COL·LECTIU EIXARCOLANT: EL LLIBRE DE LES PLANTES SILVESTRES COMESTIBLES

De la mà del Col·lectiu Eixarcolant volem acostar-nos un altre cop al món de les espècies naturals i, concretant molt més, al món de les plantes silvestres del nostre entorn, en un llibre en dos volums editat l'any 2020, El llibre de les plantes silvestres comestibles.

La importància d'editar aquests llibres s'ha d'entendre en un context urbà que ens ha allunyat definitivament de l'aprofitament de recursos que ens ofereix la natura i que ens ha endinsat en un món on el comerç alimentari en l'àmbit global marca la nostra alimentació. També es constata el trencament de la transmissió dels coneixements relatiu a la biodiversitat de la zona.

És aquest un llibre que ens parla de plantes locals de Catalunya, on hi ha més de 260 espècies silvestres comestibles, però és extensible a altres països i cultures, ja que la flora catalana és essencialment mediterrània.

És un llibre, a més que combina botànica i gastronomia. Per cada espècie inclosa (quaranta-quatre en total) trobem una fitxa amb la imatge, els noms populars i el nom científic, alguna cita amb relació a l'ús tradicional de l'espècie. S'aclareix la part de la planta que es fa servir, si és un cultiu anual, perenne o pluriennal, si s'ha de consumir en cru o cuit, el reg que necessita, la zona de Catalunya on abunda més, la seva composició nutricional, el mètode de cultiu (quan i com).

Però a més inclou dues receptes per espècie amb ingredients i forma de preparació, donant compte dels al·lèrgens que conté, el perfil sensorial i els valors organolèptics més algunes recomanacions de consum.

De les 44 espècies incloses hi ha com ara la borraina, la cirera de pastor, la sàlvia, el romaní, la rosella, l'esbarzer, el fonoll, la malva... Hi ha algunes que ens faran de plat, com ara la borraina, les bledes silvestres o el cardellet, d'altres aromatitzaran, com ara el romaní o la pimpinella.

Algunes receptes són tan interessants com imaginatives, una tempura de fulles de sàlvia, un gelat de romaní, un pesto de parietària, uns makis silvestres amb wasabi de ravenissa, Algunes sonen tan bé com ara el pastís de móres i crema de iogurt o la lasanya de verdolaga o les tortitas de plantatge.

Les receptes són bones, però el més important del llibre és que ens farà pensar en tot allò que estem perdent quan anem a comprar, de forma fàcil i econòmica, productes de l'altra part del món, mentre ens oblidem de formes tradicionals d'alimentació.

Avui dia a més, conèixer aquestes espècies ens ajuda a connectar amb els espais naturals que ens són propers, a passejar fixant-nos i respectant el nostre entorn, a recuperar espècies al nostre petit jardí, hort o fins i tot a una torreta al balcó i a pensar que un altre món és possible, un món menys consumista i més respectuós amb els valors que vénen de la natura.

ÁNGELA QUINTAS: LAS RECETAS DE ADELGAZA PARA SIEMPRE

Avui ens hem fixat en el llibre de l'Ángela Quintas, Las recetas de adelgaza para siempre, de l'editorial Planeta. Aquest llibre ja va per la sisena edició, si té tant d'èxit, per alguna cosa serà!

Les persones cada cop estem més preocupades per la nostra alimentació i no parem de buscar llibres que ens ajudin a aconseguir menjar sa i equilibrat i perdre alguns quilos.

El mètode consisteix a conèixer la composició nutricional dels aliments, els hidrats de carboni i la seva composició glucèmica, les proteïnes animals i les vegetals, els greixos.

De fet, les noranta receptes que conté estan organitzades en funció de la composició nutritiva dels seus ingredients: només proteïna, càrrega glucèmica baixa+proteïna o càrrega glucèmica alta en petita proporció+proteïna i finalment, càrrega glucèmica alta més proteïna.

També hi ha respostes als dubtes que tenim sovint, com ara perquè engreixo encara que menjo pocs greixos?, quin n'és el paper que exerceixen les hormones en la perduda de pes?, quins han de ser els nostres objectius?, com els aconseguirem?, com ha de ser el desdejuni?

Hi ha moltes idees i consells: "No es tracta d'eliminar per complet la quantitat de greix, sinó de consumir greix saludable amb moderació". "Planifiquem bé els menús de tota la setmana, d'aquesta manera evitarem el risc d'acabar menjant qualsevol cosa per falta de previsió". "Si es vol aprimar per sempre, mai s'ha de passar gana, ja que utilitzarem la nostra massa muscular com a combustible"

I finalment els plats, que són força atractius:

Albergínies a la planxa amb pernil dolç i formatge batut, hamburgueses de pollastre i espinacs, espagueti de carabassó amb llagostins, hamburgueses d'albergínia i bacallà.

Aquest llibre també és bonic de mirar, ja que les fotografies són atractives i està ple de quadres explicatius de fàcil consulta.

El llibre mereix una bona ullada i esperem que us sigui de molta utilitat. El nostre objectiu és aconseguir millora la nostra salut i la nostra qualitat de vida.

COL·LECTIU EIXARCOLANT: TAST DE RATAFIA

La Biblioteca de Martorell va inaugurar ahir les activitats presencials del mes d'abril a la terrassa, amb un taller de Tast de ratafia, a càrrec del Marc Talavera, del col·lectiu Eixarcolant. Aquest taller forma part de les activitats del grup de treball de Parcs Naturals. Montserrat.

Va ser una experiència molt interessant, l'objectiu de la qual era conèixer el patrimoni natural de la nostra zona i recuperar usos artesanals de les plantes autòctones. El Marc Talavera és un gran comunicador i ens va transmetre el seu entusiasme per la botànica i per l'aprofitament dels recursos naturals més pròxims a nosaltres.

La primera part va ser teòrica i en ella, el Marc ens va donar les pautes del que és la ratafia, una beguda tradicional feta amb la maceració alcohòlica de nous verds -causa del seu característic color- i d'una barreja d'altres plantes silvestres, durant un període aproximat de quaranta dies.

El Marc ens va explicar que la ratafia és una beguda molt variada - no hi ha dos d'iguals- i que, precisament per això, és una beguda social que ha perviscut en el temps i ens va donar la recepta. També ens va dir que la ratafia és una beguda que millora amb el temps i que la seva graduació alcohòlica ha d'estar al voltant dels divuit graus.

En la base alcohòlica es pot fer servir anís dolç o aiguardent de vi. Si es fa servir aiguardent, s'ha de rebaixar amb aigua i afegir sucre.

Per la maceració s'han de fer servir les nous verdes i triar una barreja d'herbes equilibrada de sabors, la qual ha d'ocupar entre una tercera part i una meitat del volum de la maceració. Han d'aparèixer els sabors anisats, els mentolats, els resinosos i els amargants o astringents. Per això és tan important conèixer les espècies silvestres i els seus aromes i sabors.

Vam conèixer espècies com ara el llentiscle, l'herbacol, la parietària, el corn de cérvol, el codony d'olor, el llorer, la sàlvia, la tarongina, la menta, la calèndula, la borraina, l'orenga, el lletsó de fulla gran o de fulla petita, les malves, el dent de lleó, el fonoll, la sajolida, els colitxos, etc. 

En una segona part vam poder olorar i tastar diferents tipus de ratafies, artesanals i comercials, i vam intentar esbrinar els aromes i sabors predominants. També vam conèixer el "xampanyet" de saüc, una beguda tradicional a Catalunya que pocs dels assistents coneixíem.

I és que en l'esperit del Col·lectiu Eixarcolant està la recuperació i popularització dels usos de les plantes silvestres i varietats agrícoles tradicionals en el nostre territori.

Tots els assistents vam passar una estona molt amena i vam conèixer els secrets d'algunes de les plantes que ens envolten.

Moltes gràcies al Marc Talavera del Col·lectiu Eixarcolant i a tots els assistents que van participar molt activament i amb entusiasme.

Ja sabeu que a la Biblioteca tenim llibres de botànica i de moltes matèries relacionades, com ara arbusts, fisiologia vegetal, flora, herbaris, plantes aromàtiques, plantes medicinals, etc.

També podeu accedir al Fons especial de Montserrat.

GAEL FAYE: UN PAÍS PETIT (CLUB DE LECTURA DE NIT)

Tornem de les vacances de Setmana Santa, i comencem l'abril, parlant de la darrera lectura del club de nit.

El llibre que es comentava era Un país petit, una història escrita per Gaël Faye i ambientada en el Bujumbura –capital de Burundi- dels anys noranta.

Molts de nosaltres ja sabíem que a aquella època els països de la zona dels Gran Llacs de l'Àfrica van patir massacres de caràcter ètnic. Així i tot, el llibre ens va sorprendre. Especialment pel contrast entre una primera part relativament agradable i la segona tan terrible.

Totes les lectores i el lector del grup vam estar d'acord en la gran sensibilitat amb què estan narrats uns fets tan esgarrifosos i tothom va valorar la lectura molt positivament.

La història ens presenta un adult que viu a França una vida prou còmoda, però que en un moment determinat vol tornar a la ciutat en la qual va viure la infantesa. A partir d'aquí entrem en una voràgine de records que ens porten a conèixer la plàcida vida d'uns nens privilegiats, fills d'empresaris francesos o belgues o de les elits locals, que es belluguen pel millor barri de la ciutat amb les seves entremaliadures.

I és que el llibre és, en primera instància, una història del pas de la infantesa a la vida adulta del protagonista, qui –en primer lloc- ha de superar la separació dels pares, una parella interracial que potser s'estima, però que té tot un món que els separa.

Tot el que anem coneixent –en episodis al fil dels seus records- són moments que han passat el filtre de la memòria del nen, la qual cosa els dota de gran tendresa i sensibilitat.

Coneixem la família de la mare, ruandesos exiliats a Burundi, a causa de la persecució que pateixen al seu país. Un viatge a un casament ens dóna l'oportunitat de conèixer una mica les condicions de vida de l'ètnia tutsi, en constant perill de mort per part de l'ètnia hutu.

En altres episodis, coneixerem com són els treballadors del pare, que ja no formen part de l'elit, o la infinita pobresa de la gent del camp.

Són, com va observar un lector, records aïllats que ens ajuden a entendre com era aquella societat en els seus diversos nivells.

Alguns d'aquests fets són enormement dramàtics i marquen el ritme de la novel·la.

Els esdeveniments es precipiten amb un cop d'estat i el posterior genocidi, la qual cosa dona lloc a moments molt impactants. Gaby -el protagonista- es fa home a cops de traumes.

Finalment el Gaby marxa a França, però la història no es tanca fins al seu retorn al petit país de la seva infantesa.

Tots els lectors vam valorar molt positivament aquesta lectura que ens ha acostat a una realitat incòmoda a la qual sovint tanquem els ulls. És per això, que des del club de lectura de nit de la Biblioteca, us recomanem la lectura d'aquest llibre imprescindible per a conèixer una mica més el gran continent africà.

El podeu trobar tant a la nostra biblioteca en castellà, Pequeño país, com en altres biblioteques de la nostra Xarxa de Biblioteques Municipals, en la seva traducció catalana.

ROSA MONTERO: LA BUENA SUERTE

Acabem el mes de març amb una novel·la escrita per una dona.

Escriptora i periodista, Rosa Montero compta amb una llarga trajectòria literària -per no parlar de la periodística- des de la publicació de la seva primera novel·la, l'any 1979.

La buena suerte és el títol de la seva darrera publicació literària. En La buena suerte, seguim els passos de Pablo, un arquitecte d'èxit qui abandona la seva vida d'una manera inesperada per a comprar un habitatge que veu des del tren en un poble de Castella, descrit com dels més lletjos que s'han vist mai.

De mica en mica, Pablo Hernando va establint contactes en el poble i anem coneixent detalls de la seva vida anterior. La història es complica fins a convertir-se en un "thriller" amb l'aparició de personatges del passat i d'altres que es volen aprofitar.

Té un ritme de novel·la de misteri, amb secrets que anirem descobrint, però alhora té un seguit de reflexions que ens fan pensar en les circumstàncies de la vida i de com és de determinant la manera en què les afrontem.

És una novel·la relativament curta que es llegeix molt ràpidament, una mica maniqueista, amb mala gent i amb bona gent. Però és agradable, conté un  missatge positiu, no és gaire complicada i amb final feliç.

No podem explicar molt més, ja que la gràcia és trobar-se amb la sorpresa del que passa, anar coneixent a la protagonista femenina -un personatge immens- i també als secundaris que tenen més o menys pes.

És una lectura ideal per les vacances i la podeu trobar a la nostra biblioteca o bé a l'espai ebiblio, en format electrònic.

Amb La buena suerte, de Rosa Montero, us volem desitjar unes bones vacances i dir-vos que ens retrobem el pròxim dimecres 7 d'abril, si tot va bé.

Que tingueu molt bona sort!

CUINA DE QUARESMA

En aquest parell de llibres podeu trobar receptes adients per aquests dies de final de Setmana Santa.

El premi, ja sabeu, serà la Mona del dilluns, però abans podeu anar-hi a les receptes més tradicionals, com ara les de bacallà amb ous durs i cigrons, arròs amb oros i bastons.

Si ja es pot menjar carn, peus de porc amb naps de la Cerdanya o costelles de bé a la brasa.

Els llibres són Gastronomia, festes i tradicions a Catalunya, editorial Morales i Torres, de l'autor Jordi-Joan Alsina i Canudas i 501 receptes catalanes que has de conèixer abans de morir, de Mònica Garcia Massagué, editorial Ara Llibres.

En tots dos hi ha un grapat de receptes catalanes tradicionals, com ara la cuina de Quaresma.

A la segona pàgina d'un dels llibres, hi tenim un munt de cites de personatges prou coneguts, però ens quedem amb la de la Carme Ruscalleda, que diu "Poseu la cuina a la llista de les coses interessants de la vida, per plaer i per salut".

Doncs això, que us desitgem unes bones vacances de Pasqua i que tingueu una bona cuina.

MONTSERRAT ROIG: SOM UNA GANGA

Nascuda l'any 1946 va destacar com a activista política d'esquerres i com a feminista des de ben jove. Va morir prematurament, l'any 1991, però ens va deixar com a llegat una àmplia carrera com a escriptora i periodista.

Si voleu conèixer una mica més de la vida d'aquesta dona entranyable, podeu donar un cop d'ull al llibre Si em necessites, xiula,  una biografia a càrrec de la Isabel Clara Simó, escrita l'any 2005, en la que fa un retrat de la seva faceta més intima, però també de la professional.

Però avui us hem volgut recomanar un llibre signat per la mateixa Montserrat Roig, qui en la seva faceta d'articulista va publicar a diversos mitjans -en català i en castellà. Avui, El Periódico, Mundo Diario o El País van ser testimoni d'articles en els quals el feminisme va ser protagonista en moltes ocasions.

El llibre es diu Som una ganga: textos feministes. És una edició de Comanegra (2020), a cura de M. Àngels Cabré, qui ha fet una  selecció, recollint no només  articles, sinó també alguns fragments dels llibres en el que apareixen reflexions i mostres del pensament de la nostra autora. 

Maria Àngels  Cabré és escriptora i crítica literària, especialitzada en literatura escrita per dones i en dones i cultura. En la Introducció al llibre, M. Àngels Cabré ens parla de la ideologia de Montserrat Roig i de la seva manera clara d'escriure.

L'antologia va paral·lela a la història del nostre país i s'ha dividit en quatre apartats en què s'ha volgut  "recollir les seves principals preocupacions en l'àmbit que ens ocupa": La condició femenina i les relacions de les dones amb el món, l'empoderament femení, el cos i la relació entre homes i dones i sobre la violència de gènere.

Cito textualment a M. Àngels Cabré: "Si encara visqués, us puc ben assegurar que estaria al peu del canó de les reivindicacions actuals: hauria participat al #MeToo, hauria escrit contra la sentència de La Manada un article potser titulat Totes som la manada, hauria sortit al carrer el darrer 8 de març i, fins si tot, s'hauria sumat al debat sobre les noves masculinitats. En resum, seguiria fidel al feminisme".

Per tot això, aquest llibre és imprescindible, és el llegat d'una dona que va lluitar pels drets de totes nosaltres, una dona a qui des d'aquí donem les gràcies per haver posat en evidència que som una ganga.