ROSA MONTERO: LA BUENA SUERTE

Acabem el mes de març amb una novel·la escrita per una dona.

Escriptora i periodista, Rosa Montero compta amb una llarga trajectòria literària -per no parlar de la periodística- des de la publicació de la seva primera novel·la, l'any 1979.

La buena suerte és el títol de la seva darrera publicació literària. En La buena suerte, seguim els passos de Pablo, un arquitecte d'èxit qui abandona la seva vida d'una manera inesperada per a comprar un habitatge que veu des del tren en un poble de Castella, descrit com dels més lletjos que s'han vist mai.

De mica en mica, Pablo Hernando va establint contactes en el poble i anem coneixent detalls de la seva vida anterior. La història es complica fins a convertir-se en un "thriller" amb l'aparició de personatges del passat i d'altres que es volen aprofitar.

Té un ritme de novel·la de misteri, amb secrets que anirem descobrint, però alhora té un seguit de reflexions que ens fan pensar en les circumstàncies de la vida i de com és de determinant la manera en què les afrontem.

És una novel·la relativament curta que es llegeix molt ràpidament, una mica maniqueista, amb mala gent i amb bona gent. Però és agradable, conté un  missatge positiu, no és gaire complicada i amb final feliç.

No podem explicar molt més, ja que la gràcia és trobar-se amb la sorpresa del que passa, anar coneixent a la protagonista femenina -un personatge immens- i també als secundaris que tenen més o menys pes.

És una lectura ideal per les vacances i la podeu trobar a la nostra biblioteca o bé a l'espai ebiblio, en format electrònic.

Amb La buena suerte, de Rosa Montero, us volem desitjar unes bones vacances i dir-vos que ens retrobem el pròxim dimecres 7 d'abril, si tot va bé.

Que tingueu molt bona sort!

CUINA DE QUARESMA

En aquest parell de llibres podeu trobar receptes adients per aquests dies de final de Setmana Santa.

El premi, ja sabeu, serà la Mona del dilluns, però abans podeu anar-hi a les receptes més tradicionals, com ara les de bacallà amb ous durs i cigrons, arròs amb oros i bastons.

Si ja es pot menjar carn, peus de porc amb naps de la Cerdanya o costelles de bé a la brasa.

Els llibres són Gastronomia, festes i tradicions a Catalunya, editorial Morales i Torres, de l'autor Jordi-Joan Alsina i Canudas i 501 receptes catalanes que has de conèixer abans de morir, de Mònica Garcia Massagué, editorial Ara Llibres.

En tots dos hi ha un grapat de receptes catalanes tradicionals, com ara la cuina de Quaresma.

A la segona pàgina d'un dels llibres, hi tenim un munt de cites de personatges prou coneguts, però ens quedem amb la de la Carme Ruscalleda, que diu "Poseu la cuina a la llista de les coses interessants de la vida, per plaer i per salut".

Doncs això, que us desitgem unes bones vacances de Pasqua i que tingueu una bona cuina.

MONTSERRAT ROIG: SOM UNA GANGA

Nascuda l'any 1946 va destacar com a activista política d'esquerres i com a feminista des de ben jove. Va morir prematurament, l'any 1991, però ens va deixar com a llegat una àmplia carrera com a escriptora i periodista.

Si voleu conèixer una mica més de la vida d'aquesta dona entranyable, podeu donar un cop d'ull al llibre Si em necessites, xiula,  una biografia a càrrec de la Isabel Clara Simó, escrita l'any 2005, en la que fa un retrat de la seva faceta més intima, però també de la professional.

Però avui us hem volgut recomanar un llibre signat per la mateixa Montserrat Roig, qui en la seva faceta d'articulista va publicar a diversos mitjans -en català i en castellà. Avui, El Periódico, Mundo Diario o El País van ser testimoni d'articles en els quals el feminisme va ser protagonista en moltes ocasions.

El llibre es diu Som una ganga: textos feministes. És una edició de Comanegra (2020), a cura de M. Àngels Cabré, qui ha fet una  selecció, recollint no només  articles, sinó també alguns fragments dels llibres en el que apareixen reflexions i mostres del pensament de la nostra autora. 

Maria Àngels  Cabré és escriptora i crítica literària, especialitzada en literatura escrita per dones i en dones i cultura. En la Introducció al llibre, M. Àngels Cabré ens parla de la ideologia de Montserrat Roig i de la seva manera clara d'escriure.

L'antologia va paral·lela a la història del nostre país i s'ha dividit en quatre apartats en què s'ha volgut  "recollir les seves principals preocupacions en l'àmbit que ens ocupa": La condició femenina i les relacions de les dones amb el món, l'empoderament femení, el cos i la relació entre homes i dones i sobre la violència de gènere.

Cito textualment a M. Àngels Cabré: "Si encara visqués, us puc ben assegurar que estaria al peu del canó de les reivindicacions actuals: hauria participat al #MeToo, hauria escrit contra la sentència de La Manada un article potser titulat Totes som la manada, hauria sortit al carrer el darrer 8 de març i, fins si tot, s'hauria sumat al debat sobre les noves masculinitats. En resum, seguiria fidel al feminisme".

Per tot això, aquest llibre és imprescindible, és el llegat d'una dona que va lluitar pels drets de totes nosaltres, una dona a qui des d'aquí donem les gràcies per haver posat en evidència que som una ganga.

MARIA MERCÈ MARÇAL, MIREIA CALAFELL, DOLORS MIQUEL, MONTSERRAT ABELLÓ

Al març se celebra el Dia Internacional de la Dona, però també és el mes en què comença la primavera, el mateix dia aproximadament que s'ha establert com a Dia Mundial de la Poesia, una iniciativa de la Unesco.

Des de l'any 2011, cada 17 de març es fa una crida a emplenar la xarxa de versos catalans, celebrant així Dia de la poesia catalana a internet, una iniciativa que vol donar visibilitat a la poesia en català.

A Martorell, a més, fa pocs dies va tenir lloc el festival de poesia Divers.

Març, mes de poesia, mes de dones i la millor manera que se'ns acudeix d'ajuntar les dues coses és fer ressò de la poesia feminista més important que hi ha als prestatges de la nostra biblioteca.

• Noms com els de la Maria Mercè Marçal (1952-1998), morta prematurament, que ens va deixar en herència uns versos intensos i impactants, en llibres com ara Bruixa de dol, Cau de llunes, o Llengua abolida.
  De la mateixa manera, també podreu gaudir de la seva poesia, gràcies a l'audiollibre Lluna, sal, sang, exili i sextina inèdita: Núria Candela diu Maria-Mercè Marçal  amb música de Concepció Ramió.
  I una altra opció és escoltar els seus textos musicats en Maria-Mercè Marçal: catorze poemes, catorze cançons, poemes cantats per Toti Soler entre d'altres.

• Mireia Calafell és una jove poeta i prestigiosa que forma part de la Fundació Maria Mercè Marçal. L’any 2015, va rebre la Lletra d’Or al millor llibre publicat en català per Tantes Mudes, poemari que podeu trobar a la biblioteca.

• Una mica més gran és Dolors Miquel, qui ha publicat des de 1990 nombrosos llibres de poemes i ha rebut nombrosos premis, el darrer dels quals ha estat el passat 2020, Premi Crítica Serra d'Or de poesia i Premi de la Crítica de poesia catalana, pel seu llibre Ictiosaure. A la biblioteca podeu consultar La flor invisible (2010).

• Una clàssica de la poesia catalana és Montserrat Abelló (1918-2014), poeta i traductora, va viure l'exili durant més de vint anys. Va traduir a Sylvia Plath, de la que va rebre una gran influència. Autora de llarga trajectòria de compromís amb el feminisme literari, va rebre importants premis, com ara la creu de Sant Jordi (1998) o el Premi d'Honor de les lletres catalanes (2008). Tenim més d'una obra d'aquesta autora a la biblioteca, entre d'altres volem assenyalar Al cor de les paraules: obra poètica 1963-2002, Memòria de tu i de mi (2006) o Poemes d'amor: antologia (2010)

Hem parlat només de quatre autores, totes elles conreadores de la poesia en català.
Hi ha molts altres noms de bones poetes, tot i que la poesia no ha estat un gènere excessivament femení. Escriure poesia exigeix hores de dedicació i una cambra pròpia, com deia la Virgínia Woolf. 

