EL CLUB DEL LLIBRE A SANT JOAN DESPÍ: ALMUDENA GRANDES

Dimecres per la tarda, un petit grup de representants del Club de Lectura en horari de nit vam ver un curt viatge cap a Sant Joan Despí per tal d'escoltar i veure a l'Almudena Grandes, autora de reconegut prestigi literari.
Era una trobada del clubs de lectura de totes les biblioteques del Baix Llobregat.
L'acte va consistir en una entrevista de l'autora feta per David Guzmán, conductor d'un club de lectura de Sant Joan Despi.
Durant l'entrevista Almudena Grandes va explicar moltes coses interessants d'ella mateixa com autora i de les seves novel·les.
I ho va fer d'una manera molt viva, enllaçant les seves paraules i pensaments amb agilitat. Va ser amena, divertida i interessant. Les seves paraules van ser precises i els seus comentaris intel·ligents i aguts.
Es va centrar especialment en la sèrie Episodios de una Guerra Interminable, de la qual acaba de publicar el tercer lliurament, Les tres bodas de Manolita. Va confessar que per a ella la Guerra Civil i la posterior postguerra és una autèntica mina d'històries suscepibles de ser novel·lades i que precisament els fets més dramàtics són sempre reals.
En les seves històries hi ha una gran part de ficció, però els fets històrics, encara que siguin poc coneguts per nosaltres són sempre autèntics. De fet, destaca el règim franquista per la seva capacitat d' "amagar elefants o girafes", perquè va ser capaç d'aconseguir que la polbació en general no s'assabentés de fets històrics de gran trascendència.

Ens va explicar que la idea de la sèrie li va sorgir en un moment de sequera creativa, quan escrivia un guió cinematogràfic, i que va tenir tan clar el projecte que va fer públic des del començament per tal que ningú es pensés que anava escrivint llibres nous en funció del seu èxit.
Ens va revelar que una imatge ha estat l'impuls creatiu de totes les seves novel·les. La imatge d'una dona muntada a cavall amb cinc quilos de rosquilles va ser la inspiració d'Inés y la Alegria i la d'un nen sentat en una cadira sense que li arribessin els peus a terra en el cas de El lector de Julio Verne.

Després de l'entrevista es va iniciar un torn de preguntes dels lectors en els que l'autora es va esplaiar en questions tan interessants com ara l'estructura de les seves novel·les, per a ella importantíssimes, l'esquelet del llibre, o els noms dels personatges i per ende dels títols de les seves novel·les. Aqui va explicar una divertida anècdota segons la qual el protagonista de la darrera novel·la d'aquesta sèrie portarà el nom de Mariano, però no en honor del President del govern espanyol sino d'un amic seu, molt blanc de pell i malaltís.
Responent a una pregunta també va parlar del paper de la dona en la panoràmica literària actual, dones escriptores o dones lectores, i va criticar la indústria editorial que treu autores i llibres en funció de les demandes del mercat.

Tothom l'escoltàvem amb gran interès, quan ens van avisar que la conversa amb l'autora havia acabat. Ens vam quedar amb ganes de més.

Però encara quedava la signatura de llibres. Totes portaven exemplars i no vam perdre l'ocasió de veure-la més a prop i d'intercanviar algunes paraules amb ella.

Va ser una plaer per a totes assistir a aquesta trobada.
Podeu veure el reportatge de TVC i el Despi TV.

ALICE MUNRO: ODI, AMISTAT, FESTEIG, AMOR, MATRIMONI

La setmana passada ens vam reunir unes quantes lectores per tal de comentar el llibre de l’autora Alice Munro, Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni. 

Sota aquest títol s’amaguen 9 històries protagonitzades per dones, que agraden de manera irregular a les lectores. 

Parlem de la dificultat de molts lectors per a la lectura de contes, tot i que alguna de les assistents la considerava una lectura idònia per quan només es pot llegir a estones. 

Sense dubte, el conte que més ha agradat és el que dóna títol al llibre, la història d’una dona anodina i poc atractiva que és enganyada per la nena que cuida. Les falses cartes d’amor que va rebent l’enamoren fins al punt de fer-li abandonar la ciutat per marxar a buscar el seu estimat. 

Alice Munro escriu de manera magistral i és capaç de donar vida a unes històries i a uns personatges quotidians, a partir de retalls inconnexos que poc a poc es van lligant fins a agafar forma. 

Altres històries que agraden són Queenie, Ortigues o Lluny d’ella. 

Pel contrari, el relat que porta el títol de Puente flotante ha estat poc entès per les lectores.

En el moment de votar, ens centrem en el primer relat, llegit per tothom, i li donem una valoració força alta 8+8+8+8+8= 8 

Pel proper mes se'ns proposa una història molt curta. Es tracta del relat  Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona, del jueu austríac Stefan Zweig, que va passar gran part de la seva vida en diversos països i va lluitar en contra de la guerra i la intolerància. 

