dissabte, 25 de març del 2017

CLUB DE LECTURA DE TARDA: JULI CÈSAR

La darrera lectura comentada en club de lectura de tarda, ha estat l’obra de teatre Juli Cèsar de Shakespeare. 

Per a molts dels assistents va ser la primera vegada que llegien una obra de teatre i tots han coincidit en què per comprendre millor l’obra seria molt millor veure-la representada dalt de d'un escenari.

Shakespeare va fer servir la vida d’aquest personatge històric per escriure una trama plena de sentiments i valors com ara les ànsies de poder, l’ambició, la cobdícia, la llibertat, la justicia, etc. De fet Juli Cèsar no va ser mai emperador, sinó dictador de la República. El primer emperador va ser el seu fill Octavi designat per ell mateix. Juli Cèsar es va autoproclamar emperador perpetu i per això alguns dels seus enemics (com per exemple Brutus) el volien assassinar. Al llarg del llibre els detractors del dictador es plantegen en més d’una ocasió eliminar-lo perquè Juli Cèsar era un personatge estimat i odiat al mateix temps. De fet, els que finalment el van assassinar ho van fer amb l’excusa de que era el poble qui no volia que governés. El mateix Brutus, en un moment de l’obra, els hi diu al poble “Us donaré la llibertat” per justificar que es posessin en contra de Juli Cèsar.

Un dels principals problemes que ens hem trobat durant la lectura del llibre ha estat que inclou nombroses notes a peu de pàgina fins al punt en què hi ha pàgines en les quals les notes superen al propi text de l’obra. Malgrat la finalitat de les notes a peu de pàgina és precisament el contrari, a molts de nosaltres aquestes notes ens han dificultat la lectura de l’obra.

En general, tothom ha coincidit que està bé l'experiència de llegir  teatre,  de tant en tant, però no de forma continuada.

divendres, 24 de març del 2017

CLUB DE LECTURA FÀCIL: PEDRA DE TARTERA I CAVALL DE GUERRA


Des de fa poc temps la Biblioteca de Martorell compta amb un nou club de lectura, el qual s'ha posat en marxa conjuntament amb el Servei Local de Català.
L'objectiu d'aquest grup -conduït per la Cati Rivera- és iniciar-se en la lectura en català, a través de material de lectura fàcil, especialment adaptat.
La primera lectura va ser el llibre Pedra de tartera de l'autora Maria Barbal.
Es tracta d’una història trista i dura protagonitzada per la Conxa, una noia d’origens humils que viu en el món rural i que es veu obligada a anar a viure amb els seus oncles perquè els seus pares no la poden mantenir. 
La novel.la reflecteix el tipus de vida que a principis del S. XX portaven els pagesos en el món rural català i reflecteix clarament la duresa de les condicions de treball d’aquella època (principalment per les dones).

En general, aquesta obra va agradar molt, però tothom ha estat d’acord en les dificultats d’entendre el significat d’algunes paraules com per exemple: vedellar, batre, tartera, etc. 
La conductora del club, Cati Rivera, ha aclarit el significat d’aquests termes i també ha explicat curiositats i costums del món rural català perquè tothom pogués entendre millor el contingut de l’obra (la figura de l’hereu, el fet de que la filla gran no podia assistir a l’escola perquè s’havia de quedar a casa cuidant la resta de germans, etc.)

La Cati va fer participar activament als assistents preguntant-los-hi quin és el personatge que els hi ha agradat més i quin el que menys. Finalment va proposar a tots els assistents que inventessin un altre possible final per aquesta obra. 

En la segona sessió del Club de Lectura Fàcil dirigit per Cati Rivera es va  treballat la novel·la de Michael Morpurgo Cavall de guerra, en versió de Núria Martí Constans. 
La sessió es va iniciar amb uns exercicis on se situava el context de l’obra: calia saber els inicis i conseqüències de la Primera Guerra Mundial, ja que el protagonista de la novel·la, en Joey, és un cavall que treballa per a l’exèrcit anglès implicat en la lluita contra l’Imperi Alemany a França. 
La novel·la ha agradat molt a tots els membres del grup i ha sorprès que qui expliques la història fos el mateix Joey.   És així com coneixem els seus pensaments i sensacions, connectant de manera immediata amb la seva experiència. 
És la vivència crua de la guerra, un conflicte que canviaria radicalment la història d’Europa, explicada des del món interior d’un animal que no compren el mal dels homes ni la seva lluita. 
És una obra amb un missatge pacifista i de defensa dels drets dels animals, escrita per un autor nord-americà, qui compta amb la cultura d’un país que respecta i estima molt als cavalls. 
Es va reconèixer que és un cant a la vida, que emociona –va haver-hi qui va estar a punt de vessar una llàgrima– on els lectors es van identificar amb un personatge que des de la primera pàgina enamora. 
La història –Steven Spielberg va fer la seva adaptació cinematogràfica l’any 2011– és una faula treballada amb realisme, en Joey no pot parlar amb els altres animals; i en la qual es vol explicar l’ambient de la guerra, des d’un innovador punt de vista. 

