NOVETATS SANT JORDI 2021

Sant Jordi és un dia per a voltar pel carrer, per veure llibres, comprar-ne si es pot, gaudir de l'ambient, de les roses, de la primavera, un dia que els amants dels llibres esperem amb ganes.

Passat uns dies, però, ja és hora de venir a la biblioteca a veure quines novetats tenim de les que vam veure passejant, i no vam poder comprar -el pressupost per llibres sempre és limitat, per gran que sigui.

I sí, ja tenim a la biblioteca algunes de les novetats:

Les que es van presentar a la biblioteca, per descomptat:

Gerard Quintana. L'home que va viure dues vegades.

Salvador Alsius. Com TV3 no hi ha(via) res.

Marc Artigau. Jo era el món.

Najat El Hachmi. Dilluns ens estimaran.

Xavier Bosch. La dona de la seva vida.

Però hi ha molts altres llibres per a descobrir.

Assenyalaré els que han cridat l'atenció a qui escriu aquest post, una visió parcial sense dubte.

Theodor Kallifatides, escriptor grec nascut l'any 1938, ha desenvolupat la seva carrera en Suècia. Aquest Sant Jordi ens ha deixat el seu llibre El asedio de Troya, una història que barreja l'ocupació nazi d'un petit poble grec durant la Segona Guerra Mundial amb el relat de la Guerra de Troia.

De l'Eduardo Mendoza hem rebut el darrer lliurament de la sèrie protagonitzada per Rufo Batalla. Després de El rey recibe i El negociado del yin y el yang, ara ens arriba Transbordo en Moscú. Estic segura que ens proporcionà estones de diversió i aventures, però també de reflexió, en la línia del que ens té acostumat aquest prestigiós autor.

També tenim a punt la darrera aventura del comissari Kostas Jaritos. Ética para inversores, de l'autor Petros Márkaris ens endinsarà en el cas de la mort d'un inversor àrab en Atenes, amb el rerefons dels problemes socials que assolen el nostre món.

Entre els més populars puc anomenar autores com ara l'Elisabet Benavent, amb el seu llibre El arte de engañar al karma o com la Julia Quinn, amb la novel·la romàntica que va donar peu a la primera temporada de la sèrie Bridgerton, El duque y yo. O la tercera part de la trilogia La Mansión, d'Anne Jacobs.

Podeu veure totes les novetats en aquest enllaç a la nostra biblioteca virtual. https://bibliotecavirtual.diba.cat/novetats

Un hi esperem a la biblioteca.

YEWANDE OMOTOSO: LA VEÏNA DEL COSTAT

Yewande Omotoso és novel·lista, arquitecta i dissenyadora resident a Sud-àfrica, nascuda a Barbados i que va créixer a Nigèria. 

Aquesta biografia s'assembla a la de l'Hortensia, la protagonista del llibre que avui us presentem. Amb la seva veïna, la Marion conformen la història d'una relació complicada. El rerefons de tot és l'educació que totes dues han rebut i les circumstàncies de les seves vides. 

A hores d'ara de la vida, ja sabem que la llibertat individual és parcial. Elles no van triar ni la família, ni la raça, ni el moment històric del país en el qual van viure. I aquesta és la base de La veïna del costat, de la Yewande Omotoso. 

L'Hortensia va patir des de jove el racisme en l'Anglaterra de la segona meitat del segle XX. Així i tot va triomfar com a dissenyadora i es va casar amb un home blanc. Tots dos van marxar a Nigèria per raons laborals i ja jubilats es van traslladar a Sud-àfrica, un país llargament marcat per l'apartheid.

Un cop allà es van instal·lar en un elitista barri de Ciutat del Cap on van coincidir amb la Marion, d'ascendència lituana, arquitecta jubilada i personalitat destacada entre les dones del seu barri residencial. 

