DEBORAH FELDMAN: UNORTHODOX. MI VERDADERA HISTORIA

Les sèries televisives estan vivint un bon moment. Estan molt ben fetes, toquen temes d'interès, estan a l'abast de pràcticament tothom i es poden veure a la carta. És per això, que cada dia són més les obres literàries que es converteixen en sèries d'èxit.

El cas que ens ocupa avui és diferent, però. No  és ben bé una obra literària, sinó una biografia ben especial, ja que és la d'una persona desconeguda pel gran públic fins que es va fer la sèrie.

O sigui, la sèrie va portar fama al llibre i a la persona i no al revés.

La sèrie es diu Poco ortodoxa, i en ella vam descobrir una manera de viure que no té res a veure amb la nostra. 

En ple segle XXI i en plena ciutat de Nova York vam descobrir la jove Deborah, una noia nascuda i criada a la comunitat jueva hassídica- la dels jueus que mantenen el nivell més alt d'observança religiosa- i més concretament en si del grup anomenat Satmar, procedents d'Hongria.

La sèrie va triomfar i ràpidament l'editorial Lumen va traduir al castellà, aquest llibre originalment escrit en anglès i gràcies al qual podem descobrir la veritable història de la Deborah. El llibre porta el títol de Unorthodox. Mi verdadera historia i es bastant diferent de la sèrie (d'aquesta es diu que agafa diverses experiències personals) més versemblant, però amb la mateixa tensió dramàtica.

El que ens ofereix la biografia de Deborah Feldman són els seus pensaments, impressions i sentiments d'ençà que era una nena. És un llibre en el qual destaca el món interior de qui aviat descobreix com és de diferent d'altres membres de la Comunitat i que es torna introvertida i discreta, gelosa de  descobrir la seva autèntica personalitat.

La Deborah és criada pels avis i només coneix al pare, el qual té algun tipus de discapacitat. De la seva mare només sap que la va abandonar perquè es va tornar boja. Se sent diferent per això, però també per les seves inquietuds intel·lectuals que la porten a llegir tota mena de literatura, malgrat que l'ha de fer d'amagat a la seva controladora família.

No sabem si els seus qüestionaments la van portar als llibres o els llibres al qüestionament, però sí que veiem clarament el pensament crític i la gran intel·ligència i sensibilitat d'una dona que va néixer per a ser pràcticament un objecte al servei de la seva Comunitat, però que es va rebel·lar i va trobar el seu lloc al món.

De pas, coneixem l'interior d'aquest grup tan radical que és capaç d'acceptar coses terribles per no perdre l'honor i que bolquen la culpa de moltes desgràcies en els presumptes pecats de les persones, quasi sempre de les dones.

Si heu vist la sèrie, no dubteu en endinsar-vos en el món interior d'aquesta dona molt poc ortodoxa. Si no l'heu vist, correu a llegir aquest relat personal que no us deixarà indiferent.

LLUCIA RAMIS: 50 LLIBRES QUE M'HAN CANVIAT LA VIDA

Des de la Biblioteca de Martorell avui us volem recomanar un llibre molt especial escrit per
l’escriptora i periodista mallorquina Llucia Ramis.

El seu títol és 50 llibres que m’han canviat la vida.
Tot i que l’autora diu que no és amant de fer llistes perquè són excloents, en aquest llibre ens ofereix un llistat dels llibres que en algun moment de la seva vida li han deixat un record inesborrable. Això no vol dir que sigui un inventari dels millors llibres que ha llegit,  però sí que són els títols que més petjada li han deixat al llarg de la seva vida. Concretament el llibre inclou una llista de 50 títols, algun dels quals també han marcat la infantesa i l’adolescència dels molts altres lectors. Per exemple, la col.lecció dels Cinc d’Enid Blyton o el llibre Donetes de Louisa May Alcott. També apareixen altres títols com Si això és un home de Primo Levi, Una dona difícil de John Irving o La magnitud de la tragèdia de Quim Monzó. 

Com diu Llucia Ramis en la introducció,

”llegir et permet viure les vides que et falten, imaginar-te aquelles que voldries per tu, patir per aquelles que no i continuar mentrestant amb la teva, des de perspectives noves. En veure per escrit el que ja sabies però no sabies expressar; en identificar, endreçats, aquells coneixements que ignoraves tenir; en incorporar la informació que et faltava, tot encaixa, per fi.”. 

Per això la literatura et permet convertir-te en millor persona perquè et permet entendre coses de la vida i sentiments que fins que no els veus plasmats en un paper no havies estat capaç de comprendre. 

Descobrir llibres no és estimar únicament la literatura, sinó estimar-te una mica més a tu mateix.

