Hem tingut l’opció de llegir-la en català (Més Llibres) o en castellà (Lumen).
El dietari, en format de novel·la, ens explica la trajectòria de vida de l’autora nordamericana Tara Westover.
L’obra recull, en tres parts, les experiències viscudes amb els seus pares i els seus set germans a Idaio Buck's Peack fins arribar al seu doctorat a la Universitat de Cambridge.
La història que ens presenta és realment sorprenent. La protagonista ens mostra una infantesa dura, complicada, aïllada de la societat i de la cultura i mancada de llibertat. La figura del seu pare té molt pes en la seva formació ja que creu que anar a l’escola serveix perquè et rentin el cervell i fer propaganda governamental i, per tant, no cal anar-hi. Tampoc cal anar al metge, la mare, que és llevadora, supleix els serveis sanitaris d’una família que pretén ser autosuficient.
Com a lectors, durant més d’un episodi, hem acompanyat l’autora a moments que et fan esborronar i posar la pell de gallina, perquè la protagonista, Tara Westover, juntament amb els seus germans, han hagut de fer feines d’un adult (conduir camions, soldar o desballestar) sense cap mena d’aprenentatge.
Hi ha dos temes a través dels quals hem reflexionat. En primer lloc, hem observat que en el seu món, la fe s’anteposa a la seguretat. La figura de Déu serveix per proveir tot el que es necessita i alhora justifica el que passa i el que no hauria d’haver passat.
En segon lloc, hem fet notar no només la submissió de la dona a l’home, que ella ho pateix a través de dues persones de la família: el pare i el germà, sinó també la submissió a la manera de ser de la família, que li genera moments de patiment intern amb els quals ha de lluitar fins al punt de dir: "és estrany que donis als teus éssers estimats tant poder sobre tu”.
Amb el temps, la jove s’adona de la situació en la qual estan immersos i, a poc a poc, amb l’ajuda del seu germà, intenta treballar la seva formació personal: "aquesta va ser la meva educació, la important: les hores que vaig passar asseguda a un escriptori prestat, esforçant-me per descompondre i analitzar els rígids corrents de la doctrina mormona a imitació del germà que m'havia abandonat. Estava adquirint una aptitud fonamental: la paciència per a llegir el que encara no entenia".
La valoració general que hem fet de l’obra és que ha estat positiva i enriquidora per a tots els membres del club de lectura. Ha estat una experiència de vida viscuda al costat de la Tara, ens hem posat a la pell de la protagonista i la seva família i hem compartit la seva vida, a través de la qual reivindica que "primer descobreix de què ets capaç i després decideix qui ets".
Com a lectors ens llença cap a un futur obert al coneixement perquè com ella explica “el passat era un fantasma, inconsistent, incapaç de despertar sentiments. Només el futur tenia pes.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada