Després de tot un estiu lector, encara que sense trobades literàries, ens tornem a veure el passat dijous.
La lectura a comentar és el llibre de la Najat El Hachmi, titulat La caçadora de cossos.
La Pilar ja havia avisat que no era bo, però voliem lectura eròtica per a l'estiu i ens vam engrescar amb ella.
Així doncs, aquesta vegada hi ha unanimitat quan parlem del llibre: absolutament tothom l'ha trobat dolent. Ha hagut qui ni siquiera l'ha acabat. D'altres sí, però totes coincidim en parlar de la poca consistència del personatge, el qual, està clar que es tracta d'una dona amb carències afectives i baixa autoestima, encara que no sabem d'on li vénen. Només coneixem una dona que treballa netejant, en el torn de nit per guanyar més diners, i que aprofita qualsevol ocasió per tenir una trobada sexual amb qualsevol. Totes aquestes trobades, a més, ens resulten prou penoses, sense cap al·licient que dongui gaire erotisme a l'assumpte. Al contrari, es produeixen en llocs especialment repulsius, bruts i amb olors especialment dolentes.
Tampoc no ens ha agradat l'estil, fins i tot hi ha qui ha dit que és un llibre mal escrit escrit, amb frases mal construïdes i falta de vocabulari.
Ens ha sobtat que qui ha escrit aquesta història sigui la mateixa autora de l'Últim Patriarca, llibre d'una qualitat molt superior a aquest. Alguna persona apunta que aquest llibre potser hauria estat escrit amb presses i que, en realitat, podria ser un bon primer esborrany, el qual s'hauria de reescriure.
Un altre punt és si es tracta o no d'una història autobiogràfica. Algunes pensem que no, que tota la història és fruit de la imaginació de l'autora, però algú havia llegit en La Contra de La Vanguàrdia, una entrevista amb l'autora en la qual parla clarament de que es tracta d'una història personal.
Bé, temes no ens han faltat. Sembla que hagi donat molt més tema que molts llibres que han agradat.
Apart d'això, comentem les nostres lectures estiuenques. El repte el té una lectora que ha arribat a les xifra de 10 llibres durants els mesos de juliol i agost. La resta tenim xifres més modestes, però no per això deixem de parlar de les lectures que més ens han captivat.
Quedem pel proper 20 d'octubre amb un llibre que promet, Primavera, estiu, etcètera.
dilluns, 19 de setembre del 2011
dijous, 16 de juny del 2011
Entusiasme general ha suscitat la lectura de la Isla bajo el mar , de la Isabel Allende, autora de la que moltes de les presents es declaren admiradores i seguidores.
Ha agradat molt la manera de descriure, de plasmar les històries d'aquesta autora i, molt especialment, la construcció dels personatges, humans i entranyables alguns i cruels i desagradables, d'altres.
La relació entre amo i esclava va ser objecte de debat. Hi ha qui ha vist una certa estimació de l'amo cap a Zarité, mentres que algunes vam pensar que aquesta només era vista com una possessió preuada.
La novel·la retrata la societat colonial de finals del segle XVIII i començaments del XIX, amb un règim esclavista i França com a metròpoli, doncs l'acció es desenvolupa entre l'actual Haití i la colònia de Lousiana. Hi han molts apunts històrics, però, que no es desenvolupen tant com a algú li hagués agradat.
El tema del racisme és objecte de tertúlia i es deixa clar que la Isabel allende aconsegueix l'objectiu apuntat en alguna entrevista segons el qual es donaria per contenta amb que els lectors reflexionessim sobre el fet de que la societat no ha canviat tant des d'aleshores.
Parlem de la figura mediàtica de Isabel Allende, dels seus rituals, de la imatge que ha projectat de la seva família i del seu llibre Paula, que moltes de les presents no han llegit per por de la seva càrrega emocional.
Li posem nota al llibre: 7 8 8 8 8 8 7 8 8 6
Mitjana: 7.6
Passem una bona estona de tertúlia fins que la Susana ens proposa la seva tria pel mes de juliol: Nada de Jeanne Teller.
http://www.elplacerdelalectura.com/2011/01/nada-janne-teller.html
http://www.lecturalia.com/libro/55884/nada
Ha agradat molt la manera de descriure, de plasmar les històries d'aquesta autora i, molt especialment, la construcció dels personatges, humans i entranyables alguns i cruels i desagradables, d'altres.
La relació entre amo i esclava va ser objecte de debat. Hi ha qui ha vist una certa estimació de l'amo cap a Zarité, mentres que algunes vam pensar que aquesta només era vista com una possessió preuada.
La novel·la retrata la societat colonial de finals del segle XVIII i començaments del XIX, amb un règim esclavista i França com a metròpoli, doncs l'acció es desenvolupa entre l'actual Haití i la colònia de Lousiana. Hi han molts apunts històrics, però, que no es desenvolupen tant com a algú li hagués agradat.
El tema del racisme és objecte de tertúlia i es deixa clar que la Isabel allende aconsegueix l'objectiu apuntat en alguna entrevista segons el qual es donaria per contenta amb que els lectors reflexionessim sobre el fet de que la societat no ha canviat tant des d'aleshores.
Parlem de la figura mediàtica de Isabel Allende, dels seus rituals, de la imatge que ha projectat de la seva família i del seu llibre Paula, que moltes de les presents no han llegit per por de la seva càrrega emocional.
Li posem nota al llibre: 7 8 8 8 8 8 7 8 8 6
Mitjana: 7.6
Passem una bona estona de tertúlia fins que la Susana ens proposa la seva tria pel mes de juliol: Nada de Jeanne Teller.
http://www.elplacerdelalectura.com/2011/01/nada-janne-teller.html
http://www.lecturalia.com/libro/55884/nada
dimarts, 10 de maig del 2011
Coincidint amb Setmana Santa / Sant Jordi el club de Lectura va comentar la lectura de La casa de nines. A tothom li va agradar llegir al noruec Henrik Ibsen, qui va dibuixar el personatge d'una dona que es descobreix a sí mateixa. Una lectura per reflexionar, sense dubte, que va agradar força.
També ens vam engrescar en el joc de sant Jordi que va consistir en intercanviar llibres entre nosaltres. Havien de ser llibres prèviament llegits i que ens haguessin agradat.
Aquí va la llista:
Un mundo feliz, d’Aldous Huxley
Ulleres de sol, de Maria Barbal
La sal de la vida, d’Anna Gavalda
Joana E., de Maria Antònia Oliver
La bendición, de Nancy Mitford
La tieta Mame, de Patrick Dennis
Descalç sobre la terra vermella, de Francesc Escribano
El petit príncep, d’Antoine De Saint-Exupery
Tòquio blues, d’Haruki Murakami
El socio, de John Grisham
La nevada del cucut, de Blanca Busquets
La Yolanda va triar La casa cantonera com a lectura pel mes de maig, i va ser un encert, doncs demà la Sílvia Alcàntara visita la biblioteca.
La comentarem aviat.
També ens vam engrescar en el joc de sant Jordi que va consistir en intercanviar llibres entre nosaltres. Havien de ser llibres prèviament llegits i que ens haguessin agradat.
Aquí va la llista:
Un mundo feliz, d’Aldous Huxley
Ulleres de sol, de Maria Barbal
La sal de la vida, d’Anna Gavalda
Joana E., de Maria Antònia Oliver
La bendición, de Nancy Mitford
La tieta Mame, de Patrick Dennis
Descalç sobre la terra vermella, de Francesc Escribano
El petit príncep, d’Antoine De Saint-Exupery
Tòquio blues, d’Haruki Murakami
El socio, de John Grisham
La nevada del cucut, de Blanca Busquets
La Yolanda va triar La casa cantonera com a lectura pel mes de maig, i va ser un encert, doncs demà la Sílvia Alcàntara visita la biblioteca.
La comentarem aviat.
dilluns, 14 de març del 2011
El filo de la Navaja
El passat dijous va tenir lloc la trobada del Club de lectura d’aquest mes de març.
9 assistents per a comentar un llibre que havia agradat molt (votació mitjana: 7,8), i que va donar peu a una tertúlia rica i enriquidora. I molt distesa!
La Feli ens havia proposat llegir la novel·la Al filo de la navaja, de W. Somerset Maugham. Potser algú recorda que es tracta del llibre que en Jordi Sierra ens diu que està llegint el protagonista masculí (Lluís) de la seva novel·la A l’altra banda del mirall, que vam llegir al Club el mes de novembre.
La tertúlia es va basar fonamentalment en comentar les peculiaritats de cadascun dels personatges que tan ricament retrata l’autor al llarg de l’obra.
Unanimitat en considerar que l’oncle Elliot, conseqüent amb el seu estil de vida fins a l’últim sospir, acaba caient simpàtic al lector; i que la mare de la Isabel és l’únic personatge femení que només té associats comportaments positius.
Diferents impressions, en canvi, sobre els dos protagonistes principals: mentre la majoria opinava que la Isabel és una dona manipuladora i molt freda, algú l’havia vista com tota una donassa, que en el fons només comet un únic acte recriminable (que acaba tenint unes conseqüències transcendentals per al decurs de la vida de les persones a les que afecta, és cert).
Pel que fa al Larry, no ha acabat de captivar a alguns, que l’han trobat massa permeable i eminentment egoista en algunes de les seves decisions.
A algú va sorprendre que la trama del viatge que realitza en Larry a la recerca de la resposta als seus interrogants vitals –i que culmina quan descobreix l’hinduïsme i el concepte de transmigració de les ànimes com a justificació de l’existència del mal al món- no hagués estat vista per la resta de lectores com l’essència de la novel·la, i que fins i tot els passatges de l’obra que només relaten les seves vivències espirituals haguessin resultat una mica feixucs de llegir.
El cert és que la tertúlia va donar moltíssim més de si, i que em quedo amb la sensació que aquest resum es queda curt. Com un tastet només.
9 assistents per a comentar un llibre que havia agradat molt (votació mitjana: 7,8), i que va donar peu a una tertúlia rica i enriquidora. I molt distesa!
La Feli ens havia proposat llegir la novel·la Al filo de la navaja, de W. Somerset Maugham. Potser algú recorda que es tracta del llibre que en Jordi Sierra ens diu que està llegint el protagonista masculí (Lluís) de la seva novel·la A l’altra banda del mirall, que vam llegir al Club el mes de novembre.
La tertúlia es va basar fonamentalment en comentar les peculiaritats de cadascun dels personatges que tan ricament retrata l’autor al llarg de l’obra.
Unanimitat en considerar que l’oncle Elliot, conseqüent amb el seu estil de vida fins a l’últim sospir, acaba caient simpàtic al lector; i que la mare de la Isabel és l’únic personatge femení que només té associats comportaments positius.
Diferents impressions, en canvi, sobre els dos protagonistes principals: mentre la majoria opinava que la Isabel és una dona manipuladora i molt freda, algú l’havia vista com tota una donassa, que en el fons només comet un únic acte recriminable (que acaba tenint unes conseqüències transcendentals per al decurs de la vida de les persones a les que afecta, és cert).
Pel que fa al Larry, no ha acabat de captivar a alguns, que l’han trobat massa permeable i eminentment egoista en algunes de les seves decisions.
A algú va sorprendre que la trama del viatge que realitza en Larry a la recerca de la resposta als seus interrogants vitals –i que culmina quan descobreix l’hinduïsme i el concepte de transmigració de les ànimes com a justificació de l’existència del mal al món- no hagués estat vista per la resta de lectores com l’essència de la novel·la, i que fins i tot els passatges de l’obra que només relaten les seves vivències espirituals haguessin resultat una mica feixucs de llegir.
El cert és que la tertúlia va donar moltíssim més de si, i que em quedo amb la sensació que aquest resum es queda curt. Com un tastet només.
dilluns, 14 de febrer del 2011
Ens reunim per comentar la lectura La dama de las camelias, una proposta de la Isabel.
En general, a tothom li ha agradat el llibre.
Es posa èmfasi en la crítica social que fa l’obra en posar de relleu la hipocresia imperant en la societat, alhora que es valora el respecte amb que l’autor tracta en tot moment la figura de la “cortesana”, i la subtilesa de la narració.
Ha cridat l’atenció la bondat de la protagonista, encara que se li critica la seva falta de sentit comú en la seva manera de viure -cara i capritxosa-, mentre que l’Armand és considerat una mica pusil•lànime, encara que un enamorat gelós.
Es comenta el possible caràcter autobiogràfic de la historia, i l’existència de personatges de la vida social de l’època que podrien amagar-se darrera la inicial del seu nom.
Ha estat una lectura molt dramàtica no tant pel final del llibre, que coneixem des del principi, sinó pel patiment físic i moral que va viure la protagonista.
Una persona comenta que se li ha fet una mica pesada la manera de construir les frases que fa l’autor, tan diferent a la manera d’escriure moderna. I una altra reconeix que li ha agradat molt el llibre malgrat que a priori no tenia grans expectatives.
Tothom valora molt positivament que la tria de lectures sigui rotativa. És una manera de conèixer estils diferents a l’habitual de cada persona.
Posem nota al llibre amb el següent resultat:
7 8 7 8 7 8 8
7.5 de mitjana.
La Feli proposa la propera lectura, el llibre El filo de la navaja, de l’autor William Somerset Maugham, el qual haurem de comentar el proper dia 10 de març.
dimecres, 2 de febrer del 2011
Gener comença amb la lectura de tot un premi Nobel, Mario Vargos Llosa i el seu emblemàtic llibre La ciudad y los perros.
Tothom va reconèixer que el fet que el relat no sigui lineal en el temps –hi ha una trama central però s’hi intercalen episodis cronològicament anteriors-, que hi hagi diversos narradors des de diverses perspectives, que es vagin fent servir indistintament els noms i els sobrenoms dels personatges, i que s’utilitzi un llenguatge entenem que genuïnament peruà, suposen una notable dificultat per a fer passar les primeres 100 pàgines del llibre. De fet, això ha provocat que diverses lectores no hagin passat d’aquest punt.
Les que van fer l’esforç de tirar endavant han acabat descobrint una obra on l’escriptor reflexa la societat peruana dels anys 50 i critica els seus prejudicis racials (“el negro”, “el blanquito”, “los cholos”), de classe (“los miraflorinos”, “los serranos”) i el seu masclisme (es presenten les infidelitats dels marits i l’agressió física i psicològica a les dones com a pràctiques quotidianes, i l’homosexualitat com un comportament de degenerats).
Es va destacar la crueltat dels passatges on es descriu el tracte denigrant que pateixen els cadets del col·legi amb disciplina militar on s’ambienta la novel·la (per a començar només cal pensar que l’apel·latiu que es fa servir per a designar els alumnes dels graus inferiors és “perros”) i la repugnància que provoquen les múltiples referències a les suposades pràctiques sexuals bestialistes que van mantenint alguns cadets amb els animals amb els quals conviuen (“la vicuña”, les gallines i la gossa “Malpapeada”).
