dimecres, 17 d’abril del 2013

PATRICIA GABANCHO: LA NÉTA D'ADAM


El passat dia 10 d’abril va tenir lloc a la Biblioteca Francesc Pujols la presentació de la primera novel.la que ha escrit la periodista Patrícia Gabancho. Aquesta novel.la porta per títol “La néta d’Adam” i ha merescut el Premi Prudenci Bertrana. 
La novel.la és bastant autobiogràfica, tot i que l’autora va deixar clar que “tot el que s’hi explica és veritat però no tot és real”.
El llibre explica la vida d’Angèlica, filla de la Bella i l’Aris, que viu a Barcelona des de que va marxar del seu Buenos Aires natal quan tenia 22 anys. Es a Catalunya on Angèlica ha viscut la major part de la seva vida, on s’ha enamorat, s’ha casat, s’ha divorciat, ha tingut el seu fill Guillem i on té els amics, la vida i la feina. Però es troba amb l’obligació de tornar al seu país perquè la Bella, la seva mare, està molt malalta. Quan arriba a la seva casa de Buenos Aires comença a recordar la seva infantesa, a retrobar vells amics i a lluitar amb una cunyada ambiciosa i despietada que l’únic que sap fer és complicar-li la vida.

Llegint tota aquesta història anem coneixent perfectament la vida de la narradora, el caràcter de la seva mare, la relació que mantenien elles dues juntament amb episodis de la història de l’Argentina (el peronisme, els desaparecidos, la immigració, etc.), amb reflexions sobre la decadència física de les persones i amb la importància de tenir un equipatge ple d’absències i records.

L’acte va estar organitzat per l’Ajuntament de Martorell i va comptar amb la presència d’una quarentena de persones.




divendres, 12 d’abril del 2013

TALLER D'ESCRIPTURA


Dijous es van reunir els nens i nenes del grup El Món dels Llibres.

En aquesta ocasió la feina no era lectura sinó creació literària.
Cada un dels nens i nenes van portar un escrit que seguia les pautes indicades pel Jordi, el coordinador: havia de tenir un començament, un desenvolupament i un desenllaç.
Tots van gaudir del taller d'escriptura i va veure o com és de fàcil (o de difícil) això d'escriure.

Acabat el taller, el Jordi va lliurar la propera lectura:  El cas de la professora desapareguda, de l'autor alemany Joachim Friedrich.

Aquest llibre serà comentat en la reunió del proper 2 de maig a les 17.15 H. El grup es reunirà, com sempre, al despatx de la Biblioteca Francesc Pujols.

dimecres, 10 d’abril del 2013

CARMEN MARTÍN GAITE: CAPERUCITA EN MANHATTAN.


El dilluns ens vam trobar el grup de lectores del Club de Lectura doncs havíem de comentar el llibre Caperucita en Manhattan, narració curta de l'autora Carmen Martín Gaite.


La veritat és que el llibre no va agradar excessivament.

A alguna de nosaltres ens va semblar  una lectura agradable, però en general  ha decebut  pel seu contingut potser massa poc elaborat.
El que més s'ha valorat de la lectura és l'inici del llibre, la posada en situació, la descripció de Manhattan i el coneixement dels diferents personatges, alguns prou estrafolaris, així com l'estil de l'autora.
Pel contrari, s'ha  valorat més negativament el desenllaç, excessivament ràpid i amb un excès de fantasia. 
De tota manera, hi ha qui pensa que aquest final és obert mentre que d'altres han vist un autèntic final de conte.
El llibre dóna peu per parlar dels valors transmets pels contes i la falta d'una alternativa a aquest mitjà de transmissió, que pràcticament s'ha perdut en la nostra època.

Ens fa gràcia el fet de que una de les teories que explica a qui pertany la cara de la famosa estàtua neoyorkesa es correspongui amb la que es planteja a la novel·la.
En efecte, una de les versiones més exteses és que la cara de l'estàtua està inspirada en el rostre de Charlotte Bartholdi, mare de l'escultor Frédérich Auguste Bartholdi, responsable de l'estàtua. I en Caperucita en Manhattan trobem a Miss Lunàtic, una entranyable rodamón que viu a Manhattan, personatge que es correspondria amb Charlotte Bartholdi.

Com sempre, li posem nota al llibre: 5 + 7 + 5 + 7 + 4 + 6 + 6 + 6 + 6 + 6 =    mitjana   5,8

L'Esther ens presenta la propera lectura del nostre Club.
Repetim amb una novel·la curta, en aquest cas d'un clàssic rus,  Lleó Tolstoi. 
Es tracta  d'Història d'un cavall.   La comentarem el proper 13 de maig a les 21.30 H. a una sala del Centre Cultural.

Mentre arriba el dia, pensarem en Sant Jordi i en quins llibres comprarem.
Us desitgem un feliç Sant Jordi a totes els lectors i les lectores!



dimecres, 20 de març del 2013

SALVADOR ESPRIU: PRIMERA HISTÒRIA D'ESTHER


En la reunió que vam fer el passat dilluns dia 18 de març, els membres del club de lectura vam comentar el llibre Primera història d’Esther de Salvador Espriu.
Primera història d'Esther és una obra de teatre que Salvador Espriu i Castelló va concebre el 1948. La peça fou representada en públic per primera vegada el 1957, sota la direcció de Jordi Sarsanedas.
És una expressió desesperada per crear un testimoni d'una llengua viva i rica, per això l’autor va omplir el text de mots de variants i nivells de la llengua catalana i fins de paraules del caló, la parla gitana. Com diu el comentarista Arnau Pons, a "Primera història d'Esther", Espriu treu els titelles hebreus per tal de representar la situació de gravetat de Catalunya després de 1939. La compara amb la del poble jueu després de ser deportat de l'esclavatge de Babilònia. La reina Esther, segons la Bíblia, va salvar el poble jueu que vivia escampat dins el regnat d'Assuerus, rei de la Mèdia i la Pèrsia, l'actual Iran. Espriu, en la seva justificació, dóna un manament vers la llengua catalana, la deixa "al fibló de cada consciència" i allibera de "la presó del bon gust" cada paraula i cada forma. Vol dir, doncs, que no hem de censurar cap forma d'expressió.
Tots els membres del club van coincidir en que no es tracta d’una obra per distreure’t sinó que obliga al lector a pensar i reflexionar sobre el seu contingut. De fet, molts van haver de rellegir diversos fragments del llibre per entendre el seu missatge, ja que l’autor juga molt amb les paraules, fa servir nombrosos sinònims, retalla i escurça els mots,... Està clar que Espriu ens intenta demostrar la gran riquesa del català que en el moment d’estrenar aquesta obra era una llengua molt maltractada pel franquisme. Per aquest motiu, abans de començar a llegir el llibre és necessari situar-se en el context sòcio-cultural de l’època per poder entendre el moment històric en què es va estrenar aquesta obra.

En la propera trobada, el dilluns 22 d'abril,  es comentarà el llibre de l'autora Montserrat Roig, El temps de les cireres. 

dimarts, 19 de març del 2013

NÚRIA NAVARRO CARRILLO: LA VIDA DESDE EL TEJADO


El passat dimecres dia 13 de març l’autora olesana Núria Navarro va presentar a la biblioteca Francesc Pujols de Martorell el seu primer llibre “La vida desde el tejado”. Aquest llibre és un recull de relats i microrelats que l’autora ha escrit en els darrers anys i que demostren una manera personal de viure la vida, d’atrapar els moments que succeixen al nostre voltant i convertir-los en paraules. Per escriure els seus relats, la Núria Navarro es pot inspirar en qualsevol detall que passi  en el seu entorn (una mirada, una conversa, un joc, un paisatge, una paraula,....). A partir d’aquí escriu una història que pretén mostrar l’essència dels éssers humans, la seva part bona i la seva part més fosca, els seus encerts i els seus errors, etc.

Aquesta autora disposa des de fa temps d’un blog a Internet que es titula “Hilos Finitos” i en el qual cada setmana hi publica un relat i una postal. Té molts seguidors i ella està molt orgullosa de que a través de les xarxes socials la segueixi tanta gent.

Durant la seva xerrada, Núria Navarro va explicar que els seus escriptors favorits són: Julio Cortázar i Pedro Salinas. També va manifestar que per ella el fet d’escriure és una necessitat vital perquè la seva personalitat té una dualitat: la seva part extrovertida que tothom coneix i la seva part introvertida que és la que apareix en els seus escrits.
L’acte va comptar amb la presència d’una cinquantena de persones i va estar organitzat pel Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones de l’Ajuntament de Martorell.
L'autora i el seu llibre a la Biblioteca Francesc Pujols


L'autora durant un moment de la presentació

divendres, 15 de març del 2013

EL MÓN DELS LLIBRES AMB EL RELLOTGE MECÀNIC.

El dijous passat es van reunir els nens i les nenes del Club de Lectura Infantil.

En aquesta ocasió havien de comentar el llibre del Phillip Pullman, El rellotge mecànic, un llibre força complicat, doncs conté una història dintre d'una altra.   
Un narrador explica com un aprenent de rellotger que es queda sense idees per a fer un rellotge diferent. Com que el narrador no sap el final de la història, decideix inventar-lo i és en aquell moment quan tot el que va dient es va convertint en realitat. Fins i tot la creació d'una andròmina que espanta  el poble.

No tothom l'havia entès aquesta història. A alguns els hi havia agradat molt, a d'altres ni gens ni mica. Hi havia qui havia gaudit  amb la història de por.  Molta diversitat, tot plegat.

Però el Jordi havia portat un parell de contes als nens i les nenes i entre tots van reconeixent les diverses parts que fan que el lector es quedi enganxat a la lectura.
En qualsevol relat, en primer lloc, hi ha una introducció que ens situa en la història, coneixem el lloc on es desenvolupa, el temps, els personatges, etc. Després passem al nus, on està la part principal del relat.
I finalment, arribem al desenllaç, que és el final.
Els nens i les nenes de grup queden en que per la propera trobada miraran de fer ells mateixos la seva pròpia història, seguint aquestes pautes.
I és que en el Club de Lectura Infantil també es pot escriure.

La propera trobada serà després de vacances de Setmana Santa, el 4 d'abril, a les 17.15 H.

Fins aleshores i molt bones vacances.

dijous, 14 de març del 2013

ANDRÉS TRAPIELLO: AYER NO MÁS.


Dilluns vespre ens vam reunir 10 lectores per tal de comentar el llibre proposat per la Susana.
Ayer no más, de l'escriptor andrés Trapiello, havia agradat a tothom.
Malgrat que algú va expressar el seu cansament pel tema i el desinterès per les novel·les “de la guerra civil”, el cert és que la lectura de Ayer no més va atrapar i pràcticament totes la vam llegir amb molta fruició i rapidesa.
Es va valorar la capacitat de l'autor per donar una nova perspectiva al tema de la memòria històrica.
La seva teoria passa per la tesi de que en la guerra no van haver ni bons ni dolents, únicament víctimes i victamaris. Tampoc no és necessari jutjar als sobrevivents, només resoldre els casos perquè els familiars puguin saber i recuperar els seus morts.
De fet, el que fa Trapiello es donar-nos les eines per la reflexió. Cada un dels personatges de la història representa un punt de vista diferent, el feixista i la seva família, la dona i el fill d'una víctima morta en la muntanya lleonesa per membres de Falange, el departament d'Història d'una facultat de províncies... i enmig, el protagonista, un historiador, fill de feixista, que es troba immers en un conflicte d'emocions.
Perquè Ayer no más és un llibre que neix de l'emoció d'uns personatges als quals els fets de la Guerra Civil han marcat la vida i que, per tant, parlen poc del tema.
També ens ha agradat la manera d'escriure de Trapiello, el seu ric vocabulari castellà, la manera com consegueix donar sentit a una novel·la que no és més que la novel·la que Pepe Pestaña escriu en lloc d'un llibre d'història. Perque per explicar la guerra civil no són necessaris els llibres d'història, sinó les novel·les, o potser tampoc, encara no.

Com sempre posem nota:
7 8 8 7 8 7 8 8 7 8 8 = 7,63


Presentem la següent lectura.
En aquesta ocasió ens endinsem en el món de l'escriptora Carmen Martín Gaite, representant de la generació de 1950, amb un relat curt escrit en 1990 que porta el títol de Caperucita en Manhattan.

El comentarem el proper 8 d'abril, a les 21.30 H.