TENNESSEE WILLIAMS: LA NIT DE LA IGUANA

El mes d'abril, el club de lectura de nit es va reunir per videoconferència per tal de comentar l'obra de teatre de Tennessee Williams, La nit de la iguana, en una versió de Carlota Subirós.

Aquesta obra es va representar durant el mes de març al TNC i una lectora ens va informar de la possibilitat de visionar-la on line, a través de la pàgina https://www.tnc.cat/ca/tncdigital. Una proposta molt interessant.

La majoria del grup va coincidir en la sorpresa que va generar la lectura d'aquesta obra. 

Sempre ens fa mandra llegir teatre, però la majoria vam valorar molt positivament aquest text dramàtic.

Diferents lectors vam anar expressant coses que no vam acabar d'entendre durant la lectura, i la tertúlia va sevir -més que mai- per a intercanviar idees, les quals ens van ajudar a tothom.

Tots vam reconèixer que el primer acte se'ns va fer més difícil de llegir. 

No acabàvem d'entendre la història d'un guia - Shannon, un sacerdot excomunicat-que intenta obligar a un grup de turistes, a desviar-se de l'itinerari concertat amb l'agència. El lloc on les porta és un hotel decadent apartat del poble, en mig de la selva de Mèxic a la vora de l'oceà.

A l'hotel coneixem a la Maxine, la sensual propietària que acaba de quedar vídua. 

També a altres hostes, com ara una família d'alemanys o a una parella gens convencional, un vell poeta i la seva néta, que es passeja pel món malvivint amb el que guanyen recitant i pintant aquarel·les.

Aviat detectem una mena triangle amorós, Maxine s'interessa pel Shannon i aquesta per la Hannah.

També anem coneixent les causes de l’excomunió del Shannon.

A mesura que avança, el text es va consolidant amb diàlegs extraordinàriament precisos, amb algunes frases "mordaces" i amb molta filosofia de vida.

A alguns lectors ens ha costat més que a d'altres, entrar en el joc simbòlic de l'obra.

Aquest grup de personatges que es troben a l'hotel amb el pes del seu passat i de la seva culpa i dels seus traumes, atrapats per una realitat complicada, tan lligats com la iguana caçada pels mexicans per a utilitzar-la com aliment.

Una lectora parla de la soledat en la qual es troben tots ells, un lector de l'idealisme que veu en alguns.

En general, tothom opina que l'obra és una reflexió davant la manera que les diferents persones ens enfrontem a la vida.

El tema de la religió és molt important.

També el de la sexualitat. Els dos personatges femenins més importants, Maxine i Hannah són oposats en aquest sentit. Hannah és com un àngel asexual, mentre que Maxine és una dona molt sensual. Shannon se sent atret per "l'àngel", però en realitat és molt més afí a Maxine.

Un altre símbol és el poema que el vell acaba. És la vida un poema?  O era el poema sense acabar, la raó de la llarga vida del vell?

No hem acabat d'entendre el paper dels personatges alemanys, de viatge per Mèxic mentre segueixen els avenços de Hitler en la SGM. I ens ha costat veure, la possible homosexualitat de la dona més destacada del grup de turistes.

Alguns ens preguntem si el Shannon és un malalt mental, mentre que per a d'altres està clar que és un home turmentat pels sentiments de culpa a causa de la seva educació religiosa, en clara dissonància amb la seva sensualitat. 

L'escena de Shannon lligat a l'hamaca és el zenit de la història. Un moment en què aquest es va tranquil·litzant gràcies a una infusió que li dóna Hannah i que està ple de frases de gran profunditat.

La història té un desenllaç que en opinió d'alguns suposa un alliberament i per altres no tant.

Una lectora ens recomana el visionat de la pel·lícula de John Huston de l'any 1964 u ja la tenim encarregada a una biblioteca. Tan aviat la tinguem l'anirem passant perquè tothom la pugui veure a casa seva.
Amb la lectura de teatre ens retrobarem l'any que ve i esperem que puguem anar al TNC de forma presencial, dins el programa Llegir el teatre.

CATI AGUILÓ: L'EROTISME A LA CUINA

Avui és dilluns i ens toca anar a la cuina. En aquesta ocasió hem trobat un llibre ben especial.

Havíem sentit parlat d'aliments afrodisíacs, gràcies als quals pot ser una experiència eròtica molt estimulant. Això és el que ens presenta el llibre de la Cati Aguiló, editat per Documenta Balear. El títol és L'erotisme a la cuina.

El pròleg es força bonic i el contingut, una cuina excel·lent, desitjada i plena de detalls eròtics.

Us fem menció dels aliments més afrodisíacs: l'all, les cloïsses, l'angelot (peix de la família dels taurons), l'anguila, l'anís estavellat, l'api, caragol de mar, el verat, la canyella, el caviar, el clau, el ginebró, l'espàrrec, les gambes, el préssec.

Fer un àpat ben gustós amb aquests ingredients tan saborosos no sembla gens difícil.

El que ens ha cridat més l'atenció, però, són els préssecs. Sembla que pels xinesos representes els genitals femenins amb el seu fruit i el suc el comparen amb els efluvis vaginals.

Imagineu una recepta per esmorzar, el nom de la qual sigui Bon dia, estimat! Bon dia, estimada! I que porti com a ingredients, plàtan, iogurt, mel i canyella. Quin bon desdejuni, especialment, si estem en bona companyia. O uns Espàrrecs Cupido o un plat que es digui, Quina meravella!

Tot és maco, aromàtic, lleuger... ideal per l'amor. Des dels plats principals fins a les postres. 

I no falten les begudes, còctels i combinats: Cosmopolitan, Grasshopper, Licor d'ou, Gin petó, Nit de bogeria, Poció d'amor...o el vi negre, tan senzill com exquisit.

Hi ha bellíssimes il·lustracions i fins i tot alguna poesia amorosa.

Apa a triar menú que s'acosta St. Jordi! I aquest dia hem d'homenatjar l'amor. 😉❤️

NAJAT EL HACHMI: DILLUNS ENS ESTIMARAN

D'ençà que l'any 1944 es va atorgar el Premio Nadal, per primera vegada a Carmen Laforet per la seva obra Nada, han passat més de setanta anys.

Najat El Hachmi és la setzena dona que ha aconseguit aquest premi. Formen part d'aquesta exclusiva llista dones a les quals admirem molt, com ara Carmen Martín Gaite, Ana Maria Matute o més recentment Alicia Giménez Bartlett o Care Santos.

És per això, que a la Biblioteca ens hem sentit molt orgullosos de rebre a la Najat El Hachmi, la darrera guanyadora d'aquest premi de l'editorial Destino, per a obres inèdites en llengua castellana.

La presentació de la seva novel·la El lunes nos querrán -en català Dilluns ens estimaran- va tenir lloc el passat 15 d'abril a la Terrassa de la Biblioteca.

L'acte va ser presentat per la Mercè Parera, directora de la Biblioteca i va comptar amb la presència dels regidors de l'Ajuntament de Martorell, Andreu González i Elisabeth Plaza.

L'autora va parlar del procés de creació de la novel·la i va respondre a les preguntes dels presents.

Aquí podeu escoltar a la Najat El Hachmi parlant del seu llibre.

A la Biblioteca ja hem llegit aquesta novel·la i us la podem recomanar amb tota sinceritat.

Es tracta d'un relat escrit en primera persona, que parla de l'amistat molt íntima entre dues noies d'origen magribí d'un poble pròxim a Barcelona.

Coneixem a les dues protagonistes quan aquestes tenen 17 i 20 anys respectivament,  i s'obren a la realitat que suposa establir relacions sentimentals en el si d'una comunitat molt estricta en les seves normes cap a les dones i a inserir-se laboralment. La Naïma i la seva amiga saben que la llibertat passa per la independència econòmica, però no és gens fàcil en una societat que situa a les dones amb el seu origen en unes feines determinades.

Durant el seu itinerari vital, les dues amigues viuen situacions relacionades amb els problemes d'alimentació, amb la maternitat, el matrimoni i el divorci, amb l'explotació laboral, amb l'habitatge, amb la conciliació laboral, la violència sexual... Problemes tots que formen part de la vida de pràcticament totes les dones. Elles, a més, han de lluitar contra la religió dels seus ancestres, que les situa en una posició molt subordinada dintre de la seva societat. També contra el racisme imperant en la societat en què viuen, que les considera mà d'obra barata o les valora pel seu exotisme, segons els casos.

