HENRIK IBSEN: UN ENEMIC DEL POBLE.

El passat dilluns, unes 850 persones procedents dels clubs de lectura de les diferents biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals, vam tenir l’ocasió d’assistir a una jornada molt particular.

Es tractava d’una sortida al teatre, concretament a una representació feta especialment per a nosaltres.  L’obra triada va ser Stockman, una adaptació del clàssic d’ Henrik Ibsen, Un enemic del poble, feta i dirigida per l’Oriol Tarrasón.

L’argument és de plena actualitat, doncs tracta de la lluita entre la veritat i el bé públic i els interessos econòmics d’una comunitat en concret. 

Polítics, ciutadans i premsa queden en evidència en una trama que posa sobre la taula interrogants ètics i morals, com ara que passa amb la recerca dels ideals i de la veritat quan aquests son lesius pels propis interessos. O fins on pot arribar un individu tot sol.

Després de la representació, el públic assistent vam tenir ocasió de fer una petita tertúlia amb els actors, amb el simpàtic Xavier Graset com a moderador.

L’escenari triat per a la representació va ser el teatre Atrium, de Viladecans, al qual vam arribar en autocars que feien ruta des de la diferents biblioteques de les comarques catalanes.

Des de Martorell ens vam desplaçar un petit grup i tots vam gaudir del bon teatre i de la bona companyia, de la mateixa manera que gaudim de les bones lectures del Club.



Tot va tenir lloc gràcies a l’organització del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

CRISTIAN SEGURA: EL CAU DEL CONILL

En la trobada del passat dilluns, els membres del club de lectura de tarda,  van comentar la novel.la El cau del conill de l'autor Cristian Segura, que va guanyar el Premi Josep Pla 2011. 

Tots els participants van estar d’acord en que el llibre no va ser prou interessant com per despertar en els lectors el gaudi que normalment s’apodera d’ells amb una bona lectura.

El protagonista de la novel.la és Amadeu Conill, el qual està passant un mal moment econòmic perquè la seva empresa centenària està en plena crisi. 

A mesura que l’Amadeu intenta trobar solucions per tirar endavant la seva empresa anem coneixent les seves manies i costums, propis d’un home de negocis de classe burgesa, i també anem descobrint les virtuts i els defectes de la burgesia catalana de la dècada dels 90. Aquesta burgesia tenia coses molt bones com el seu tradicional caràcter emprenedor, però també tenia molts defectes com ara la dificultat per adaptar-se als canvis socials generats per la globalització. Gràcies al protagonista de la novel.la descobrim les virtuts, misèries i problemes d’aquesta classe social plena de prejudicis i estereotips. 

L’autor intenta fer una autocrítica de la societat barcelonina a la qual pertanyia Amadeu Conill utilitzant un aire irònic i humorístic que algun membre del club de lectura no va arribar a captar. 

De fet, la part final del llibre, en la qual el protagonista decideix fer un gir radical en la seva vida, resulta forçada, contradictòria i bastant difícil de creure. 

En general, el llibre no va agradar gaire perquè l’evolució del seu protagonista resulta difícil d’entendre (fins i tot algú es va mostrar estranyat que aquesta novel.la hagués guanyat un premi literari).

Al final de la reunió es va comentar i acordar que fossin proposades lectures d’escriptors internacionals que estiguessin traduïdes al català. També es va proposar llegir alguns dels clàssics catalans del s. XX

Per acabar la trobada, es va llegir un article de “La Vanguardia” en el qual es comentava la tasca literària duta a terme per la poetessa Montserrat Abelló, traspassada recentment.

La propera reunió serà el dia 24 de novembre en la qual es comentarà la novel.la Memòria d’uns ulls pintats de Lluis Llach.

ANNA VIVES: SI CREUS EN MI, ET SORPRENDRÉ

El vespre del dilluns, com fem cada mes, ens vam reunir un grapat de lectores per comentar el llibre Si creus en mi, et sorprendré, signat per l'Anna Vives, en conjunt amb l'escriptor Francesc Miralles. 

Tothom valora molt positivament la lectura d'aquesta història, l'experiència personal d'una persona amb Síndrome de Down que aconsegueix un fort ressò mediàtic.

És un cas molt maco i optimista, però totes les lectores estem d'acord en que s'han de donar unes condicions molt especials per aconseguir una fita com ara aquesta: una persona amb Síndrome de Down i alt coeficient intel·lectual , una família molt implicada i participativa, i molt ben relacionada. 

És un cas exemplar que poques vegades es dóna en la nostra societat, un cas real, que ratlla la utopia.

Algunes lectores comenten com és d'adient aquesta lectura per a nens, de manera que aquests puguin veure les dificultats i el patiment de les persones amb discapacitat i assolir valors que ajudin a la integració dels discapacitats. 

L'Anna ens relata les seves impressions en diversos moments de la seva vida, quan se n'adona de que ella no és exactament igual als altres, quan surt de casa tota sola i es perd, quan està trist, quan és finalista del premi Català de l'any 2012, etc. 

Un dels episodis més tristos és la seva primera experiència laboral en un supermercat. Aquí, l'Anna es troba sola en un entorn hostil, ningú li fa cas, i ella, acostumada a una família que l'estimula i la té en compte, pateix. Tot i que sabem que el món laboral moltes vegades és així, es comenta que una persona com l'Anna és especialment vulnerable.

L'experiència de l'Anna fent la tipografia conjuntament amb el seu germà i la gran ressonància d'aquesta gràcies al món de l'esport fonamentalment, són les experiències més gratificants que viu l'Anna.

El llibre està ple de frases i pensament, ensenyances que l'Anna rep de la seva família: "gaudir de cada petita fita i estimar les coses que fa", "cadascú té unes incapacitats", "parla sempre del que hi ha, no del que no hi ha", etc.

En la part negativa, hi ha qui troba el llibre massa ensucrat, un història amb final massa feliç. Sense dubte, un llibre molt positiu.

Li posem nota:

7 + 6 + 6 + 7 + 5 + 6 + 6 + 6 + 7 + 6 + 6 + 7 = 6.25


La propera reunió serà el 17 de novembre, a les 21.30 H. i en ella comentarem el llibre Metafísica dels tubs i degustarem una copa DO Penedès, doncs és el mes en el que la Biblioteca Francesc Pujols participa en el projecte Biblioteques amb DO.


Fins aleshores.

ENGLISH BOOK CLUB

Aquest curs 2014-2015 s'inicia a la Biblioteca Francesc Pujols una nova activitat de club de lectura.
Es tracta d'un grup de lectura en llengua anglesa, conduït per l'Olga Monfort, el qual es reunirà un dimarts al mes a les 20.00 H.  a una de les sales del Centre Cultural.
Aquesta activitat va dirigida a persones interessades en practicar la lectura i la conversació en anglès,  que han de tenir uns coneixements equivalents al  nivell B1 o B2 de llengua anglesa.

Per començar, l'Olga Monfort ha triat la lectura del llibre A History of the world in 10 1/2 chapters, escrit pel britànic Julian Barnes.
Es tracta de 10 contes curts i un encara més curt que parlen de diferents episodis de la història de la humanitat amb el fil conductor de l'Arca de Noé.

Aquest llibre es comentarà el proper dimarts  11 de novembre.

Encara sou a temps de participar.

JAUME CABRÉ: JO CONFESSO

La primera reunió del Club de Lectura en català, coordinat pel Jacint Soler, va tenir lloc el passat dilluns, i en ella es comentava el llibre Jo confesso, de l'autor Jaume Cabré.
En general, tots els participants van estar d'acord que es tracta d'un llibre excessivament llarg i que barreja moltes històries. La novel.la explica la vida de dos amics que va molt unida a la història d’un violí, el qual és el veritable protagonista de l’obra. Els dos amics es diuen Adrià i Bernat, i el que veritablement els uneix és el seu amor pel violí. De fet, l’Adrià va conèixer al Bernat anant a classes de música i es va convertir en el seu únic amic, ja que l’Adrià va viure una infantesa molt solitària. L'Adrià va patir moltes mancances afectives quan era un nen i això el va marcar tota la seva vida. Es va convertir en un home solitari que a més a més va perdre la única novia que havia estimat per culpa de que les seves mares no van aprovar la relació que mantenien. Curiosament el Bernat, era un violinista que volia ser escriptor i, en canvi, l'Adrià (que era un savi) li hagués agradat tocar el violí. Es a dir, cap dels dos estava content amb el que els hi havia tocat fer a la vida.
No cal dir que en Jaume Cabré és un mestre de l’escriptura i això queda clarament demostrat en els diferents recursos narratius que utilitza al llarg de la novel.la: l’aparició de dues joguines (en Sherif Carson i l’Aguila Negra que acaben cobrant vida perquè són els veritables amics de l’Adrià), els nombrosos canvis de llengua en un mateix paràgraf (l’autor passa del català antic al català actual i fins i tot al portuguès amb una facilitat increïble), els salts cronologics,... 
En fi una gran obra que per alguns ha resultat complicada però que tothom ha coincidit en que ha valgut la pena llegir.
La propera reunió serà el dilluns 27 d’octubre, a les 18.00 hores.

