BIBLIOLOVERS. CRANFORD

La darrera lectura del grup de lectura Bibliolovers ha estat Cranford, d’Elisabet Gaskell, una novel·la escrita entre 1851-1853, que es va publicar per fascicles en una revista i que, posteriorment, es va editar en format de llibre.

La novel·la s'ambienta en el món aristocràtic i benestant del segle XIX, molt ben detallat, amb els costums propis de les dones que no treballaven i vivien de les trobades i celebracions socials. 

Tot i que no hi ha una trama ben definida, la novel·la s’explica través de la narradora Mary Smith que fa visites al poble. Els episodis passegen per les vivències de les famílies i la narradora, des de la seva vinculació a la família Jenkyns, integrada per tres germans: Deborah, la germana gran, una dona amb mal caràcter i feréstega; Matilda, amable i sociable i Peter, que és l’esperit trencador, que marxa al començament de la novel·la, perquè el pare li pega per disfressar-se de dona i torna, al final, per arrodonir la història, per donar pau i serenor a la vila de Cranford. 

La novel·la ha estat una experiència enriquidora per a tots els Bibliolovers.

ALBERT CAMÚS: LA PESTA

En la darrera reunió del club de lectura de tarda, es va comentar la novel·la La Pesta d'Albert Camus.

És aquesta una obra internacionalment reconeguda. El problema és que fins ara havíem llegit autors catalans que ens resulten molt propers, en canvi l'obra de Camus ens ha semblat molt més distant.

A partir d'una epidèmia generada per una plaga de rates, l'autor fa un estudi sociològic i parla del comportament de la gent quan es troba en casos tan extrems.

A causa d'aquesta epidèmia de pesta bubònica generada per l'aparició de les rates en una ciutat francesa, aquest poble passa a tenir una mitjana de 500 morts setmanals.

Això provoca el confinament de la ciutat, la paralització de les oficines i de la resta de serveis.

La gent es bolca als carrers pensant que serà una cosa passatgera fins que surt el mossèn i diu que la culpa és del poble perquè tots els habitants són uns pecadors. Al principi la gent resava però quan van estar segurs que es tractava d'una epidèmia de pesta es van donar a la disbauxa. Tenint en compte que la ciutat on tenen lloc els fets de la novel·la disposava aproximadament de 200.000 habitants, la principal preocupació de les autoritats era què fer amb el gran nombre de cadàvers que omplia la ciutat (els cementiris estaven plens i es van veure obligats a fer fosses comunes i crematoris).

En resum, l'autor aprofita la trama de la novel·la per fer una crítica contra el sistema judicial, les creences religioses, els dilemes morals dels periodistes que es veuen obligats a ocultar que es tracta d'una epidèmia, etc. 

Quan finalment la pesta remet, els ciutadans reaccionen de forma molt diversa i novament Camus aprofita per analitzar el comportament humà, ja que alguns decideixen fugir de la ciutat malgrat que el perill ha desaparegut i en canvi altres es queden per afrontar un nou futur.

La pròxima reunió serà el dia 19 de desembre i aprofitarem per desitjar-nos unes bones festes de Nadal.

EMPAR MOLINER: TOT AIXÒ HO FAIG PERQUÈ TINC MOLTA POR

En la darrera trobada del club de lectura de nit ens vam reunir unes quantes lectores per tal de parlar del llibre del mes, Tot això ho faig perquè tinc molta por, de la controvertida Empar Moliner.

Fins i tot els més crítics amb el mediàtic personatge la mirem amb altres ulls després de la lectura.

I és que l'Empar Moliner escriptora ens ha sorprès favorablement a tots aquells que no l'havíem llegit fins ara.

La novel·la està formada per unes poques històries curtes, les quals fan referència a situacions normals en la nostra societat (assetjament escolar, soledat, necessitat de ser mare, etc) i es desenvolupen en un entorn molt conegut per nosaltres. El món editorial i del periodisme, o un blog gastronòmic,  per exemple, protagonitzen més d'una. 

