Sorpresa va ser la paraula que més es va sentir a la reunió del club de lectura de novembre.
Es tractava de comentar la novel·la de la belga Amélie Nothomb, que ens va endinsar en el món d'una gran empresa japonesa.
El llibre va agradar. I molt.
Va sorprendre no només la història en si, sino també el fet de constatar com poden arribar a ser d'importants les diferències culturals.
Gairebé totes les assistents van estar d'acord en que ha canviat la seva visió de la cultura japonesa. Sembla que el que predomina en les relacions laborals japoneses es pot resumir en una frase del llibre: "no m'has de fer preguntes, has d'executar les meves ordres".
I la pobre protagonista, que tenia fe plena en la consigna occidental de que "parlant la gent s'entén" va acabar netejant els lavabos de la seva planta.
Això sí, el llibre ens ha fet riure a totes gràcies al particular estil narratiu de l'autora i per les anècdotes una mica esbojarrades que explica.
A més es llegeix en un tres i no res. Un valor afegit.
http://blogs.periodistadigital.com/mosaico.php/2007/02/26/entrevista_rapida_y_viva_amelie_nothomb
http://www.youtube.com/results?search_query=estupor+y+temblores&aq=f
dimecres, 30 de novembre del 2011
dilluns, 24 d’octubre del 2011
PRIMAVERA, ESTIU, ETC.
El passat dijous ens vam reunir nou persones per comentar la lectura proposada per l'Ester, Primavera, estiu, etcètecera de l'autora Marta Rojals.
La novel·la va agradar moltíssim, tot i que el final potser no va estar a l'alçada, més que res perque el desenllaç es va donar en un parell de pàgines. Les lectores del club es van dedicar a fer diverses interpretacions, tornant a rellegir els paràgrafs més significatius a la recerca del seu autèntic sentit.
Es va valorar molt el domini del llenguatge de la Marta Rojals, va agradar molt l´ús de diverses varietats lingüístiques del català. L'estructura narrativa també es va trobar molt ben aconseguida, com se salta en el temps amb molta fluïdesa i el bon ritme que té en tot moment.
En quant al tema es va resaltar la capacitat de la protagonista per valorar al seu poble quan ja és adulta, en comparació amb les ganes que tenia de marxar quan era jove, i la història d'amor que conté.
També es va parlar de com costa parlar de sentiments, especialment, en situacions traumàtiques.
En la votació final es va abstenir la Rosa, que encara no l'havia acabat, però van haver dos vots per correu electrònic. Un altre persona no va votar doncs no havia llegit el llibre.
9-8-8-9-9-8-8-6-6 = 7.88
Proposem la lectura del mes que ve.
Es tracta de Estupor i tremolors, un llibre de la belga Amélie Nothomb, situat en una gran empresa del Japó, on l'Amèlie va treballar durant un any.
És doncs una novel·la autobiogràfica. Va ser Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa.
Esperem que agradi, i si no, serà una estona curta, doncs el llibre només té 108 pàgines i es llegeix d'una sentada.
La propera trobada serà el 10 de novembre.
Fins aleshores.
dilluns, 19 de setembre del 2011
CURS 2011-2012
Després de tot un estiu lector, encara que sense trobades literàries, ens tornem a veure el passat dijous.
La lectura a comentar és el llibre de la Najat El Hachmi, titulat La caçadora de cossos.
La Pilar ja havia avisat que no era bo, però voliem lectura eròtica per a l'estiu i ens vam engrescar amb ella.
Així doncs, aquesta vegada hi ha unanimitat quan parlem del llibre: absolutament tothom l'ha trobat dolent. Ha hagut qui ni siquiera l'ha acabat. D'altres sí, però totes coincidim en parlar de la poca consistència del personatge, el qual, està clar que es tracta d'una dona amb carències afectives i baixa autoestima, encara que no sabem d'on li vénen. Només coneixem una dona que treballa netejant, en el torn de nit per guanyar més diners, i que aprofita qualsevol ocasió per tenir una trobada sexual amb qualsevol. Totes aquestes trobades, a més, ens resulten prou penoses, sense cap al·licient que dongui gaire erotisme a l'assumpte. Al contrari, es produeixen en llocs especialment repulsius, bruts i amb olors especialment dolentes.
Tampoc no ens ha agradat l'estil, fins i tot hi ha qui ha dit que és un llibre mal escrit escrit, amb frases mal construïdes i falta de vocabulari.
Ens ha sobtat que qui ha escrit aquesta història sigui la mateixa autora de l'Últim Patriarca, llibre d'una qualitat molt superior a aquest. Alguna persona apunta que aquest llibre potser hauria estat escrit amb presses i que, en realitat, podria ser un bon primer esborrany, el qual s'hauria de reescriure.
Un altre punt és si es tracta o no d'una història autobiogràfica. Algunes pensem que no, que tota la història és fruit de la imaginació de l'autora, però algú havia llegit en La Contra de La Vanguàrdia, una entrevista amb l'autora en la qual parla clarament de que es tracta d'una història personal.
Bé, temes no ens han faltat. Sembla que hagi donat molt més tema que molts llibres que han agradat.
Apart d'això, comentem les nostres lectures estiuenques. El repte el té una lectora que ha arribat a les xifra de 10 llibres durants els mesos de juliol i agost. La resta tenim xifres més modestes, però no per això deixem de parlar de les lectures que més ens han captivat.
Quedem pel proper 20 d'octubre amb un llibre que promet, Primavera, estiu, etcètera.
La lectura a comentar és el llibre de la Najat El Hachmi, titulat La caçadora de cossos.
La Pilar ja havia avisat que no era bo, però voliem lectura eròtica per a l'estiu i ens vam engrescar amb ella.
Així doncs, aquesta vegada hi ha unanimitat quan parlem del llibre: absolutament tothom l'ha trobat dolent. Ha hagut qui ni siquiera l'ha acabat. D'altres sí, però totes coincidim en parlar de la poca consistència del personatge, el qual, està clar que es tracta d'una dona amb carències afectives i baixa autoestima, encara que no sabem d'on li vénen. Només coneixem una dona que treballa netejant, en el torn de nit per guanyar més diners, i que aprofita qualsevol ocasió per tenir una trobada sexual amb qualsevol. Totes aquestes trobades, a més, ens resulten prou penoses, sense cap al·licient que dongui gaire erotisme a l'assumpte. Al contrari, es produeixen en llocs especialment repulsius, bruts i amb olors especialment dolentes.
Tampoc no ens ha agradat l'estil, fins i tot hi ha qui ha dit que és un llibre mal escrit escrit, amb frases mal construïdes i falta de vocabulari.
Ens ha sobtat que qui ha escrit aquesta història sigui la mateixa autora de l'Últim Patriarca, llibre d'una qualitat molt superior a aquest. Alguna persona apunta que aquest llibre potser hauria estat escrit amb presses i que, en realitat, podria ser un bon primer esborrany, el qual s'hauria de reescriure.
Un altre punt és si es tracta o no d'una història autobiogràfica. Algunes pensem que no, que tota la història és fruit de la imaginació de l'autora, però algú havia llegit en La Contra de La Vanguàrdia, una entrevista amb l'autora en la qual parla clarament de que es tracta d'una història personal.
Bé, temes no ens han faltat. Sembla que hagi donat molt més tema que molts llibres que han agradat.
Apart d'això, comentem les nostres lectures estiuenques. El repte el té una lectora que ha arribat a les xifra de 10 llibres durants els mesos de juliol i agost. La resta tenim xifres més modestes, però no per això deixem de parlar de les lectures que més ens han captivat.
Quedem pel proper 20 d'octubre amb un llibre que promet, Primavera, estiu, etcètera.
dijous, 16 de juny del 2011
Entusiasme general ha suscitat la lectura de la Isla bajo el mar , de la Isabel Allende, autora de la que moltes de les presents es declaren admiradores i seguidores.
Ha agradat molt la manera de descriure, de plasmar les històries d'aquesta autora i, molt especialment, la construcció dels personatges, humans i entranyables alguns i cruels i desagradables, d'altres.
La relació entre amo i esclava va ser objecte de debat. Hi ha qui ha vist una certa estimació de l'amo cap a Zarité, mentres que algunes vam pensar que aquesta només era vista com una possessió preuada.
La novel·la retrata la societat colonial de finals del segle XVIII i començaments del XIX, amb un règim esclavista i França com a metròpoli, doncs l'acció es desenvolupa entre l'actual Haití i la colònia de Lousiana. Hi han molts apunts històrics, però, que no es desenvolupen tant com a algú li hagués agradat.
