FONS ESPECIAL MONTSERRAT: GUIA DE LECTURA

A la Biblioteca de Martorell hem elaborat aquesta petita guia de lectura amb els llibres que actualment formen part del Fons especial Parcs i Biblioteques: Montserratí. Tots aquests llibres es podran agafar en préstec un cop estigui oberta la Biblioteca.

GRUP DE TREBALL PARCS I BIBLIOTEQUES DE MONTSERRAT: MARTORELL

A la vora de Martorell tenim una de les muntanyes més assenyalades de la geografia catalana, important per raons culturals tant com pel seu interès natural.

Situada entre les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat, Montserrat destaca per la seva topografia i geologia i és una referència visual omnipresent, amb els seus 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.

Si la cultura i l'espiritualitat tenen un lloc destacat en la muntanya, amb l'Abadia com a centre neuràlgic, no és menor el seu paper de referent per a moltes activitats esportives, com ara el senderisme o l'escalada.

A Montserrat predomina el bosc mediterrani i entre la fauna trobem aus i mamífers, com ara els gats mesquers o les cabres salvatges i és, precisament, a causa dels seus importants valors naturals que Montserrat va adquirir l'estatus de Parc natural. 

Aquest estatus implica que és un espai amb valors naturals tan importants, els quals per tant, han de ser objecte de protecció per tal d'aconseguir-ne la conservació d'una manera compatible amb l'aprofitament ordenat dels seus recursos i l'activitat dels seus habitants. 

Montserrat va ser declarat Parc Natural l'any 1987 i des d'aleshores és gestionat per la Generalitat de Catalunya i el Patronat de la Muntanya de Montserrat.

El parc natural abasta territori dels municipis del Bruc, Castellbell i el Vilar, Collbató, Esparreguera, Els Hostalets de Pierola, Marganell, Monistrol de Montserrat i Vacarisses.

Des de l'any 2019 un grup de Biblioteques pròximes geogràficament a la muntanya va decidir crear el grup "Parcs i biblioteques de Montserrat".

Puente de Martorell 

Les biblioteques de Sant Vicenç de Castellet, El Bruc, Vacarisses, Esparreguera, Olesa, Collbató, Abrera i Martorell formen part d'aquest projecte, l'objectiu del qual es preservar i difondre tot el material bibliogràfic que tenim a les nostres biblioteques.

Amb la incorporació a aquest grup, a la Biblioteca de Martorell hem estat treballant per tal de conèixer quins llibres publicats tenim i ens hem fet el propòsit d'anar adquirint un fons sobre Montserrat, tan important com es mereix. 

Durant el confinament, el grup de treball va aprofitar per fer una exposición de fotos de la muntanya aportades pels usuaris de les diferents biblioteques, Montserrat vist des de casa.

En el nostre compte d'instagram podeu visualitzar les fotos enviades pels usuaris de la nostra Biblioteca.

Avui us volem informar que trobareu els llibres sobre aquest tema en un Fons Especial a la Biblioteca. Podeu consultar aquesta petita Guia de lectura.
Ahir, 24 de maig de 2020 es va celebrar el dia Europeu dels Parcs Naturals i per això hem volgut recordar a la Muntanya de Montserrat i al Grup de Treball Parcs i Biblioteques de Montserrat.

BENITO PÉREZ GALDÓS: TORMENTO

Ahir a la tarda vam poder connectar-nos en una videoconferència per tal de comentar el llibre

Tormento, de Benito Pérez Galdós, que era la lectura recomanada del mes.

Crec que va ser unànime la sensació que el llibre adquiria tot el sentit en acabar-lo. A molts de nosaltres ens havia costat la primera meitat, però a partir d'aquí la història va agafar ritme. 

El fet de pertànyer al grup de lectura ens va obligar a fer l'esforç d' acabar-lo i vam poder descobrir un llibre ple de sentit i d'interès no només per les aventures de la pobra Amparito.

Pérez Galdós fa un llibre que té dos clars nivells de lectura: per una part, les peripècies dels personatges i per una altra la metàfora de l'Espanya d'Isabel II, una Espanya pobra que viu de les aparences, en les que la classe treballadora és la que treu al país endavant, amb els entrebancs de l'església, i a la que només pot salvar la burgesia del comerç i la indústria (L'antic Règim contra la societat burgesa). Estem en 1868 i el ritme dels esdeveniments va cap a una Revolució com la que va viure el país el mes de setembre.

Però la nostra conversa es va centrar en els esdeveniments de la narració: la pobra Amparito, parenta pobra i explotada de la família Bringas, troba un enamorat ric i que està a disposat a casar-se amb ella. Però ella té un secret relacionat amb la seva honra, que no acabem de conèixer detalladament, i viu ansiosa perquè vol explicar-li al seu promès, convençuda que la perdonarà, però no s'atreveix. 

El seu tarannà indecís i les decisions que pren ens han fet passar a totes les lectores estones de patiment.

