Una altra de les molt interessants lectures que ha fet el Club de Lectura de nit va ser el llibre Color de llet, una història molt dura que ens va fer passar una bona estona de lectura i reflexió, tot i que ens va fer patir per la cruesa del seu argument.
El llibre ens mostra la vida en una granja de família pobra en l'Anglaterra rural del Segle XIX, una vida mísera i amb poc nivell moral.
En aquesta família va néixer la protagonista, una noia amb un defecte físic, la qual és enviada a fer de minyona a casa del vicari del poble.
És una història de com era de dura la vida en un entorn agrest, i de com els més dèbils de la societat acaben pagant les culpes, "els rossinyols morts" en paraules d'un dels nostres lectors del club.
L'aprenentatge de l'escriptura, el coneixement, té un preu molt alt per a la jove protagonista, però tenia una altra opció?, pensem que no.
L'autora és capaç de recrear un estil d'escriptura incipient que no acaba de convèncer a tots els lectors, però pensem que és un recurs literari, sense el qual el llibre no seria el mateix. Fins i tot, sobta l'ús tan repetitiu d'algunes paraules.
La història ens va fer servir per a reflexionar sobre el paper que la dona ha tingut en les famílies en les societats agrícoles. Que la família no tingués hereus de sexe masculí era una desgràcia, però el pare de la nostra història va fer servir a la filla com a moneda de canvi, només pensant en el benefici econòmic. Era necessari tal sacrifici per la supervivència econòmica de la família?
No direm més, només recomanar la lectura d'aquesta obra molt actual en el seu plantejament com antiga en els fets que li donen sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada