DRA. MONTSE FOLCH: 100 CREENCES I MITES SOBRE L'ALIMENTACIÓ

Avui és dilluns i hem d'entrar a la cuina. I entrarem, però per a cuinar si no per a conèixer una mica de nutrició, de la mà de la Dra. Montse Folch, que a més de metgessa té un màster en nutrició comunitària per la Universitat de Barcelona.

El seu llibre es diu 100 creences i mites sobre l'alimentació i és de Cossetània editors (2020)

La idea del llibre és aclarir conceptes que sorgeixen en parlar de l'alimentació saludable. Es tracta d'apostar per la salut física i psíquica i que tots ens mantinguem a la màxima energia i felicitat a través dels aliments.

Donat el currículum i l'experiència de la Dra. Folch podeu creure el que diu aquest llibre. És rigorós i científic i va al gra de cadascuna de les qüestions que tracta.

Fem un petit resum d'allò que més ens ha cridat l'atenció:

• La fruita a les postres engreixa més. Fals
• La mandarina, un potent diürètic. Verdader
• La poma té molt poques calories. Fals
• La pinya, el fruit miraculós. Verdader
• L'alvocat, fruita recomanada en la vellesa. Verdader
• L'oli d'oliva el millor per fregir. Verdader
• La margarina més saludable que la mantega. Fals
• La xocolata conté colesterol. Fals
• Necessitem la llet. Verdader
• El iogurt, remei contra els efectes secundaris dels antibiòtics. Verdader
• Els llegums engreixen. Fals
• L'alimentació influeix en la nostra salut mental. Verdader
• Finalment, en el 100 tenim que la dieta mediterrània és salut per al cor. Verdader.

Com podeu veure, amb cent fitxes sobre diferents creences podem passar una estona d'allò més distreta i aprenent coses importants per a la nostra salut. Anar a la compra amb la lliçó apresa serà bàsic i finalment podrem acabar a la cuina fent servir tot allò que estem aprenent en aquests dilluns a la cuina. 

Avui no portem receptes, però sí coses molt importants sobre alimentació i nutrició.

 

SIDONIE-GABRIELLE COLETTE: COLETTE

Avui l'entrada al blog parlant de dones -estem al mes de març i hem volgut fer-ho així- va de cinema.

El cinema, aquell setè art que va arribar a finals del segle XIX i que ens va canviar la vida, culturalment parlant. I és que una pel·lícula és capaç d'ensenyar-nos tota una època o tota una vida en menys de dues hores.

És el cas de Colette (2018), del director britànic arrelat als Estats Units, Wash Westmoreland.

Protagonitzada per Keira Knighley, Colette ens ensenya la vida d'una dona lliure i inconformista, capaç d'allunyar-se de les convencions socials, Sidonie-Gabrielle Colette (1873-1954).

Coneguda simplement com a Colette, va conrear la novel·la, el guió, el periodisme i també va ser artista de revista i cabaret.

Casada per amor amb l'escriptor Henry Gauthie-Villars, de mica en mica, es va sentint defraudada per la vida una mica cràpula i per les infidelitats del marit.

A causa dels problemes econòmics i animada per Henry, Colette va començar a escriure i va crear un personatge, Claudine, a partir de les seves pròpies  experiències durant l'adolescència.

Les històries de Claudine van aconseguir un èxit aclaparador, però estaven signades per Henry, qui es portava no només els mèrits, sinó també els diners provinents dels drets d'autor.

La vida per a Colette va continuar per camins insòlits i  va començar a sentir-se atreta per altres dones i també va decidir ficar-se de ple en el món dels cabarets i de la revista.

Una dona ben singular, que havia nascut en el si d'una família de la França rural i que va arribar a ser un esperit lliure.

Les seves novel·les no són gaire valorades pels crítics, encara que tenen el mèrit de què per primera vegada incloïen vivències femenines en la literatura francesa.

La seva obra traduïda al català és El blat tendre, una novel·la d'iniciació d'una jove parella que s'enamora un estiu a la Bretanya.

Podeu trobar Colette, pel·lícula de l'any 2018, en la secció d'audiovisuals i el llibre amb les novel·les.

Descobrireu així la vida i l'obra d'una dona que es va avançar a la seva època.

TXELL FEIXAS TORRAS: DONES VALENTES

Març és el mes en el qual se celebra el Dia Internacional de la Dona i per això a Martorell han tingut lloc unes quantes activitats relacionades amb aquest fet.

La Biblioteca de Martorell ha participat amb la programació d'una presentació d'un llibre molt adient. Es tracta del llibre Dones valentes, escrit per la periodista Txell Feixas, actual corresponsal a Beirut de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

L'entrevista va ser conduïda per les preguntes de l'advocada martorellenca Paula Garcia Solís i va comptar amb la presència de la Belén Leyva, regidora de l'Ajuntament de Martorell i també de la Mercè Parera, directora de la Biblioteca. Moltes gràcies a totes.

Podeu tornar a veure la presentació d'aquest llibre en aquest enllaç. 

Com veieu,  va ser una presentació plena de dones, en la qual les protagonistes absolutes van ser les dones valentes a les quals fa referència el títol del llibre.

Dones com la Khadija, a l'Afganistan, qui ens mostra que les dificultats d'una dona comencen al naixement, ja que parir una nena és quasi un acte revolucionari o la Melissa que ens ensenya el món de l'avortament clandestí al Líban. O com l'Alaa i altres nenes que han de treballar perillosament a una cruïlla de Beirut o com la Fatma, que ha de casar-se amb el seu violador per no quedar deshonrada ella i la seva família. Com la Majd, la Maya i la Nancy o la Gulan i la Lara.

Estem en un context en què la dona no és pràcticament res, no té drets, sinó obligacions, no té veu i les seves heroïcitats quotidianes són actes de supervivència. La Txell Feixas ens parla de com l'Islam -igual que les altres religions monoteistes, el cristianisme i el judaisme- dóna lloc a una societat patriarcal en la qual la dona és usada pràcticament com un objecte al servei dels homes.

És per això que quan l'editorial Ara Llibres li va deixar via lliure per a fer un llibre a partir de les cròniques de les quals parlava com a corresponsal a l'Orient Mitjà, no va dubtar en què "les històries que més l'havien colpit des de la seva arribada a Beirut eren els testimonis de dones. Històries que l'havien fet plorar i riure, de dones a les quals havia abraçat i malgrat tot havien estat elles qui havien acabat consolant-la. I es va adonar que potser la dona al món àrab no ara un tema gaire tractat en la bibliografia i que podria ser una oportunitat per a fer justícia a aquestes dones i dedicar una mica de temps a parlar d'elles".

De tot això va sorgir aquest llibre de cròniques de la vida quotidiana de les dones en el món àrab. Històries esfereïdores, molt dures però molt freqüents.

La Txell Feixas hi ha sabut transmetre magistralment i amb molta humanitat, tot allò que les dones li han explicat, potser perquè era la seva oportunitat de donar visibilitat a la seva vida, fer públic allò que és tan privat. I la Txell ha fet molt bé aquesta tasca i ens ha ajudat a posar nom propi a persones que protagonitzen històries que potser intuíem o coneixíem de passada, sense parar gaire atenció.

Històries dures que no han de coartar la nostra lluita diària pels drets de la nostra societat, perquè en Occident potser som unes privilegiades perquè anem uns passos per endavant, però encara queda molta feina per fer.

I com va dir la Txell Feixas durant la xerrada "cadascú des de la seva professió o posició en el món pot fer valenties quotidianes".

Si d'una cosa estem segures a la Biblioteca de Martorell, és que la Txell és una de les dones més valentes que hem conegut.

Podeu aconseguir el llibre a la nostra biblioteca i també a l'espai ebiblio. Si el voleu comprar, podeu fer-lo en qualsevol de les llibreries de Martorell.

VEGA HERNÁNDEZ: EAT! COCINA DE PRODUCTO QUE SE COME POR LOS OJOS

Avui hem trobat un llibre que ens agrada molt. Tant el, color, els dibuixos, i les receptes, també a tot color i que personalment ens encanten.

Diuen que com més colors tinguin els aliments, més vitamines contindran. D'aquesta manera la cuina de colors diversos ens assegura una alimentació variada en vitamines i altres elements.

I si de colors parlem, aquest llibre és una autèntica troballa.

És un llibre acabat d'arribar a la biblioteca, no ha trepitjat estanteria encara, no el vam deixar arribar...! Es diu Eat! Cocina de producto que se como por los ojos (mai millor dit), l'autora és Vega Hernando, Creadora de Eating Patterns (que no sabem que es, però) Lunweeg ed.