Si la protagonista és la pusil·lànime Amparito, també anomenada Tormento, hi ha un personatge femení immens en la figura de Rosalia Pipaón, la dona de Bringas, tot un caràcter representatiu del pitjor de la societat de l'època, amb aspiracions de cortesana i de riquesa, sense gaires escrúpols. Només el bon tarannà del seu marit la modera. 

Les aventures del final converteixen el llibre en una mena de vodevil molt àgil i divertit, amb un desenllaç inesperat i molt sobtat.

Una lectora recordava la versió cinematogràfica que va veure fa molts anys i que la va impactar, precisament per aquest final tan diferent. Normalment, en la literatura les dones pecadores acabaven malament. Per això, Pérez Galdós ens ha semblat un autor molt modern i molt en consonància amb la realitat.

Aquest llibre ja és de la seva etapa naturalista i, per tant, hi ha trets com ara la bogeria, la descripció de la pobresa, la feblesa sentimental femenina o l'egoisme masculí. L'ambientació és la del "Madrid de Galdós", un espai literari que ha quedat en la literatura: el centre històric de Madrid a finals del XIX, les "corrales" de treballadors i treballadores i les cases burgeses i el Palau de la Reina o el Teatre Real.

Tothom hem valorat el ric llenguatge i les expressions d'aquell castellà de Pérez Galdós, autor cabdal de la literatura castellana.

En general, és un llibre que ha agradat molt, malgrat les resistències inicials per a la seva lectura. La majoria de lectors hem estat contents de llegir aquest clàssic de la literatura castellana.

Aquest llibre es pot trobar a l'espai ebiblio, us deixem l'enlaç aquí.

MOHSIN HAMID: L'INTEGRISTA RETICENT

Lectura del club de lectura de tarda, L'integrista reticent és una breu novel·la en forma de monòleg que es llegeix d'una volada de principi a fi. En Changez és un jove pakistanès que està assegut en una taula d'un cafè a Lahore i es troba amb un interlocutor, de qui no en sabem absolutament res, i li engega un discurs que com a lector et va atrapant i et deixa sense alè.

En Changez és un noi que amb molt d'esforç per part de la família, vinguda a menys i que procura guardar les aparences entre la societat pakistanesa, aconsegueix el somni d'anar a estudiar als Estats Units i ser acceptat a Princetown.

Mentre és a la universitat es debat entre passar desapercebut, semblar tan americà com sigui possible i no perdre les arrels. Amb el temps i molta suor aconsegueix fer realitat el somni americà, troba una bona feina com a consultor i s'enamora d'una noia blanca de la classe alta de Nova York que ha perdut el seu promès i amic de tota la vida.

De mica en mica, forgen una estranya amistat mentre ell se n'enamora perdudament; els pares d'elles l'accepten i l'integren a les seves festes. En Changez podria sentir-se un nord-americà qualsevol si no fos que després de l'atemptat de les Torres Bessones tothom el mira de reüll i el fa sentir molt incòmode. La matança l'enxampa a Manila fent de consultor, a l'avió de tornada comença la pressió social, i un cop a la feina els mateixos companys observen cada moviment que fa sobretot després de deixar-se créixer la barba.

Tots aquests fets els coneixem en aquest monòleg que Changez explica al nord-americà misteriós amb qui comparteix taula i a qui no sentim la veu. De sobte, experimenta el dolor de la societat americana que l'ha acollit durant els darrers anys, que li ha brindat una oportunitat i viu el rebuig pel color del cabell, per una barba, la sospita esdevé permanent i ell es qüestiona qui és de debò? Qui vol ser?

La novel·la va agradar a tots els participants, tot i que el final va deixar una mica desconcertat a tothom. El protagonista del llibre viu la dualitat Orient-Occident d'una manera molt accentuada i el gran dubte final és amb quin d'aquests dos mons es queda. En realitat, el llibre no deixa de ser un viatge interior i introspectiu d'una persona que ens remou i ens fa repensar tot allò que crèiem tenir tan clar. Una novel·la altament recomanable.

VIRGINIA WOOLF: LA SENYORA DALLOWAY, LLEGIR EL TEATRE

 Un catorze de maig, el de 1925 concretament, fa avui noranta-cinc anys, es va publicar la quarta novel·la de l'autora Virgínia Woolf, La senyora Dalloway.

Aquest llibre va ser llegit fa alguns mesos en club de nit de la Biblioteca de Martorell.

En primer lloc, hem de dir que uns quants lectors no van entrar en el món de l'autora britànica. De manera que el llibre no va agradar d'una manera unànime.

Certament no és un llibre especialment fàcil i tothom va coincidir en el fet que s'ha de llegir amb atenció, a causa de la fluïdesa amb la qual l'autora passa d'una situació a una altra

.

La història narra un dia en la vida de Clarissa Dalloway i el fil conductor és la mirada de la dona, que surt de casa seva per fer alguns encàrrecs. Però els pensaments també l'acompanyen i durant la narració anem coneixent fets de la seva vida, alhora que s'incorporen personatges aliens.

