IVAN TURGUÉNEV: DOS AMICS (CLUB DE LECTURA DE NIT)

Acabem el curs del club de lectura de nit amb la lectura d'una  obra literària, editada ara en català en un petit llibre traduït directament del rus per Jaume Creus i editat per Viena en la col·lecció Petits Plaers.

Dos amics és efectivament, un petit plaer, un llibre de 136 pàgines, un clàssic de la literatura russa, signat pel rus Ivan Turguénev i ambientat en Rússia rural de meitat del segle XIX.

És la història d'un funcionari que viu a la capital i es veu obligat a tornar a la seva finca rural, per tal de posar ordre en els comptes.

Només arribar, Boris Vizovnin fa alguns canvis a la seva propietat rural per tal de reduir les despeses i a partir d'aquí es dedica a portar una vida còmoda i tranquil·la. Per casualitat, entra en contacte amb un dels seus veïns -Piotr Krupitsin- amb b el qual fa una íntima amistat, malgrat les diferències que hi ha entre ells.

La vida de Boris transcorre entre lectures i tertúlies amb l'amic Piotr fins que aquest li proposa que es casi, i es compromet a buscar-li una dona adient.

En la zona rural en la qual es troben no hi ha gaires candidates, però a la tercera casa que visiten Boris coneix a Vérotxka, una noia maca i treballadora, però sense gaire cultura.

Boris s'enamora i li demana casament, contra el parer de Piotr, el qual considera que no tenen gaire en comú.

A partir d'aquí la història entra en un altre capítol, ja que malgrat l'enamorament inicial, Boris s'avorreix i decideix viatjar a Petersburg i després a França on mor d'una manera prou absurda.

El desenllaç no és inesperat del tot, però tanca la història d'una manera magistral.

La història transcorre d'una manera àgil i està plena d'anècdotes divertides. Hi ha personatges memorables i el to en general és amable, tot i que hi ha un pessimisme manifest, que es percep especialment al final.

Tant els dos amics com d'altres personatges exemplifiquen una manera de viure indolent, ociosa, pedant o fins i tot, corrupta.

El llibre conté una crítica a la manera de viure en la Rússia de mitjans del segle XIX i està fet en homenatge a la novel·la Eugeni Oneguin, d'Aleksandr Puixkin, amb la qual té paral·lelismes.

Malgrat ser un clàssic, hi ha temes universals com ara l'amistat, l'amor, el matrimoni, la cultura, el treball, l'esforç, l'atzar, etc. que formen part de l'estructura de l'ésser humà. És per això que aquest llibre ens ha fet passar una molt bona estona de lectura.i ens ha donat per pensar i parlar en la tertúlia del mes de juliol.

Amb aquesta lectura ens acomiadem fins al mes de setembre i us desitgem molt bon estiu a tothom.

SUZANNE POWELL: ¡CAMBIA YA!

Ens hem de cuidar durant tot l'any, però sembla que a la primavera estem més animats i és un moment idoni per començar a canviar hàbits.

Per això, avui us portem aquesta guia de la Suzanne Powell, una irlandesa que ens proposa fer un repàs dels nostres hàbits per tal de comença a fer servir productes naturals per a la salut, la bellesa i l'hàbitat.

El llibre es diu ¡Cambia ya!, i és d'edicions Sirio.

Hem de dir que aquesta autora no és una científica, sinó tan sols una divulgadora de teràpies naturals i d'un estil de vida zen.

En primer lloc, Suzanne Powell fa un repàs a les diferents toxicitats que ens envolten: ambientadors, detergents o sabons industrials, per exemple,  per arribar a la conclusió que tot té la seva alternativa natural. En l'àmbit de la higiene de la casa es pot fer servir el vinagre, hi ha sistemes tradicionals de fer sabó, hi ha olis essencials que ens ajudaran en la cura diària de la nostra pell, ungles i cabell, etc.

A continuació parla de l'alimentació i l'exercici, imprescindibles per a una bona salut. Aquesta autora defensa els sucs vegetals, l'arròs vermell i l'ús habitual d'herbes i espècies.

En una segona part repassa solucions d'emergència i remeis naturals per a diferents trastorns de la salut, com ara la cistitis, la candidiasi, diferents afeccions gastrointestinals, el mal de cap i la migranya, malalties respiratòries, problemes dels ossos, etc. 

En una tercera part es repassen recursos, suplements i complements. Com ara l'oli de coco, l'all, la cúrcuma, la mel, el vinagre de poma o la regalèssia...