És per això que en aquest primaveral mes, hem volgut rendir homenatge a dones poetes amb consciència feminista.

Gràcies a totes elles, escriptores. Gràcies a tots vosaltres, lectors.

DRA. MONTSE FOLCH: 100 CREENCES I MITES SOBRE L'ALIMENTACIÓ

Avui és dilluns i hem d'entrar a la cuina. I entrarem, però per a cuinar si no per a conèixer una mica de nutrició, de la mà de la Dra. Montse Folch, que a més de metgessa té un màster en nutrició comunitària per la Universitat de Barcelona.

El seu llibre es diu 100 creences i mites sobre l'alimentació i és de Cossetània editors (2020)

La idea del llibre és aclarir conceptes que sorgeixen en parlar de l'alimentació saludable. Es tracta d'apostar per la salut física i psíquica i que tots ens mantinguem a la màxima energia i felicitat a través dels aliments.

Donat el currículum i l'experiència de la Dra. Folch podeu creure el que diu aquest llibre. És rigorós i científic i va al gra de cadascuna de les qüestions que tracta.

Fem un petit resum d'allò que més ens ha cridat l'atenció:

• La fruita a les postres engreixa més. Fals
• La mandarina, un potent diürètic. Verdader
• La poma té molt poques calories. Fals
• La pinya, el fruit miraculós. Verdader
• L'alvocat, fruita recomanada en la vellesa. Verdader
• L'oli d'oliva el millor per fregir. Verdader
• La margarina més saludable que la mantega. Fals
• La xocolata conté colesterol. Fals
• Necessitem la llet. Verdader
• El iogurt, remei contra els efectes secundaris dels antibiòtics. Verdader
• Els llegums engreixen. Fals
• L'alimentació influeix en la nostra salut mental. Verdader
• Finalment, en el 100 tenim que la dieta mediterrània és salut per al cor. Verdader.

Com podeu veure, amb cent fitxes sobre diferents creences podem passar una estona d'allò més distreta i aprenent coses importants per a la nostra salut. Anar a la compra amb la lliçó apresa serà bàsic i finalment podrem acabar a la cuina fent servir tot allò que estem aprenent en aquests dilluns a la cuina. 

Avui no portem receptes, però sí coses molt importants sobre alimentació i nutrició.

 

SIDONIE-GABRIELLE COLETTE: COLETTE

Avui l'entrada al blog parlant de dones -estem al mes de març i hem volgut fer-ho així- va de cinema.

El cinema, aquell setè art que va arribar a finals del segle XIX i que ens va canviar la vida, culturalment parlant. I és que una pel·lícula és capaç d'ensenyar-nos tota una època o tota una vida en menys de dues hores.

És el cas de Colette (2018), del director britànic arrelat als Estats Units, Wash Westmoreland.

Protagonitzada per Keira Knighley, Colette ens ensenya la vida d'una dona lliure i inconformista, capaç d'allunyar-se de les convencions socials, Sidonie-Gabrielle Colette (1873-1954).

Coneguda simplement com a Colette, va conrear la novel·la, el guió, el periodisme i també va ser artista de revista i cabaret.

Casada per amor amb l'escriptor Henry Gauthie-Villars, de mica en mica, es va sentint defraudada per la vida una mica cràpula i per les infidelitats del marit.

A causa dels problemes econòmics i animada per Henry, Colette va començar a escriure i va crear un personatge, Claudine, a partir de les seves pròpies  experiències durant l'adolescència.

Les històries de Claudine van aconseguir un èxit aclaparador, però estaven signades per Henry, qui es portava no només els mèrits, sinó també els diners provinents dels drets d'autor.

La vida per a Colette va continuar per camins insòlits i  va començar a sentir-se atreta per altres dones i també va decidir ficar-se de ple en el món dels cabarets i de la revista.

Una dona ben singular, que havia nascut en el si d'una família de la França rural i que va arribar a ser un esperit lliure.

