JOSEP MARIA ESPINÀS, IRÈNE NÉMIROVSKY

El passat dia 28 de setembre ens vam retrobar tots els membres del club de lectura de la tarda per iniciar les sessions corresponents al nou curs 2015-2016.

En aquesta ocasió vam comentar dos llibres, ja que l’estiu ha estat llarg i ens ha permés poder dedicar-nos a la lectura.

El primer llibre que vam comentar va ser A peu pel Matarranya de Josep Maria Espinàs, un llibre curtet en el qual l’autor descriu els trets característics d’aquesta comarca. El Matarranya és una franja de l’Aragó dominada per la presència de vestigis ibèrics. En Josep Maria Espinàs es va documentar molt bé sobre una zona que bàsicament viu de l’agricultura i que resulta poc coneguda per a molts de nosaltres. L’autor inclou molts topònims característics de la zona i parla de diferents artistes que han nascut en aquestes terres.

El segon llibre que vam comentar va ser Suite Francesa d’Irène Némirovsky.

La veritat és que aquesta novel·la no ha deixat indiferent a ningú. Es una novel·la molt dura ambientada durant la Segona Guerra Mundial a França.

El llibre comença quan Hitler entra a Paris i molts parisencs fugen de la ciutat per no haver de conviure amb l’enemic.

El llibre explica bàsicament la misèria humana que comporta qualsevol guerra i tot el que provoca l’ocupació d’un territori per part de l’invasor. Aquesta convivència forçosa entre l’ocupat i el que fa l’ocupació comporta l’amistat interessada i l’amistat fingida entre els dos bàndols.

Tots aquests elements queden perfectament reflectits en la història que viu la protagonista del llibre, la Lucile, la qual conviu amb la seva sogra (una dona prepotent i autoritària) esperant que el seu marit torni de la guerra. Un marit amb el qual es va casar a la força i al qual quasi no coneix.

Les circumstàncies de la guerra fan que un oficial alemany hagi de viure una temporada a casa de la seva sogra, i aquesta situació provoca que s’estableixi una relació entre la Lucile i aquest oficial. Es un llibre molt dur i cruel que reflecteix la misèria moral i la misèria material que formen part de qualsevol guerra.

Per sort, la història de Lucile aconsegueix endolcir una mica tot l’argument del llibre, el qual no va poder ser acabat per l’autora perquè era d’origen jueu i va ser deportada a un camp de concentració.

La propera reunió será el dia 26 d’octubre. Us hi esperem!

TORCUATO LUCA DE TENA: LOS RENGLONES TORCIDOS DE DIOS

Acabem  la setmana parlant de la segona lectura d'estiu al club de lectura de nit.

Es tracta de la novel·la Los renglones torcidos de Dios, de l'autor Torcuato Luca de Tena, la qual s'ha comentat en la primera reunió del curs 2015-2016, el passat dimecres.

El llibre va agradar majoritàriament, més que res per la intel·ligència del plantejament, que amagava una intrigant història ambientada en una institució psiquiàtrica, en la dècada dels 70 del segle passat.

Tots els lectors van senyalar l’eficàcia de la idea de situar la història en un psiquiàtric, la qual cosa va permetre a l’autor jugar amb la veritat i la imaginació. 

Tot i així, algun lector va detectar un tema que a l’autor li va faltar tancar. Només un, això sí. I tots havíem seguit la trama amb gran interès esperant saber com acabaria, si el final seria el que semblava o no.

Ens vam esgarrifar amb el patiment físic i psíquic de molts dels malalts, però vam comentar que gràcies als avenços en la medicina potser avui dia aquestes persones no pateixen tant, i els centres psiquiàtrics són molt més humans. 

La protagonista ens va semblar una persona molt idealitzada i a més d'un lector li va fer ràbia tanta perfecció i que tothom s'enamorés d'ella. 

Es va parlar molt del llenguatge, un castellà molt clàssic, que fa servir l’autor. No va desagradar, tot i que el vam trobar una mica passat de moda, especialment tenint en compte que el llibre es va escriure l’any 1979.

Per descomptat, que vam comentar que don Torcuato Luca de Tena és una persona d'un nivell social molt alt, la qual cosa podria explicar el seu llenguatge.  Com a curiositat, dir que segons sembla  l'autor es va tancar durant 18 dies en una institució psiquiàtrica per tal de documentar-se per aquesta novel·la.

Li vam posar nota al llibre, com fem normalment i ens va sortir exactament un    7 

Vam aprofitar per fer la presentació de la lectura del mes vinent. 

La lectura triada ha estat Charlotte, de l'autor francès David Foenkinos, llibre basat en la vida de Charlotte Salomon, pintora alemanya assassinada a Auschwitz quan només tenia 26 anys.