La relació entre les dones -una negra i una altra blanca- és d'autèntica animadversió.
A partir d'aquest fet, l'autora construeix una història plena de girs inesperats, d'ironia i de tendresa. És a estones divertida, a estones dura. Podríem dir que és molt cinematogràfica, amb episodis plens de càrrega emocional que fins i tot ens faran caure alguna llàgrima.

Temes com ara l'amor, el matrimoni, la maternitat, l'educació dels fills,  la relació amb els pare, etc. apareixen marcant la vida personal de dues dones triomfadores professionalment parlant. Com a teló de fons, el conflicte racial i l'enorme desigualtat d'un país que es va aprofitar durant molt de temps del població negra per afavorir a la minoria blanca que va venir d'Europa. 
Totes dues dones fan una reflexió sobre les seves respectives vides, mentre els lectors ens veiem immersos en el relat, passant pàgines ràpidament i gaudint d'alguns dels personatges secundaris.

Una lectura fàcil i instructiva. D'aquelles que ens fan descobrir nou vocabulari -en català- i a anar al google a buscar llocs i història.
I és que Àfrica ens resulta desconeguda i llunyana. Però la literatura, les emocions i els sentiments humans són universals.

 

TENNESSEE WILLIAMS: LA NIT DE LA IGUANA

El mes d'abril, el club de lectura de nit es va reunir per videoconferència per tal de comentar l'obra de teatre de Tennessee Williams, La nit de la iguana, en una versió de Carlota Subirós.

Aquesta obra es va representar durant el mes de març al TNC i una lectora ens va informar de la possibilitat de visionar-la on line, a través de la pàgina https://www.tnc.cat/ca/tncdigital. Una proposta molt interessant.

La majoria del grup va coincidir en la sorpresa que va generar la lectura d'aquesta obra. 

Sempre ens fa mandra llegir teatre, però la majoria vam valorar molt positivament aquest text dramàtic.

Diferents lectors vam anar expressant coses que no vam acabar d'entendre durant la lectura, i la tertúlia va sevir -més que mai- per a intercanviar idees, les quals ens van ajudar a tothom.

Tots vam reconèixer que el primer acte se'ns va fer més difícil de llegir. 

No acabàvem d'entendre la història d'un guia - Shannon, un sacerdot excomunicat-que intenta obligar a un grup de turistes, a desviar-se de l'itinerari concertat amb l'agència. El lloc on les porta és un hotel decadent apartat del poble, en mig de la selva de Mèxic a la vora de l'oceà.

A l'hotel coneixem a la Maxine, la sensual propietària que acaba de quedar vídua. 

També a altres hostes, com ara una família d'alemanys o a una parella gens convencional, un vell poeta i la seva néta, que es passeja pel món malvivint amb el que guanyen recitant i pintant aquarel·les.

Aviat detectem una mena triangle amorós, Maxine s'interessa pel Shannon i aquesta per la Hannah.

També anem coneixent les causes de l’excomunió del Shannon.

A mesura que avança, el text es va consolidant amb diàlegs extraordinàriament precisos, amb algunes frases "mordaces" i amb molta filosofia de vida.

A alguns lectors ens ha costat més que a d'altres, entrar en el joc simbòlic de l'obra.

Aquest grup de personatges que es troben a l'hotel amb el pes del seu passat i de la seva culpa i dels seus traumes, atrapats per una realitat complicada, tan lligats com la iguana caçada pels mexicans per a utilitzar-la com aliment.

Una lectora parla de la soledat en la qual es troben tots ells, un lector de l'idealisme que veu en alguns.

En general, tothom opina que l'obra és una reflexió davant la manera que les diferents persones ens enfrontem a la vida.

El tema de la religió és molt important.

També el de la sexualitat. Els dos personatges femenins més importants, Maxine i Hannah són oposats en aquest sentit. Hannah és com un àngel asexual, mentre que Maxine és una dona molt sensual. Shannon se sent atret per "l'àngel", però en realitat és molt més afí a Maxine.

Un altre símbol és el poema que el vell acaba. És la vida un poema?  O era el poema sense acabar, la raó de la llarga vida del vell?

No hem acabat d'entendre el paper dels personatges alemanys, de viatge per Mèxic mentre segueixen els avenços de Hitler en la SGM. I ens ha costat veure, la possible homosexualitat de la dona més destacada del grup de turistes.

Alguns ens preguntem si el Shannon és un malalt mental, mentre que per a d'altres està clar que és un home turmentat pels sentiments de culpa a causa de la seva educació religiosa, en clara dissonància amb la seva sensualitat. 

L'escena de Shannon lligat a l'hamaca és el zenit de la història. Un moment en què aquest es va tranquil·litzant gràcies a una infusió que li dóna Hannah i que està ple de frases de gran profunditat.

La història té un desenllaç que en opinió d'alguns suposa un alliberament i per altres no tant.

Una lectora ens recomana el visionat de la pel·lícula de John Huston de l'any 1964 u ja la tenim encarregada a una biblioteca. Tan aviat la tinguem l'anirem passant perquè tothom la pugui veure a casa seva.
Amb la lectura de teatre ens retrobarem l'any que ve i esperem que puguem anar al TNC de forma presencial, dins el programa Llegir el teatre.

CATI AGUILÓ: L'EROTISME A LA CUINA

Avui és dilluns i ens toca anar a la cuina. En aquesta ocasió hem trobat un llibre ben especial.

Havíem sentit parlat d'aliments afrodisíacs, gràcies als quals pot ser una experiència eròtica molt estimulant. Això és el que ens presenta el llibre de la Cati Aguiló, editat per Documenta Balear. El títol és L'erotisme a la cuina.

El pròleg es força bonic i el contingut, una cuina excel·lent, desitjada i plena de detalls eròtics.

Us fem menció dels aliments més afrodisíacs: l'all, les cloïsses, l'angelot (peix de la família dels taurons), l'anguila, l'anís estavellat, l'api, caragol de mar, el verat, la canyella, el caviar, el clau, el ginebró, l'espàrrec, les gambes, el préssec.

Fer un àpat ben gustós amb aquests ingredients tan saborosos no sembla gens difícil.

El que ens ha cridat més l'atenció, però, són els préssecs. Sembla que pels xinesos representes els genitals femenins amb el seu fruit i el suc el comparen amb els efluvis vaginals.

Imagineu una recepta per esmorzar, el nom de la qual sigui Bon dia, estimat! Bon dia, estimada! I que porti com a ingredients, plàtan, iogurt, mel i canyella. Quin bon desdejuni, especialment, si estem en bona companyia. O uns Espàrrecs Cupido o un plat que es digui, Quina meravella!

Tot és maco, aromàtic, lleuger... ideal per l'amor. Des dels plats principals fins a les postres. 

I no falten les begudes, còctels i combinats: Cosmopolitan, Grasshopper, Licor d'ou, Gin petó, Nit de bogeria, Poció d'amor...o el vi negre, tan senzill com exquisit.

Hi ha bellíssimes il·lustracions i fins i tot alguna poesia amorosa.

Apa a triar menú que s'acosta St. Jordi! I aquest dia hem d'homenatjar l'amor. 😉❤️

NAJAT EL HACHMI: DILLUNS ENS ESTIMARAN

D'ençà que l'any 1944 es va atorgar el Premio Nadal, per primera vegada a Carmen Laforet per la seva obra Nada, han passat més de setanta anys.

Najat El Hachmi és la setzena dona que ha aconseguit aquest premi. Formen part d'aquesta exclusiva llista dones a les quals admirem molt, com ara Carmen Martín Gaite, Ana Maria Matute o més recentment Alicia Giménez Bartlett o Care Santos.

És per això, que a la Biblioteca ens hem sentit molt orgullosos de rebre a la Najat El Hachmi, la darrera guanyadora d'aquest premi de l'editorial Destino, per a obres inèdites en llengua castellana.

La presentació de la seva novel·la El lunes nos querrán -en català Dilluns ens estimaran- va tenir lloc el passat 15 d'abril a la Terrassa de la Biblioteca.

L'acte va ser presentat per la Mercè Parera, directora de la Biblioteca i va comptar amb la presència dels regidors de l'Ajuntament de Martorell, Andreu González i Elisabeth Plaza.

L'autora va parlar del procés de creació de la novel·la i va respondre a les preguntes dels presents.

Aquí podeu escoltar a la Najat El Hachmi parlant del seu llibre.

A la Biblioteca ja hem llegit aquesta novel·la i us la podem recomanar amb tota sinceritat.

Es tracta d'un relat escrit en primera persona, que parla de l'amistat molt íntima entre dues noies d'origen magribí d'un poble pròxim a Barcelona.

Coneixem a les dues protagonistes quan aquestes tenen 17 i 20 anys respectivament,  i s'obren a la realitat que suposa establir relacions sentimentals en el si d'una comunitat molt estricta en les seves normes cap a les dones i a inserir-se laboralment. La Naïma i la seva amiga saben que la llibertat passa per la independència econòmica, però no és gens fàcil en una societat que situa a les dones amb el seu origen en unes feines determinades.

Durant el seu itinerari vital, les dues amigues viuen situacions relacionades amb els problemes d'alimentació, amb la maternitat, el matrimoni i el divorci, amb l'explotació laboral, amb l'habitatge, amb la conciliació laboral, la violència sexual... Problemes tots que formen part de la vida de pràcticament totes les dones. Elles, a més, han de lluitar contra la religió dels seus ancestres, que les situa en una posició molt subordinada dintre de la seva societat. També contra el racisme imperant en la societat en què viuen, que les considera mà d'obra barata o les valora pel seu exotisme, segons els casos.

La novel·la va creixent en matisos i en complexitat segons avança i arriba a les escenes més dures i cruels, fins a arribar a un final, que no us podem desvetllar.

Com a dones, ens ha agradat que es visibilitzi  la problemàtica de les dones musulmanes que viuen al nostre país. No són problemes diferents dels de la resta de les dones: són els mateixos més alguns de més.

Us hem de dir, que la Najat El Hachmi ens va dir que hi ha lectores musulmanes que li escriuen per dir-li com suavitza la realitat, que de vegades és molt més dramàtica del que apareix a les pàgines d'aquest relat. 

Des d'aquí donar les gràcies a la Najat El Hachmi, ja que ha estat un plaer tenir-la en la Biblioteca presentant aquest Dilluns ens estimaran.

Aquest llibre està a la vostra disposició pel préstec tant en llengua catalana com castellana, a la nostra biblioteca de Martorell.

També el podeu aconseguir a l'espai ebiblo de les Biblioteques Públiques de Catalunya.

COL·LECTIU EIXARCOLANT: EL LLIBRE DE LES PLANTES SILVESTRES COMESTIBLES

De la mà del Col·lectiu Eixarcolant volem acostar-nos un altre cop al món de les espècies naturals i, concretant molt més, al món de les plantes silvestres del nostre entorn, en un llibre en dos volums editat l'any 2020, El llibre de les plantes silvestres comestibles.

La importància d'editar aquests llibres s'ha d'entendre en un context urbà que ens ha allunyat definitivament de l'aprofitament de recursos que ens ofereix la natura i que ens ha endinsat en un món on el comerç alimentari en l'àmbit global marca la nostra alimentació. També es constata el trencament de la transmissió dels coneixements relatiu a la biodiversitat de la zona.

És aquest un llibre que ens parla de plantes locals de Catalunya, on hi ha més de 260 espècies silvestres comestibles, però és extensible a altres països i cultures, ja que la flora catalana és essencialment mediterrània.

És un llibre, a més que combina botànica i gastronomia. Per cada espècie inclosa (quaranta-quatre en total) trobem una fitxa amb la imatge, els noms populars i el nom científic, alguna cita amb relació a l'ús tradicional de l'espècie. S'aclareix la part de la planta que es fa servir, si és un cultiu anual, perenne o pluriennal, si s'ha de consumir en cru o cuit, el reg que necessita, la zona de Catalunya on abunda més, la seva composició nutricional, el mètode de cultiu (quan i com).

Però a més inclou dues receptes per espècie amb ingredients i forma de preparació, donant compte dels al·lèrgens que conté, el perfil sensorial i els valors organolèptics més algunes recomanacions de consum.

De les 44 espècies incloses hi ha com ara la borraina, la cirera de pastor, la sàlvia, el romaní, la rosella, l'esbarzer, el fonoll, la malva... Hi ha algunes que ens faran de plat, com ara la borraina, les bledes silvestres o el cardellet, d'altres aromatitzaran, com ara el romaní o la pimpinella.

Algunes receptes són tan interessants com imaginatives, una tempura de fulles de sàlvia, un gelat de romaní, un pesto de parietària, uns makis silvestres amb wasabi de ravenissa, Algunes sonen tan bé com ara el pastís de móres i crema de iogurt o la lasanya de verdolaga o les tortitas de plantatge.

Les receptes són bones, però el més important del llibre és que ens farà pensar en tot allò que estem perdent quan anem a comprar, de forma fàcil i econòmica, productes de l'altra part del món, mentre ens oblidem de formes tradicionals d'alimentació.

Avui dia a més, conèixer aquestes espècies ens ajuda a connectar amb els espais naturals que ens són propers, a passejar fixant-nos i respectant el nostre entorn, a recuperar espècies al nostre petit jardí, hort o fins i tot a una torreta al balcó i a pensar que un altre món és possible, un món menys consumista i més respectuós amb els valors que vénen de la natura.

ÁNGELA QUINTAS: LAS RECETAS DE ADELGAZA PARA SIEMPRE

Avui ens hem fixat en el llibre de l'Ángela Quintas, Las recetas de adelgaza para siempre, de l'editorial Planeta. Aquest llibre ja va per la sisena edició, si té tant d'èxit, per alguna cosa serà!

Les persones cada cop estem més preocupades per la nostra alimentació i no parem de buscar llibres que ens ajudin a aconseguir menjar sa i equilibrat i perdre alguns quilos.

El mètode consisteix a conèixer la composició nutricional dels aliments, els hidrats de carboni i la seva composició glucèmica, les proteïnes animals i les vegetals, els greixos.

De fet, les noranta receptes que conté estan organitzades en funció de la composició nutritiva dels seus ingredients: només proteïna, càrrega glucèmica baixa+proteïna o càrrega glucèmica alta en petita proporció+proteïna i finalment, càrrega glucèmica alta més proteïna.

També hi ha respostes als dubtes que tenim sovint, com ara perquè engreixo encara que menjo pocs greixos?, quin n'és el paper que exerceixen les hormones en la perduda de pes?, quins han de ser els nostres objectius?, com els aconseguirem?, com ha de ser el desdejuni?

Hi ha moltes idees i consells: "No es tracta d'eliminar per complet la quantitat de greix, sinó de consumir greix saludable amb moderació". "Planifiquem bé els menús de tota la setmana, d'aquesta manera evitarem el risc d'acabar menjant qualsevol cosa per falta de previsió". "Si es vol aprimar per sempre, mai s'ha de passar gana, ja que utilitzarem la nostra massa muscular com a combustible"

I finalment els plats, que són força atractius:

Albergínies a la planxa amb pernil dolç i formatge batut, hamburgueses de pollastre i espinacs, espagueti de carabassó amb llagostins, hamburgueses d'albergínia i bacallà.

Aquest llibre també és bonic de mirar, ja que les fotografies són atractives i està ple de quadres explicatius de fàcil consulta.

El llibre mereix una bona ullada i esperem que us sigui de molta utilitat. El nostre objectiu és aconseguir millora la nostra salut i la nostra qualitat de vida.