dilluns, 29 de maig del 2017

CLUB DE LECTURA FÀCIL: LA VOLTA AL MÓN EN 80 DIES

En la darrera sessió del Club de lectura fàcil, un grupet de participants es va reunir per comentar el llibre La Volta al món en 80 dies de Jules Verne.


El llibre va agradar molt a totes les persones que l’havien llegit. Es tracta d'una adaptació d’aquesta obra clàssica que explica el viatge al voltant del món que fa el Sr. Fogg juntament amb el seu lleial criat. 

Els dos personatges han agradat molt als lectors: el Sr. Fogg pel seu caràcter flegmàtic, immutable, ordenat i metòdic i el seu criat per la lleialtat i fidelitat que li demostra en tot moment. Són dos personatges plens d'humanitat als quals el lector acaba estimant.


La conductora del club de lectura fàcil, Catalina Rivera, va aprofitar l’ocasió per ensenyar als participants (la majoria dels quals són alumnes del Servei Local de Català) a utilitzar els atles de la biblioteca. Va proposar-los un exercici consistent en què cada membre del club havia de dissenyar una ruta turística que tingués la mateixa durada que el viatge que va fer el Sr. Fogg. Cada participant havia de fer servir els atles per triar el seu lloc de destí i també havia d’indicar els mitjans de transport que tenia intenció d’utilitzar per arribar als llocs que volia visitar. 

La darrera reunió del club de lectura fàcil d'aquest curs ha estat una sessió molt dinàmica i participativa.

Durant les quatre sessions que s’han portat a terme d’aquesta activitat, els participants s’han familiaritzat amb l’ús del material de lectura fàcil que té la biblioteca en el seu fons. 

Aquest material està elaborat amb especial cura per tal  que puguin ser llegits i entesos per persones que tenen dificultats per utilitzar el català com a vehicle d’intercanvi i comunicació entre les persones.

divendres, 26 de maig del 2017

JOHN STEINBECK: DE RATONES Y HOMBRES




En la darrera reunió del Club de lectura de nit es va comentar el llibre De ratones y hombres, del premi Nobel nordamericà John Steinbeck.
El llibre va agradar a tothom, ja que és l'autor tracta temes molt importants i que ens van donar molt per reflexionar. 



Es tracta d'un llibre escrit l'any 1937 i situat en el context dels anys posteriors a la Gran Depressió i abans de la SGM, en el qual l'autor ens narra l'aventura de dos homes que viatgen pels EEUU treballant per diferents ranxos.
Trobem en aquest llibre una sèrie de personatges absolutament miserables i desarrelats, gent decadent que sobreviu sense gaires esperances en el futur.



Els protagonistes són dos amics, un dels quals és un discapacitat psíquic incapaç de controlar els seus impulsos. Tots dos tenen una relació molt especial i un d'ells és absolutament dependent de l'altre. La vida de tots dos és itinerant i el seu somni seria tenir una petita granja en propietat. 
Aquest somni és l'autèntic motor de les seves vides i també és la connexió amb altres personatges igual de desesperançats.



El títol del llibre prové d'un poema de l' autor escocès Robert Burns titulat "A un ratolí" i es refereix als plans que es van fent durant la vida, molts del quals no arriben a fer-se realitat.


De fet, Steinbeck es caracteritza per descriure la vida dels més pobres de la societat i de donar cops a les seves ànsies de tirar endavant. L'esquema es repeteix en altres obres com ara Las uvas de la ira o La Perla.
D'alguna manera, Steinbeck equipara als homes pobres als animals, en el sentit que queden a expenses de la natura, sense cap protecció davant d'ella. 
En aquest cas, el tràgic final és paral·lel al del vell gos d'un dels altres personatges.




A partir d'aquesta lectura parlem del tema de la decadència de l'ésser humà, de les malalties mentals, o de les diferències entre la nostra societat i la nordamericana, de com les persones més maltractades poden convertir-se fàcilment en maltractadors... però també de l'amistat, de l'amor i de la solidaritat.


També valorem el llenguatge (que no ens sembla especialment barroer, tal com hem llegit que es considera als Estats Units) i les descripcions, que ens ensenyen moments de gran bellesa, moments en els que el temps s'atura per donar pas a escenes de gran dramatisme.