El tema del racisme és objecte de tertúlia i es deixa clar que la Isabel allende aconsegueix l'objectiu apuntat en alguna entrevista segons el qual es donaria per contenta amb que els lectors reflexionessim sobre el fet de que la societat no ha canviat tant des d'aleshores.
Parlem de la figura mediàtica de Isabel Allende, dels seus rituals, de la imatge que ha projectat de la seva família i del seu llibre Paula, que moltes de les presents no han llegit per por de la seva càrrega emocional.
Li posem nota al llibre: 7 8 8 8 8 8 7 8 8 6
Mitjana: 7.6
Passem una bona estona de tertúlia fins que la Susana ens proposa la seva tria pel mes de juliol: Nada de Jeanne Teller.
http://www.elplacerdelalectura.com/2011/01/nada-janne-teller.html
http://www.lecturalia.com/libro/55884/nada
Ha agradat molt la manera de descriure, de plasmar les històries d'aquesta autora i, molt especialment, la construcció dels personatges, humans i entranyables alguns i cruels i desagradables, d'altres.
La relació entre amo i esclava va ser objecte de debat. Hi ha qui ha vist una certa estimació de l'amo cap a Zarité, mentres que algunes vam pensar que aquesta només era vista com una possessió preuada.
La novel·la retrata la societat colonial de finals del segle XVIII i començaments del XIX, amb un règim esclavista i França com a metròpoli, doncs l'acció es desenvolupa entre l'actual Haití i la colònia de Lousiana. Hi han molts apunts històrics, però, que no es desenvolupen tant com a algú li hagués agradat.
El tema del racisme és objecte de tertúlia i es deixa clar que la Isabel allende aconsegueix l'objectiu apuntat en alguna entrevista segons el qual es donaria per contenta amb que els lectors reflexionessim sobre el fet de que la societat no ha canviat tant des d'aleshores.
Parlem de la figura mediàtica de Isabel Allende, dels seus rituals, de la imatge que ha projectat de la seva família i del seu llibre Paula, que moltes de les presents no han llegit per por de la seva càrrega emocional.
Li posem nota al llibre: 7 8 8 8 8 8 7 8 8 6
Mitjana: 7.6
Passem una bona estona de tertúlia fins que la Susana ens proposa la seva tria pel mes de juliol: Nada de Jeanne Teller.
http://www.elplacerdelalectura.com/2011/01/nada-janne-teller.html
http://www.lecturalia.com/libro/55884/nada
dimarts, 10 de maig del 2011
Coincidint amb Setmana Santa / Sant Jordi el club de Lectura va comentar la lectura de La casa de nines. A tothom li va agradar llegir al noruec Henrik Ibsen, qui va dibuixar el personatge d'una dona que es descobreix a sí mateixa. Una lectura per reflexionar, sense dubte, que va agradar força.
També ens vam engrescar en el joc de sant Jordi que va consistir en intercanviar llibres entre nosaltres. Havien de ser llibres prèviament llegits i que ens haguessin agradat.
Aquí va la llista:
Un mundo feliz, d’Aldous Huxley
Ulleres de sol, de Maria Barbal
La sal de la vida, d’Anna Gavalda
Joana E., de Maria Antònia Oliver
La bendición, de Nancy Mitford
La tieta Mame, de Patrick Dennis
Descalç sobre la terra vermella, de Francesc Escribano
El petit príncep, d’Antoine De Saint-Exupery
Tòquio blues, d’Haruki Murakami
El socio, de John Grisham
La nevada del cucut, de Blanca Busquets
La Yolanda va triar La casa cantonera com a lectura pel mes de maig, i va ser un encert, doncs demà la Sílvia Alcàntara visita la biblioteca.
La comentarem aviat.
També ens vam engrescar en el joc de sant Jordi que va consistir en intercanviar llibres entre nosaltres. Havien de ser llibres prèviament llegits i que ens haguessin agradat.
Aquí va la llista:
Un mundo feliz, d’Aldous Huxley
Ulleres de sol, de Maria Barbal
La sal de la vida, d’Anna Gavalda
Joana E., de Maria Antònia Oliver
La bendición, de Nancy Mitford
La tieta Mame, de Patrick Dennis
Descalç sobre la terra vermella, de Francesc Escribano
El petit príncep, d’Antoine De Saint-Exupery
Tòquio blues, d’Haruki Murakami
El socio, de John Grisham
La nevada del cucut, de Blanca Busquets
La Yolanda va triar La casa cantonera com a lectura pel mes de maig, i va ser un encert, doncs demà la Sílvia Alcàntara visita la biblioteca.
La comentarem aviat.
dilluns, 14 de març del 2011
El filo de la Navaja
El passat dijous va tenir lloc la trobada del Club de lectura d’aquest mes de març.
9 assistents per a comentar un llibre que havia agradat molt (votació mitjana: 7,8), i que va donar peu a una tertúlia rica i enriquidora. I molt distesa!
La Feli ens havia proposat llegir la novel·la Al filo de la navaja, de W. Somerset Maugham. Potser algú recorda que es tracta del llibre que en Jordi Sierra ens diu que està llegint el protagonista masculí (Lluís) de la seva novel·la A l’altra banda del mirall, que vam llegir al Club el mes de novembre.
La tertúlia es va basar fonamentalment en comentar les peculiaritats de cadascun dels personatges que tan ricament retrata l’autor al llarg de l’obra.
Unanimitat en considerar que l’oncle Elliot, conseqüent amb el seu estil de vida fins a l’últim sospir, acaba caient simpàtic al lector; i que la mare de la Isabel és l’únic personatge femení que només té associats comportaments positius.
Diferents impressions, en canvi, sobre els dos protagonistes principals: mentre la majoria opinava que la Isabel és una dona manipuladora i molt freda, algú l’havia vista com tota una donassa, que en el fons només comet un únic acte recriminable (que acaba tenint unes conseqüències transcendentals per al decurs de la vida de les persones a les que afecta, és cert).
Pel que fa al Larry, no ha acabat de captivar a alguns, que l’han trobat massa permeable i eminentment egoista en algunes de les seves decisions.
A algú va sorprendre que la trama del viatge que realitza en Larry a la recerca de la resposta als seus interrogants vitals –i que culmina quan descobreix l’hinduïsme i el concepte de transmigració de les ànimes com a justificació de l’existència del mal al món- no hagués estat vista per la resta de lectores com l’essència de la novel·la, i que fins i tot els passatges de l’obra que només relaten les seves vivències espirituals haguessin resultat una mica feixucs de llegir.
El cert és que la tertúlia va donar moltíssim més de si, i que em quedo amb la sensació que aquest resum es queda curt. Com un tastet només.
9 assistents per a comentar un llibre que havia agradat molt (votació mitjana: 7,8), i que va donar peu a una tertúlia rica i enriquidora. I molt distesa!
La Feli ens havia proposat llegir la novel·la Al filo de la navaja, de W. Somerset Maugham. Potser algú recorda que es tracta del llibre que en Jordi Sierra ens diu que està llegint el protagonista masculí (Lluís) de la seva novel·la A l’altra banda del mirall, que vam llegir al Club el mes de novembre.
La tertúlia es va basar fonamentalment en comentar les peculiaritats de cadascun dels personatges que tan ricament retrata l’autor al llarg de l’obra.
Unanimitat en considerar que l’oncle Elliot, conseqüent amb el seu estil de vida fins a l’últim sospir, acaba caient simpàtic al lector; i que la mare de la Isabel és l’únic personatge femení que només té associats comportaments positius.
Diferents impressions, en canvi, sobre els dos protagonistes principals: mentre la majoria opinava que la Isabel és una dona manipuladora i molt freda, algú l’havia vista com tota una donassa, que en el fons només comet un únic acte recriminable (que acaba tenint unes conseqüències transcendentals per al decurs de la vida de les persones a les que afecta, és cert).
Pel que fa al Larry, no ha acabat de captivar a alguns, que l’han trobat massa permeable i eminentment egoista en algunes de les seves decisions.
A algú va sorprendre que la trama del viatge que realitza en Larry a la recerca de la resposta als seus interrogants vitals –i que culmina quan descobreix l’hinduïsme i el concepte de transmigració de les ànimes com a justificació de l’existència del mal al món- no hagués estat vista per la resta de lectores com l’essència de la novel·la, i que fins i tot els passatges de l’obra que només relaten les seves vivències espirituals haguessin resultat una mica feixucs de llegir.
El cert és que la tertúlia va donar moltíssim més de si, i que em quedo amb la sensació que aquest resum es queda curt. Com un tastet només.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)