Ja tenim les senyes d'identitat del llibre, passem a l'interior, és un llibre o millor una guia sobre què cal menjar cada temporada o el millor de la temporada, amb idees força creatives i molt coloristes que per això ens ha entusiasmat tant, a nosaltres que el que menys ens grada és cuinar.

Exemples:

Porpra : Pop cruixent i bledes vermelles, que porta els colors groc ocre, verd, magenta...

Revetlla: Coca de figues, ceba morada i romaní. Verd, blau, morat, grana.

Souvenir: Curri de tirabecs i alls tendres. Verd,blanc, mostassa.

Princesa Blava: Verat cruixent amb amanida de raves al forn. Blau, verd, argent

PRIMAVERA: "Ni Primavera sin golondrina, ni despensa sin harina"

Venus de Botticelli : Vieires amb crema de pastanaga i xirivia. Blau, carbassa, groc, magenta...

Que hi trobem més? idees creatives i molt assequibles, molt fàcils de fer i 75% vegetarianes i unes quantes cosetes més personals de l'autora.

Aquest ha de ser el vostre llibre de cuina  per Sant Jordi!

ALMUDENA GRANDES: LA MADRE DE FRANKENSTEIN

L'any 2018 l'escriptora Almudena Grandes va rebre el Premi Nacional de Narrativa pel seu llibre Los Pacientes del doctor García i una de les coses que va remarcar és que era ella la novena dona que havia rebut aquest premi des d'any 1924. Només la novena en tants anys! 

No sabem si les seves novel·les són especialment feministes- que creiem que sí- encara que és cert que en elles apareixen dones contextualitzades en el seu temps amb papers protagonistes. Són dones que tenen coses a dir i que actuen, de vegades en contra del que marquen els valors socials, perquè el tema principal d'aquesta autora és la recuperació de la memòria històrica i donar veu als vençuts de la Guerra Civil, aquelles generacions que van haver de marxar o viure en repressió permanent.

Fins al 2007, la dona protagonitzava algunes de  les novel·les de l'Almudena Grandes, Las edades de Lulú (1989), Malena es un nombre de tango (1994), Modelos de mujer (1996)... van marcar un període literari de l'autora.

Però amb la publicació d'El corazón helado (2007), una novel·la grandiosa que considerem una de les millors novel·les escrites al voltant del tema de la Guerra Civil, alguna cosa va canviar en l'autora que va veure clar que havia de continuar en la línia de rescatar la memòria dels vençuts. 

I entre els vençuts està la dona, la dona pobre, la dona treballadora, especialment (encara que també la rica i de dretes va perdre qualsevol dret aconseguit).

Així doncs, partir del 2007, l'autora va decidir publicar una sèrie de llibres dedicats a la memòria històrica que va començar amb un nom de dona, Inés y la alegría (2010), va seguir amb El lector de Julio Verne (2012), una novel·la especialment bella, i a la tercera va tornar amb una altra dona en Les tres bodas de Manolita (2014). D'aquí vam passar a Los pacientes del doctor García (2017) , fins arribar al darrer lliurament -que no és el darrer de la sèrie- La madre de Frankenstein (2020).

És La madre de Frankenstein, una història ambientada en el Madrid dels anys cinquanta. El protagonista és un psiquiatre acabat d'arribar de Suïssa, que comença a treballar i a experimentar amb un nou tractament a un centre de salut mental per a dones, d'aquella Espanya paupèrrima i endarrerida. Allà coneix a Aurora Rodríguez Carballeira, una parricida famosa per haver donat mort a la seva filla anys enrere, i comença una relació amb una de les auxiliars. De mica en mica, anirem descobrint la història dels protagonistes, la d'ella marcada per l'absència de la mare i la d'ell per l'exili a Suïssa, i també els fets que van portar a Aurora Rodríguez a Ciempozuelos. L'ombra de la Guerra Civil encara és viva i aquella Espanya no permet segons quin tipus de relacions entre home i dona i tampoc accepta comportaments que s'aparten de la norma establerta. Com sempre, la prosa d'Almudena Grandes és clara i àgil i ens endinsa en un món tant apassionant com fosc i angoixant. Un món en què les persones -especialment si eren dones o si tenien idees progressistes- no tenien espai.

Tenim uns quants llibres de l'Almudena Grandes a la nostra biblioteca i també podeu aconseguir-los en l'espai ebiblio.

Us l'aconsellem! 

SARA MESA: UN AMOR

Continuant amb les autores femenines, ha arribat a les nostres mans el llibre Un amor, de l'autora Sara Mesa.

