EL ALBERGUE DE LAS MUJERES TRISTES

El passat dijous ens vam reunir un bon grup de les lectores habituals del Club de Lectura, per tal de comentar el llibre de la Marcela Serrano, El albergue de las mujeres tristes. 

La història ens parla de Floreana i d'un grup de dones que passen una temporada en una recòndita regió, per tal de recuperar-se d'un passat difícil, sota la vigilància d'una psiquiatra. 

La valoració feta va ser molt desigual, doncs havia agradat molt a algunes de les lectores, mentre que a d'altres se'ls hi havia fet una mica pesat a estones.

Es valora que és un llibre molt ben escrit i molt ben narrat, que és molt tendre i que tracta de temes molt actuals, doncs  les protagonistes són les dones de finals del segle XX.   Per a moltes lectores va resultar molt àgil i distret.

A la vegada, se li critica que sembla massa forçat, que hi han coses una mica increïbles en l'argument o que té una estructura massa de novel·la romàntica.

Li posem nota les que l'havien acabat: 6  7  6  8  7  6  =  6.6 de mitjana.

A continuació vam presentar el llibre Fahrenhei 451, que serà la propera lectura.

Entusiasme general ha suscitat la lectura de la Isla bajo el mar , de la Isabel Allende, autora de la que moltes de les presents es declaren admiradores i seguidores.
Ha agradat molt la manera de descriure, de plasmar les històries d'aquesta autora i, molt especialment, la construcció dels personatges, humans i entranyables alguns i cruels i desagradables, d'altres.
La relació entre amo i esclava va ser objecte de debat. Hi ha qui ha vist una certa estimació de l'amo cap a Zarité, mentres que algunes vam pensar que aquesta només era vista com una possessió preuada.
La novel·la retrata la societat colonial de finals del segle XVIII i començaments del XIX, amb un règim esclavista i França com a metròpoli, doncs l'acció es desenvolupa entre l'actual Haití i la colònia de Lousiana. Hi han molts apunts històrics, però, que no es desenvolupen tant com a algú li hagués agradat.
El tema del racisme és objecte de tertúlia i es deixa clar que la Isabel allende aconsegueix l'objectiu apuntat en alguna entrevista segons el qual es donaria per contenta amb que els lectors reflexionessim sobre el fet de que la societat no ha canviat tant des d'aleshores.
Parlem de la figura mediàtica de Isabel Allende, dels seus rituals, de la imatge que ha projectat de la seva família i del seu llibre Paula, que moltes de les presents no han llegit per por de la seva càrrega emocional.

Li posem nota al llibre: 7 8 8 8 8 8 7 8 8 6

Mitjana: 7.6

Passem una bona estona de tertúlia fins que la Susana ens proposa la seva tria pel mes de juliol: Nada de Jeanne Teller.
http://www.elplacerdelalectura.com/2011/01/nada-janne-teller.html
http://www.lecturalia.com/libro/55884/nada