La novel·la va creixent en matisos i en complexitat segons avança i arriba a les escenes més dures i cruels, fins a arribar a un final, que no us podem desvetllar.

Com a dones, ens ha agradat que es visibilitzi  la problemàtica de les dones musulmanes que viuen al nostre país. No són problemes diferents dels de la resta de les dones: són els mateixos més alguns de més.

Us hem de dir, que la Najat El Hachmi ens va dir que hi ha lectores musulmanes que li escriuen per dir-li com suavitza la realitat, que de vegades és molt més dramàtica del que apareix a les pàgines d'aquest relat. 

Des d'aquí donar les gràcies a la Najat El Hachmi, ja que ha estat un plaer tenir-la en la Biblioteca presentant aquest Dilluns ens estimaran.

Aquest llibre està a la vostra disposició pel préstec tant en llengua catalana com castellana, a la nostra biblioteca de Martorell.

També el podeu aconseguir a l'espai ebiblo de les Biblioteques Públiques de Catalunya.

COL·LECTIU EIXARCOLANT: EL LLIBRE DE LES PLANTES SILVESTRES COMESTIBLES

De la mà del Col·lectiu Eixarcolant volem acostar-nos un altre cop al món de les espècies naturals i, concretant molt més, al món de les plantes silvestres del nostre entorn, en un llibre en dos volums editat l'any 2020, El llibre de les plantes silvestres comestibles.

La importància d'editar aquests llibres s'ha d'entendre en un context urbà que ens ha allunyat definitivament de l'aprofitament de recursos que ens ofereix la natura i que ens ha endinsat en un món on el comerç alimentari en l'àmbit global marca la nostra alimentació. També es constata el trencament de la transmissió dels coneixements relatiu a la biodiversitat de la zona.

És aquest un llibre que ens parla de plantes locals de Catalunya, on hi ha més de 260 espècies silvestres comestibles, però és extensible a altres països i cultures, ja que la flora catalana és essencialment mediterrània.

És un llibre, a més que combina botànica i gastronomia. Per cada espècie inclosa (quaranta-quatre en total) trobem una fitxa amb la imatge, els noms populars i el nom científic, alguna cita amb relació a l'ús tradicional de l'espècie. S'aclareix la part de la planta que es fa servir, si és un cultiu anual, perenne o pluriennal, si s'ha de consumir en cru o cuit, el reg que necessita, la zona de Catalunya on abunda més, la seva composició nutricional, el mètode de cultiu (quan i com).

Però a més inclou dues receptes per espècie amb ingredients i forma de preparació, donant compte dels al·lèrgens que conté, el perfil sensorial i els valors organolèptics més algunes recomanacions de consum.

De les 44 espècies incloses hi ha com ara la borraina, la cirera de pastor, la sàlvia, el romaní, la rosella, l'esbarzer, el fonoll, la malva... Hi ha algunes que ens faran de plat, com ara la borraina, les bledes silvestres o el cardellet, d'altres aromatitzaran, com ara el romaní o la pimpinella.

Algunes receptes són tan interessants com imaginatives, una tempura de fulles de sàlvia, un gelat de romaní, un pesto de parietària, uns makis silvestres amb wasabi de ravenissa, Algunes sonen tan bé com ara el pastís de móres i crema de iogurt o la lasanya de verdolaga o les tortitas de plantatge.

Les receptes són bones, però el més important del llibre és que ens farà pensar en tot allò que estem perdent quan anem a comprar, de forma fàcil i econòmica, productes de l'altra part del món, mentre ens oblidem de formes tradicionals d'alimentació.

Avui dia a més, conèixer aquestes espècies ens ajuda a connectar amb els espais naturals que ens són propers, a passejar fixant-nos i respectant el nostre entorn, a recuperar espècies al nostre petit jardí, hort o fins i tot a una torreta al balcó i a pensar que un altre món és possible, un món menys consumista i més respectuós amb els valors que vénen de la natura.

