divendres, 13 de novembre del 2020

EDUARDO MENDOZA: LA VERDAD SOBRE EL CASO SAVOLTA

Aquests dies se celebra Barcelona, Novel·la històrica. En aquesta edició s'atorga el Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino 2020 a l'autor Eduardo Mendoza, pel seu valor literari.  

Per a la nostra Biblioteca,  Eduardo Mendoza és, sense dubte, un autor amb grans valors. 

Així ho demostra l'ampli fons que hi ha  en les nostres prestatgeries d'aquest autor cabdal des del darrer quart del segle XX, en el qual va publicar la seva primera novel·la: La verdad sobre el caso Savolta.

  
És aquesta una novel·la de referència per qui vulgui conèixer la història de Barcelona, recomanada pel guia i periodista cultural David Revelles en les xerrades i visites que hem fet amb la Biblioteca, al voltant de la Barcelona de la Primera Guerra Mundial i de la Barcelona del Pistolerisme. 


La verdad sobre el caso Savolta reprodueix l'esperit caòtic que es vivia en aquella Barcelona. L'atmosfera de violència extrema, de revoltes contra la misèria, de gran desigualtat social. Una Barcelona en la qual les elits industrials es lucraven tant com podien a base de contractes milionaris per l'avituallament dels països i dels exercits  que lluitaven en la Gran guerra, de la qual Espanya es va quedar al marge. I en la qual els mateixos empresaris tenien als seus obrers en unes condicions penoses, de manera que sovint esclataven revoltes entre les classes treballadores que veien com la inflació pujava a un ritme molt superior als seus salaris. 
Molts treballadors que s'afiliaven a l'anarquisme, eren rebutjats com a obrers, però sí que interessaven als poderosos com a pistolers de qui s'aprofitaven per posar ordre, tallant revoltes o assassinant líders sindicals  destacats.

Una Barcelona convulsa, amb reivindicacions que encara avui són vàlides, amb corrupció política com la que encara es pot veure, amb molta més violència, això sí.

L'assassinat de l'empresari armamentista Savolta dóna lloc a una trama protagonitzada per Javier Miranda, un jove de Valladolid que es  veu implicat de manera involuntària i que és la veu narradora, l'espectador que explica la història a un jutge nord-americà. Els altres personatges simbolitzen les diferents classes: Lepprince, un personatge misteriós emparentat amb la família Savolta; Domingo Pajarito de Soto, al servei de la classe obrera; Nemesio Cabra, murri dels baixos fons; Maria Coral, dona gitana amb un paper important en la novel·la, un comissari de la policia, etc.
La novel·la està narrada amb constants salts en el temps, amb una estructura que recorda la cinematogràfica. Té un gran rigor històric i el seu estil literari és impecable.

Com a curiositat dir que el títol original havia de ser Los Soldados de Catalunya i que amb ocasió del cinquantè aniversari de la publicació de la novel·la, l'any 2015, Seix Barral ha editat amb aquest nom.




dijous, 12 de novembre del 2020

TARA WESTOVER: UNA EDUCACIÓ

Els Bibliolovers acabem de llegir Una educació de Tara Westover. 
Hem tingut l’opció de llegir-la en català (Més Llibres) o en castellà (Lumen). 
El dietari, en format de novel·la, ens explica la trajectòria de vida de l’autora nordamericana Tara Westover. 
L’obra recull, en tres parts, les experiències viscudes amb els seus pares i els seus set germans a Idaio Buck's Peack fins arribar al seu doctorat a la Universitat de Cambridge.

La història que ens presenta és realment sorprenent. La protagonista ens mostra una infantesa dura, complicada, aïllada de la societat i de la cultura i mancada de llibertat. La figura del seu pare té molt pes en la seva formació ja que creu que anar a l’escola serveix perquè et rentin el cervell i fer propaganda governamental i, per tant, no cal anar-hi. Tampoc cal anar al metge, la mare, que és llevadora, supleix els serveis sanitaris d’una família que pretén ser autosuficient. 

