DIA INTERNACIONAL DE LA DONA I LA NENA EN LA CIÈNCIA

L'11 de febrer va ser designat des de l'any 2016, com el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència per l'Assemblea General de les Nacions Unides amb l'objectiu de promoure l’accés equitatiu i ple de dones i nenes a l’educació en els àmbits de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (Educació STEM).

Des del principi dels temps, les dones han quedat relegades a l'espai de la llar. La cura de la família i la casa s'han portat els principals esforços de la dona. Però fins i tot quan hi ha hagut pioneres que han destacat en diferents disciplines científiques, aquestes s'han invisibilitzat sistemàticament. És sobradament conegut, a més, que durant molt de temps, les dones no han pogut accedir a l'educació de la mateixa manera que els seus germans homes.

Progressivament, gràcies als estudis de gènere de la segona ona feminista, va començar a reivindicar-se la importància de les dones en casos com ara Marie Curie o Hipatia d’Alexandria.

Però va ser l'any 1993 quan Margaret Rossiter -historiadora de la ciència- va fer servir el terme "efecte Matilda", per descriure la falta de crèdit i reconeixement de la feina científica de les dones.

Avui dia, hi ha la plena igualtat entre homes i dones, però es calcula que és molt inferior el nombre de dones investigadores, que estaria al voltant del 30 per cent.

Des de fa temps s'ha posat en evidència la necessitat de referents per tal que les nenes d'avui dia no tinguin una percepció de la ciència com a territori eminentment masculí.

És per això que volem donar visibilitat a les dones científiques, mitjançant llibres o pel·lícules, que és la feina que ens ocupa a les biblioteques.

A la biblioteca de Martorell tenim els llibres 17 mujeres Premios Nobel de Ciencias i el llibre infantil il·lustrat Las Chicas son de ciencias : 25 científicas que cambiaron el mundo.

No són gaires, però a la XBM, podeu trobar molts més. Es poden consultar a la Biblioteca virtual: https://bibliotecavirtual.diba.cat/dones-cientifiques.

També podeu consultar el tema a l'espai ebiblio Catalunya. 

I no deixeu de conèixer les 10 pel·lícules imprescindibles sobre dones en la ciència.

BIBLIOGRAFIA

https://bibliotecavirtual.diba.cat/dones-cientifiques

https://moncomunicacio.com/efecte-matilda-la-invisibilitat-de-les-dones-cientifiques/

https://www.catorze.cat/noticia/15305/vull-ser-cientifica

https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20210211/11-febrer-dia-internacional-dona-11505264

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dones_en_la_ci%C3%A8ncia

https://ca.wikipedia.org/wiki/Efecte_Matilda

GAËL FAYE: UN PAIS PETIT (BIBLIOLOVERS)

Els Bibliolovers acaben de llegir Un país petit, de Gaël Faye (Empúries 2018), un cantant, raper i escriptor ruandès-francès. El llibre també té edició castellana, Pequeño país (Salamandra, 2018)

La novel·la reviu, en primera persona, la infantesa de l'autor a Bujumbura (Burundi). Gaby, el nostre protagonista, és fill de mare refugiada ruandesa i pare empresari francès a Bujumbura respira una realitat familiar complexa en què la situació política del país sempre és un teló de fons.

L'autor s'adona que al seu país hi viuen diferents ètnies: els hutus són els més nombrosos, els twes, que són pocs, i els tutsis són molt menys nombrosos que els hutus. Un atemptat el 7 d'abril de 1994 desencadena la guerra civil al país: els tutsis són responsables de la mort del president de Ruanda i Burundi. A partir d'aquest moment, els hutus volen matar tots els tutsis, és a dir, exterminar-los.

Els jocs i les trapelleries de la infantesa de Gaby i la seva colla, donades les circumstàncies, es tenyeixen del conflicte bèl·lic; volen fer com els adults: defensar la seva terra i protegir el seu barri. Fins al punt que, el seu millor amic, en Gino, li diu: "Gaby és la guerra. Protegim el nostre carrer. Si no ho fem, ens mataran. Quan ho entendràs? En quin món vius?".

El contrapunt dolç d’aquesta història biogràfica es transmet a través d'un personatge destacat: Mme. Econamopoulos, que li dóna l’oportunitat de mirar cap a una altra banda i desfer-se de la dura realitat a partir de bones lectures. Li explica que  un llibre li pot canviar la vida perquè, en realitat, són "genis adormits" i li fa una recomanació extraordinària: "protegeix-te del fred, vetlla pels teus jardins secrets, fes-te molt ric de lectures, de coneixences, d'amor, i no oblidis mai d'on vens".

La novel·la es publicà per primera vegada l'agost de 2016. Des d'aleshores s'ha traduït a 36 idiomes i ha rebut nombroses distincions literàries.

L'obra, que ens ha acompanyat durant el mes de gener, ha resultat enriquidora, interessant i colpidora per part de tots els membres del club de lectura. Us la recomanem!

SIMONE ORTEGA: 1080 RECETAS DE COCINA

Un clàssic dels llibres de cuina és de la Simone Ortega, 1080 recetas de cocina, de Alianza editorial. Es tracta d'una edició Especial centenario Simone Ortega (1919-2019) Bicentenario Museu del Prado.

Aquest llibre té una sobrecoberta molt artística. Ja que coincideix el centenari de l'autora amb el bicentenari del Museu, l'editorial ha aprofitat per unir els dos esdeveniments. És per això que ha creat aquesta preciosa sobrecoberta, plena d'obres artístiques -bodegons-  relacionades amb la cuina..

Tenim les perdius amb pomes, dedicades al quadre Bodegó de çaça, hortalisses i fruita del pintor J. Sánchez Cotás (1602), també tenim el Gaspatxo amb el quadre Bodegó amb cogombres, tomàquets i recipients, de L. E. Melendez (1772). Aquestes receptes tan artístiques són inspiració de la filla de Simone, Inés Ortega. Hi ha unes quantes més de receptes i de quadres, però per descobrir-los cal que agafeu aquest llibre i gaudiu d'aquesta novetat, i a continuació de les 1080 receptes de cuina, que són tot un clàssic de la literatura gastronòmica.

Conèixer la cuina tradicional és imprescindible per innovar. I ni tan sols ens cal innovar, si no volem, perquè són moltes les persones que gaudim d'allò més amb el menjar de tota la vida, sense més complicacions.

I en les receptes de la Simone Ortega trobareu absolutament tot, de la mateixa manera que trobareu el seu amor per l'art i passareu dels clàssics de la pintura als de la gastronomia, en més de mil pàgines, això sí.

Per sort, el llibre està fet d'un paper molt fi -quasi com si tractés d'una Bíblia- i està farcit d'índex de tota mena que ens facilitaran la lectura: hi ha per apartats, per receptes o per ingredients. També hi ha versions més lleugeres de les receptes tradicionals, tot explicat amb claredat i senzillesa.

Fins i tot, trobem el maridatge perfecte per a cada plat. 

Estem davant d'un autèntic luxe gastronòmic en forma de llibre que la biblioteca posa a l'abast de tothom. No deixeu passar l'ocasió de conèixer la Simone Ortega i les seves receptes i gaudir de la felicitat de la bona cuina.

SANDRA SABATÉS Y ANA JUAN: PELEA COMO UNA CHICA

D'ençà que tenim memòria històrica, les diferents societats han estat dominades pels homes, de manera que les dones quedaven relegades a l'espai privat. Això ha donat lloc a l'absència de dones com a protagonistes de la història, de la cultura o de la ciència.

Són pocs els noms de dones escriptores, pintores, exploradores, científiques, etc., segurament perquè no eren gaires -tot apuntava al fet que el paper de la dona era fer-se càrrec de la família i els fills- però també perquè molt sovint es va silenciar l'existència d'aquestes dones que d'alguna manera trencaven els esquemes convencionals i ningú volia que fossin un exemple a seguir.

Virgínia Woolf, en el seu llibre Una habitació pròpia, recrea la història fictícia d'una hipotètica germana de Shakespeare. Com és possible que una dona del segle XVI o XVII hagués tingut ocasió d'aprendre lògica o gramàtica? Com podria llegir sense que li manaren ajudar en les feines de casa? Era difícil certament que cap dona destaqués en cap disciplina no considerada femenina.

Per sort, des de fa temps s'ha aconseguit en la nostra societat arribar a la igualtat davant la llei d'homes i dones, però encara avui anem justs de referents femenins.

En aquest sentit han començat a publicar-se des de fa temps llibres que busquen destacar el paper de dones que van fer grans coses durant la història -especialment en contra del masclisme imperant-  i el nom de les quals no volem que caigui en l'oblit.

Aquest és precisament el sentit del llibre de Sandra Sabatés i Ana Juan (il·lustradora), editat per Planeta, que porta el títol de Pelea como una chica.

Es tracta de diferents històries de dones, de dones valentes que es van rebel·lar contra el sistema patriarcal i que van ser capaces d'alçar la seva veu, per sort per a totes nosaltres, per tal de lluitar en favor dels drets de les dones.

Va ser al segle XIX, quan algunes dones espanyoles van dir prou. La seva incorporació al mercat laboral no s'havia produït en la mesura i manera que hagués estat desitjable i el pes de l'Església catòlica havia marcat la separació de rols més convencional. Fins i tot, hi havia corrents en aquell moment que parlaven de la inferioritat biològica i intel·lectual de la dona.

Dones com ara Concepció Arenal, Emilia Pardo Bazán, Rosalia de Castro. Algunes són molt conegudes avui dia. D'altres potser no tant.

Entre les catalanes assenyalar Teresa Claramunt, una dona amb consciència de classe i gènere que va lluitar la situació de les dones obreres, en particular. En la indústria tèxtil la vida en el taller era inhumana i dones i nens eren explotats sense compassió. Les dones cobraven la meitat que els seus companys homes. L'any 1892 va ser fundadora juntament amb Ángeles López de Ayala i Amàlia Domingo Soler la primera societat feminista de Barcelona.

Nascuda a Malgrat de Mar, Zenobia Camprubí va marxar amb la seva mare a Nova York a on va passar l'adolescència. Quan va tornar a Espanya era el prototip de dona americana emprenedora, intel·lectual i liberal. Fins que va conèixer al poeta Juan Ramón Jiménez i va passar a ser la seva prioritat. Li feia de secretària i l'atenia quan tenia una crisi neuròtica. Va fundar el Lyceum amb Maria de Maeztu i Victòria Kent. Quan va esclatar la guerra civil el poeta va voler marxar d'Espanya i ella va viure un exili indesitjat.

Per acabar, i ja nascuda al segle l'activista feminista Lidia Falcón, una dona del segle XX. Va sobreviure a la postguerra en una família únicament formada per dones, feministes i republicanes. Malgrat ser mare molt jove va poder estudiar Dret i Periodisme i va dedicar la seva vida a defensar els drets de les dones i a l'activisme polític per tal d'aconseguir una igualtat real, la qual no va arribar en l'àmbit jurídic fins a l'any 1978 i a partir encara quedava -i queda- molta feina per fer.

Des de la Biblioteca el nostre homenatge a les dones que van trencar esquemes i que ens van ajudar a aconseguir drets indispensables. Per això us animem a conèixer aquestes petites biografies, les quals també podeu trobar a l'espai ebiblio Catalunya.

LILIANA ARROYO MOLINER: TU NO ETS LA TEVA SELFIE

Avui us recomanem un llibre que és una reflexió entorn del que suposa la nostra presència en xarxes socials.

El llibre es diu Tu no ets la teva selfie: 9 secrets digitals que tothom viu i ningú explica. L'autora és Liliana Arroyo Moliner i està editat per Pagès editors.

Ens agraden les noves tecnologies i considerem que són molt útils. De fet, hi ha coses que ja no sabem fer sense elles, però sempre està bé reflexionar sobre el que representen i la implicació que tenen a la nostra vida i a la de la nostra societat.

Aquest llibre va d'explorar el que hi ha darrere de diferents situacions que es viuen a les xarxes socials. Per exemple, les selfies d'alguna manera ens retraten. Volem dir al món com som, intentem ser originals, però la veritat és que en funció del sexe o la nacionalitat fem les coses de manera prou similar. A més, l'autora ens porta més enllà i ens parla del concepte extimitat (en oposició a intimitat) i ens fa reflexionar sobre la pèrdua de privacitat que a més suposa la mercantilització de nosaltres mateixos.

El postureig no és més que donar una imatge de felicitat. El postureig ens converteix en petites celebritats o això pensem. La veritat és que hi ha professionals del postureig, que reben el nom d'influencers. Avui dia hi ha molts joves que voldrien guanyar-se la vida d'aquesta manera. Els nois voldrien ser youtubers i les noies instagrammers

Si vivim mirant la felicitat dels habitants de les xarxes, pot ser  fàcil caure en l'enveja. No només es viu en la comparació constant, sinó que sentim que sempre ens estem perdent alguna cosa, una festa, un concert, un viatge, a això li diuen FOMO. A què mai havíeu sentit aquestes sigles?

Si dolent és sentir enveja, no és gaire millor ser envejat. L'odi i la ira formen part del món de les xarxes socials, normalment contra dones, persones del col·lectiu Lgtbi, persones de races diferents, etc. De fet, és igual que en la vida, però sense els filtres que ens dóna la presència física. A les xarxes es diuen coses que mai no es dirien cara a cara.

Ah!, però a les xarxes també es poden iniciar contactes amb finalitat sentimental o sexual, la qual cosa només seria dolent si caiguéssim o fóssim víctimes de l'assetjament o d'alguna revenja pornogràfica, problemes autèntics i molt greus en aquesta època. En elles també podem compartir videojocs, i sembla que gran part de la població ja no tan jove, s'hi dedica. També es fa ressò de projectes molt positius, com ara la lluita contra la violència de gènere o contra el canvi climàtic.

Les xarxes s'alimenten de likes i moltes persones cauen en el parany de voler més i més. Les xarxes són un escenari, en elles tot es pot comprar, fins i tot els m'agrada i els seguidors, també els comentaris positius, fins i tot pots convertir-se en el restaurant més valorat de la teva ciutat, sense tenir restaurant.

És per això que va sorgint tendències contràries com ara el minimalisme digital, l'eslògan del qual és "estima les persones i utilitza els objectes (al revés no funciona)".

Entre els no minimalistes -però- s'estima que hi ha persones que toquen el mòbil 2500 vegades al dia, o 150 vegades cada hora. Potser és una addicció, igual que al tabac o a l'alcohol i així s'hauria de considerar. El que és segur és que ens ajuda a procrastinar, és a dir, a deixar coses per més tard.

Una molt bona cosa d'aquest llibre són les referències bibliogràfiques que ens portaran a lectures o documentals d'allò més interessants i que podeu trobar al final. Això ens diu a més, que l'autora està molt ben documentada i ha treballat de valent.

Us el recomanem, perquè ens ha agradat molt, és fàcil de llegir i perquè com diu a la contraportada "aquesta és una invitació a comprendre, per deconstruir i qüestionar", i això ens agrada molt.
Ah! I també el podeu trobar en versió digital a l'espai ebiblio Catalunya.

ARIADNE ARTILES: PURA VIDA

Avui us portem un llibre que es diu Pura vida. Està signat per l'Ariadne Artiles, que no és cuinera, no escriptora, ni periodista. És una model -també influencer, i potser dissenyadora) que ens explica com li agrada cuidar-se ella mateixa i cuidar a la seva família.

No cal ser escriptor per a publicar un llibre ni xef per a ensenyar-nos a cuinar, ja ho veieu.

Però és cert que sempre va bé per tal de conèixer opcions d'alimentació diverses i està clar que una model sap com menjar per a mantenir-se en forma i amb el quilos a ratlla. I a nosaltres ens agrada veure opcions que potser ens agraden o potser no.

En el llibre, l'Ariadna Artiles ens explica que creu en el menjar vegetarià i també en el vegà i en que tot sigui el més natural possible. Estem doncs, davant d'un manual d'alimentació prou interessant.

De pas, també ens ensenya com, amb la seva filleta de pocs anys, ha tirat endavant el projecte de fer aquest llibre que, la veritat, és molt bonic, tant per les bones fotos com pels texts molt ben triats.

El llibre consta de deu capítols amb una introducció que li dedica a la nena, que encara és petita, però ja apunta maneres.

En el primer capítol hi ha un homenatge a l'avi, en el qual l'autora ens explica que era forner i l'esperava amb el pa acabat de fer, quan ella sortia de l'escola. Quin goig d'avi! I d'aquí li ve que ella mateixa faci pa dos cops a la setmana, a més de galetes o pizzes.

Altres receptes que trobem en el llibre és el queque de la abuela, los rollitos de verdura, las croquetas, el gazpacho verde o los chips de calabacín.  Tot amb molt bona pinta! 

Al final del llibre hi ha uns quants menús setmanals per a organitzar-se, perquè menjar bo, sa i mantenir la línia no són feines gaire feixugues. Només cal que ens mentalitzem una mica.

I amb això ens acomiadem d'aquest dilluns a la cuina.

MARTA ORRIOLS: DOLÇA INTRODUCCIÓ AL CAOS

Aquesta setmana hem comptat amb la presència virtual a la Biblioteca de Martorell, de la Marta Orriols qui ens va presentar el seu darrer llibre -a través del canal martorelldigital.cat- Dolça introducció al caos, publicat per edicions del Periscopi.

L'acte va ser presentat per l'Isaac Feyné i va comptar també amb la presència del regidor de cultura de l'Ajuntament de Martorell, l'Andreu González i de la Tècnica de cultura, Josefina Canals.

Marta Orriols Balaguer és una escriptora nascuda a Sabadell, llicenciada en història de l'art, a més va estudiar guió cinematogràfic i escriptura creativa.

Actualment col·labora amb diversos mitjans de comunicació culturals, com Catorze.cat i a Núvol.

El 2016 va publicar la seva primera novel·la, Anatomia de les distàncies curtes. Va guanyar el Premi Òmnium a la millor novel·la en llengua catalana de l'any 2018, per la novel·la Aprendre a parlar amb les plantes.

Durant la xerrada, la Marta ens ha desvetllat unes quantes coses sobre el seu món literari.

El fet d'haver aconseguit un inesperat èxit amb la novel·la anterior, Aprendre a parlar amb les plantes (que està a punt de ser traduïda a tretze llengües), la va portar a abordar aquesta amb una certa pressió sobre estar a l'altura. També ens ha explicat la manera en que construeix les seves narracions a partir de personatges que la inspiren, o que -fins i tots- hi ha lectures que li provoquen unes enormes ganes d'escriure.

Quant a Dolça introducció al caos, ens ha dit que, en principi, el que volia era experimentar amb la veu narrativa del personatge masculí, però aviat va veure la necessitat d'un contrapunt que donés veu a l'altra versió de la història.

Així va néixer una novel·la estructurada en quatre parts, i a dues veus, que arrenca de la necessitat de parlar de diversos temes que inquieten a l'autora, com ara, el pas sense retorn cap a l'edat madura o bé la crisi global que ens envolta.

És una novel·la sobre les decisions o les no decisions, sobre les relacions de parella en una època en la qual sembla més fàcil tenir sexe que relacions més compromeses emocionalment.

La Marta Orriols explora personatges que es busquen a si mateixos, que volen ser autèntics i, per això, li agrada posar-los a soles amb els seus pensaments, a la recerca del que són en realitat.

No estem davant d'una novel·la de bon i dolents, cada personatge té les seves raons i el que trobem és un llarg diàleg entre ells.

Per una part, trobem un personatge masculí que fuig dels clixés clàssics de la masculinitat, una persona real, fràgil, amb dubtes i pors. El personatge femení, en canvi, és una dona molt segura d'ella mateixa. Però tots dos són persones perdudes, a les quals el context no els afavoreix gaire. Són persones contemporànies, amb contradiccions i amb problemes actuals.

No hem d'explicar més, només donar les gràcies a la Marta Orriols per la seva presència i a l'Isaac Feyné pel profitós diàleg que va plantejar amb l'autora. 

Gràcies també a l'Andreu González i a la Josefina Canals.

Gràcies a aquesta conversa hem pogut conèixer una mica del que hi ha darrere del llibre Dolça introducció al caos. Un llibre, la lectura del qual us recomanem amb moltes ganes.

El podeu aconseguir a la biblioteca de Martorell i a l'espai ebiblio de les biblioteques de Catalunya. També el podeu comprar a qualsevol de les llibreries de Martorell.