En conclusió ha sigut una experiència lectora molt enriquidora per als membres del club, els quals ja han començat a recomanar les dues novel·les als seus amics o familiars. 

dijous, 2 de març del 2017

MERCÈ RODOREDA: LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER



El club de lectura de nit també ha llegit el llibre de la Mercè Rodoreda, La senyora Florentina i el seu amor Homer.
El llibre va agradar molt a totes les lectores presents. Vam considerar que és un llibre que s’avança al seu temps, tot i que va ser escrit a partir de l’any 1973.
La senyora Florentina és una dama barcelonina, professora de piano, que té una relació amb un home casat des de fa 25 anys. 
Es tracta d’una comèdia en tres actes, l’acció de la qual està relacionada amb la mort de la dona del senyor Homer. 
La protagonista i les seves amigues s'assabenten d’aquesta mort i és aleshores quan es desperten les expectatives d’un possible matrimoni. 
Però els esdeveniments es precipiten davant les revelacions d’un treballador que coneix prou bé al senyor Homer.

La protagonista i les seves amigues configuren un catàleg de dones amb problemes variats. Hi ha dues vídues i una dona que pateix violència de gènere. Una de les vídues va perdre al seu fill que va marxar a Amèrica i no va tornat a saber més d’ell. 
La Zerafina, el personatge més còmic de l’obra, també ha patit violència de gènere i, malgrat la seva joventut, ja ha avortat. 
En contrapartida, trobem dones treballadores que se’n guanyen la vida soles, com ara la protagonista, la seva amiga modista i la mestressa de la casa de dispensa, la qual es pràcticament milionària gràcies al seu esperit pràctic pels negocis.

Totes les lectores coincidim en aplaudir el gran sentit de l’humor, amb el qual la Mercè Rodoreda aborda aquests temes, força dramàtics. 
Les dones retratades per l'autora, són donasses que no necessiten a cap home per sobreviure, tot i que els anyoren, malgrat tot. Els homes no surten ben parats en l’obra.
El personatge estrella és la nova minyona, acabada d’arribar del poble, molt jove, però amb una experiència de la vida, que supera amb escreix la de la seva senyora.
També coincidim en la molt bona escriptura de la Mercè Rodoreda, que ens ha facilitat la lectura de teatre, tot i que reconeixem que és tracta d'un gènere menor en l'autora.
Ens sobta la data en la que està ambientada l’obra, la qual situem al voltat del segle XIX, començaments del XX.
El final resulta inesperat per algunes, però ens agrada molt a totes.



La nota mitjana queda en un 7.5
Fins aviat!

dilluns, 20 de febrer del 2017

CLUB DE LECTURA "LLEGIR EL TEATRE": LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER



A la primera sessió del club de lectura “Llegir el teatre” s’ha treballat l’obra de Mercè Rodoreda La senyora Florentina i el seu amor Homer.

Al començament de la sessió cadascú dels membres del club ha comentat la seva impressió sobre l’obra.

Es tracta d’una petita comèdia en tres actes, protagonitzada per la senyora florentina, una professora de piano de Barcelona, que durant 25 anys ha tingut una relació adúltera amb el senyor Homer. La mort de la dona del seu amant és un punt d’inflexió. Alguna cosa ha de canviar a partir d’ara i la senyora florentina i les seves amigues es preparen per a fer un pas endavant en la relació.

En general, aquesta obra ha agradat molt –és una obra senzilla de llegir– però tothom ha estat d’acord en les dificultats d’apropar-se a un text dramàtic. 

En un to de conversa col·loquial, el grup ha anat comentat aspectes formals de l’obra, de la mà del conductor del grup Javier Gil. 

Sense incidir gaire en els aspectes més teòrics, el grup ha analitzat els tres actes de la comèdia de la Mercè Rodoreda i ha anat repassant el catàleg de personatges que formen part de l’obra. S’ha parlat del tema central de l’obra –l’espera- i de la forma en la qual l’autora el desenvolupa.

També s’ha fet menció a la futura posada en escena per part del Sergi Belbel i dels diferents actors que hi formaran part del repartiment. 

Per últim, s’ha llegit un text del Belbel on introdueix l’obra i la seva proposta, s’ha parlat de la importància de la passió a l’hora de fer teatre i de la figura del director. 

S’ha comentat que a l’inici de la sessió vinent parlarem de com ha estat la posada a escena del Belbel i què ens ha semblat.



En definitiva, ha estat una experiència molt agradable, interessant i enriquidora, que es repetirà amb el comentari de l’obra Ricard III en la propera sessió del club de lectura “Llegir el teatre”.

dilluns, 6 de febrer del 2017

TÀNIA JUSTE: L'HOSPITAL DELS POBRES


En el club de lectura de tarda, al mes de gener es va comentar la novel·la de Tània Juste, L'hospital dels pobres.