Són històries contemporànies, molt actuals, que tenen una posada en escena molt acurada i precisa. El lector visualitza el que està passant amb molta facilitat, encara que el final és sorprenent, inversemblant i morbós. Sempre sap arribar una mica més enllà del que hom espera. 

Tots pensem que l'autora és una aguda observadora de la realitat i dels éssers humans, als quals arriba a caricaturitzar. 

És un llibre que ens dóna molt de tema de parlar, perquè provoca, entristeix o fa riure, alternativament, alhora que toca temes interessants.

El situem en la línia dels relats per adults de Roald Dahl i de la pel·lícula Relatos Salvajes (de l'argentí Damián Szifron) i el valorem molt positivament.

El puntuem:

8 7 7 7 8 7 8 8 7 7 8 0 = 7.45

La pròxima trobada serà el 14 de desembre, i en ella comentarem el llibre Les darreres paraules, de l'autora Carme Riera.

TERESA AMAT: TROBADA AMB ELS LECTORS

La darrera reunió dels membres del club de lectura de tarda, va comptar amb la presència de l'autora local, Teresa Amat.

Tots els assistents havíem llegit el seu darrer llibre Tot ve que s'acaba guanyador del Premi Vila de Martorell 2015.

En Jacint Soler ens va fer una breu presentació de la Teresa i va explicar els seus inicis literaris. La mateixa Teresa va reconèixer que sempre li ha agradat molt escriure i que de ben joveneta ja era col·laboradora de la revista local SOLC. Segons la Teresa abans d'escriure has d'haver llegit molt, per això ella considera que moltes de les coses que va escriure quan era jove ho va fer quan encara no tenia suficient bagatge literari i per això és millor començar a publicar quan tens una formació més solida i treballada. La Teresa també va explicar que la inspiració no saps mai d'on et prové: a vegades és una música, a vegades una imatge o fotografia, etc.

El seu primer llibre publicat va ser Castracions, una àcida i afinada crònica de la Cuba de Fidel Castro. I el seu segon llibre és un conjunt de contes titulat  Tot ve que s'acaba. De fet, abans de guanyar el Premi Vila de Martorell, la Teresa havia presentat aquests relats a diferents editorials però cap d'elles li va donar resposta. Curiosament poc després de guanyar el premi que ja li garantia l'edició de l'obra, una d'aquestes editorials la va trucar perquè estava interessada en la seva publicació.

Aquest segon llibre és el que vam comentar dilluns passat entre els membres del club de lectura. Tots vam coincidir en que es tracta d'un llibre trist, però segons la Teresa el seu contingut és un reflex de la vida real perquè "la vida és trista". Un altre dels debats que vam iniciar durant al reunió va ser el fet de si agrada més llegir una novel.la sencera o bé llegir contes curts. Hi havia opinions diverses perquè alguna persona va dir que li havia agradat molt llegir històries curtes que no requereixen tanta dedicació de temps per ser llegides. En canvi altres persones van dir que preferien llegir una història més llarga encara que contingui una mica de "palla".

En qualsevol cas, va ser un plaer poder tenir la Teresa Amat entre tots nosaltres.

BIBLIOLOVERS: CRANDFORD

La primera lectura del grup de lectura Bibliolovers ha estat   Cranford, d’Elisabet Gaskell, una novel·la escrita entre 1851-1853, que es va publicar per fascicles en una revista i que, posteriorment, es va editar en format de llibre. 

La novel·la s’ambienta en el món aristocràtic i benestant del segle XIX, molt ben detallat, amb els costums propis de les dones que no treballaven i vivien de les trobades i celebracions socials. Tot i que no hi ha una trama ben definida, la novel·la s’explica través de la narradora Mary Smith que fa visites al poble. Els episodis passegen per les vivències de les famílies i la narradora, des de la seva vinculació a la família Jenkyns, integrada per tres germans: Deborah, la germana gran, una dona amb mal caràcter i feréstega; Matilda, amable i sociable i Peter, que és l’esperit trencador, que marxa al començament de la novel·la, perquè el pare li pega per disfressar-se de dona i torna, al final, per arrodonir la història, per donar pau i serenor a la vila de Cranford. 