ANTONIO JIMÉNEZ MORATO: MEZCLADOS Y AGITADOS

Seguim amb el blog de cuina, que avui toca dilluns a la cuina, però mireu per on, avui ha caigut a les nostres mans el llibre Mezclados y agitados, que és més que res amb quines begudes s'emborratxaven els escriptors més famosos de la literatura universal. Perquè hi ha vida alcohòlica més enllà de Hemingway (que també està) i perquè alguns d'ells han estat quasi tan coneguts per la seva obra com per les seves copes.

El primer exemple el tenim en Guillermo Cabrera Infante que era de "Mojitos" (nosaltres ens apuntem), i aprofitem per explicar-vos que a la Bodeguita de Enmedio havien begut aquest beuratge d'altres que no són escriptors, com ara Nath King Cole o l'Errol Flynn.  (Bé, qualsevol que passés per La Habana havia d'acabar a la famosa Bodeguita, no?)

Truman Capote (ai!, com ens agrada l'autor de A sang freda, que per cert va viure a Catalunya) era de "destornillador", a base de vodka i suc de taronja. De fet, per a ell la vida era "un llarg passeig entre copes".

Alejo Carpentier és tan cubà com cubà és el "Daiquiri"; John Cheever, amagava ampolles entre els llibres i l'autor li dedica el sofisticat  Manhattan; Marguerite Duras, amb una vida molt complicada, es refugiava en l'alcohol, el Campari apareix a alguna de les seves novel·les, i a això es deu que el "Negroni" sigui el còctel que li dedica l'autor.

Més a la vora de casa nostra tenim al poeta Jaime Gil de Biedma, cràpula de la nit barcelonina a qui li anava el "Sol y sombra", barreja d'anís i brandy, i el sibarita Vázquez Montalbán, a qui l'autor dedica el "Singapur Sling".

El còctel "Margarita" li ha assignat l'autor al mexicà Juan Rulfo i com que a nosaltres ens encanta us donarem la recepta: necessitarem una copa específica, a la qual escarxarem la vora amb llimona i sal.

En la coctelera posarem tequila, Cointreau i suc de llima.
Ja podem agitar bé, i a gaudir!

Si voleu saber les quantitats exactes, haureu de venir a la biblioteca a buscar el llibre.

Però tranquils, que encara és dilluns i teniu tota la setmana per aconseguir-ho!
Què volem que tasteu el "Margarita" el cap de setmana amb moderació i ben acompanyat amb "guacamole i uns natxos", tot ben mexicà.

Bon profit! I bon dilluns de còctels!

OLIVIA MANNING: LA GRAN FORTUNA

Si la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust és un tema central en la literatura europea del segle XX, en aquest cas, us presentem la perspectiva d'Olivia Manning, en aquest primer llibre de la trilogia dels Balcans, La gran fortuna (1960).

Es tracta d'una mirada perifèrica, ja que ens trobem al Bucarest de 1939, un lloc que feia ostentació de la seva neutralitat i que es deixava estimar per anglesos i alemanys, alhora que mirava París com un ideal.

Allà arriben en un complicat viatge en tren des de la seva Anglaterra natal, la parella formada per Harriet -alter ego de l'autora- i Guy, acabats de casar i encara en etapa de coneixement mutu. 

La mirada de Harriet en dóna la imatge d'un Bucarest francament pobre i desigual, amb una classe de camperols paupèrrims, que no arriben a la mera subsistència.

Amb Harriet, però, coneixem l'ambient que gira al voltant de l'ambaixada britànica i dels estudis anglesos a la Universitat. 

Una sèrie de personatges magistralment retratats recorre les pàgines del llibre i ens ensenyen diferents aspectes de la ciutat, sigui les festes o l'acolliment de refugiats polonesos, però especialment les notícies sobre la guerra i els moviments dels alemanys.

Paral·lelament, la personalitat de Guy -eminentment social- contrasta amb la manera de ser de la seva dona i assistim al desenvolupament de la relació de la parella.

Una funció de teatre serà el colofó d'aquesta novel·la que finalitza amb la caiguda de París i que no és ben bé dramàtica, sinó que és agredolça, amb moments de franca diversió.

Des de la biblioteca us recomanem la lectura d'aquesta obra de gran fidelitat històrica, qualitats literàries i amb un argument d'allò més engrescador.

