PHILIPPE CLAUDEL: LA NÉTA DEL SENYOR LINh

El dilluns per la nit ens vam reunir unes quantes lectores per tal de comentar el llibre del mes, La néta del senyor Linh, de  l'autor francès Philippe Claudel. 

S'ha de dir que el llibre agrada a tothom. Totes les lectores presents coincideixen  en afalagar el gran estil amb el qual l'autor ens va tenir enganyades fins el desenllaç final, el qual va ser totalment inesperat per a tothom.  Tothom va haver de tornar enrera per acabar de lligar les coses  i cap de nosaltres va  descobrir l'autèntica veritat del que passava fins la darrera pàgina. 

Es comenta que es un llibre d'aquells que no s'obliden mai, ideal per regalar a algún sense por a equivocar-se.

Per sobre de tot això, tenim els temes que es tracten,  que serien la guerra, la mort i l'exili,  per una part, crua realitat dífícil d'acceptar, i per una altra, el valor de l'amistat d'un igual comprensiu gràcies a la similitud de la seva tragèdia personal.
Un lectora senyala que és un llibre que l'ha fet patir molt, sempre esperant que passés alguna cosa dolenta, i tothom està d'acord que és un llibre necessàriament breu, que té la llargària precisa.  És una història molt trist, de tan real com és.
També es valora la seva universalitat. És una història que no està situada en un lloc concret precisament perquè  es pot donar en qualsevol lloc del món. Pensem que és un recurs literari premeditat aquesta indeterminació, la qual fa que aquesta història pugui ser aplicada a qualsevol temps i cultura.

Tothom agraeix aquest proposta literària,  i se li dóna una de les notes més altes
9+8+8+8+8+9.5+9+9+9+9+9+8+6=  8.42


La propera lectura triada per una de les lectores ha estat la novel·la  Res no s'oposa a la nit, en castellà Nada se opone a la noche, de l'autora francesa Delphine de Vigan.

El comentari el farem el dijous 17 de juliol.

FLAVIA COMPANY: QUE NINGÚ NO ET SALVI LA VIDA

Dilluns ens hem reunit els membres del club de lectura per comentar el llibre  Que ningú et salvi la vida de Flavia Company.

Es un llibre que no ha deixat indiferent a ningú, però tothom ha coincidit que explica una història plena d 'absurditats i que és un llibre en el que els personatges diuen moltes veritats, mentides, mitges veritats i mitges mentides. 

El protagonista és l’Enzo, un personatge bastant solitari que manté una gran amistat amb en Victor que és un triomfador cregut i sense escrúpols. En Victor li va salvar la vida a l’Enzo quan eren adolescents i per aquest motiu es creu amb el poder de demanar-li un gran favor al seu amic, un favor que l’Enzo acabarà fent però que l’obligarà a morir ple de remordiments.

En el llibre hi ha molta psicologia, com demostren algunes de les frases que surten al llarg de la novel.la com per exemple “Déu no et salva d’una mena de mort sinó d’una mena de vida” i “Haver matat és més horrorós que estar a punt de morir”.

Tothom va estar d’acord en el fet de que l’autora ha utilitzat una tècnica molt agosarada per escriure diàlegs en una escriptura plana sense utilitzar guions i sense indicar qui és l’emisor ni el receptor de cada un d’aquests diàlegs. 

Malgrat això, les converses es poden entendre perfectament, la qual cosa ens indica el domini que té l’escriptora d’aquest tipus de tècnica narrativa. 

Ha costat empatitzar amb els personatges de la novel.la perquè cap de nosaltres ens hem trobat amb la situació que els hi ha tocat viure a l’Enzo o a la seva filla dins la trama argumental, però sí que tots hem tingut clar que el missatge final de la novel.la és que millor que no deguis mai favors a ningú.

La propera reunió serà el dia 16 de Juny a les 18 h.

MÀRIUS SERRA: PLANS DE FUTUR

La tarda de dilluns ens vam reunir un grup de lectors per tal de comentar el llibre  Plans de futur de l’escriptor Màrius Serra.

En general, la novel·la  agrada a tothom. 

El llibre explica la biografia d’un matemàtic, Ferran Sunyer, la tasca del qual va ser reconeguda per molts països estrangers (França, EEUU, etc.) i en canvi no ho va ser per la dictadura franquista. Fins al final de la seva vida no li van donar un premi estatal (amb el nom de Premi Francisco Franco) perquè la seva formació era autodidacta i per tant no tenia cap títol oficial.

En Ferran Sunyer Balaguer (1912-1967) va ser un matemàtic de prestigi internacional que va néixer tetraplègic, motiu pel qual sempre va haver d’estudiar dins de casa. El seu entorn familiar el va ajudar sempre (principalment la seva mare i les cosines) i ell va demostrar al llarg de la seva vida tenir un esperit de superació i un sentit de l’humor exemplars. Aquest llibre també ens demostra que la repressió a la ciència va durar fins després de la dictadura franquista, ja que molts científics havien de buscar el reconeixement de les seves investigacions fora de la terra que els havia vist néixer. 

