El llibre va agradar unànimement a les lectores que vam participar en la xerrada, les quals vam destacar que ens hi va semblar divertit i amè. Totes vam quedar atrapades per la lectura. Algú va comentar que el final li resultava massa forçat i que potser fins i tot s'havia inclòs algun personatge només per obtenir un final rodó.
També vam coincidir en el fet que és un llibre d'una època determinada, la qual cosa condiciona el desenllaç dels esdeveniments. Si en principi comptàvem amb un mes entre dones, aviat aquesta premissa es va trencar i van aparèixer els personatges masculins.
Una lectora va destacar que el realment important en aquest llibre no és el què, sinó el com. Perquè el que fa realment interessant és la manera com la narradora ens explica la psicologia dels personatges i posa per escrit tot allò que els impulsa a fer el que fan. No només es narren els esdeveniments, sinó també la psicologia dels personatges
És Un abril prodigiós una història de canvi de mentalitat de quatre dones angleses que de manera inesperada fan un viatge a Itàlia.
El començament és una nota al diari segons la qual es busquen "amants de les glicines i el sol". És una nota que crida l'atenció tant de la Sra. Wilkins com de la Sra. Arbuthnot, dones casades de vida conjugal poc satisfactòria, i necessitades d'un descans, encara que elles no ho saben.
La recerca de dues acompanyants més, les porta a emprendre un mes de vacances a Itàlia amb una vella vídua rondinaire i amb una jove i atractiva dama d'una de les millors famílies de Londres.
Un cop al Castell italià de Sant Salvatore, la història es torna una comèdia de situacions. Hi ha una lluita entre les dames, però màgicament els tarannàs se'n van temperant i el sol i les flors fan un efecte prodigiós sobre les persones.
Fugir del fred i la humitat de Londres per arribar al sol de la primavera italiana és una metàfora de viure una vida solitària i sense motivació per passar a aconseguir arreglar els principals problemes de cada una, diferents en la seva expressió, però idèntics en el fons.
Problemes com la incomunicació entre les persones properes, la falta d'intimitat amb algú, la solitud.
Són moltes les idees que apareixen en el llibre. La bondat cap als altres o complir les nostres obligacions no té per què fer-nos felices com a persones, que una vida pública no substitueix unes relacions afectives íntimes, que compartir amb altres dones és necessari, que ens hem d'allunyar de tant en tant de la nostra realitat, etc.
Un cop més es demostra la força d'un clàssic que és capaç de descriure emocions humanes absolutament atemporals.
El que és temporal és la manera de relacionar-se entre elles, però també amb els homes. Escrita fa un segle, trobem unes figures masculines que es presenten a si mateixos com a salvadors de les dones. Són uns personatges només esbossats i amb connotacions negatives: un advocat interessat, un escriptor que es presenta al castell seguint a la bella lady Caroline, estant casat o un propietari del castell jove i voluble.
El final es resol conforme a les convencions.
Tothom està d'acord que necessitàvem una pausa en les lectures més impactants per a tenir un respir a la vora del Mediterrani italià. Una autèntica primavera lectora.
Podeu trobar aquest llibre a la biblioteca de Martorell en versió en català de Editorial Viena, però també a l'espai ebiblio, en la versió castellana de l'editorial Alfaguara, Un abril encantado.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada