Arribem a la tercera i darrera sessió del Club de Lectura ‘Llegir el Teatre’.
En ella s’ha treballat el clàssic del teatre anglès La importancia de llamarse Ernesto de Oscar Wilde, una comèdia d’embolics que ha agradat als membres del club, encara que es reconeix la dificultat del text –i la seva traducció, potser una massa antiquada– així com la raresa d’una obra única.
Com a introducció s'exposa la turbulenta vida de l’autor, qui passa de tenir el màxim prestigiï, quan les seves obres es representaven a Londres amb un clamorós èxit de públic i crítica, a convertir-se en un personatge desprestigiat i repudiat després de ser jutjat per la seva conducta homosexual.
Es pot considerar a Wilde un artista consagrat a l’art per l’art, gratuït, sense utilitat, i que reivindicà un teatre amb capacitat tant de fer riure al públic com de fer reflexionar.
L’obra aborda aquesta doble proposta com a mirall de la doble vida dels protagonistes, en John qui a la ciutat es fa anomenar Ernest i al poble conserva la seva identitat, com a tutor de la jove Cecilia; i en Algernon qui aprofita un amic imaginari, Bunbury, i així amb les seves fictícies recaigudes pot marxar al camp i fer la seva, estalviant-se les obligacions de l’encotillada societat anglesa.
L'Òscar Wilde volia criticar la moral de la societat victoriana i explorar la figura del doble, reprenent el tema que ja havia abordat de forma magistral a El retrat de Dorian Gray.
Hem coincidit en la dificultat de llegir aquest tipus de teatre, Oscar Wilde fou un autor molt preocupat pel llenguatge i per utilitzar el diàleg refinat i la fina ironia com a motor central en el desenvolupament de la peça teatral.
Els embolics se succeeixen en una obra teatral de tres actes amb un final tant sorprenent com feliç. L’obra és molt representativa del corpus de Wilde i ha estat la més representada del seu teatre, amb una llarga influència en altres dramaturgs de llengua anglesa.
Tot queda obert i mai sabrem si els enamorats aconseguiran el cor de les seves estimades, tot i no ser els veritables Ernests.
Una lectura molt recomanable, un clàssic imprescindible d’un autor que ha quedat plasmat com un cànon de la literatura.
Llegir-lo és reviure la seva tràgica història i emfatitzar en el valor absolut de l’art com a motor principal per viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada