EL MÓN DELS LLIBRES AMB EL RELLOTGE MECÀNIC.

El dijous passat es van reunir els nens i les nenes del Club de Lectura Infantil.

En aquesta ocasió havien de comentar el llibre del Phillip Pullman, El rellotge mecànic, un llibre força complicat, doncs conté una història dintre d'una altra.   

Un narrador explica com un aprenent de rellotger que es queda sense idees per a fer un rellotge diferent. Com que el narrador no sap el final de la història, decideix inventar-lo i és en aquell moment quan tot el que va dient es va convertint en realitat. Fins i tot la creació d'una andròmina que espanta  el poble.

No tothom l'havia entès aquesta història. A alguns els hi havia agradat molt, a d'altres ni gens ni mica. Hi havia qui havia gaudit  amb la història de por.  Molta diversitat, tot plegat.

Però el Jordi havia portat un parell de contes als nens i les nenes i entre tots van reconeixent les diverses parts que fan que el lector es quedi enganxat a la lectura.

En qualsevol relat, en primer lloc, hi ha una introducció que ens situa en la història, coneixem el lloc on es desenvolupa, el temps, els personatges, etc. Després passem al nus, on està la part principal del relat.

I finalment, arribem al desenllaç, que és el final.

Els nens i les nenes de grup queden en que per la propera trobada miraran de fer ells mateixos la seva pròpia història, seguint aquestes pautes.

I és que en el Club de Lectura Infantil també es pot escriure.

La propera trobada serà després de vacances de Setmana Santa, el 4 d'abril, a les 17.15 H.

Fins aleshores i molt bones vacances.

ANDRÉS TRAPIELLO: AYER NO MÁS.

Dilluns vespre ens vam reunir 10 lectores per tal de comentar el llibre proposat per la Susana.

Ayer no más, de l'escriptor andrés Trapiello, havia agradat a tothom.

Malgrat que algú va expressar el seu cansament pel tema i el desinterès per les novel·les “de la guerra civil”, el cert és que la lectura de Ayer no més va atrapar i pràcticament totes la vam llegir amb molta fruició i rapidesa.

Es va valorar la capacitat de l'autor per donar una nova perspectiva al tema de la memòria històrica.

La seva teoria passa per la tesi de que en la guerra no van haver ni bons ni dolents, únicament víctimes i victamaris. Tampoc no és necessari jutjar als sobrevivents, només resoldre els casos perquè els familiars puguin saber i recuperar els seus morts.

De fet, el que fa Trapiello es donar-nos les eines per la reflexió. Cada un dels personatges de la història representa un punt de vista diferent, el feixista i la seva família, la dona i el fill d'una víctima morta en la muntanya lleonesa per membres de Falange, el departament d'Història d'una facultat de províncies... i enmig, el protagonista, un historiador, fill de feixista, que es troba immers en un conflicte d'emocions.

Perquè Ayer no más és un llibre que neix de l'emoció d'uns personatges als quals els fets de la Guerra Civil han marcat la vida i que, per tant, parlen poc del tema.

També ens ha agradat la manera d'escriure de Trapiello, el seu ric vocabulari castellà, la manera com consegueix donar sentit a una novel·la que no és més que la novel·la que Pepe Pestaña escriu en lloc d'un llibre d'història. Perque per explicar la guerra civil no són necessaris els llibres d'història, sinó les novel·les, o potser tampoc, encara no.

Com sempre posem nota:

7 8 8 7 8 7 8 8 7 8 8 = 7,63

Presentem la següent lectura.

En aquesta ocasió ens endinsem en el món de l'escriptora Carmen Martín Gaite, representant de la generació de 1950, amb un relat curt escrit en 1990 que porta el títol de Caperucita en Manhattan.

El comentarem el proper 8 d'abril, a les 21.30 H.  

RAMON SOLSONA: L'HOME DE LA MALETA

El passat dia 25 de febrer vam fem la trobada mensual del club de lectura de la biblioteca que es reuneix en horari de tarda. 

En aquesta ocasió es va comentar la lectura del llibre L’ home de la maleta de Ramon Solsona, un llibre que en principi va agradar molt i que va fer passar bones estones a la majoria de membres del club.

L’ home de la maleta és la història d’un músic amb una infantesa d’aquelles tristes i sòrdides, que s’obre camí a la vida a força de pencar i tirar endavant una família, treballant de comptable i tocant en una orquestra. Ja vidu i jubilat, se sent sol com un mussol i decideix vendre-ho tot, repartir-ho amb les filles, fer la maleta i anar a viure per torns amb cadascuna de les tres filles. 

Bàsicament la novel.la és la seva xerrameca interior, de records, de sorpresa en adonar-se de la vida que porten les seves filles, dels anys llum que el separen dels seus néts, de la relació amb els amics, de la por a la mort i de mil coses del dia a dia.

Una de les coses que més va agradar del llibre és que l’autor faci sortir lletres de cançons antigues. Una altra de les coses que més va sorprendre és el tipus de llenguatge utilitzat per l’autor: el protagonista parla com es parlava en aquella època i sembla que en lloc de llegir, escoltis directament al personatge que utilitza tots els barbarismes del català que va viure d’amagat durant la postguerra i el franquisme (el pedido, l’apellido, els arreglos,...)

La propera lectura serà Primera història d’Esther de Salvador Espriu i es comentarà el dia de la propera reunió, 18 de març. 

Llegirem aquesta obra amb motiu de la celebració del centenari del naixement d’aquest autor.

FOTOS DE L'ACTE DE PRESENTACIÓ DEL LLIBRE LLIURES O MORTS.