ÁNGELA QUINTAS: LAS RECETAS DE ADELGAZA PARA SIEMPRE

Avui ens hem fixat en el llibre de l'Ángela Quintas, Las recetas de adelgaza para siempre, de l'editorial Planeta. Aquest llibre ja va per la sisena edició, si té tant d'èxit, per alguna cosa serà!

Les persones cada cop estem més preocupades per la nostra alimentació i no parem de buscar llibres que ens ajudin a aconseguir menjar sa i equilibrat i perdre alguns quilos.

El mètode consisteix a conèixer la composició nutricional dels aliments, els hidrats de carboni i la seva composició glucèmica, les proteïnes animals i les vegetals, els greixos.

De fet, les noranta receptes que conté estan organitzades en funció de la composició nutritiva dels seus ingredients: només proteïna, càrrega glucèmica baixa+proteïna o càrrega glucèmica alta en petita proporció+proteïna i finalment, càrrega glucèmica alta més proteïna.

També hi ha respostes als dubtes que tenim sovint, com ara perquè engreixo encara que menjo pocs greixos?, quin n'és el paper que exerceixen les hormones en la perduda de pes?, quins han de ser els nostres objectius?, com els aconseguirem?, com ha de ser el desdejuni?

Hi ha moltes idees i consells: "No es tracta d'eliminar per complet la quantitat de greix, sinó de consumir greix saludable amb moderació". "Planifiquem bé els menús de tota la setmana, d'aquesta manera evitarem el risc d'acabar menjant qualsevol cosa per falta de previsió". "Si es vol aprimar per sempre, mai s'ha de passar gana, ja que utilitzarem la nostra massa muscular com a combustible"

I finalment els plats, que són força atractius:

Albergínies a la planxa amb pernil dolç i formatge batut, hamburgueses de pollastre i espinacs, espagueti de carabassó amb llagostins, hamburgueses d'albergínia i bacallà.

Aquest llibre també és bonic de mirar, ja que les fotografies són atractives i està ple de quadres explicatius de fàcil consulta.

El llibre mereix una bona ullada i esperem que us sigui de molta utilitat. El nostre objectiu és aconseguir millora la nostra salut i la nostra qualitat de vida.

COL·LECTIU EIXARCOLANT: TAST DE RATAFIA

La Biblioteca de Martorell va inaugurar ahir les activitats presencials del mes d'abril a la terrassa, amb un taller de Tast de ratafia, a càrrec del Marc Talavera, del col·lectiu Eixarcolant. Aquest taller forma part de les activitats del grup de treball de Parcs Naturals. Montserrat.

Va ser una experiència molt interessant, l'objectiu de la qual era conèixer el patrimoni natural de la nostra zona i recuperar usos artesanals de les plantes autòctones. El Marc Talavera és un gran comunicador i ens va transmetre el seu entusiasme per la botànica i per l'aprofitament dels recursos naturals més pròxims a nosaltres.

La primera part va ser teòrica i en ella, el Marc ens va donar les pautes del que és la ratafia, una beguda tradicional feta amb la maceració alcohòlica de nous verds -causa del seu característic color- i d'una barreja d'altres plantes silvestres, durant un període aproximat de quaranta dies.

El Marc ens va explicar que la ratafia és una beguda molt variada - no hi ha dos d'iguals- i que, precisament per això, és una beguda social que ha perviscut en el temps i ens va donar la recepta. També ens va dir que la ratafia és una beguda que millora amb el temps i que la seva graduació alcohòlica ha d'estar al voltant dels divuit graus.

En la base alcohòlica es pot fer servir anís dolç o aiguardent de vi. Si es fa servir aiguardent, s'ha de rebaixar amb aigua i afegir sucre.

Per la maceració s'han de fer servir les nous verdes i triar una barreja d'herbes equilibrada de sabors, la qual ha d'ocupar entre una tercera part i una meitat del volum de la maceració. Han d'aparèixer els sabors anisats, els mentolats, els resinosos i els amargants o astringents. Per això és tan important conèixer les espècies silvestres i els seus aromes i sabors.

Vam conèixer espècies com ara el llentiscle, l'herbacol, la parietària, el corn de cérvol, el codony d'olor, el llorer, la sàlvia, la tarongina, la menta, la calèndula, la borraina, l'orenga, el lletsó de fulla gran o de fulla petita, les malves, el dent de lleó, el fonoll, la sajolida, els colitxos, etc. 