Com sempre votem, amb el següent resultat:


8 + 8 + 9 +9 + 8 + 8 + 8 + 8+ 8 = 8.22


dilluns, 24 d’abril del 2017

CLUB LECTURA LLEGIR EL TEATRE: LA IMPORTANCIA DE LLAMARSE ERNESTO

Arribem a la tercera i darrera sessió del Club de Lectura ‘Llegir el Teatre’.

En ella s’ha treballat el clàssic del teatre anglès La importancia de llamarse Ernesto de Oscar Wilde, una comèdia d’embolics que ha agradat als membres del club, encara que es reconeix la dificultat del text –i la seva traducció, potser una massa antiquada– així com la raresa d’una obra única.

Com a introducció s'exposa la turbulenta vida de l’autor, qui passa de tenir el màxim prestigiï, quan les seves obres es representaven a Londres amb un clamorós èxit de públic i crítica, a convertir-se en un personatge desprestigiat i repudiat després de ser jutjat per la seva conducta homosexual. 
Es pot considerar a Wilde un artista consagrat a l’art per l’art, gratuït, sense utilitat, i que reivindicà un teatre amb capacitat tant de fer riure al públic com de fer reflexionar. 
L’obra aborda aquesta doble proposta com a mirall de la doble vida dels protagonistes, en John qui a la ciutat es fa anomenar Ernest i al poble conserva la seva identitat, com a tutor de la jove Cecilia; i en Algernon qui aprofita un amic imaginari, Bunbury, i així amb les seves fictícies recaigudes pot marxar al camp i fer la seva, estalviant-se les obligacions de l’encotillada societat anglesa. 
L'Òscar Wilde volia criticar la moral de la societat victoriana i explorar la figura del doble, reprenent el tema que ja havia abordat de forma magistral a El retrat de Dorian Gray. 
Hem coincidit en la dificultat de llegir aquest tipus de teatre, Oscar Wilde fou un autor molt preocupat pel llenguatge i per utilitzar el diàleg refinat i la fina ironia com a motor central en el desenvolupament de la peça teatral. 
Els embolics se succeeixen en una obra teatral de tres actes amb un final tant sorprenent com feliç. L’obra és molt representativa del corpus de Wilde i ha estat la més representada del seu teatre, amb una llarga influència en altres dramaturgs de llengua anglesa. 
Tot queda obert i mai sabrem si els enamorats aconseguiran el cor de les seves estimades, tot i no ser els veritables Ernests. 
Una lectura molt recomanable, un clàssic imprescindible d’un autor que ha quedat plasmat com un cànon de la literatura.
Llegir-lo és reviure la seva tràgica història i emfatitzar en el valor absolut de l’art com a motor principal per viure.

dissabte, 8 d’abril del 2017

NÚRIA MARTÍ CONSTANS: TRAMPA DE FOC



A la tercera sessió del Club de lectura fàcil, dirigit per Cati Rivera, s’ha treballat l’obra de Núria Martí Constans, Trampa de foc. 
L’obra ha causat un gran impacte en els lectors del club i ha fet reflexionar sobre les condicions laborals tant de principis de segle, on se situa l'acció, com en l'actualitat i en altres parts del món. 
La novel·la exposa la situació amb la qual es trobaven els emigrants que arribaven a la ciutat de Nova York a principis del segle XX. Els protagonistes són un pare i dues germanes bessones, la Laura i la Bettina, italians,  que arriben plens d'esperances a la terra de les grans oportunitats, la ciutat on es podien complir tots els somnis. 
Les germanes comencen a treballar en una fàbrica tèxtil, en unes condicions de feina especialment penoses, i Bettina lluita per millorar les condicions laborals de les seves companyes.
El fet central de la novel·la està marcat per l’incendi de la fàbrica Triangle el 25 de març de 1911, un fet terrible amb nombroses víctimes.
Després del comentari de l’obra, s’han fet diverses activitats per consolidar el llenguatge i els participants han jugat a imaginar un final alternatiu.
S'ha parlat de la salut laboral i s'ha reflexionat al voltant de tan dures condicions laborals, habituals al món desenvolupat a principis i a mitjans del segle XX, però també habituals avui dia en molts llocs del món o fins i tot al nostre entorn en alguns casos d'economia submergida.