Jaume Clotet i David de Montserrat són els autors de Lliures o morts, la novel·la que es va presentar el passat divendres a la Biblioteca Francesc Pujols.

David de Montserrat i Nonó (Girona, 1972) és periodista. Ha treballat i col·laborat en premsa digital, ràdio i televisió en diversos mitjans, així  com a l'àrea de comunicació del Govern de Catalunya.

Jaume Clotet i Planas (Barcelona, 1974) és llicenciat en periodisme per la UAB i en Història per la UB. Ha treballat i col·laborat en diversos mitjans de comunicació i va ser corresponsal al País  Basc. És coautor de Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor) (2010).

Avui us volem ensenyar les fotos dels autors, que apareixen amb l' Excm. Sr. Salvador Esteve, President de la Diputació de Barcelona i Alcalde de Martorell i amb el senyor Josep Casasayas, Regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Martorell i amb el presentador de l'acte, l'escriptor martorellenc Andreu González, al centre de la imatge.

Un moment durant la presentació del llibre, en que els autors apareixen amb l'Andreu González al centre.

DAVID DE MONTSERRAT, JAUME CLOTET: LLIURES O MORTS

El passat divendres dia 22 de Febrer va tenir lloc a la Biblioteca Francesc Pujols del Centre Cultural la presentació del llibre Lliures o morts, a càrrec dels seus autors, Jaume Clotet i David de Montserrat. L'acte, organitzat per l'Ajuntament de Martorell i Omnium Cultural, també va comptar amb la presència de l'escriptor local Andreu González que va fer una petita introducció sobre el llibre a l'inici de l'acte.

Tant David de Montserrat com Jaume Clotet són periodistes i col.laboren en diversos mitjans de comunicació. Van decidir escriure aquesta novel.la per resconstruir i divulgar un episodi de la història de Catalunya molt poc conegut entre els catalans. Es tracta de la guerra de Successió i la lluita que van mantenir els catalans contra el borbònics. 

El protagonista és Ermengol Amill, nascut en el Pallars qui es converteix involuntàriament en soldat. A través d'ell coneixerem tot el context d'aliances internacionals que en aquell moment hi havia dins el continent europeu, assistirem a la demolició de castells i la construcció de la Ciutadella, viurem l'aprovació del Decret de Nova Planta, etc.

Lliures o morts és una novel.la històrica o, dit d'una altra manera, una història novel.lada que té un afany molt didàctic perquè fins i tot inclou un glossari al final de llibre. L'objectiu principal de la novel.la és explicar el paper que van jugar els catalans durant la Guerra de Successió i el per què Catalunya va resistir fins les últimes conseqüències.

JOSEP CARNER: MUSEU ZOOLÒGIC

Avui els nens i les nenes del Club de lectura infantil han tingut la seva primera experiència lectora amb la poesia.

El llibre que havien de llegir a casa era Museu zoològic, de l’autor Josep Carner, un llibre de petit poemes sobre animals escrit per un important poeta català.

Els nens i les nenes han parlat de les paraules noves que han après i han vist com és de diferent llegir poesia d’un altre tipus de text.

Han vist que en la poesia el més important és el ritme i han practicat llegint alguns versos,  precisament els que més els hi han cridat l’atenció.

Tothom ha estat d’acord que ha estat una lectura molt divertida  i senzilla.

Fins i tot, l’Anna, petita lectora de 8 anys, s’ha animat a fer alguns poemes d’animals.

Aquí teniu una mostra:

LLEÓ

És el rei de la selva,

Un dels més forts,

Li agrada la carn

I sempre que pot dorm.

Moltes gràcies a l’Anna i a tot el grup.

La propera reunió serà el dijous 14 de març , dia que comentaran el llibre de Phillip Pullman, El rellotge mecànic.

HELEN HANFF: 84 CHARING CROSS.

Ens reunim unes quantes lectores del Club de Lectura de nit, per tal  de comentar el llibre 84 Charing Cross, de la nord-americana Helen Hanff. 

Totes coincidim en definir aquest llibre com una petita joia, un llibre agradable que demostra que en poques pàgines es poden dir moltes coses i que l'estil epistolar fa possible conèixer uns personatges i uns fets sense necessitat d'explicar directament res.

Les cartes de Helen Hunff anaven dirigides a Frank Doel, l'encarregat de la llibreria Marks & Co. 

Helen representa la modernitat dels Estats Units, l'espontaneïtat i la falta de rigidesa en les relacions socials. Frank és la vella Anglaterra de la postguerra, la que pateix gana i ven els llibres procedents de biblioteques de mansions que es desmantellen.

Entre tots dos s'estableix una relació de cartes enviades en 20 anys que ens mostren una compradora enamorada de llibres exquisits i un llibreter desitjós de complaure a la seva clienta, honrat i agraït dels detalls que Helen té amb tot el personal de la llibreria.

A totes ens ha entusiasmat aquesta petita relació epistolar que parla d'amor pels llibres, però també d'humanitat i solidaritat. 

A totes ens ha sabut greu que la Helen Hanff no hagi pogut anar mai a Anglaterra a conèixer la seva llibreria i que hagi mort com una autora desconeguda i pràcticament sense recursos. 

I totes tenim ganes d'acostar-nos a 84 Charing cross, l'adreça de Londres en la qual avui dia trobarem un restaurant de menjar ràpid.

Quan li posem nota, el resultat és un 7.75.    

La lectura del mes que ve serà Ayer no más, de l'autor Andrés Trapiello.

La comentarem el proer 11 de març a les 21.30, en una sala del Centre Cultural.