Com a lectors, durant més d’un episodi, hem acompanyat l’autora a moments que et fan esborronar i posar la pell de gallina, perquè la protagonista, Tara Westover, juntament amb els seus germans, han hagut de fer feines d’un adult (conduir camions, soldar o desballestar) sense cap mena d’aprenentatge. 

Hi ha dos temes a través dels quals hem reflexionat. En primer lloc, hem observat que en el seu món, la fe s’anteposa a la seguretat. La figura de Déu serveix per proveir tot el que es necessita i alhora justifica el que passa i el que no hauria d’haver passat. 
En segon lloc, hem fet notar no només la submissió de la dona a l’home, que ella ho pateix a través de dues persones de la família: el pare i el germà, sinó també la submissió a la manera de ser de la família, que li genera moments de patiment intern amb els quals ha de lluitar fins al punt de dir: "és estrany que donis als teus éssers estimats tant poder sobre tu”. 

Amb el temps, la jove s’adona de la situació en la qual estan immersos i, a poc a poc, amb l’ajuda del seu germà, intenta treballar la seva formació personal: "aquesta va ser la meva educació, la important: les hores que vaig passar asseguda a un escriptori prestat, esforçant-me per descompondre i analitzar els rígids corrents de la doctrina mormona a imitació del germà que m'havia abandonat. Estava adquirint una aptitud fonamental: la paciència per a llegir el que encara no entenia". 

La valoració general que hem fet de l’obra és que ha estat positiva i enriquidora per a tots els membres del club de lectura. Ha estat una experiència de vida viscuda al costat de la Tara, ens hem posat a la pell de la protagonista i la seva família i hem compartit la seva vida, a través de la qual reivindica que "primer descobreix de què ets capaç i després decideix qui ets". 

Com a lectors ens llença cap a un futur obert al coneixement perquè com ella explica “el passat era un fantasma, inconsistent, incapaç de despertar sentiments. Només el futur tenia pes.”

 

dilluns, 9 de novembre del 2020

MIREIA CARBÓ: LA CUINA SALVAVIDES


Hem trobat aquest llibre de la Mireia Carbó, La Cuina Salvavides d'edicions Viena i ens ha al·lucinat!
És per això  que el volem recomanar, no només  per les receptes, que també, sinó pel llibre en si.

Principalment ens encanta aquest decàleg i el principi elemental que el segueix:

  • No caminaré més de 200 metros per a comprar cap ingredient.
  • No faré operacions estranyes com ara pelar gallines o esquarterar llagostes.
  • No cuinaré amb ingredients que després queden oberts a la nevera fins que crien penicil·lina.
  • No hipotecaré la casa per fer un sopar com déu mana.
  • No cuinaré amb ingredients que no sé quina cara fan, com ara cardamom, per molta gràcia que em faci aquesta paraula.
  • No mesuraré els ingredients amb centímetres cúbics o polzades o kiloponds.
  • No compraré estris miraculosos i andròmines que després només serveixen per a fer una recepta.
  • No embrutaré més d'una cassola, una paella, el vas de la batedora i la fusta de tallar. I  potser un  bol... com a màxim!
  • No començaré mai a preparar una recepta que no acabo d'entendre com va.
  • No deixaré d'anar a cine, o al teatre, o a fer un volt o allà on sigui (cadascú pensi on vulgui) per fer un fricandó.

        A LA CUINA VULL OBTENIR EL MÀXIM FENT EL MÍNIM.


Amb aquestes premisses, el que trobarem és un llibre de receptes senzilles, d'aquelles que surten, amb ingredients que trobarem al mercat o al súper a la vora de casa, i amb unes explicacions molt clares, perquè ningú tingui dubte.
Aquest llibre és el que diu, un salvavides per als nàufrags de la cuina. No deixeu de fer-lo servir.





divendres, 6 de novembre del 2020

EDITH WHARTON: LA CASA DE LA ALEGRÍA


Si  L'Edat de la innocència és l'obra més coneguda d'Edith Wharton, tant per la novel·la en sí -Premi Pullitzer- com per l'acurada adaptació cinematogràfica, La Casa de la alegría que avui us recomanem, va ser el llibre que la va consolidar com a escriptora, l'any 1905.