La propera trobada tindrà lloc el proper 7 d'abril, a les 21.30 hores, a la biblioteca Francesc Pujols. 

ROC CASAGRAN. ARA QUE ESTEM JUNTS

Ahir ens vam reunir un petit grup de lectors del Club per tal de comentar el llibre Ara que estem junts d’en Roc Casagran. 

El llibre ha agradat majoritàriament. Tothom ha coincidit en dir que és una història plana, molt emotiva i que entra molt bé. 

El llibre explica la separació de dos germans bessons per culpa de la Guerra Civil. En realitat, és un dels germans que li dedica el llibre a l’altre, per tant, el narrador durant tota la novel.la s’està dirigint a un germà que està absent. 

El llibre és molt dur perquè explica les condicions de vida dels exiliats espanyols dins del camp d’Argelers a França: unes condicions de supervivència duríssimes i molt extremes.

També hem destacat la joventut de l’autor del llibre i el fet de que el fanatisme polític del pare del protagonista arribi a portar al límit a la seva família. 

Però la majoria hem trobat que era un llibre molt emotiu, ple de sentiments i que explica l’exili des d’una òptica infantil i més innocent que no pas la d’un adult.
La propera reunió serà el dia 31 de Març a les 18 h. amb el comentari del llibre  L’estiu que comença  de la Silvia Soler.

TRUMAN CAPOTE. A sang freda.

Dilluns 10 de febrer al vespre, ens vam reunir un petit grup de lectores del Club. En aquesta ocasió es comentava el llibre A Sang freda, del nordamericà Truman Capote.  El llibre va agradar majoritàriament. Fins i tot, alguna lectora va deixar constància de la seva admiració per ell des de fa molt de temps, i del fet d'haver-lo llegit repetidament.

Totes fem èmfasi en el fet de que no es tracta ben bé d'una novel·la, sinó d'una crònica periodística, molt ben construïda. 

Els fets estan clarament exposats, i tot els personatges estan perfectament descrits, de manera que tothom ha estat capaç de fer-se una idea mental de com són. 

Ha agradat especialment la quantitat de petits detalls que apareixen,  coses aparentment sense importància però que ens ajuden a completar la història.   Detalls que defineixen una societat -com ara per exemple la presó a la cuina, la religiositat del poble, el sheriff que ajuda a les feines de casa a la dona- o d'altres que defineixen als personatges -como ara l'episodi de voler demanar mitges negres a les monges.

Hi ha qui ha empatitzat més o menys amb els autors del crim, però en tots els casos, s'ha valorat la seva dura existència com a part substancial del crim comès.

Aquest llibre ha superat la valoració d'altres, fonamentalment pel fet de que sent igual de bo que altres obres literàries llegides al club, ha estat capaç de posar sobre la taula un tema tan delicat i encara avui obert com és el debat al voltant de la pena de mort.

Fins i tot, hem extrapolat el tema a la nostra societat, en la que darrerament ha hagut una important polèmica mediàtica en torn al final de la doctrina Parrott, donant lloc a un animada conversa al voltant del tema.

Posem nota al llibre:

9+9+9+9+9+10+10+7 = 9 de mitjana

Una de les lectores recomana  el visionat de la pel·lícula Capote, que narra la vida de l'autor precisament en els anys que escrivia aquest llibre. Segons la pel·lícula, l'autor va tenir part activa en el procés degut a les seves investigacions com a periodista i als seus interessos editorial.

Quedem en que totes intentarem mirar la pel·lícula, per tal de tenir noves dades al voltant del llibre.

També parlem de la pel·lícula A sang freda, basada en el llibre, que cap de nosaltres ha vist, però la qual està molt ben considerada.

La Isabel ens presenta el llibre que ha triat com a propera lectura.Es tracta d'una de les obres de l'escriptora canadenca Alice Munro, guanyadora del Premi Nobel l'any 2013, que porta el títol d'Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni.

El comentarem en la propera tertúlia en horari de nit el proper 10 de març, a les 21.30  hores a la Biblioteca Francesc Pujols.

MARIA CLOSA EN EL CLUB DE LECTURA EN CATALÀ

Dilluns passat ens vam  reunir un petit grup de lectors per comentar el llibre del mes,  Maria Closa,  del periodista Jordi Badia.

La novel·la va agradar de manera desigual als assistents.  

Tothom va coincidir en el fet de que el poble de la Guàrdia Pilosa no té gaire protagonisme, ja que la novel·la es centra quasi exclusivament en la figura femenina de la Maria Closa, i en els esdeveniments que van marcar la seva vida. És una novel·la bàsicament de sentiments, tot i que també  apareixen esdeveniments històrics, com ara el pas d'un famós anarquista per la localitat.

