parera, directora de la Biblioteca. Moltes gràcies a totes.

Podeu tornar a veure la presentació d'aquest llibre en aquest enllaç. 

Com veieu,  va ser una presentació plena de dones, en la qual les protagonistes absolutes van ser les dones valentes a les quals fa referència el títol del llibre.

Dones com la Khadija, a l'Afganistan, qui ens mostra que les dificultats d'una dona comencen al naixement, ja que parir una nena és quasi un acte revolucionari o la Melissa que ens ensenya el món de l'avortament clandestí al Líban. O com l'Alaa i altres nenes que han de treballar perillosament a una cruïlla de Beirut o com la Fatma, que ha de casar-se amb el seu violador per no quedar deshonrada ella i la seva família. Com la Majd, la Maya i la Nancy o la Gulan i la Lara.

Estem en un context en què la dona no és pràcticament res, no té drets, sinó obligacions, no té veu i les seves heroïcitats quotidianes són actes de supervivència. La Txell Feixas ens parla de com l'Islam -igual que les altres religions monoteistes, el cristianisme i el judaisme- dóna lloc a una societat patriarcal en la qual la dona és usada pràcticament com un objecte al servei dels homes.

És per això que quan l'editorial Ara Llibres li va deixar via lliure per a fer un llibre a partir de les cròniques de les quals parlava com a corresponsal a l'Orient Mitjà, no va dubtar en què "les històries que més l'havien colpit des de la seva arribada a Beirut eren els testimonis de dones. Històries que l'havien fet plorar i riure, de dones a les quals havia abraçat i malgrat tot havien estat elles qui havien acabat consolant-la. I es va adonar que potser la dona al món àrab no ara un tema gaire tractat en la bibliografia i que podria ser una oportunitat per a fer justícia a aquestes dones i dedicar una mica de temps a parlar d'elles".

De tot això va sorgir aquest llibre de cròniques de la vida quotidiana de les dones en el món àrab. Històries esfereïdores, molt dures però molt freqüents.

La Txell Feixas hi ha sabut transmetre magistralment i amb molta humanitat, tot allò que les dones li han explicat, potser perquè era la seva oportunitat de donar visibilitat a la seva vida, fer públic allò que és tan privat. I la Txell ha fet molt bé aquesta tasca i ens ha ajudat a posar nom propi a persones que protagonitzen històries que potser intuíem o coneixíem de passada, sense parar gaire atenció.

Històries dures que no han de coartar la nostra lluita diària pels drets de la nostra societat, perquè en Occident potser som unes privilegiades perquè anem uns passos per endavant, però encara queda molta feina per fer.

I com va dir la Txell Feixas durant la xerrada "cadascú des de la seva professió o posició en el món pot fer valenties quotidianes".

Si d'una cosa estem segures a la Biblioteca de Martorell, és que la Txell és una de les dones més valentes que hem conegut.

Podeu aconseguir el llibre a la nostra biblioteca i també a l'espai ebiblio. Si el voleu comprar, podeu fer-lo en qualsevol de les llibreries de Martorell.