Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Autors espanyols. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Autors espanyols. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 de novembre del 2020

EDUARDO MENDOZA: LA VERDAD SOBRE EL CASO SAVOLTA

Aquests dies se celebra Barcelona, Novel·la històrica. En aquesta edició s'atorga el Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino 2020 a l'autor Eduardo Mendoza, pel seu valor literari.  

Per a la nostra Biblioteca,  Eduardo Mendoza és, sense dubte, un autor amb grans valors. 

Així ho demostra l'ampli fons que hi ha  en les nostres prestatgeries d'aquest autor cabdal des del darrer quart del segle XX, en el qual va publicar la seva primera novel·la: La verdad sobre el caso Savolta.

  
És aquesta una novel·la de referència per qui vulgui conèixer la història de Barcelona, recomanada pel guia i periodista cultural David Revelles en les xerrades i visites que hem fet amb la Biblioteca, al voltant de la Barcelona de la Primera Guerra Mundial i de la Barcelona del Pistolerisme. 


La verdad sobre el caso Savolta reprodueix l'esperit caòtic que es vivia en aquella Barcelona. L'atmosfera de violència extrema, de revoltes contra la misèria, de gran desigualtat social. Una Barcelona en la qual les elits industrials es lucraven tant com podien a base de contractes milionaris per l'avituallament dels països i dels exercits  que lluitaven en la Gran guerra, de la qual Espanya es va quedar al marge. I en la qual els mateixos empresaris tenien als seus obrers en unes condicions penoses, de manera que sovint esclataven revoltes entre les classes treballadores que veien com la inflació pujava a un ritme molt superior als seus salaris. 
Molts treballadors que s'afiliaven a l'anarquisme, eren rebutjats com a obrers, però sí que interessaven als poderosos com a pistolers de qui s'aprofitaven per posar ordre, tallant revoltes o assassinant líders sindicals  destacats.

Una Barcelona convulsa, amb reivindicacions que encara avui són vàlides, amb corrupció política com la que encara es pot veure, amb molta més violència, això sí.

L'assassinat de l'empresari armamentista Savolta dóna lloc a una trama protagonitzada per Javier Miranda, un jove de Valladolid que es  veu implicat de manera involuntària i que és la veu narradora, l'espectador que explica la història a un jutge nord-americà. Els altres personatges simbolitzen les diferents classes: Lepprince, un personatge misteriós emparentat amb la família Savolta; Domingo Pajarito de Soto, al servei de la classe obrera; Nemesio Cabra, murri dels baixos fons; Maria Coral, dona gitana amb un paper important en la novel·la, un comissari de la policia, etc.
La novel·la està narrada amb constants salts en el temps, amb una estructura que recorda la cinematogràfica. Té un gran rigor històric i el seu estil literari és impecable.

Com a curiositat dir que el títol original havia de ser Los Soldados de Catalunya i que amb ocasió del cinquantè aniversari de la publicació de la novel·la, l'any 2015, Seix Barral ha editat amb aquest nom.




dilluns, 20 de gener del 2014

MIGUEL DELIBES: EL PRÍNCIPE DESTRONADO


Dilluns passat es van reunir un petit grup de lectores del club de lectura de nit per comentar el llibre del mes, El príncipe Destronado, de Miguel Delibes.
En aquesta ocasió havíem triat,  per passar les vacances, una lectura curta, molt distesa i de segura qualitat literària, ideal per passar un bon nadal lector.
I no ens vam equivocar, ja que la novel·la no va decebre a cap de les assistents, les quals vam gaudir rememorant les aventures del petit Quico, aquest nen de tres anys (ara tindria la mateixa edat que algunes de nosaltres) que va néixer en el si d'una benestant família nombrosa, i que demana l'atenció de la seva mare i de les minyones de la casa fent no poques entremaliadures.
El mèrit de l'autor, però, és donar-nos aquesta perspectiva infantil, prou insòlita en la literatura, aconseguint a més explicar-nos moltes coses del món que rodeja al nen, de les relacions entre els pares, la societat del moment, etc.
Són molts els detalls en els que ens fixem, el masclisme evident, la relació amb el cos humà i la sexualitat, el racisme, l'homosexualitat o fins i tot la relació amb el tabac, detalls tots que ens parlen de la societat espanyola dels anys 60.
Hi ha qui recorda la seva adaptació al cinema per part del director Antonio Mercero, l'any 1977, i els diferents actors i actrius que van participar.