Pel que fa a l’autor, en Màrius Serra és un gran especialista de la paraula i per això al llarg del llibre utilitza una gran riquesa de vocabulari i també ens dóna a conéixer mots típics del llenguatge de les terres empordaneses, on la família Sunyer passava els estius com, per exemple, la paraula “baba” (minyona).

La propera reunió del club de lectura tindrà lloc el dia 26 de maig i comentarem la novel·la Que ningú no et salvi la vida de Flavia Company.

ROSA MONTERO: LA RIDÍCULA IDEA DE NO VOLVER A VERTE

Ahir pel vestre vam tenir reunió de club de lectura amb el comentari de La ridícula idea de no volver a verte, llibre de Rosa Montero,  el qual va ser valorat molt positivament. 

Va agradar molt el paral·lelisme que l’autora fa entre la seva pròpia experiència personal i la que va viure Marie Curie a la mort del seu marit, Pierre Curie, i que va reflectir en un diari personal que va escriure fins que va fer un any de la seva mort i que va donar com a resultat  un llibre que no és exactament una novel·la, que té trets biogràfics i molt de pensament. Un obra original que no encaixa en cap gènere.

Hi ha qui va trobar que el llibre és molt trist i hi ha qui el va trobar més assenyat que un altre cosa. En tot cas, tothom està d’acord en què dóna una perspectiva molt ajustada a la realitat.

A partir del diari de la científica, l’autora treu trets universals que caracteritzen els sentiments humans, i aprofita per aprofundir en la vida de la científica.

La vida de Marie Curie dóna peu a molts comentaris envers la discriminació que la dona ha patit des de que la humanitat existeix i que l’ha relegat a un paper secundari, especialment en la vida pública.

De fet, madame Curie va rebre el seu primer premi Nobel d’una manera compartida amb el seu espòs i no va pujar a l’escenari a recollir-lo, i fins i tot quan sent vídua es va enamorar d’un home casat, l'opinió pública la va maltractar, mentre que l’home adúlter va poder continuar fent la seva vida.  I fins i tot nosaltres, dones del segle XXI, li vam retreure a madame Curie el fet que col·loqués la ciència per davant de les seves pròpies filles. I no és això el que fan molts homes amb tota normalitat?

I és que les dones som les primeres a criticar qualsevol acte femení que no estigui en consonància amb el que ens han ensenyat que és propi d’una dona.

Li posem nota:

8  8   8  6  7  8  7  8  8  7  7  7 = 7.41

Finalment fem el tradicional intercanvi de Sant Jordi.

Collita 2014:  Terra baixa, La memòria de les formigues, El lector de Julio Verne, La Regenta, La imaginación descontrolada de Olivia Joules, Vivir para contarla.

La propera trobada la tindrem el dilluns 16 de juny i  en ella comentarem el llibre del francès Philip Claudel, La néta del senyor Linh.

STEFAN ZWEIG: VINT-I-QUATRE HORES EN LA VIDA D'UNA DONA

Dilluns per la nit ens vam reunir un nodrit grup de lectores per comentar el relat de l’autor Stefan Zweig que porta el títol de Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona.

Aquest llibre ens parla d’una història antiga que una vella dama explica a un jove que coneix en un hotel de manera casual. 

El llibre agrada molt, és curt i ha estat a l’abast de tothom, ja que es llegeix d’una sentada.
Les descripcions són molt subtils. És un llibre molt detallista i escrit amb molta sensibilitat. 

Agrada que el narrador d’alguna manera simpatitzi amb la història, de manera que tenim la impressió que se situa al costat de la protagonista.

Hi ha dos temes sobre el que les lectores han reflexionat especialment amb aquesta lectura.
En primer lloc, el tema de la impulsivitat dels sentiments, que fa que les persones actuïn en ocasions, de manera prou irracional, generant conseqüències imprevistes.
Per un altre banda, està el tema de l’educació tradicional de la dona, segons la qual una petita transgressió portava una càrrega de culpabilitat de per vida, no només als ulls de la societat, sinó de la pròpia transgressora.

Algú ha pensat en l’Anna Karenina llegint aquesta història i parlem de les grans heroïnes adúlteres de la història de la literatura. Sembla que totes acaben malament. Potser perquè protagonitzen llibres escrits per homes?

Li posem nota:

7+8+6+7+7+8+8+7+7+8+8+8+7= 7.38

La lectura prevista pel mes que ve és el llibre de Rosa Montero que porta el títol de La ridícula idea de no volver a verte. El comentarem el proper dilluns 5 de maig, a les 21.30 de la nit, a la biblioteca Francesc Pujols.

XERRADA DE CLUBS DE LECTURA AMB LA SILVIA SOLER: L'ESTIU QUE COMENÇA

Dintre d’un mes de març extremadament literari, el passat dijous els clubs de lectura de la Biblioteca Francesc Pujols de Martorell, vam poder gaudir de la presència de l’autora Sílvia Soler, de que havíem llegit el llibre  L’estiu que comença.

Va ser una xerrada molt animada, en la que l’autora va respondre tots els dubtes dels lectors entorn a aquest llibre, i durant la qual també va escoltar les nostres opinions.