Arrelada a Sevilla, Sara Mesa (Madrid, 1976) va començar el seu camí literari com a poetessa, per a arribar aviat a la narrativa, gènere en el que ha publicat des de l'any 2008, primer contes i més tard novel·les. Algunes de les seves novel·les han estat considerades les millors de l'any per diversos mitjans de comunicació. 

És el cas d'Un amor, publicada l'any 2020.

Un amor està protagonitzada per la Nat una noia de ciutat que decideix trencar amb la seva vida urbana i tria un lloc qualsevol d'un poble qualsevol per anar a viure, el lloc en el qual menys diners li costava el lloguer. No hi cap vincle ni cap interès pel lloc.

La seva intenció és dedicar-se a la traducció, però aviat veu les seves pròpies limitacions i paral·lelament pateix per altres inconvenients de la seva nova vida. El primer d'ells un llogater, especialment impertinent. Però també un gos que no acaba de convertir-se en un company fidel o unes goteres que apareixen amb les primeres pluges. També hi ha un amor que no acaba de ser-lo.

Malgrat el títol, no estem davant una història d'amor precisament, sinó davant un viatge interior, un viatge en què la Nat haurà d'enfrontar-se a diferents esdeveniments als quals reaccionarà de manera imprevisible.

No hi ha res especialment terrible, però si hi ha coses profundament incòmodes que la protagonista ha d'assumir i que ens inquieten com a lectors.

L'autora ens presenta els fets a través de la mirada de la Nat, d'aquí que els lectors estiguem al cas dels seus més íntims pensaments, de les seves pors, de la seva angoixa i de la seva ràbia per no ser capaç d'expressar el que ella voldria expressar.

L'adaptació al poble i a la seva gent es complica de la mateixa manera que les relacions humanes no són el que ella hagués esperat, i tampoc el que el lector hagués esperat.

Per saber més haureu de llegir el llibre, escrit amb un llenguatge auster, obert a diverses interpretacions. És una història que sorprèn, que incomoda i que fa pensar.

La podeu trobar en l'espai ebiblio i a la nostra biblioteca de Martorell.

CARME RUSCALLEDA: UN ANY AMB CARME RUSCALLEDA

Un dels noms més coneguts en el món de l'alta cuina és el de la catalana Carme Ruscalleda.

En un món eminentment masculí, Carme Ruscalleda ha destacat des de fa anys des del seu restaurant en Sant Pol de Mar- avui tancat, però que va arribar a tenir tres estrelles de la prestigiosa guia Michelin- i des del seu restaurant en Tòquio.

Avui se celebra el Dia Internacional de la dona i, per això, en aquest Dilluns a la cuina hem volgut parlar d'un llibre d'aquesta dona empoderada.

Nascuda al costat del mar, a Sant Pol de Mar, i havent arribat tan lluny es va retirar dels fogons per a dedicar-se a feines diferents.

El llibre que us portem avui es titula Un any amb Carme Ruscalleda: receptes per a cada mes amb productes de temporada.

El llibre s'organitza pels mesos de l'any. Només hi ha quatre receptes per cada mes i són fetes amb productes d'allò més variats i molt interessant, les verdures de l'hort, les faves o els pèsols del Maresme, o la sardina, els peus de porc o el bonítol. Productes de la terra que donen lloc a una cuina, de vegades amb un punt de sofisticació.

El llibre conté un pròleg de Pau Arenós i compta amb les fotografies de Becky Lawton. També hi ha una introducció de l'autora en la qual se'ns explica el secret de la cuina, que és temps i dedicació. En realitat no és gaire difícil (nosaltres pensem que tan fàcil tampoc és) però tampoc es fan les coses en un tres i no res, tot necessita un bon producte, un temps, una voluntat, unes ganes...

Cada recepta té un símbol que ens indica el nivell de dificultat, el temps de preparació, el temps de cocció, si és o no apta per a congelar, etc. Hi ha variants, receptes més ràpides del mateix i consells diversos.

Trobem receptes com ara a l'abril, una sopa ràpida d'all, torrada i gratinada o uns rogers al forn amb patates tendres i espàrrecs o uns bunyols farcits de crema de gingebre.

Tot amb molt bona pinta.

No cal que us avorriu en aquests temps de confinament, podeu venir biblioteca i després cuinar a casa.

Us animem a conèixer el nostre apartat de cuina i a descobrir idees que es faran la vostra dieta més variada. Fins a la setmana que ve.