Li posem nota, tal i com fent habitualment, i unànimement se li atorga un 8.
A totes ens sembla una magistral narració que ha estat capaç de treure'ns més d'un somriure.

Parlem de lectures i de cine, i presentem la lectura que comentarem al febrer.

Es tracta del clàssic nordamericà A sang freda, de l'autor Truman Capote, una novel·la escrita en 1966, la qual dóna inici a la corrent del new journalism, una tendència literària que combina ficció i investigació periodística i que va néixer precisament amb aquesta obra.

Aquesta lectura serà comentada en la propera sessió del Club de Lectura en horari de nit, el proper dilluns 10 de febrer, a les 21.30 hores, en la biblioteca Francesc Pujols.


dijous, 14 de març del 2013

ANDRÉS TRAPIELLO: AYER NO MÁS.


Dilluns vespre ens vam reunir 10 lectores per tal de comentar el llibre proposat per la Susana.
Ayer no más, de l'escriptor andrés Trapiello, havia agradat a tothom.
Malgrat que algú va expressar el seu cansament pel tema i el desinterès per les novel·les “de la guerra civil”, el cert és que la lectura de Ayer no més va atrapar i pràcticament totes la vam llegir amb molta fruició i rapidesa.
Es va valorar la capacitat de l'autor per donar una nova perspectiva al tema de la memòria històrica.
La seva teoria passa per la tesi de que en la guerra no van haver ni bons ni dolents, únicament víctimes i victamaris. Tampoc no és necessari jutjar als sobrevivents, només resoldre els casos perquè els familiars puguin saber i recuperar els seus morts.
De fet, el que fa Trapiello es donar-nos les eines per la reflexió. Cada un dels personatges de la història representa un punt de vista diferent, el feixista i la seva família, la dona i el fill d'una víctima morta en la muntanya lleonesa per membres de Falange, el departament d'Història d'una facultat de províncies... i enmig, el protagonista, un historiador, fill de feixista, que es troba immers en un conflicte d'emocions.
Perquè Ayer no más és un llibre que neix de l'emoció d'uns personatges als quals els fets de la Guerra Civil han marcat la vida i que, per tant, parlen poc del tema.
També ens ha agradat la manera d'escriure de Trapiello, el seu ric vocabulari castellà, la manera com consegueix donar sentit a una novel·la que no és més que la novel·la que Pepe Pestaña escriu en lloc d'un llibre d'història. Perque per explicar la guerra civil no són necessaris els llibres d'història, sinó les novel·les, o potser tampoc, encara no.

Com sempre posem nota:
7 8 8 7 8 7 8 8 7 8 8 = 7,63


Presentem la següent lectura.
En aquesta ocasió ens endinsem en el món de l'escriptora Carmen Martín Gaite, representant de la generació de 1950, amb un relat curt escrit en 1990 que porta el títol de Caperucita en Manhattan.

El comentarem el proper 8 d'abril, a les 21.30 H.  

dimarts, 15 de gener del 2013

.LORENZO SILVA: EL LEJANO PAÍS DE LOS ESTANQUES



El club de lectura estrena les trobades de l'any 2013 amb el nou horari de dilluns pel vespre, i amb el comentari de la novel·la policíaca de l'autor Lorenzo Silva, El lejano país de los estanques.
Es tracta d'una història que ens porta a un poble de la illa de Mallorca, en el qual apareix assassinada una jove i atractiva noia de nacionalitat austríaca. El sargent Bevilacqua i la seva ajudant, l'agent Chamorro, inicien la investigació i s'introdueixen en el cercle en el qual es belluga la noia, fins arribar a la resolució d'aquest enrevesat cas.
El llibre agrada i les lectores reconeixen que és una lectura molt àgil que manté al lector atrapat en el misteri de la resolució del crim. Malgrat tot, es pensa que la prosa de Lorenzo Silva no és tan simple, sinó que està plena de frases subordinades i d'un lèxic prou ric.
Hi ha qui pensa que el fet que Silva faci que l'agent Chamorro hagi arribat a la Guàrdia Civil de rebot després de suspendre l'exàmen d'ingrés en alguna altra Acadèmia Militar, no li fa cap favor al personatge, ja que es considera a l'agent molt intel·ligent, seriosa i responsable en la seva feina.
Un altre punt negatiu és la disgressió que l'autor fa al final, com a resum de la resolució del cas, doncs no cal repetir el que ja s'ha explicat prèviament.
La Montse i la Mònica ens expliquen que van assistir a una xerrada amb l'autor que va comptar amb l'assistència d'un comandant de la Guàrdia Civil i d'una comissària dels Mossos d'Esquadra. Totes dues són admiradores de Lorenzo Silva i ens van encomanar la seva bona predisposició cap a aquest autor.

Com sempre, li posem nota al llibre:

7   7  7   6  6  8   6   6  =   6,625


La Concepció ens presenta la propera lectura. Es tracta d'un petit epistolari entre una desconeguda escriptora neoyorkesa i el llibreter de la londinenca llibreria Mark&Co, situada al número 84 del carrer Charing Cross. 
La història comença amb la petició d'alguns llibres difícils d'aconseguir per la nordamericana,  l'any 1948, i es perllonga durant 20 anys. L'autora és Helen Hanff i el llibre porta el títol de 84 Charing Cross.

Comentarem aquesta novel·la el dia 11 de febrer, al Centre Cultural, a partir de les 21,30 de la nit.


dimecres, 25 d’abril del 2012

El Camino

La darrera reunió de Club de Lectura de la nit va comptar  amb l'assistència de 13 lectores, que celebràvem S. Jordi.
La Feli va portar un postre de xocolata fet per ella mateixa (mmmmm, que bo!), i vam aprofitar per fer una copeta de cava a la salut del nostre Club de Lectura.
La Rosa ens va obsequiar amb dos punts de llibre, un commemoratiu de Sant Jordi i un altre de la trobada amb l'Andreu González.

El llibre El camino entusiasma de manera general: per la seva senzillesa, per la seva tendresa, pel seu encant.
Totes hem rigut amb les aventures d'aquest nen que ens descriu la vida en el seu poble i els habitants d'aquest amb una mirada innocent i lúcida a la vegada. Els episodis tristos també formen part del llibre, però l'autor és capaç de posar notes tendres i divertides en cada situació.
Ens preguntem si és creïble que aquesta sigui la perspectiva d'un nen de tan sols onze anys. I pensem que els nens d'abans maduraven molt abans.

Li posem nota 9 9 8 8 8 8 8 9 8 8 8 8 9 = mitjana 8.3

Es demanen i donen recomanacions de llibres per comprar per Sant Jordi i passem a l'intercanvi de llibres. Tothom s'ha lluït, tot i que més d'una de les assistents parla de la dificultat de desfer-se d'un llibre del qual té un bon record.
Tot i així, anem obrint els envoltoris i apareixen títols com ara L'Alquimista, La felicitat, El temps de les cireres i molts altres que ens encanten.

La Isabel fa la seva proposta literària pel proper mes. Es tracta de El Gran Gatsby, la novel·la amb la que F. Scott Fitzgerald va aconseguir el punt més àlgid de la seva fama.

Ens acomiadem molt contentes amb la tertúlia i amb la persepctiva del nostre Sant Jordi literati.