YOKO OGAWA: LA FÓRMULA MÉS ESTIMADA PEL PROFESSOR

Durant el mes de setembre ha començat el nou curs també pels clubs de lectura de la Biblioteca Francesc Pujols.

Els primers en reunir-se han estat les persones que formen el grup que es reuneix una nit de dilluns al mes.

El local de la biblioteca ha estat el marc que s'ha fet servir per comentar, a partir de les 21.30 de la nit, la lectura proposada per l'estiu. 

En aquesta ocasió es tractava del llibre La Fórmula més estimada pel professor, de l'autora japones aYoko Ogawa.

El llibre és valorat positivament per tothom degut especialment a la tendresa de la història i a la delicadesa de les maneres de fer de la cultura japonesa, tan diferent a la occidental. 
És un llibre molt sensible, basat en una malaltia que no sabem si existeix, tot i que,  tenint en compte que sí coneixem d'altres relacionades amb la pèrdua de la memòria, considerem plausible.

Tothom ha quedat captivat per la història tot i que no tothom ha acabat d'entendre el seu significat, més enllà de l'argument.

Trontolla el final, en opinió d'unes quantes lectores, donat que sembla que faltin algunes coses per explicar. Alguna cosa potser se'ns ha escapat, tot i que comentem que moltes vegades som els lectors els que volem trobar el significat de tots els elements del llibre, quan potser l'autor no vol anar més enllà. 

Alguna lectora ha llegit un relat curt escrit per la mateixa autora que porta el títol, El embarazo de mi hermana, senyalant que és una mica estrany. La conclusió és que moltes vegades se'ns escapen les claus de la literatura japonesa, degut a la diferència cultural amb el món occidental, que és molt gran.

Posem nota amb el següent resultat:

8 8 7 7 9 7 7 7 8 7 7 7 = 7.41

La Mònica ens proposa la lectura del mes que ve. Es tracta de Si creus en mi, et sorprendré : el món es ple de somnis per complir : persegueix el teu d' Anna Vives en col·laboració amb l'escriptor Francesc Miralles. 

Es tracta d'un relat personal al voltant de la Síndrome de Down, escrit per la pròpia autora una noia molt jove que pateix aquest sindrome i és una història de superació personal i d'ànims en la carrera cap a una societat inclusiva.

Ens acomiadem fins la darrera trobada, que tindrà lloc el 22 d'octubre.

Fins aleshores, molt bones lectures!

DELPHINE DE VIGAN: RES NO S'OPOSA A LA NIT

El passat dijous va tenir lloc una reunió extraordinària del club de Lectura de nit, en el marc de una fresca terrassa d'estiu.

En aquesta reunió vam tenir ocasió de parlar del llibre proposat per a la tertúlia mensual, Res no s'oposa a la nit, de l'autora francesa Delphine de Vigan.

És aquest un llibre immensament trist en el que la protagonista ens narra la mort de la seva mare i com va tenir la necessitat d'investigar la història familiar d'aquesta, descobrint una història crua, d'aquelles que ens recorden que la realitat supera àmpliament a la ficció, en moltes ocasions.

Les lectores reconeixen, però, que totes s'hi van enganxar a la lectura i que el llibre es va llegir molt ràpidament.  

Totes pensem que estem davant d'una molt bona autora,  els llibres de la qual valen molt la pena de llegir.

En aquesta ocasió no vam votar, sinó que vam passar directament a una animada tertúlia al voltant dels llibres en particular i la cultura en general. També vam parlar d'altres coses i vam passar una estona molt amena, mentre gaudíem del sopar a la fresca en una calorosa nit d'estiu.

Finalment vam haver de marxar i ens vam acomiadar fins al proper 22 de setembre, dia en el que ens retrobarem  i  en el que tenim previst comentar un llibre de la japonesa Yoko Ogawa, el qual porta el títol de La Fórmula més estimada pel professor, un llibre tendre i delicat que ens acompanyarà durant les vacances.

Molt bon estiu i molt bones lectures per a tothom.