La quarta part està dedicada als bons olis essencials, que ens poden ajudar en la bellesa personal i per a malalties diverses.

És un llibre tan complet que és molt difícil de resumir, ja que fa un repàs molt extens d'usos dels diferents productes. Podríem dir que es tracta d'una aposta per tal d'aconseguir el benestar físic de les persones aprofitant els recursos naturals i fugir dels productes més processats que contenen substàncies nocives per a la nostra salut.

Podeu trobar aquest llibre en el centre d'interès Salut i vida natural, a la primera planta de la biblioteca.

ÁINE CARLIN: EL NUEVO VEGANO

S'acosta el 15 de juny i amb la recuperació de l'horari d'estiu i les vacances del personal, aquest bloc descansarà una mica.

Però avui ens posarem encara més sanes i respectuoses amb el medi ambient i amb els animals, ja que d'això va el veganisme. 

Hem triat el llibre El nuevo vegano, un llibre amb receptes i consells molts senzills. Amb fotografies de Nassima Rothacker i editat per Omega.

Ser vegà vol dir no menjar, ni vestir, ni consumir productes animals. Molta gent podrà estar d'acord o no amb aquesta opció, però l'única intenció de l'autora és que ningú discuteixi com és de sa i saborós el menjar vegà.

Per a començar el dia ens proposa coses com ara una "smoothie" de remolatxa i plàtan, sucs sense espremedor o llet vegetal o unes boníssimes pomes al forn amb crema d'ametlles o una mantega de coco.

Ens ve salivera només de pensar-hi!

I què podem dinar?

Una sopa de tomàquet amb patates al forn i aroma de romaní, un "ceviche" de xampinyons, un "estromboli" (pizza enrotllada farcida del que sigui) de pebrots verds i espinacs, un bistec de coliflor a l'estil "Jerk", un arròs "Jollof"... i moltes més coses.

Per acabar podem triar unes trufes de fruits secs o un púding d'alvocat amb xocolata a la menta. El dolç no pot faltar per a concloure un bon àpat.

Hi ha moltes possibilitats en aquest llibre, pels vegans i per les persones que només busquen reduir la proporció de proteïna animal en la seva alimentació.

Però la gràcia d'aquest llibre no acaba en la cuina, ja que les darreres pàgines estan dedicades a la bellesa vegana. És a dir, a cuidar-se amb productes naturals com ara una "bruma" facial amb aigua de roses i menta o un exfoliant corporal amb plàtan i sucre o una crema corporal de coco.

Un assegurem que aquest és un llibre força interessant amb unes boniques fotografies. Tant si el que busqueu és un canvi de vida, és millorar la vostra alimentació o fer més diversa la vostra dieta, aquest llibre és una autèntica troballa i el podeu trobar -com tantes altres coses a la Biblioteca de Martorell.

PILAR RODRIGÁÑEZ: PERD PES I GUANYA SALUT

L'alimentació sana i natural és un dels temes que ens preocupa. Pensem que la indústria alimentària -amb la publicitat al seu servei- s'ha introduït en l'alimentació de molts de nosaltres, provocant un deteriorament de la nostra salut i qualitat de vida.

Per això hem parlat en més d'una ocasió de llibres i autors que aposten per una dieta sana i equilibrada, basada en productes naturals.

Avui us portem un manual que hem trobat en el Fons especial Salut i Vida Natural de la nostra biblioteca.

És de l'autora Pilar Rodrigáñez, dietista titulada i defensora d'una dieta basada en el menjar real en la promoció dels bons hàbits alimentaris des de la infantesa. Publicat per l'editorial Rosa dels vents es titula Perd pes i guanya salut. És un llibre en el qual es troben propostes concretes d'alimentació per tal de millorar la nostra composició corporal, tenir més vitalitat i millorar la salut.

Pila Rodrigáñez ens dóna una sèrie de claus imprescindibles, en les quals se sintetitza la seva filosofia alimentària.

La primera clau seria limitar el consum de processats. També hem d'assegurar-nos un entorn favorable (allunyant-nos de les temptacions i informant la família), planificant els àpats.

Implicar a la família vol dir adaptar la mateixa dieta per tothom, canviant les proporcions pels que no necessiten aprimar-se, però mantenint la composició dels àpats.

Aquesta dietista aposta per espaiar els menjars. El que sí resulta imprescindible és ser regular amb els horaris.