En una segona part vam poder olorar i tastar diferents tipus de ratafies, artesanals i comercials, i vam intentar esbrinar els aromes i sabors predominants. També vam conèixer el "xampanyet" de saüc, una beguda tradicional a Catalunya que pocs dels assistents coneixíem.

I és que en l'esperit del Col·lectiu Eixarcolant està la recuperació i popularització dels usos de les plantes silvestres i varietats agrícoles tradicionals en el nostre territori.

Tots els assistents vam passar una estona molt amena i vam conèixer els secrets d'algunes de les plantes que ens envolten.

Moltes gràcies al Marc Talavera del Col·lectiu Eixarcolant i a tots els assistents que van participar molt activament i amb entusiasme.

Ja sabeu que a la Biblioteca tenim llibres de botànica i de moltes matèries relacionades, com ara arbusts, fisiologia vegetal, flora, herbaris, plantes aromàtiques, plantes medicinals, etc.

També podeu accedir al Fons especial de Montserrat.

GAEL FAYE: UN PAÍS PETIT (CLUB DE LECTURA DE NIT)

Tornem de les vacances de Setmana Santa, i comencem l'abril, parlant de la darrera lectura del club de nit.

El llibre que es comentava era Un país petit, una història escrita per Gaël Faye i ambientada en el Bujumbura –capital de Burundi- dels anys noranta.

Molts de nosaltres ja sabíem que a aquella època els països de la zona dels Gran Llacs de l'Àfrica van patir massacres de caràcter ètnic. Així i tot, el llibre ens va sorprendre. Especialment pel contrast entre una primera part relativament agradable i la segona tan terrible.

Totes les lectores i el lector del grup vam estar d'acord en la gran sensibilitat amb què estan narrats uns fets tan esgarrifosos i tothom va valorar la lectura molt positivament.

La història ens presenta un adult que viu a França una vida prou còmoda, però que en un moment determinat vol tornar a la ciutat en la qual va viure la infantesa. A partir d'aquí entrem en una voràgine de records que ens porten a conèixer la plàcida vida d'uns nens privilegiats, fills d'empresaris francesos o belgues o de les elits locals, que es belluguen pel millor barri de la ciutat amb les seves entremaliadures.

I és que el llibre és, en primera instància, una història del pas de la infantesa a la vida adulta del protagonista, qui –en primer lloc- ha de superar la separació dels pares, una parella interracial que potser s'estima, però que té tot un món que els separa.

Tot el que anem coneixent –en episodis al fil dels seus records- són moments que han passat el filtre de la memòria del nen, la qual cosa els dota de gran tendresa i sensibilitat.

Coneixem la família de la mare, ruandesos exiliats a Burundi, a causa de la persecució que pateixen al seu país. Un viatge a un casament ens dóna l'oportunitat de conèixer una mica les condicions de vida de l'ètnia tutsi, en constant perill de mort per part de l'ètnia hutu.

En altres episodis, coneixerem com són els treballadors del pare, que ja no formen part de l'elit, o la infinita pobresa de la gent del camp.

Són, com va observar un lector, records aïllats que ens ajuden a entendre com era aquella societat en els seus diversos nivells.

Alguns d'aquests fets són enormement dramàtics i marquen el ritme de la novel·la.

Els esdeveniments es precipiten amb un cop d'estat i el posterior genocidi, la qual cosa dona lloc a moments molt impactants. Gaby -el protagonista- es fa home a cops de traumes.

Finalment el Gaby marxa a França, però la història no es tanca fins al seu retorn al petit país de la seva infantesa.

Tots els lectors vam valorar molt positivament aquesta lectura que ens ha acostat a una realitat incòmoda a la qual sovint tanquem els ulls. És per això, que des del club de lectura de nit de la Biblioteca, us recomanem la lectura d'aquest llibre imprescindible per a conèixer una mica més el gran continent africà.

El podeu trobar tant a la nostra biblioteca en castellà, Pequeño país, com en altres biblioteques de la nostra Xarxa de Biblioteques Municipals, en la seva traducció catalana.