PHILIPPE CLAUDEL: LA NÉTA DEL SENYOR LINH

Dilluns passat ens vam reunir els membres del club de lectura de la tarda per comentar l’obra  La néta del senyor Linh de l’escriptor francès Philliple Claudel. 

De totes les lectures que hem llegit al llarg de les nostres trobades, aquesta ha estat sens dubte la que més polèmica ha generat entre els assistents. 

Aquesta novel·la és un llibre afable que  va captivant el lector a poc a poc, gairebé sense que aquest s’adoni del que li està passant. En arribar a la darrera pàgina, però, aquest lector tancarà el llibre i sabrà del cert que, difícilment, oblidarà mai la història que acaba de llegir. 

Això és el que passa amb La néta del senyor Linh, un llibre que narra una història tràgica que commou al lector i el fa reflexionar més enllà de les pàgines llegides.

Només cal que llegim el primer paràgraf de l’obra per adonar-nos de la densitat de les paraules que li donen forma:

“És un home gran dempeus a la part del darrere d’un vaixell. Estreny entre els braços una maleta lleugera i un nadó, més lleuger encara que la maleta. L’home gran es diu senyor Linh. És l’únic que sap que es diu així, perquè tots els que ho sabien van morir al seu voltant.”   La novel•la començà així, amb un personatge a punt d’embarcar-se cap a un país desconegut, fugint de la guerra. 

No sabem d’on és, el senyor Linh; ni tampoc on va. Només sabem que estreny entre els seus braços l’únic que la guerra li ha deixat: la seva néta Sang Diû.  A partir d’aquí, la història dels dos personatges en una terra estranya. Una terra que no fa la mateixa olor que la seva. Una terra freda. Només la coneixença casual d’un home, el senyor Bark, omplirà la solitud del vell. Dos solitaris que es troben enmig d’una gran ciutat que els ignora. No parlen la mateixa llengua, però es reconeixen els gestos, els somriures, la calidesa de les paraules dites. 

Per què la lectura d’aquest llibre ha generat tantes preguntes entre els participants en el club? Doncs perquè l’autor va creant una sèrie de dubtes amb la finalitat que sigui el mateix lector que tregui les seves pròpies conclusions: per exemple, la néta del Sr. Lihn és veritablement un nadó o és una nina? El lloc on és deportat el Sr. Lihn és EEUU o França? La guerra de la qual fuig el Sr. Lihn és la Guerra del Vietnam o d’Egipte? 

Per aclarir aquests dubtes molts dels lectors quan arriben al final de la història tornen a llegir tota la novel.la des del principi. D’aquesta manera el tracte dels altres refugiats cap al senyor Linh i la seva néta o la tendresa del senyor Bark agafen, llavors, un sentit especial.

Així, amb poc més de cent pàgines, Phillippe Claudel ens dóna una petita perla literària de lectura més que recomanable que ha agradat moltíssim a tots els assistents.