Un altre consell que ens dóna és no pensar en quantitats, però menjar un únic plat en el qual una tercera part seran hidrats de carboni i proteïna animal, i dues terceres parts vegetals, amb presència de greixos saludables.

Una altra base de la nostra alimentació hauria de ser evitar els pics d'insulina, limitant els carbohidrats, prioritzant els integrals i acompanyant-los de greixos i proteïnes.

Hem de fer exercici físic per tal de fer servir el greix acumulat al nostre cos com a combustible.

S'han de triar sempre aliments rics en micronutrients (com ara fruites i verdures), donat que el cos és savi i mentre no rebi els nutrients necessaris no estarà satisfet.

Per tal d'evitar l'avorriment hem de ser creatius i presentar els aliments amb el màxim de creativitat i varietat. Pensem que els nostres nous hàbits almentaris ens han d'acompanyar tota la vida.

S'ha de saber parar quan encara no estem prou saciats.

S'ha de descansar i s'han d'exercitar els músculs.

El llibre conté capítols que ens parlen dels aliments més nous, com ara l'oli de coco i també inclou menús de deu dies per cada estació i receptes. Hi ha opcions per a persones omnívores, i també per a vegetarians.

És un manual per tenir a mà en cas de voler perdre pes, com és habitual en aquesta època de l'any, però també si senzillament volem millorar l'alimentació de la nostra família.

Menjar bé és una opció que augmentarà la qualitat de vida i a la biblioteca trobareu uns quants llibres que ens ajudaran en aquest repte. 

BEATRIZ ROBLES: COME SEGURO COMIENDO DE TODO

El llibre que hem triat avui és una guia per a menjar sense riscos i evitar els errors més freqüents i que fem a la cuina. L'autora és Beatriz Robles -llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments i graduada en Nutrició Humana i Dietètica-, i el títol Come seguro comiendo de todo, està editat per Planeta.

A diferència dels llibres de cuina més usuals en aquest no surten receptes, sinó que és un llibre dedicat a donar-nos consells. Com hem de comprar, netejar, cuinar o conservar... tot això que gira entorn del món de la cuina, i que és tan important de cara a evitar intoxicacions i malalties.

És un llibre d'aquells molts clars, amb il·lustracions, llistes i amb requadres que ens recorden aspectes importants, a manera de resum que podrem consultar amb un cop d'ull.

El llibre està dividit en sis capítols, els quals tractes de diferents aspectes.

En primer lloc hi ha un manual de bones pràctiques: que s'ha de fer al supermercat, com s'ha de desar la nevera, com hem de coure i conservar o una guia exprés per alimentar-nos en temps de pandèmia.

En un segon capítol es tracta el tema dels principals perills alimentaris. L'aigua o la llet, crua, per exemple. O coses sobre els ous, el producte més temut en el restaurant. O com tractar els tàpers que ens portem a la feina o d'excursió. Altres moments perillosos parlant d'alimentació, serien les fires, festes i mercats i també la caça, la pesca i la recol·lecció.

Entre els perills desconeguts hi ha els microorganismes d'alguns aliments, alguns perills molt poc coneguts o alguns contaminants.

Entre les noves tendències també hi ha perills, com ara menjar cru el peix o coure a baixa temperatura

Un altre capítol està dedicat a l'alimentació durant l'embaràs o durant la infantesa o durant la vellesa.

Finalment hi ha un capítol per a combatre les creences tradicionals que no sempre són certes o bé els rumors que no sempre tenen fonament científic.

És un llibre ideal per aquelles persones que volen una alimentació segura en tots els sentits.

I pensem que va molt bé per a aclarir coses que de vegades ens fan patir, com ara el tema de les conserves, els menjars d'un dia per un altre, la neteja de la nevera o dels estris de neteja de la cuina.

Aquest dilluns podem aprendre a cuinar amb total seguretat. I el trobareu a la Biblioteca de Martorell.

 

CAMILA SOSA VILLADA: LA MALAS

Gràcies a la lectura podem posar-nos en la perspectiva de persones que han tingut una vida diferent a la nostra. Poden ser d'una altra cultura, d'un altre temps, d'una altra classe social.

Camila Sosa Villada és una veu de la literatura transgènere. És a més una famosa actriu en Argentina en l'actualitat.

El llibre que avui us proposem no és en absolut una lectura fàcil. Posar-se en la pell de Camila Sosa és posar-se en el lloc de qui va néixer amb una orientació sexual (i en un cos)  diferent d'allò que tradicionalment s'ha entès com a normal i en un país i classe social que no posava precisament les coses fàcils.

La novel·la autobiogràfica a la qual avui ens referim es diu Las malas. Està situada en l'Argentina de finals del segle XX, començaments del XXI i és el relat d'un noi que des de ben jove va voler ser noia, qui va haver de lluitar contra la pobresa i la ignorància d'un pare alcohòlic i agressiu i que va viure uns anys de joventut devastadorament difícils.

Com la d'alguns animals, ens diu l'autora, cada any de la vida d'una persona travesti compta com uns quants de qualsevol altra. I sí, resulta terrible llegir el patiment físic, les substàncies tòxiques amb les quals les travestis d'aquesta història castiguen el seu cos per adquirir certes formes femenines, l'alcohol i les drogues que les narcotitzen per aguantar, viure de nit per no ser vistes i assetjades pels veïns, fer servir el cos com a eina per guanyar-se la vida, prostituir-se, rebre pallisses sovint, per part d'alguns clients, per part de la policia... Resulta terrible llegir una vida que comença amb el patiment de no ser acceptada per la mateixa família, de no sentir-se estimat, de rebre reprimendes sovint.

Per l'altra banda, trobem la tendresa de formar part d'un grup d'autoajuda mútua, de fer d'infermeres, de cuidadores quan les coses es presenten malament. De compartir menjar, de tenir una família amb la qual celebrar les festes. De tenir tantes ganes d'estimar, fins a ser capaces d'acollir a un nadó amagant-se de la societat, del nom que li posen al nadó, el Brillo de los Ojos. D'envejar, però alegrar-se, d'aquella companya que ha trobat un home que l'estima fins a la mort.

El parc de la ciutat de Córdoba (Argentina)  és el centre del món d'aquests éssers marginals que arrosseguen múltiples ferides. Camila és la més jove d'aquest món, l'acabada d'arribar, i és ella qui a poc a poc ens va situant en persones i situacions, de vegades grotesques, de vegades fantàstiques, molt sovint dramàtiques. La Camila també rememora el seu passat a un poble de la muntanya míser i fred a on va viure les primeres aventures i es va descobrir a si mateix.

No és una història fàcil, però atrapa amb el seu llenguatge argentí de carrer (potser fins i tot haurem de mirar un diccionari) , amb algunes històries d'amor i desamor, amb els apel·latius -"El Brillo", "Los hombres sin cabeza" - amb alguns personatges certament entranyables.

Aquesta novel·la no és fàcil, no és convencional, però és la veu imprescindible d'un grup social  marginat, és literatura, és ficció, però és realitat. És un espai per la reflexió, són en realitat tan dolentes "las malas"?

Podeu trobar Las malas en la nostra biblioteca o en l'espai ebiblio. 

 

 

ALESSANDRO BARICCO: SEDA (CLUB DE LECTURA DE NIT)

La darrera reunió del club de nit va girar entorn del llibre Seda, una petita història de l'italià Alessandro Baricco, publicada l'any 1996.

Ha estat tota una troballa, ja que el llibre va agradar unànimement. Una lectora va dir que li va semblar un poema. Tothom vam estar d'acord.

La història és la d'un comerciant francès de sedes, Hervé Jouncour- qui viatja al Japó per aconseguir cucs per la indústria de teixits de seda, a la qual es dedica el seu poble natal al complet.

Al llarg de quatre viatges –en quatre anys diferents- assistim a una relació entre una misteriosa dona "d'ulls no orientals" i Hervé.

Però no és una relació a l'ús, ja que no hi ha cap contacte físic. És una història molt més delicada i només esbossada, però que porta conseqüències tant a l'Hervé com al seu poble.

L'Hervé està casat amb l'Hélène, que és la dona que l'espera a casa quan torna dels seus viatges. És la seva una relació convencional tot i que l'autor ens fa coneixedors de les grans virtuts de la dona. Però no és fins al final de la història quan coneixem l'autèntica dimensió humana de l'Hélène.

Gràcies a una de les nostres lectores vam tenir una bona estona de xerrada reflexionant sobre aspectes pràctics de la novel·la. Com es va assabentar l'Hélène de la història japonesa de l'Hervé? La Teresa ens va il•lustrar, donat que era la tercera vegada que llegia el llibre i s'havia fixat en una escena que li va semblar fonamental. I tots vam estar d'acord en el fet que tenia raó. 

L'Hervé era un home que vivia conforme als usos. El seu pare va voler que fos militar i ho va ser, fins que va aparèixer a la seva vida un personatge emprenedor que el va veure com la persona ideal per portar el negoci de la seda al poble, de manera que el seu camí va canviar d'una manera externa a ell. L'únic acte totalment seu és emprendre el quart viatge al Japó.

El llibre està escrit com si fos un conte i resulta deliciós de llegir. Les coses no s'expliquen amb detall, només s'esbossen. El lector ha d'estar atent.

Malgrat la cruesa d'algunes escenes, la manera en què està escrit fa que el patiment per als lectors sigui mínim. A més, l'autor deixa moltes coses a la nostra imaginació, molts enigmes que podrien completar la història, però que Baricco deixa perquè nosaltres pensem allò que vulguem.

Hi ha una càrrega de contingut eròtic, molt fi, molt sofisticat i molt sensual.

És un llibre molt emocionant en el que és més important l'esperit i les emocions que no pas els esdeveniments en si.

És una trobada entre Orient i occident.

És una petita joia que tots hem estat feliços de llegir.

Des del club de lectura de nit, us recomanem Seda, una història tan curta com intensa.

JOSH NILAND: TODO SOBRE EL PESCADO

Sembla que després de Japó, Espanya és el lloc del món on es consumeix més peix.

A nosaltres ens encanta. I més ara que hem d'equilibrar el nostre pes, per arribar a l'estiu en plena forma.

És per això que avui hem triat Todo el Pescado. Si no fos un llibre sobre peix, diríem que és un objecte de regal, amb una enquadernació en blanc i negre que sembla de pell. L'edició és de Planeta Gastro i l'autor Josh Niland, un jove i talentós cuiner australià, conegut per haver desenvolupat noves maneres de cuina, menjar i pensar.

El seu restaurant es diu Saint Peter i es troba a Sidney, en un barri tranquil i bonic.

La seva filosofia amb el peix és minimitzar les restes i maximitzar el gust.

Tal com ens diu el títol, el que ens explica sobre el peix és absolutament tot: com tractar-lo, com guardar-lo, com cuinar-lo, com menjar-lo i les eines amb les quals s'ha de treballar.

Una quarta part del llibre està dedicada a donar molts consells abans de passar a les receptes.

Nosaltres ens hem quedat amb algunes dades.

Per exemple, per a menjar en cru, curat o en vinagre, els peixos que van millor són el bonítol, la tonyina, la lluerna rossa, el besuc, els seitons, el verat, el siurell o el llobarro.

Si el preferim escalfat podem escollir l'abadejo, el bacallà, la lluerna rossa, l'anfós, el pagre o el turbot.

Fregit amb molt d'oli (només de tant en tant, si us plau), l'arengada, la lluerna rossa, el verat, llobarro, perca o la sardina.

A la graella, bonítol, verat, llisera, palaia, sardines o sillagos.

Al forn, gall de Sant Pere, turbot, peix espasa, bacallà o anfós

Doneu una bona ullada aquest llibre, i n'aprendrem tots plegats una mica més sobre peixos.

Mengem més peix, ja que és una proteïna sense greixos o amb greixos saludables i especialment, veniu a la biblioteca a buscar els millors llibres sobre qualsevol aspecte de la cuina.

MIKEL AYESTARAN: ORIENTE MEDIO, ORIENTE ROTO

En els darrers dies l'actualitat internacional s'ha centrat en Israel a causa d'una escalada bèl·lica a la complicada franja de Gaza, un territori situat en el Mar mediterrani, pràcticament en la Península del Sinaí.

A la biblioteca podeu trobar diversos llibres que ens parlen d'aquest conflicte que es va iniciar l'any 1848 i que dura fins avui, responen a la matèria conflicte araboisraelià, són llibres d'història o de geopolítica, algun testimoni i alguna novel·la juvenil.  Hi ha llibres molt interessants i recomanables.

Però avui us volem recomanar, però, un llibre més general, un intent d'explicar-nos què està passant en tota una zona marcada per diferents conflictes. Una zona secularment de pas entre orient i occident, que l'Islam va fer seva durant l'edat mitjana i en la qual es van traçar les actuals fronteres ja en el segle XX, per tal que països com ara França o Regne Unit se n'aprofitessin dels recursos naturals de la zona.

El llibre es diu Oriente Medio, Oriente roto i és de Mikel Ayestaran. Editat per Península.

Des de l'any 2004, el periodista basc Mikel Ayestaran es va convertir en "freelance", per tal de donar cobertura a les notícies de l'Orient Mitjà, una zona del planeta que dóna material per omplir moltes pàgines en la premsa escrita.