La novel·la ha estat una experiència enriquidora per a tots els Bibliolovers.

TERESA AMAT AL CLUB DE LECTURA DE TARDA

La darrera edició del club de lectura de tarda va comptar amb la presència de l'autora local Teresa Amat.

Tots els assistents havíem llegit el seu darrer llibre Tot ve que s'acaba guanyador del Premi Vila de Martorell 2015.

En Jacint Soler ens va fer una breu presentació de la Teresa i va explicar els seus inicis literaris. La mateixa Teresa va reconèixer que sempre li ha agradat molt escriure i que de ben jove ja era col·laboradora de la revista local SOLC.

Segons la Teresa abans d'escriure s'ha d'haver llegit molt, per això ella considera que moltes de les coses que va escriure quan era jove ho va fer quan encara no tenia suficient bagatge literari. En la seva opinió és molt millor començar a publicar quan ja hi ha una formació més solida i treballada. 

La Teresa també va explicar que no se sap mai d' on prové la inspiració: a vegades és una música, a vegades una imatge o fotografia, etc.

El seu primer llibre publicat va ser Castracions, una àcida i afinada crònica de la Cuba de Fidel Castro. I el seu segon llibre és un conjunt de contes titulat  Tot ve que s'acaba. De fet, abans de guanyar el Premi Vila de Martorell, la Teresa havia presentat aquests relats a diferents editorials però cap d' elles li va donar resposta. Curiosament poc després de guanyar el premi que ja li garantia l'edició de l'obra, una d'aquestes editorials la va trucar perquè estava interessada en la seva publicació.

Aquest segon llibre és el que vam comentar dilluns passat entre els membres del club de lectura. Tots vam coincidir en que es tracta d'un llibre trist, però segons la Teresa el seu contingut és un reflex de la vida real perquè "la vida és trista". Un altre dels debats que vam iniciar durant al reunió va ser el fet de si agrada més llegir una novel·la sencera o bé llegir contes curts.

Hi havia opinions diverses perquè alguna persona va dir que li havia agradat molt llegir històries curtes que no requereixen tanta dedicació de temps per ser llegides.

En canvi altres persones van dir que preferien llegir una història més llarga encara que contingui una mica de "palla".

En qualsevol cas, va ser un plaer poder tenir la Teresa Amat entre tots nosaltres.

JOAN BENESIU. GEGANTS DE GEL

Hem iniciat les trobades del club de lectura de nit amb el comentari del llibre Gegants de gel, del valencià Joan Benesiu.

És un llibre molt especial, ja que no està format per contes, però tampoc és una novel·la clàssica, sinó que les diferents històries són totalment independents. Si que  hi ha, però, un fil conductor, que serien les trobades al voltant de la taula d'un bar, en un poble situat en la fi del món, precisament la nit de cap d’any. Són històries molt contundents, que tenen lloc en un moment i en un lloc simbòlic.

El llibre agrada molt per diferents motius, el primer de tots perquè està molt ben escrit. 

També per les diferents històries molt esfereïdores, que enganxen al lector.

En la part negativa de la balança hi ha qui assenyala que és un llibre que hagués donat per a quatre llibres diferents, hi ha masses històries amb massa informació superficial. És un llibre molt ambiciós,  que de vegada no acaba de tancar els temes.

És clar que, això forma part de l’estil de l’autor i de l’esperit del llibre que potser ens vol ensenyar una part especialment freda dels éssers humans.

Li posem nota:

8 + 6 + 8 + 8 + 6 + 7 + 7 = 7.14

La propera lectura serà d'una autora local, la Teresa Amat. Es tracta d'un llibre de contes titulat tot ve que s'acaba, el qual comentarem el pròxim 19 d'octubre.