Aquest llibre es comentarà en la tertúlia del dia 14 d'octubre, a les 21.30 hores.

MICHEL HOUELLEBECQ: SUBMISSIÓ

Els mesos d'estiu són de vacances pels clubs de lectura de la nostra biblioteca, tot i que la feina lectora no s'ha aturat.

De fet, el mes de juliol, el grup de lectura de les nits de dimecres va organitzar  un agradable sopar en una terrassa de la nostra població.  Es va aprofitar l'avinentesa per tal de comentar el llibre  Submissió de l'autor francès Michel Houellebecq.

S'ha de dir que aquesta lectura  va defraudar a pràcticament tots els lectors i lectores.  

Pensàvem que ens trobaríem amb un llibre de política ficció en el qual  es parlaria d' una hipotètica arribada al govern de França d'un partit islamista, amb un gran contingut ideològic. 

El problema és que sota aquest argument, els membres del club van trobar grans  errors, coses que no s'acabaven d'explicar o fils que quedaven penjats. Moltes coses absurdes, en suma, que van treure credibilitat a tota la història.

Vam trobar a faltar arguments més profunds  quant al fet religiós i tampoc no vam veure la resposta social dels francesos afectats pels canvis. Tampoc vam  acabar de saber que pensaven les dones ni de quina manera acceptaven els esdeveniments. De fet, la dona apareix en la novel·la com objecte de desig o com a cuinera. Sí que hi ha dones professores o estudiants, però no tenen gens d'importància en la trama. 

Un altre punt de vista dels lectors del club és que tanta cosa fora de lloc només podria ser un toc d'atenció per part de l'autor, una crida a la reflexió, però posant l'argument en un futur tan proper que ja es veu que no pot ser. No cal que ens espantem, només que pensem.

En tot cas, més d'un lector o lectora va llegir amb avidesa esperant que passés alguna cosa o esperant potser que el final ens donés la clau per entendre la novel·la.

Vam posar nota, amb el següent resultat: 4 4 6 6 5 6 6 4 = 5.125

M. DOLORS FARRÉS: EL MONESTIR DE L'AMOR SECRET.

En la passada reunió de maig, el club de lectura de tarda va comentar el llibre El monestir de l'amor secret, de Maria Dolors Farrés Ramírez.

Les opinions van ser diverses, ja que hi havia persones a les quals el llibre havia agradat molt i a d'altres, menys.

Es tracta d'una novel·la protagonitzada per dos monjos,  els quals es troben immersos en un debat moral sobre la seva sexualitat.

Trobem  una història d'amor traumàtica entre dues persones del mateix sexe, que han de mantenir amagada la seva relació i viuen amb la gran  por de ser descoberts.

L’acció té lloc en un monestir de canonges agustinians de la comarca d’Osona, a prop de Vic.  

Hi ha un lector que detecta errades històriques, especialment en relació al funcionament dels ordes religiosos. Per exemple: en el llibre només hi ha un monjo que treballa en l’scriptorium del monestir, quan en realitat durant l’Edat Mitjana els scriptoriums eren una de les parts més importants dels monestirs i on treballaven més persones. 

En qualsevol cas, ha estat una lectura interessant. La principal crítica seria la seva extensió, ja que es considera que la mateixa història es podia haver explicat en menys pàgines i llavors la seva lectura hagués resultat més lleugera.

La pròxima reunió està prevista pel dia 29 de Juny i  en ella comentarem el llibre  Desig de xocolata  de l’autora Care Santos.

SAYED KASHUA: SEGONA PERSONA DEL SINGULAR

El passat dimecres per la nit ens vam tornar a reunir un petit grup de lectors per tal de comentar el llibre Segona persona del singular, de l'autor Sayed Kashua.
Ell llibre havia agradat tant que vam estar xerrant molt efusivament durant dues hores.
La lectura ens va sorprendre, la vam trobar molt interessant i instructiva.
Deixant de banda l'argument en si, vam estar parlant una bona estona de la realitat social d'Israel, del seu naixement com estat i de tot el que comporta la convivència entre dues cultures.
Tot això queda molt ben reflectit. Trobem dos personatges ben diferents. L'un desarrelat, trist, sense gaire esperit, segurament fruit de traumes infantils relacionats amb el seu origen àrab. L'altre, un triomfador que ha arribat tan alt com és possible que arribi un àrab. Una petita crisi personal, però, fa que tot el seu món i la capa de civilització trontolli.
Més d'un lector s'esperava un final violent o, com a mínim més expeditiu, que no va arribar a produir-se.
En aquest llibre no hi ha terrorisme, no hi ha violència explícita, però si que hi ha una sèrie de personatges trists, sense gaires il·lusions ni esperances. Personatges que van a la deriva, per més d'una causa i amb els quals difícilment ens podem reconèixer.
Potser aquest és el mèrit principal que el llibre ha tingut per a nosaltres. Ens ha permès entrar en l'esfera privada de persones que han nascut i viuen en una societat tan violenta i conflictiva com és la de l'actual estat d'Israel. Hem estat espectadors d'excepció gràcies a la bona prosa de Sayed Kashua i de la seva traductora al català Roser Lluch, a la qual se li dóna un valor especial.