L’Ester, que ha visitat Lima en diverses ocasions, ens va confirmar que els escenaris on transcorren les diverses trames i les diferents regions peruanes a les quals es fa referència en un punt o altre de la novel·la són tots reals. I la Feli, que havia vist una entrevista televisada a l’escriptor, ens va explicar que l’obra té molts aspectes autobiogràfics (Vargas Llosa va estudiar dos anys al Col·legi Militar Leoncio Prado, l’aparició del pare a la vida d’un dels personatges quan aquest ja té 7 anys és una vivència personal de l’autor, la seva adolescència va transcórrer al barri de Miraflores de Lima, com la d’Alberto “El Poeta”, etc).
També es va comentar que curiosament qui acaba resultant l’heroi de la novel·la és el personatge que sobreviu fent de lladregot en la seva adolescència i que s'erigeix com a líder dels matons de la seva promoció al col·legi militar, i no el teniente Gamboa, únic militar que es comporta en tot moment seguint els principis ètics.
Un dels aspectes en els quals no va haver-hi unanimitat a la tertúlia va ser si el dubte sobre la causa de la mort d’un dels cadets queda clarament esvaït o no; cal arribar fins a l’epíleg del llibre per a tenir parer propi al respecte.
Qui hem acabat el llibre el valorem molt positivament.
Tothom va reconèixer que el fet que el relat no sigui lineal en el temps –hi ha una trama central però s’hi intercalen episodis cronològicament anteriors-, que hi hagi diversos narradors des de diverses perspectives, que es vagin fent servir indistintament els noms i els sobrenoms dels personatges, i que s’utilitzi un llenguatge entenem que genuïnament peruà, suposen una notable dificultat per a fer passar les primeres 100 pàgines del llibre. De fet, això ha provocat que diverses lectores no hagin passat d’aquest punt.
Les que van fer l’esforç de tirar endavant han acabat descobrint una obra on l’escriptor reflexa la societat peruana dels anys 50 i critica els seus prejudicis racials (“el negro”, “el blanquito”, “los cholos”), de classe (“los miraflorinos”, “los serranos”) i el seu masclisme (es presenten les infidelitats dels marits i l’agressió física i psicològica a les dones com a pràctiques quotidianes, i l’homosexualitat com un comportament de degenerats).
Es va destacar la crueltat dels passatges on es descriu el tracte denigrant que pateixen els cadets del col·legi amb disciplina militar on s’ambienta la novel·la (per a començar només cal pensar que l’apel·latiu que es fa servir per a designar els alumnes dels graus inferiors és “perros”) i la repugnància que provoquen les múltiples referències a les suposades pràctiques sexuals bestialistes que van mantenint alguns cadets amb els animals amb els quals conviuen (“la vicuña”, les gallines i la gossa “Malpapeada”).
L’Ester, que ha visitat Lima en diverses ocasions, ens va confirmar que els escenaris on transcorren les diverses trames i les diferents regions peruanes a les quals es fa referència en un punt o altre de la novel·la són tots reals. I la Feli, que havia vist una entrevista televisada a l’escriptor, ens va explicar que l’obra té molts aspectes autobiogràfics (Vargas Llosa va estudiar dos anys al Col·legi Militar Leoncio Prado, l’aparició del pare a la vida d’un dels personatges quan aquest ja té 7 anys és una vivència personal de l’autor, la seva adolescència va transcórrer al barri de Miraflores de Lima, com la d’Alberto “El Poeta”, etc).
També es va comentar que curiosament qui acaba resultant l’heroi de la novel·la és el personatge que sobreviu fent de lladregot en la seva adolescència i que s'erigeix com a líder dels matons de la seva promoció al col·legi militar, i no el teniente Gamboa, únic militar que es comporta en tot moment seguint els principis ètics.
Un dels aspectes en els quals no va haver-hi unanimitat a la tertúlia va ser si el dubte sobre la causa de la mort d’un dels cadets queda clarament esvaït o no; cal arribar fins a l’epíleg del llibre per a tenir parer propi al respecte.
Qui hem acabat el llibre el valorem molt positivament.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)