La Sílvia ens va explicar com des de molt petita ja era molt fantasiosa, i tenia la sensació de que només podia ser feliç escrivint. Quan va triar carrera a la universitat, es va decidir per Periodisme perquè va pensar que aquesta professió li permetria guanyar-se la vida amb l’escriptura. 
Va treballar a la Ràdio Municipal de Badalona i a Catalunya Ràdio, per passar a ser guionista amb Josep Cuní. Precisament va ser en aquesta etapa quan, gràcies a una reducció de jornada, va poder dedicar més temps a l’escriptura literària. 
I de les seves experiències com a mare moderna, que també treballa i fa moltes més coses, va sorgir en aquest moment el llibre 39+1, que descriu la complicada vida de la dona moderna a punt de cumplir els 40, d’una manera divertida i amena. 

Parlant de L’estiu que comença, l’autora ens informa que va néixer com un intent de plasmar el tema de la nostálgia, en el sentit d’enyorar allò que s’ha perdut, però també en el sentit de ser capaç de gaudir de felicitat, malgrat tot allò que s’ha perdut. 
Ens va parlar de les seves pèrdues personals que d’alguna manera li van servir d’experiència en quant a sentiments per escriure aquesta novel·la i ens va fer partíceps de la seva impressió de que aquesta és una novel·la que ha agradat molt a lectors de totes les edats i que als clubs de lectura els hi dóna per parlar de diferents temes. També en va parlar de l'orgull per haver guanyat el prestigiós Premi Ramon Llull.

D'aquesta manera, tot xerrant, va arribar el moment d'acomiadar-nos, i vam poder obtenir la dedicatòria d'alguns exemplars que els lectors portaven.

També us deixem l'enllaç amb l'entrevista amb Jaume Mones, de Ràdio Martorell.

EL CLUB DEL LLIBRE A SANT JOAN DESPÍ: ALMUDENA GRANDES

Dimecres per la tarda, un petit grup de representants del Club de Lectura en horari de nit vam ver un curt viatge cap a Sant Joan Despí per tal d'escoltar i veure a l'Almudena Grandes, autora de reconegut prestigi literari.
Era una trobada del clubs de lectura de totes les biblioteques del Baix Llobregat.
L'acte va consistir en una entrevista de l'autora feta per David Guzmán, conductor d'un club de lectura de Sant Joan Despi.
Durant l'entrevista Almudena Grandes va explicar moltes coses interessants d'ella mateixa com autora i de les seves novel·les.
I ho va fer d'una manera molt viva, enllaçant les seves paraules i pensaments amb agilitat. Va ser amena, divertida i interessant. Les seves paraules van ser precises i els seus comentaris intel·ligents i aguts.
Es va centrar especialment en la sèrie Episodios de una Guerra Interminable, de la qual acaba de publicar el tercer lliurament, Les tres bodas de Manolita. Va confessar que per a ella la Guerra Civil i la posterior postguerra és una autèntica mina d'històries suscepibles de ser novel·lades i que precisament els fets més dramàtics són sempre reals.
En les seves històries hi ha una gran part de ficció, però els fets històrics, encara que siguin poc coneguts per nosaltres són sempre autèntics. De fet, destaca el règim franquista per la seva capacitat d' "amagar elefants o girafes", perquè va ser capaç d'aconseguir que la polbació en general no s'assabentés de fets històrics de gran trascendència.

Ens va explicar que la idea de la sèrie li va sorgir en un moment de sequera creativa, quan escrivia un guió cinematogràfic, i que va tenir tan clar el projecte que va fer públic des del començament per tal que ningú es pensés que anava escrivint llibres nous en funció del seu èxit.
Ens va revelar que una imatge ha estat l'impuls creatiu de totes les seves novel·les. La imatge d'una dona muntada a cavall amb cinc quilos de rosquilles va ser la inspiració d'Inés y la Alegria i la d'un nen sentat en una cadira sense que li arribessin els peus a terra en el cas de El lector de Julio Verne.

Després de l'entrevista es va iniciar un torn de preguntes dels lectors en els que l'autora es va esplaiar en questions tan interessants com ara l'estructura de les seves novel·les, per a ella importantíssimes, l'esquelet del llibre, o els noms dels personatges i per ende dels títols de les seves novel·les. Aqui va explicar una divertida anècdota segons la qual el protagonista de la darrera novel·la d'aquesta sèrie portarà el nom de Mariano, però no en honor del President del govern espanyol sino d'un amic seu, molt blanc de pell i malaltís.
Responent a una pregunta també va parlar del paper de la dona en la panoràmica literària actual, dones escriptores o dones lectores, i va criticar la indústria editorial que treu autores i llibres en funció de les demandes del mercat.

Tothom l'escoltàvem amb gran interès, quan ens van avisar que la conversa amb l'autora havia acabat. Ens vam quedar amb ganes de més.

Però encara quedava la signatura de llibres. Totes portaven exemplars i no vam perdre l'ocasió de veure-la més a prop i d'intercanviar algunes paraules amb ella.

Va ser una plaer per a totes assistir a aquesta trobada.
Podeu veure el reportatge de TVC i el Despi TV.