El llibre va agradar moltíssim, és una lectura fàcil, amena, entretinguda i al mateix temps instructiva perquè explica d’una manera molt detallada com es va construir l’Hospital de St. Pau. 
En tot moment l’autora deixa clar que la construcció d’aquest hospital va donar a Barcelona un gran prestigi com a ciutat artística i com a exemple de Modernisme. 
La novel.la comença explicant la precària situació en què es trobava l’Hospital de la Santa Creu que estava totalment desbordat pel gran nombre de malalts als quals havia d’assistir; per aquest motiu i, gràcies al donatiu del banquer Gil, l’hospital va poder ser traslladat al seu emplaçament actual. En la seva construcció hi van participar artesans de tots tipus (escultors, ferrers, vidriers, rajolers,…) els quals van aconseguir fer 17 pavellons dels 30 que estaven previstos inicialment. Cal destacar que dins la trama de la novel.la intervenen molts metges coneguts d’aquella època com el Dr. Trueta, Dr. Corachan, etc.


Està clar que l’autora s’ha esforçat en buscar una bona trama que enganxa des de la primera pàgina, tot i que el final es bastant previsible. 
Potser un dels inconvenients del llibre es que s’hi barregen personatges ficiticis amb personatges reals de finals del s. XIX i això en alguns moments pot generar alguna confusió. 
Però en general la novel.la està ben escrita, amb un llenguatge planer i didàctic i ha agradat molt a tots els participants.

dissabte, 4 de febrer del 2017

FRANCIS SCOTT FITZGERALD: EL CURIÓS CAS DE BENJAMIN BUTTON

La trobada del club de lectura de nit, al gener, es va centrar en el comentari del llibre de Francis Scott Fitzgeral, El curiós cas de Benjamin Button. 
Es tracta d'un conte curt de caràcter fantàstic, basat en la possibilitat que una persona neixi sent un vell i es vagi fent jove a mesura que els temps vagi passant, fins a acabar morint quan s'és un nadó.
Tot i que la situació que planteja, fins i tot podria semblar interessant per a l'ésser humà, la veritat és que ens va semblar una mica terrible. Una de les lectores va observar que, al cap i a la fi, tot comença i acaba igual que quan és al contrari: es neix amb els pares i s'acaba en solitud, una mica abandonat pels fills.
Ens van sobtar certs aspectes, com ara la normalitat amb la qual tothom accepta que aquell nadó acabat de néixer tingui l'aparença d'una persona de 70 anys, com pràcticament el fan fora de l'hospital i com sembla que ningú se n'adoni ni doni importància al fet que el protagonista sigui cada cop més jove. En realitat, l'autor no es para en aquestes consideracions, sinó que se centra en l'experiència vital del protagonista.   Tot plegat, resulta una mica surrealista i molt grotesc.
Per una altra part, tothom comenta que el llibre està molt ben escrit i que atrapa al lector. Comentem com és de diferent aquest Fitzgerald del que va escriure el Gran Gatsby. Totes dues obres no s'assemblen molt tot i que els dos són molt ben valorats per les lectores del club.

La nota que li posem ens dóna de mitjana un 7.66.



divendres, 23 de desembre del 2016

GEORGE ORWELL: 1984



El passat dilluns ens vam reunir el club de lectura de la tarda per comentar la novel·la  1984  de George Orwell.

Aquesta novel·la va ser publicada l'any 1949 però el seu autor va començar a escriure-la durant el 1945, quan els aliats ja havien acabat la guerra. En aquell moment George Orwell es va plantejar la qüestió de què passaria a partir d'ara a Europa si en lloc dels aliats hagués guanyat la guerra Hitler? Partint d'aquesta pregunta, l'autor comença a imaginar-se una societat totalment dominada per un dictador anomenat Gran Germà, en la qual tothom ha d'estar afiliat a un únic partit i tots els habitants viuen constantment amb por al cos, ja que han d'obeir totes les normes imposades pel Gran Germà i ningú pot saltar els límits imposats per aquesta dictadura. La societat sempre està en guerra i la gent viu sota mínims.

La dictadura del Gran Germà té diversos Ministeris, un dels quals és el Ministeri de la Veritat en el qual treballa el protagonista de la novel·la. Aquest Ministeri es dedica a falsificar la història passada i també a distorsionar la veritat de la història actual perquè els mitjans de comunicació (que també estan comprats) publiquin únicament el missatge que vol donar a conèixer el Gran Germà. Al llarg de la trama de la novel·la el protagonista s'enamora d'una noia que, igual que ell, té pensaments contraris als del partit polític que governa. Finalment tots dos són descoberts i torturats i es veuen obligats a renunciar a la seva relació perquè un va haver de delatar a l'altre per culpa de les tortures a les quals van ser sotmesos. 

Tothom va coincidir que és un llibre complicat i que no és agradable de llegir. Però és una novel·la que fa pensar molt i que malauradament reflecteix formes de governar que encara avui dia estan presents en moltes societats.

La pròxima trobada serà el dia 30 de gener del 2017 i comentarem la novel·la  L'Hospital dels pobres de la Tània Juste.

Aprofito per desitjar-vos a tots Molt Bones Festes i un millor any 2017.