És un llibre curt, que es llegeix de manera fàcil i agradable, i que dóna per parlar de com era la vida quotidiana, els casaments, les herències, etc. en èpoques passades.

Aquest autor ens va visitar el passat dia 13 de Gener per tal de fer una trobada amb els membres dels dos clubs de lectura de la biblioteca. Els que no vau poder assistir-hi, podeu llegir la ressenya d’aquesta activitat en el següent enllaç:   http://bibliomartorell.blogspot.com.es/

Per suggeriment de la Isabel González, la propera lectura que comentarem en el club de lectura serà  Ara que estem junts  d’en Roc Casagran.
Aquesta obra serà comentada en la propera reunió del Club de Lectura el dia 24 de Febrer a les 18:00 h. 

MIGUEL DELIBES: EL PRÍNCIPE DESTRONADO

Dilluns passat es van reunir un petit grup de lectores del club de lectura de nit per comentar el llibre del mes, El príncipe Destronado, de Miguel Delibes.

En aquesta ocasió havíem triat,  per passar les vacances, una lectura curta, molt distesa i de segura qualitat literària, ideal per passar un bon nadal lector.

I no ens vam equivocar, ja que la novel·la no va decebre a cap de les assistents, les quals vam gaudir rememorant les aventures del petit Quico, aquest nen de tres anys (ara tindria la mateixa edat que algunes de nosaltres) que va néixer en el si d'una benestant família nombrosa, i que demana l'atenció de la seva mare i de les minyones de la casa fent no poques entremaliadures.

El mèrit de l'autor, però, és donar-nos aquesta perspectiva infantil, prou insòlita en la literatura, aconseguint a més explicar-nos moltes coses del món que rodeja al nen, de les relacions entre els pares, la societat del moment, etc.

Són molts els detalls en els que ens fixem, el masclisme evident, la relació amb el cos humà i la sexualitat, el racisme, l'homosexualitat o fins i tot la relació amb el tabac, detalls tots que ens parlen de la societat espanyola dels anys 60.

Hi ha qui recorda la seva adaptació al cinema per part del director Antonio Mercero, l'any 1977, i els diferents actors i actrius que van participar.

Li posem nota, tal i com fent habitualment, i unànimement se li atorga un 8.

A totes ens sembla una magistral narració que ha estat capaç de treure'ns més d'un somriure.

Parlem de lectures i de cine, i presentem la lectura que comentarem al febrer.

Es tracta del clàssic nordamericà A sang freda, de l'autor Truman Capote, una novel·la escrita en 1966, la qual dóna inici a la corrent del new journalism, una tendència literària que combina ficció i investigació periodística i que va néixer precisament amb aquesta obra.

Aquesta lectura serà comentada en la propera sessió del Club de Lectura en horari de nit, el proper dilluns 10 de febrer, a les 21.30 hores, en la biblioteca Francesc Pujols.

TROBADA DE CLUBS DE LECTURA AMB JORDI BADIA

El passat dilluns dia 13 vam tenir una trobada molt especial dels dos clubs de lectura de la Biblioteca de Martorell.
La lectura proposada era Maria Closa, novel·la escrita pel periodista Jordi Badia, el qual ens va acompanyar i guiar en els comentaris que tots plegats vam fer sobre aquesta obra.

En Jordi ens va explicar molts detalls relacionats amb la seva feina d’escriptor i el procés creatiu d’una novel·la. De fet, tot i haver escrit amb anterioritat tres llibres d’assaig, aquesta és la seva primera novel·la publicada. 

L’autor va començar dient que inicialment “la novel·la pretenia donar a conèixer la història del poble abandonat de la Guàrdia Pilosa”, però que finalment el personatge de la Maria Closa havia estat qui havia agafat el protagonisme total de la novel·la.

Responent a una de les preguntes dels lectors, en Jordi Badia ens va aclarir que el personatge de la protagonista només és fruit de la seva imaginació i no té cap component biogràfic.

En Jordi també va dir que la novel·la és un intent de reflexionar sobre el ressentiment perquè, segons ell, “amb ressentiment no podem viure, hem de perdonar per alliberar-nos”. 

A partir d’aquí, la conversa va anar molt fluïda, i vam comentar molts aspectes de la novel.la com ara la figura de l’hereu dins del dret civil català, la necessitat de viure serenament i saber perdonar, la recuperació de pobles abandonats, la capacitat d’adaptació de les persones, etc.

La història de la Maria Closa no ha deixat indiferent a cap lector, tot i que la majoria van coincidir en dir que era molt repetitiva. L’autor va aclarir, però, que ell havia utilitzat la repetició com a recurs literari dins la novel.la.

Actualment, en Jordi Badia està escrivint contes per adults inspirats en el concepte de la llibertat.