Durant la tertúlia, vam arribar a la conclusió que aquests personatges i aquestes trames paral·leles podrien ser representacions de la personalitat de l'autora.

Els lectors més entusiastes vam valorar la capacitat de l'autora per a posar en evidència les emocions dels personatges i la manera com la senyora Dalloway es construeix a partir de la mirada dels altres i dels records d'ella mateixa.

També vam valorar l'originalitat del plantejament literari, el seu fluir de la consciència, l'absència de narrador omniscient que ens guiés en la lectura, som nosaltres qui hem d'interpretar l'acció.

Són molts els detalls en els quals ens vam fixar i molts els temes que vam ser capaços de trobar dins la trama: la dona, els convencionalismes socials, la malaltia mental i el seu tractament als anys vint del segle passat, el suïcidi, les relacions familiars, l'amor, la gelosia...

El final el valorem com a feliç en la mesura que acaben trobant-se els tres amics del passat, separats pels anys i per les circumstàncies.

Pocs dies més tard d'aquesta lectura, vam tenir la sort d'anar a la representació que es va fer al Teatre Nacional de Catalunya, dintre del cicle Llegir el teatre. Com és habitual, va ser un muntatge de gran qualitat, fet en aquest cas per la directora Carme Portaceli, amb una posada en escena a l'alçada del llibre. El moviment i el pas del temps, lent però inexorable, van quedar patents en aquesta adaptació de gran bellesa.

Trobareu la novel·la en ebiblio, aquí.

BOHUMIL HRABAL: TRENS RIGOROSAMENT VIGILATS

Al club de lectura de nit va llegir i comentar el llibre Trens rigorosament vigilats, de l'autor txec Bohumil Hrabal.

El llibre va agradar de manera desigual.

La història està ambientada en l'antiga Txèquia, un país ocupat pels nazis a finals de la Segona Guerra Mundial. En una petita estació de tren coneixem als personatges principals, més o menys estrafolaris, que es veuen immersos en una trama de sabotatge contra un dels trens rigorosament vigilats, carregats d'armament cap al front.

El protagonista és un jove especialment sensible, que ha intentat suïcidar-se i que fa pràctiques a l'estació. Aquí acaba iniciant-se en la sexualitat alhora que participa de manera activa en l'atemptat.

Alguns lectors l'han considerat com a una història d'iniciació a la vida, a la feina, a la sexualitat, a l'amor d'un jove txec que té la mala fortuna de viure l'ocupació nazi al seu país.

D'altres han vist un seguit de personatges que potser no han acabat d'entendre.

El que és cert, és que Bouhmil Hrabal, l'autor, està influenciat clarament per Kafka. Durant la tertúlia, també es va parlar de la similitud amb el llibre Les Aventures del bon soldat Svejk (d'un altre escriptor txec) tot i que amb moltes diferències.

És curiós com alguns lectors havien trobat diversió en algunes escenes, certament molt peculiars, i d'altres no. Fent un repàs d'elles sí que vam riure tots plegats.

Des del punt de vista humà, l'autor ens descobreix d'alguna manera al nazi -i per extensió a l'alemany - com a un ésser humà que patia i era víctima de qui l'havia ficat en aquella guerra.

Això és una que moltes vegades oblidem, però entre tots comentem que no hi hauria tantes guerres si els que manen haguessin d'anar personalment al front.

A l'espai ebiblio de les Biblioteques de Catalunya, podeu trobar la versió castellana d'aquest llibre.

És curt i es llegeix fàcilment, de ben segur ens farà passar una bona estona de distracció per aquests dies tan estranys de confinament. Si teniu ganes, podeu veure'l aquí.

ACTIVITATS CONFINADES. EXPOSICIÓ MONTSERRAT DES DE CASA TEVA: PARCS I BIBLIOTEQUES DE MONTSERRAT

Una de les activitats confinades que hem fet en col·laboració amb altres biblioteques ha estat demanar fotos per tal de fer L' exposició Montserrat desde casa nostra.

El grup "Parcs i biblioteques de Montserrat"  teníem programades activitats per fomentar el coneixement i el respecte per la muntanya de Montserrat i el seu entorn. La situació de pandèmia provocada pel COVID-19 ha impedit la realització d'aquestes activitats. La pandèmia ens ha obligat a mirar-nos la muntanya de lluny. Els usuaris i usuàries de les nostres biblioteques han fet fotografies de com veuen Montserrat des de casa seva. Aquí en teniu una petita mostra. Moltes gràcies a totes les càmeres fotogràfiques que aquests dies ens ajudareu a no enyorar tant les passejades, les olors, els sorolls... de la muntanya. Esperem poder-nos retrobar aviat i mirar-nos els nostres pobles des de dalt.

Aquest grup està format per les biblioteques de Sant Vicenç de Castellet, El Bruc, Collbató, Vacarisses, Esparreguera, Olesa de Montserrat Abrera i Martorell.

Veieu aquí l'exposició