Nascuda en el si d'una família benestant de Nova York l'any 1862, va viatjar per Europa des de ben petita a causa de la Guerra Civil Nord-americana -la família va decidir marxar a llocs amb un cost de vida més baix durant aquest període-  i ja de tornada va  poder rebre una  educació  sòlida i privilegiada.

Dotada d'una fina ironia va ser capaç de fer una àcida crítica als valors de la seva societat, malgrat la seva mentalitat conservadora. De cap manera se la pot considerar una escriptora feminista, malgrat que en la novel·la La casa de la alegría, trobem a una Lily Bart de vint-i-nou anys, una dona d'enorme bellesa, soltera, membre d'una de les millors famílies de la ciutat, amb moltes aspiracions, però sense fortuna personal víctima de la seva falta d'independència econòmica.

Al llarg de la novel·la anem descobrint el drama de la seva pobresa, que el matrimoni és la seva única opció, que com a dona amb els valors i l'educació que li van deixar en herència els seus pares morts, difícilment es guanyaria la vida.

La història comença amb la trobada de Lily Bart amb Lauwrence Selden, amic i advocat a qui visita al seu apartament d'una manera casual.  Estem a començaments de segle i aquesta visita marca l'inici d'un naufragi psicològic. La protagonista té molt clar que ella estima la superficialitat de les festes, de la moda cara, dels viatges, del flirteig i que aviat es casarà amb un ric hereu que garantirà el seu nivell de vida.  Però alguna cosa falla i assistim juntament amb la protagonista, al seu rebuig de tot allò que li hagués  convingut i a la seva entrada en una espiral d'esdeveniments que la portaran cap al desenllaç final.

La novel·la va ser un èxit de públic i va rebre la desaprovació  d'aquella classe social que es va veure caricaturitzada, l'alta societat de Nova York, a la que precisament pertanyia l'autora.

Una novel·la molt recomanable d'una escriptora de primera categoria literària. Una obra clàssica de principis del segle XX.


            



dimecres, 4 de novembre del 2020

JAVIER REVERTE A LA BIBLIOTECA DE MARTORELL: GUIA DE LECTURA


Periodista i escriptor, Javier Martínez Reverte, signava els seus llibres com a Javier Reverte.

La seva obra literària inclou dos poemaris i algunes novel·les, però el que li ha donat tant de prestigi són els seus llibres de viatge, cròniques de la seva afició per conèixer el món i per connectar amb persones de tot arreu.

El seu tarannà obert i animat li obria les portes de molts llocs i en la seva llibreta de viatge anava apuntant tot allò que vivia i que posteriorment passaria a formar part de qualsevol dels seus llibres.

Àfrica, Amèrica i Europa, i també Xina, han format part de les seves experiències arreu el món.

Javier Reverte ens ha deixat aquesta mateixa setmana, però la seva obra queda per a parlar-nos d'aquest món tan ampli, que ara ens sembla petit, i per a invitar-nos a pensar amb les seves reflexions i també a riure amb les seves anècdotes.

Avui us volem oferir una petita mostra dels llibres d'aquest autor, els que tenim a la biblioteca de Martorell i que podeu venir a buscar per a llegir relaxadament a casa vostra.

No oblideu, però, que a l'espai ebiblio podeu trobar molts dels llibres de Javier Reverte, per a consultar en format electrònic, de manera legal i totalment gratuïta. 


