En la trobada del club de lectura de nit es va comentar el llibre Al Far de la britànica Virgínia Woolf.
Els pocs lectors que l'havien llegit van expressar la gran dificultat d'aquesta lectura. Tothom coincideix en el fet que es necessita molta tranquil·litat per tal de no perdre el fil. I molta paciència, ja que hi ha escenes interminables (quantes pàgines s'hi estan a la terrassa?, per exemple)
He de fer menció especial a un dels lectors, el qual molt disciplinadament el va llegir dues vegades, a veure si d'aquesta manera captava alguna cosa.
I sí que li va servir, perquè va ser capaç de sintetitzar les dues dificultats de la lectura. En primer lloc el temps en el qual transcorre la història. Entre una part i l'altra passen uns 10 anys. En segon lloc, la doble perspectiva, una introspectiva i una altra externa, les quals s'alternen sense gaires explicacions.
El far seria la metàfora de la llibertat, una llibertat a la qual el Sr. Ramsay posa obstacles, el mal temps, el més evident.
Per a molts lectors el personatge principal seria la pintora. De fet, el llibre acaba quan la pintora acaba el quadre. Hi ha qui identifica aquest personatge amb la mateixa autora, la qual recrea en ell el procés creador d'escriure.
Mentrestant, assistim a un estiu d'una família de l'aristocràcia anglesa per la casa de la qual passen molts personatges que no arribem a saber que són, ni que fan, en una deriva de pensaments de no sabem exactament qui en cada moment.
La filla d'una de les lectores, ens envia un escrit que ens aclareix alguna cosa. Des d'aquí volem donar-li les gràcies:
"Més enllà de les discussions sobre el contingut de la novel·la, el que hem d'observar atenta i veritablement és la forma en que està escrita. Com es tradueixen els pensaments de cadascun dels personatges per tal de configurar una visió pluripersonal però unitària en la imaginació del lector de la realitat que es mostra.
Pels que siguin més lectors, segur que els ressona la prosa de Proust i Henry James, d'altra banda, el primer és contemporani a l'autora en qüestió.
Així doncs, des del meu punt de vista, la clau formal de l'obra es troba en la pintora Lily Briscoe. És en ella i l'ansietat de donar per acabada la seva obra on se suggereix el procediment formal que duu a terme Virginia Woolf al llarg de la seva novel·la. El narrador capta les impressions de cada un dels personatges, les consciències fluctuen d'una a l'altra sense cap dificultat. El trasvassament d'aquests fluxes subjectius se succeeix contínuament sense entrebancs. Tan és així que el lector té dificultats per saber: qui parla? des d'on es parla? què està passant? La resposta a aquestes preguntes el lector potser la troba pàgines després.
D'aquesta manera i, retornant a Lily Briscoe, el que pretén Virginia Woolf amb aquesta novel·la es va arribar a desenvolupar un procediment formal i literari anàleg al que posaven en pràctica els postimpressionistes com Cézanne. En altres paraules, la impressió subjetiva d'un instant, fragmentari que, des de la imaginació reconstruïm en una imaginada totalitat." (Andrea Montoya)
La propera cita la tenim el dia 16 de desembre i en ella comentarem el llibre d'Almudena Grandes Los besos en el pan.
Fins aleshores.