QUIM JUNCOSA: OMPLIR LA VIDA:EL VIATGE D'UNA ADOPCIÓ

 

Avui us volem recomanar un llibre molt bonic que porta per títol Omplir la vida: el viatge d'una adopció de Quim Juncosa. És un llibre ple de sentiments, és un regal que en Quim Juncosa li fa al seu fill quan aquest compleix divuit anys. L'autor intenta plasmar en aquest llibre tots els pensaments, les reflexions i les decisions que va haver de prendre quan va decidir adoptar al seu fill com a pare solter. 

En Quim és advocat i sempre havia tingut molt clar que volia ser pare, però la seva homosexualitat suposava un condicionant molt gran i limitava molt les opcions per poder fer realitat el seu somni. Finalment va decidir adoptar un nen a Rússia com a pare solter (ja que és un dels pocs països que contempla aquesta possibilitat). En el llibre, en Quim explica el seu viatge a Rússia, els tràmits legals que va haver de fer així com tots els sentiments que es van generar en el seu interior durant aquella experiència. Un d'aquests sentiments és el de la culpa que segons ell l'acompanya des de fa anys. Sempre ha tingut el dubte del qual hauria passat si al seu fill l'hagués adoptat un matrimoni format per un home i una dona... sap que el seu fill té una vida feliç, però el fet de tenir dos pares segurament li ha suposat algun hàndicap a la vida. Tot i que sempre han intentat ser uns bons pares, de ben segur que en algun moment el seu fill s'ha sentit diferent per no tenir un altre tipus de família.

Un llibre que és una història d'amor, una lliçó de vida que ens convida a reflexionar sobre els nous models actuals de família, sobre l'educació que volem donar als nostres fills, sobre l'adopció i sobre l'homoparentalitat. Un relat molt emocionant que demostra que el més important de qualsevol família és l'amor, la confiança i el respecte entre els seus membres, sigui quina sigui la seva condició sexual.

NOU EXPOSITOR DE LLIBRES PARC NATURALS: MONTSERRAT

A la Biblioteca, fa molt pocs dies, hem rebut aquest expositor tan divertit. És un obsequi per a les biblioteques participants del grup de treball Parcs Naturals: Montserrat que ens ha arribat des de la Diputació de Barcelona.

De moment, l'hem situat al vestíbul de la biblioteca  i hem  repartit per les seves prestatgeries alguns llibres del nostre Fons especial (FE), aquells que parlen de diferents aspectes de l'espai natural i cultural que és la muntanya més emblemàtica de Catalunya. Podeu consultar aquests llibres aquí.

I és que Montserrat forma part del paisatge de Martorell i per l'antiga Ad Fines passa el Camí de sant Jaume que venint des de Barcelona va a parar a Montserrat.

Per això avui us proposem venir a la biblioteca a descobrir el Centre interès d'aquest Parc Natural.

També us animem que descobriu el camí des de Martorell. Podreu caminar i arribar en unes set hores. Podeu trobar aquí l'itinerari del Camí de Sant Jaume al seu pas per Martorell.

XESCO BUENO: ESCUELA DE ARROZ: UTENSILIOS, TÉCNICAS, RECETAS Y PREPARACIONES DE BASE ILUSTRADAS PASO A PASO

De vegades, ens fa l'efecte que l'arròs és cosa dels diumenges, o potser dels dijous amb el menú del dia de molts restaurants.  

A més, molts de nosaltres els preferim al restaurant, ja que ens semblen una elaboració complicada a la qual és difícil de trobar el punt.

Però això s'ha acabat!!!

Com que avui és dilluns tenim tota la setmana per practicar amb el llibre que hem trobat avui. Es diu Escuela de arroz: utensilios, técnicas, recetas y preparaciones de base, ilustradas paso a paso 

Primer ens parem en l'autor prou conegut a Martorell, ja que és el xef de Ca l'Esteve, un restaurant pròxim al qual anem de tant en tant.

A part de ser molt bon cuiner, professor de cuina i un crac amb els arrossos, el seu segon cognom es Calderón de la Barca,  i per uns lletraferits, això és molt fort!!!

Bé, anem al llibre. Seria la Bíblia dels arrossos.
Ens explica una mica d'història,  l'origen, el cultiu, la sega, els tipus i tantes i tantes coses que no sabem.

Al mateix temps incideix en els estris per fer servir a la cuina i el parament a la taula. 

Hi ha secrets de la cocció, verdures, productes de mar, condiments.

I tot això amb unes fotos espectaculars.

Si  no us surt un bon arròs, potser és que la cuina no és el vostre punt fort (com el nostre) i preferiu que us el faci el Xesco Bueno Calderón de la Barca.

Però si teniu una mica d'aptitud i moltes ganes d'aprendre, no dubteu que amb l'ajuda d'aquest llibre els vostres arrossos del diumenge triomfaran amb la família.  

Gràcies per aquest llibre...