Ens ha agradat el llibre i el recomanem a tothom.

Només cinc persones li posem nota al llibre, amb el següent resultat


8 + 9 + 8 + 8 + 8 + 8 = 37 Mitjana 8.2



La lectura del mes de juny és el darrer llibre de la Sílvia Soler, Un any i mig. El comentarem en la trobada del 17 de juny, que esperem poder fer en la terrassa de la nova biblioteca.






Fins aleshores, bones lectures!

FIÓDOR DOSTOIEVSKI: EL JUGADOR

En la darrera trobada del Club de lectura de nit, comentàvem l'obra El jugador, de l'autor Fiódor Dostoievski.

Tal com pensàvem, és un llibre que es considera difícil de llegir, malgrat la seva curta extensió.

Parlem de les diferents edicions que hem llegit, una en valencià, per exemple, o la de Alianza editorial, en castellà, que resulta complicada malgrat la correcció acostumada en aquesta editorial. L'edició electrònica era especialment dolenta.

Un dels lectors explica que és una obra curta pel fet que l'autor tenia un compromís que l'obligava a aconseguir diners com fos, de manera que va decidir escriure un llibre molt ràpidament sobre un tema que ell coneixia prou bé, la ludopatia, malaltia que patia en primera persona.

A una lectora li estranya com resulta de grotesc, amb la seva galeria de personatges esguerrats i patètics, i troba a faltar la subtilesa de l'estudi psicològic que l'autor fa en altres de les seves obres, com ara Crim i càstig.

Es comenta l'acidesa que desprèn l'autor quan critica de forma tan ferotge als seus compatriotes russos, però també a altres nacionalitats, com ara els francesos, els alemanys o els polonesos.

Els russos són presentats per l'autor com una gent molt malgastadora i vividora, frívols, amb vicis de tota mena, que només valoren els diners que poden gastar, que viuen per sobre de les seves possibilitats, etc. Un retrat gens afavoridor que ens preguntem si està basat en la realitat o no. De tota manera, es comenta que la personalitat de l'autor potser va estar marcada amb una llarga temporada a Sibèria que segurament li va provocar un ressentiment contra els seus compatriotes especialment.

Es valora com el millor episodi del llibre, l'aparició d'una àvia d'edat avançada de la qual un dels personatges pretén heretar i que de cop i volta apareix plena de vida i energia per acabar convertint-se ella també en una ludòpata.

Li posem nota: 6 + 7 +8 + 7 + 7 + 6 + 7 = 6.85

Es presenta el llibre triat per a la lectura del mes. Porta el títol de Segona persona del singular i està escrit per un àrab que escriu en hebreu anomenat Sayed Kashua. 

La propera cita serà el 13 de maig a les 21.30 h.

TERESA PÀMIES: NADAL A PORTO

El passat dilluns 20 d’abril al club de lectura en català es va comentar el llibre Nadal a Porto  de Teresa Pàmies.

Tothom va coincidir en opinar que el llibre no dóna gaire de si i per aquest motiu el principal tema de conversa durant la trobada no va ser l’argument del llibre sinó la descripció que aquesta autora fa de Portugal.

Molts dels membres participants de la reunió havien viatjat a Portugal en algun moment de la seva vida i això va fer que tothom pogués opinar sobre aquest país i les seves singularitats, algunes d’elles queden perfectament reflectides en el contingut de la novel.la: els mercats de peix de l’Atlàntic, els ponts sobre el riu de Porto, la seva gastronomia (bacallà, formatges, vi de Porto,…), el bon tracte dels botiguers cap als clients, l’idioma portuguès que resulta força entenedor per nosaltres, la circulació caòtica dels seus carrers, les rajoles blanques i blaves que predominen en les seves façanes, etc.

El llibre explica bàsicament els dies que la Teresa Pàmies i el seu marit van passar a Porto per tal de no celebrar el Nadal amb família. Aquest va ser el principal motiu del seu viatge durant el qual els va acompanyar sempre la pluja. L’autora va explicant al llarg del llibre totes les anècdotes que els hi van passant i de les quals en treu el màxim profit possible. És un llibre curtet que es pot considerar més un relat de viatges que una novel.la.

La reunió següent serà el dia 25 de maig i ens trobarem en la sala polivalent de la nova biblioteca. Es comentarà el llibre El monestir de l'amor secret, de l'autora M. Dolors Farrés.