A LA BIBLIOTECA DE MARTORELL

NOVEL·LA 

Barrio Cero.  Barcelona : Planeta, 2010 


CRÒNIQUES DE VIATGE

Canta Irlanda: un viaje por la isla esmeralda. Barcelona : Plaza & Janés, 2014

Colinas que arden, lagos de fuego : nuevos viajes por África. Barcelona : Plaza & Janés, 2012

Confines: navegando aguas árticas y antárticas. Barcelona : Plaza Janés, 2018

Corazón de Ulises : un viaje griego. Barcelona: círculo de lectores, 2000

En mares salvajes : un viaje al Ártico.  Barcelona : Plaza & Janés, 2011

New York, New York... Barcelona : Plaza & Janés, 2016

El Ojo sentimental.  Barcelona : Seix Barral, 2003 

Un Otoño romano. Barcelona : Plaza & Janés, 2014

El Río de la luz : un viaje por Alaska y Canadá  Barcelona : Plaza & Janés, 2009

Suite italiana: un viaje a Venecia, Trieste y Sicilia.  Barcelona : Plaza & Janés, febrero de 2020






 


dilluns, 2 de novembre del 2020

NÚRIA GISPERT: CUINA EN MENYS DE 3 HORES PER A TOTA LA SETMANA.



Els lletraferits de la biblioteca ens hem proposat, en aquest temps de pandèmia, fer-vos arribar la biblioteca a casa i que no sempre sigui el mateix tipus de llibre. A nosaltres ens encanten les novel·les i ens convenen, ja que relaxen i van molt bé. Però ara volem que conegueu més llibres.
És per això que cada dilluns us presentarem llibres relacionats amb la cuina, no només de receptes que no és el nostre fort, sinó maneres fins i tot d'estalviar, cuines de diferents països, grans xefs, etc.
Bé, la idea és dilluns a la cuina i avui hem triat Cuina en menys de 3 hores per a tota la setmana, de l'autora Núria Gispert, Cossetània Edicions.

Tres hores d'un dia i menjar per a tota la setmana, això serà el nostre llibre de capçalera.

Pels que no tingueu temps  ni masses ganes d'estar a la cuina, aquest és el vostre llibre.

Aquí podeu consultar si el llibre està disponibel en la nostra biblioteca i fer la reserva perquè us avisem quan estigui disponible.








dijous, 22 d’octubre del 2020

ALEJANDRO PALOMAS: UN GOS

La reunió d'octubre del Club de Lectura de nit va tenir com a protagonista al llibre Un gos de l'autor Alejandro Palomas, autor que va començar traduint a autors com ara Oscar Wilde o Jack London, però que va començar a publicar obres pròpies a partir de 2002.

Un Gos, obra  originalment escrita en castellà, va ser publicada l'any 2016. Després de les obres anteriors de l'autor,  d'Una mare i Un fill, queda clar que les relacions familiars són objecte d'interès del Palomas escriptor.

Un gos és un llibre carregat d'emotivitat, que ens narra la tarda d'espera d'una família. El motiu de l'espera és la trucada del veterinari donant notícies de l'estat del gos del protagonista, el qual ha estat atropellat.

  
Durant la tensa espera, l'autor ens explica les relacions del propietari del gos, Fer,  amb la seva mare i amb les dues germanes. 
A través dels records, coneixem episodis de la infantesa dels protagonistes i altres episodis més actuals, tant de la vida dels germans com de la mare, donant lloc a una composició familiar molt precisa que es arriba fins l'àvia del protagonista.

La tertúlia va ser molt animada, ja que el llibre parla de situacions quotidianes en la nostra època, separacions, homosexualitat, fecundació artificial, l'envelliment dels pares, fins i tot toca un tema tan delicat com ara el suïcidi.
Són temes que es corresponen amb situacions i emocions no sempre ben resoltes, la tristor de ser abandonat o el desconcert d'haver perdut un fill abans de néixer, que poden portar a respostes extremes.
En aquest cas, la família va aprendre a posar els sentiments en el lloc adient, gràcies a la ploma de l'Alejandro Palomas. 

Alejandro Palomas serà protagonista del Club del Llibre organitzat per la Xarxa de Biblioteques Municipals, que tindrà lloc el pròxim 25 de novembre a la Biblioteca de Sant Joan Despí. En aquesta ocasió, usuaris de biblioteques del Baix Llobregat Nord, tindrem l'oportunitat d'escoltar en directe a aquest autor.


Nota: El Club del llibre ha quedat ajornat a causa de la pandèmia, fins a nou avís. Preguem disculpeu les molèsties.