Finalment s’ha exposat la propera lectura, que també serà la darrera, La volta al món en 80 dies de Jules Verne, la qual es comentarà el dia 19 de maig a les 5 de la tarda, com sempre, a la Biblioteca Martorell.

dilluns, 3 d’abril del 2017

PHILIPPE CLAUDEL: LA NÉTA DEL SENYOR LINH

Dilluns passat ens vam reunir els membres del club de lectura de la tarda per comentar l’obra  La néta del senyor Linh de l’escriptor francès Philliple Claudel. 
De totes les lectures que hem llegit al llarg de les nostres trobades, aquesta ha estat sens dubte la que més polèmica ha generat entre els assistents. 
Aquesta novel·la és un llibre afable que  va captivant el lector a poc a poc, gairebé sense que aquest s’adoni del que li està passant. En arribar a la darrera pàgina, però, aquest lector tancarà el llibre i sabrà del cert que, difícilment, oblidarà mai la història que acaba de llegir. 
Això és el que passa amb La néta del senyor Linh, un llibre que narra una història tràgica que commou al lector i el fa reflexionar més enllà de les pàgines llegides.

Només cal que llegim el primer paràgraf de l’obra per adonar-nos de la densitat de les paraules que li donen forma:
“És un home gran dempeus a la part del darrere d’un vaixell. Estreny entre els braços una maleta lleugera i un nadó, més lleuger encara que la maleta. L’home gran es diu senyor Linh. És l’únic que sap que es diu així, perquè tots els que ho sabien van morir al seu voltant.”   La novel•la començà així, amb un personatge a punt d’embarcar-se cap a un país desconegut, fugint de la guerra. 
No sabem d’on és, el senyor Linh; ni tampoc on va. Només sabem que estreny entre els seus braços l’únic que la guerra li ha deixat: la seva néta Sang Diû.  A partir d’aquí, la història dels dos personatges en una terra estranya. Una terra que no fa la mateixa olor que la seva. Una terra freda. Només la coneixença casual d’un home, el senyor Bark, omplirà la solitud del vell. Dos solitaris que es troben enmig d’una gran ciutat que els ignora. No parlen la mateixa llengua, però es reconeixen els gestos, els somriures, la calidesa de les paraules dites. 


Per què la lectura d’aquest llibre ha generat tantes preguntes entre els participants en el club? Doncs perquè l’autor va creant una sèrie de dubtes amb la finalitat que sigui el mateix lector que tregui les seves pròpies conclusions: per exemple, la néta del Sr. Lihn és veritablement un nadó o és una nina? El lloc on és deportat el Sr. Lihn és EEUU o França? La guerra de la qual fuig el Sr. Lihn és la Guerra del Vietnam o d’Egipte? 
Per aclarir aquests dubtes molts dels lectors quan arriben al final de la història tornen a llegir tota la novel.la des del principi. D’aquesta manera el tracte dels altres refugiats cap al senyor Linh i la seva néta o la tendresa del senyor Bark agafen, llavors, un sentit especial.

Així, amb poc més de cent pàgines, Phillippe Claudel ens dóna una petita perla literària de lectura més que recomanable que ha agradat moltíssim a tots els assistents.

divendres, 31 de març del 2017

JOSEFINA ALDECOA: HISTORIA DE UNA MAESTRA


En la reunió de març ens vam trobar els lectors del grup de nit per comentar el llibre de Josefina Aldecoa, Historia de una maestra.

El llibre va ser rebut de manera desigual. 

Una part valoraven molt positivament la novel·la, per considerar que descriu una època i la il·lusió en el poder de l’educació i la cultura com a motor per a canviar el món.

La història comença en els anys anteriors a la Segona República. Està ambientada en la muntanya del nord de la Península Ibèrica i té com a protagonista a Gabriela, una jove mestra que s’incorpora a la feina de donar classes. 

L’opinió més negativa d'alguns lectors, es basava en la suposada falta de coherència del personatge. Hi ha una primera part, molt bona, en la qual la protagonista parla d’ella mateixa, de la seva vida i dels seus sentiments. Per exemple, ens sorprèn quan després del seu primer destí en un poble molt petit i endarrerit, i un cop aprovades les oposicions, decideix triar plaça en Guinea. 
Però a partir d’aquí, quan torna de la seva aventura africana, es casa i sembla que la novel·la parli més del seu home que d’ella. 
A més, hi ha salts entre les diferents històries en els que no sabem què passa exactament. 


La resta de lectores no deixem d'estar d'acord amb la crítica, doncs som conscients que no estem davant d'una gran novel·la, sinó d'una petita història que vol fer memòria d'alguns aspectes, deixant de banda d'altres. 
En general, pensem que l’autora ha volgut descriure diferents experiències relacionades amb el magisteri: una escola molt petita en un mitjà rural, l’escola de la colònia africana, els mestres de nens, però també d’adults i el mestre implicat políticament que fins i tot va participar molt activament en la revolució d’octubre de 1934.
Són diferents cares de l’ofici de ser mestre en una època determinada i algunes lectores la miren amb nostàlgia, en el sentit que la feina era totalment vocacional.


Inevitablement, passem a comparar l’escola d’abans i la d’ara, tot i que som conscients que el llibre es refereix a un entorn rural molt concret i aïllat, que no té res a veure amb el nostre entorn, ni siquiera fa tant de temps.

Ens agrada constatar com la protagonista compleix amb les obligacions que la maternitat li marca, alhora que fa la feina, i que està carregada d’ideologia pedagògica: vol una escola agnòstica o mixta per criteris educatius. És una autèntica dona d’avui dia, encara que les seves condicions de vida eren molt més dures que les nostres.

També reflexionem com un llibre de fa tant de temps ens parla de situacions potser encara no superades. 
La història no ha canviat tant.

dilluns, 27 de març del 2017

CLUB DE LECTURA LLEGIR EL TEATRE: RICARD III

El text treballat en la darrera trobada del grup Llegir el teatre ha estat l’obra de Shakespeare, Ricard III. 
Ha estat una lectura força complicada, especialment en una primera lectura, per diferents aspectes.
Per una banda, per la gran quantitat de personatges que apareixen a l’obra, més d’una vintena; tots ells representants de la història d’Anglaterra i de seu imaginari, força llunyà del nostre. Per una altra part,  s'ha de dir que és una de les obres més llargues del seu autor i, en tercer lloc, cal destacar que està estructurada en forma de llargs parlaments.
Tot i així, estem d'acord en el gran interès del personatge central, atractiu i repulsiu alhora, un ésser deforme i narcisista, obsessionat amb el poder. Una persona capaç de fer qualsevol cosa per tal d'aconseguir el tron d'Anglaterra.
Podríem dir que el tema central de l'obra és la política i el poder, però també les passions humanes, fins i tot les més vils, les quals representava Shakespeare amb gran destresa. Són temes que avui dia no han canviat tant, perquè formen part de l'essència dels éssers humans.
De fet, el grup va comparar al rei Ricard III amb l'actual president dels Estats Units, Donald Trump. Tots dos tenen en comú la falta d'escrúpols i d'ètica per tal d'aconseguir el seu objectiu d'arribar al poder. 

Parlant de la representació que tindrà lloc al TNC, tots tenim ganes de saber com s'ho farà l'actor Lluís Homar per adaptar el seu cos a les deformitats del personatge i quins recursos farà servir per a encarnar al rei més sanguinari de l'imaginari de Shakespeare.
Ens intriga la representació d'algunes de les escenes. Per exemple, el final de l'obra. Un cop ha arribat al poder, el personatge perd interès, i el dramaturg el fa morir al camp de batalla exclamant la frase que l'ha fet immortal "el meu regne per un cavall". Tot un repte, aquest final, tant pels actors com pel director.
També parlem de l'escena final dels espectres -els morts que s'apareixen al rei en somnis. Pensem que no és gens fàcil, representar a un fantasma en el teatre.  Comentem com serà la lluita a espasa final entre Ricard i Richmond, i de com els actors hauran de treballar la lluita d'esgrima.
Tot i la dificultat de l'obra, les nostres lectores han acabat d'entendre perfectament l'obra de Shakespeare i han sortit amb moltes ganes i curiositat per la representació teatral. 
Veurem com ens sedueix i alhora ens horroritza el gran Lluís Homar representant Ricard III.