Dimecres passat al vespre vam tenir la primera reunió de l'any del Club de lectura en horari nocturn. Tocava comentar Wonder, de l'autora nordamericana R. J. Palacio.
Ens estrenàvem en el nou horari de dimecres i és per això que més d'un lector es va despistar.
Wonder és una història de superació personal protagonitzada per l'August, un xicot de 10 anys amb una greu deformació en la cara, que s'incorpora per primera vegada en la seva vida a la rutina escolar.
Un dels lectors del grup va recomanar aquesta lectura precisament per l'esperit positiu que desprèn, però també per la manera en la que està explicada, donant rellevància als diferents punts de vista de cada una de les persones que envolten a l'August.
Una de les lectores troba a faltar el punt de vista més íntim dels pares, ja que aquests en tot moment apareixen com el pilar de la família i no presenten cap mena de feblesa, la qual cosa sembla poc realista als lectors.
De fet, el principal defecte que tots els lectors trobem és aquesta mena d'idealització de la família de l'August, que converteix el llibre en una història molt dolça, tot i els greus problemes que viu el petit Auggie durant la seva vida.
Comentem que aquest llibre és una història adreçada al públic jove, que va arribar al nostre país recomanada per l'entrenador Guardiola qui la va conèixer durant la seva estada a Nova York precisament per ser una lectura escolar d'un dels seus fills.
De tota manera és una història que agrada molt a tothom pels seus valors i per que es llegeix molt fàcilment i amb molta avidesa.
Agrada especialment el personatge de la germana, ignorada sovint pels pares a causa de la malaltia del seu germà, que posa molta humanitat a la història, i el de la Miranda una bona noia, amiga de la infantesa, que a l'inici de l'adolescència trenca l'amistat amb la germana però no se n'oblida del nen, a qui estima molt.
En el grup hi ha una petita polèmica al voltant del tema de si aquesta història podria ésser real, si és possible superar un trauma infantil d'aquest tarannà, si els nens són tan solidaris com de vegades es plasma en la història o tan cruels com ho són en altres ocasions, si la depressió que pot causar el fet de sentir-se tan rebutjat pel grup pot derivar fins i tot en el suïcidi o no. En aquest sentit, es fa referència a un vídeo que circula per la xarxa, en el que apareix un discurs d'una noia que va viure una situació similar. Aquí el teniu
Finalment, i com és habitual, li posem nota al llibre:
8+7+8+8+7+8+6+7+6+6+6= 7 de mitjana
A continuació, una lectora ens presenta la lectura que ens proposa per a comentar el mes de febrer.
Es tracta del llibre Vestido de novia, escrit l'any 2009 per l'autor francès Pierre Lemaitre, guanyador del Premi Goncourt a l'any 2013 per un altre dels seus llibres.
Fins aleshores, molt bones lectures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada