YEWANDE OMOTOSO: LA VEÏNA DEL COSTAT

Yewande Omotoso és novel·lista, arquitecta i dissenyadora resident a Sud-àfrica, nascuda a Barbados i que va créixer a Nigèria. 

Aquesta biografia s'assembla a la de l'Hortensia, la protagonista del llibre que avui us presentem. Amb la seva veïna, la Marion conformen la història d'una relació complicada. El rerefons de tot és l'educació que totes dues han rebut i les circumstàncies de les seves vides. 

A hores d'ara de la vida, ja sabem que la llibertat individual és parcial. Elles no van triar ni la família, ni la raça, ni el moment històric del país en el qual van viure. I aquesta és la base de La veïna del costat, de la Yewande Omotoso. 

L'Hortensia va patir des de jove el racisme en l'Anglaterra de la segona meitat del segle XX. Així i tot va triomfar com a dissenyadora i es va casar amb un home blanc. Tots dos van marxar a Nigèria per raons laborals i ja jubilats es van traslladar a Sud-àfrica, un país llargament marcat per l'apartheid.

Un cop allà es van instal·lar en un elitista barri de Ciutat del Cap on van coincidir amb la Marion, d'ascendència lituana, arquitecta jubilada i personalitat destacada entre les dones del seu barri residencial. 

La relació entre les dones -una negra i una altra blanca- és d'autèntica animadversió.
A partir d'aquest fet, l'autora construeix una història plena de girs inesperats, d'ironia i de tendresa. És a estones divertida, a estones dura. Podríem dir que és molt cinematogràfica, amb episodis plens de càrrega emocional que fins i tot ens faran caure alguna llàgrima.

Temes com ara l'amor, el matrimoni, la maternitat, l'educació dels fills,  la relació amb els pare, etc. apareixen marcant la vida personal de dues dones triomfadores professionalment parlant. Com a teló de fons, el conflicte racial i l'enorme desigualtat d'un país que es va aprofitar durant molt de temps del població negra per afavorir a la minoria blanca que va venir d'Europa. 
Totes dues dones fan una reflexió sobre les seves respectives vides, mentre els lectors ens veiem immersos en el relat, passant pàgines ràpidament i gaudint d'alguns dels personatges secundaris.

Una lectura fàcil i instructiva. D'aquelles que ens fan descobrir nou vocabulari -en català- i a anar al google a buscar llocs i història.
I és que Àfrica ens resulta desconeguda i llunyana. Però la literatura, les emocions i els sentiments humans són universals.

 

GAEL FAYE: UN PAÍS PETIT (CLUB DE LECTURA DE NIT)

Tornem de les vacances de Setmana Santa, i comencem l'abril, parlant de la darrera lectura del club de nit.

El llibre que es comentava era Un país petit, una història escrita per Gaël Faye i ambientada en el Bujumbura –capital de Burundi- dels anys noranta.

Molts de nosaltres ja sabíem que a aquella època els països de la zona dels Gran Llacs de l'Àfrica van patir massacres de caràcter ètnic. Així i tot, el llibre ens va sorprendre. Especialment pel contrast entre una primera part relativament agradable i la segona tan terrible.

Totes les lectores i el lector del grup vam estar d'acord en la gran sensibilitat amb què estan narrats uns fets tan esgarrifosos i tothom va valorar la lectura molt positivament.

La història ens presenta un adult que viu a França una vida prou còmoda, però que en un moment determinat vol tornar a la ciutat en la qual va viure la infantesa. A partir d'aquí entrem en una voràgine de records que ens porten a conèixer la plàcida vida d'uns nens privilegiats, fills d'empresaris francesos o belgues o de les elits locals, que es belluguen pel millor barri de la ciutat amb les seves entremaliadures.

I és que el llibre és, en primera instància, una història del pas de la infantesa a la vida adulta del protagonista, qui –en primer lloc- ha de superar la separació dels pares, una parella interracial que potser s'estima, però que té tot un món que els separa.

Tot el que anem coneixent –en episodis al fil dels seus records- són moments que han passat el filtre de la memòria del nen, la qual cosa els dota de gran tendresa i sensibilitat.

Coneixem la família de la mare, ruandesos exiliats a Burundi, a causa de la persecució que pateixen al seu país. Un viatge a un casament ens dóna l'oportunitat de conèixer una mica les condicions de vida de l'ètnia tutsi, en constant perill de mort per part de l'ètnia hutu.

En altres episodis, coneixerem com són els treballadors del pare, que ja no formen part de l'elit, o la infinita pobresa de la gent del camp.

Són, com va observar un lector, records aïllats que ens ajuden a entendre com era aquella societat en els seus diversos nivells.

Alguns d'aquests fets són enormement dramàtics i marquen el ritme de la novel·la.

Els esdeveniments es precipiten amb un cop d'estat i el posterior genocidi, la qual cosa dona lloc a moments molt impactants. Gaby -el protagonista- es fa home a cops de traumes.

Finalment el Gaby marxa a França, però la història no es tanca fins al seu retorn al petit país de la seva infantesa.

Tots els lectors vam valorar molt positivament aquesta lectura que ens ha acostat a una realitat incòmoda a la qual sovint tanquem els ulls. És per això, que des del club de lectura de nit de la Biblioteca, us recomanem la lectura d'aquest llibre imprescindible per a conèixer una mica més el gran continent africà.

El podeu trobar tant a la nostra biblioteca en castellà, Pequeño país, com en altres biblioteques de la nostra Xarxa de Biblioteques Municipals, en la seva traducció catalana.