Les seves novel·les no són gaire valorades pels crítics, encara que tenen el mèrit de què per primera vegada incloïen vivències femenines en la literatura francesa.

La seva obra traduïda al català és El blat tendre, una novel·la d'iniciació d'una jove parella que s'enamora un estiu a la Bretanya.

Podeu trobar Colette, pel·lícula de l'any 2018, en la secció d'audiovisuals i el llibre amb les novel·les.

Descobrireu així la vida i l'obra d'una dona que es va avançar a la seva època.

TXELL FEIXAS TORRAS: DONES VALENTES

Març és el mes en el qual se celebra el Dia Internacional de la Dona i per això a Martorell han tingut lloc unes quantes activitats relacionades amb aquest fet.

La Biblioteca de Martorell ha participat amb la programació d'una presentació d'un llibre molt adient. Es tracta del llibre Dones valentes, escrit per la periodista Txell Feixas, actual corresponsal a Beirut de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

L'entrevista va ser conduïda per les preguntes de l'advocada martorellenca Paula Garcia Solís i va comptar amb la presència de la Belén Leyva, regidora de l'Ajuntament de Martorell i també de la Mercè Parera, directora de la Biblioteca. Moltes gràcies a totes.

Podeu tornar a veure la presentació d'aquest llibre en aquest enllaç. 

Com veieu,  va ser una presentació plena de dones, en la qual les protagonistes absolutes van ser les dones valentes a les quals fa referència el títol del llibre.

Dones com la Khadija, a l'Afganistan, qui ens mostra que les dificultats d'una dona comencen al naixement, ja que parir una nena és quasi un acte revolucionari o la Melissa que ens ensenya el món de l'avortament clandestí al Líban. O com l'Alaa i altres nenes que han de treballar perillosament a una cruïlla de Beirut o com la Fatma, que ha de casar-se amb el seu violador per no quedar deshonrada ella i la seva família. Com la Majd, la Maya i la Nancy o la Gulan i la Lara.

Estem en un context en què la dona no és pràcticament res, no té drets, sinó obligacions, no té veu i les seves heroïcitats quotidianes són actes de supervivència. La Txell Feixas ens parla de com l'Islam -igual que les altres religions monoteistes, el cristianisme i el judaisme- dóna lloc a una societat patriarcal en la qual la dona és usada pràcticament com un objecte al servei dels homes.

És per això que quan l'editorial Ara Llibres li va deixar via lliure per a fer un llibre a partir de les cròniques de les quals parlava com a corresponsal a l'Orient Mitjà, no va dubtar en què "les històries que més l'havien colpit des de la seva arribada a Beirut eren els testimonis de dones. Històries que l'havien fet plorar i riure, de dones a les quals havia abraçat i malgrat tot havien estat elles qui havien acabat consolant-la. I es va adonar que potser la dona al món àrab no ara un tema gaire tractat en la bibliografia i que podria ser una oportunitat per a fer justícia a aquestes dones i dedicar una mica de temps a parlar d'elles".

De tot això va sorgir aquest llibre de cròniques de la vida quotidiana de les dones en el món àrab. Històries esfereïdores, molt dures però molt freqüents.

La Txell Feixas hi ha sabut transmetre magistralment i amb molta humanitat, tot allò que les dones li han explicat, potser perquè era la seva oportunitat de donar visibilitat a la seva vida, fer públic allò que és tan privat. I la Txell ha fet molt bé aquesta tasca i ens ha ajudat a posar nom propi a persones que protagonitzen històries que potser intuíem o coneixíem de passada, sense parar gaire atenció.

Històries dures que no han de coartar la nostra lluita diària pels drets de la nostra societat, perquè en Occident potser som unes privilegiades perquè anem uns passos per endavant, però encara queda molta feina per fer.

I com va dir la Txell Feixas durant la xerrada "cadascú des de la seva professió o posició en el món pot fer valenties quotidianes".

Si d'una cosa estem segures a la Biblioteca de Martorell, és que la Txell és una de les dones més valentes que hem conegut.

Podeu aconseguir el llibre a la nostra biblioteca i també a l'espai ebiblio. Si el voleu comprar, podeu fer-lo en qualsevol de les llibreries de Martorell.