Des d'aleshores s'ha convertit en un referent per a conèixer i fer-nos entendre els principals esdeveniments de la zona. Ha passat per Líban, Geòrgia, Iraq, Afganistan, Pakistan, Egipte, Tunísia, Jordània, Líbia, Israel o Palestina.

És un llibre que s'explica a través de les persones, víctimes de les polítiques alienes a ells mateixos, dels cooperants internacionals, dels periodistes. És un llibre que humanitza, ja que posa nom a unes víctimes, que sovint imaginem en abstracte o ens estimem més no imaginar, perquè és massa dolorós posar-se en les seves sabates. 

És un llibre que asseu les bases per a entendre què està passant, d'on venen aquestes ferides que no s'acaben de tancar.  És la mirada del periodista, de l'entès en la zona, del viatger experimentat, però també del pare que ha d'explicar als fills que és això que passa i que ells no acaben d'entendre.

És una invitació a saber més coses i a descobrir la geopolítica i la part més quotidiana  de l'etern conflicte que assola aquesta zona del món.

CHEF BOSQUET: FAST FOOD SALUDABLE

Com cada dilluns, parlem de llibres de cuina que ens arriben a la biblioteca.

Molt sovint són llibres de personatges mediàtics que han adquirit popularitat gràcies a la televisió i a les xarxes socials.

Una altra cosa normal és que el món de la cuina estigui ple d'anglicismes i gal·licismes, paraules de llengües estrangeres que defineixen coses per les quals ja existeixen paraules en català o castellà, que per això tenim llengües molt riques al nostre entorn.

El llibre que avui us portem té les dues característiques, un home - bomber, atleta i xef- que es va fer famós pel seu exitós bloc de cuina saludable i que ha col·laborat en un famós programa de cuina de la televisió i un títol amb un anglicisme de moda.

El llibre es diu Fast food saludable i l'autor és Roberto Bosquet.     

Ens ha cridat l'atenció per la promoció que es fa a la coberta "disfruta de la comida sin remordimientos" i això ens encanta. 

Per què? Perquè sabem que sense alimentació sana la nostra qualitat de vida està en perill i no volem caure en el parany d'alimentar-nos malament per anar de pressa. Perquè tal com es diu en el pròleg l'alimentació és la nostra "gasolina", perquè els remordiments ens fan patir i no volem.

Sembla que a l'avui famós Xef Bosquet li encantava menjar, però necessitava fer una vida sana per a obtenir un major rendiment en els seus entrenaments. D'aquesta manera va començar a trobar receptes a les quals intentava treure'ls el sucre i les farines refinades.

Després de molt experimentar va arribar a conèixer com funcionen els diferents aliments i els processos necessaris per a obtenir un resultat determinat i a partir d'aquí va començar a elaborar les seves pròpies receptes i a compartir-les en Instagram.

Amb aquesta introducció us podeu fer càrrec que la idea és no fer mai dieta, però sí aprendre a menjar, arribar a adquirir uns hàbits saludables eliminant els ultra processats, sense cuinar en excés els aliments, picant fruita o fruits secs naturals o làctic o ous entre hores. Evitant el sucre i les farines refinades, evitant també els edulcorants artificials i altres sucres com ara la mel o la de coco. Menjant el màxim a casa on ens assegurem que les preparacions estan d'acord amb els principis de la vida sana. 

Abans de cuinar s'ha de comprar i Robert Bosquet ens dóna indicacions per a un consum més harmònic amb el medi ambient. I abans d'arribar a les receptes també hi ha una part per als utensilis.

Les receptes estan bé, són prou fàcils i divertides, però els noms continuen estant plens d'anglicismes, que si el "heaven salted caramel" o el "best vegan cheddar", entre els Bàsics.

Per a Picar sense remordiments, trobem un "pudin de chia" o unas "mojito balls". 

La tercera part es titula "Fast Happy starts" i té coses com ara una "pizza de yuca" o un "happy faláfel". Després vindrien els Principalment saludables amb joies com el "pollastre thai" o els "zucci canelo-nni".

Per a acabar els "Healthy endings", postres d'aparença deliciosa a base de productes com ara els dàtils, diferents fruits secs, xocolata negra o carabassa torrada. I encara queden els gelats per a un "Fresh time".

Us hem de dir que el llibre ens ha agradat molt, però els noms no ens acaben de fer el pes.

Això sí, us aconsellem que li doneu una ullada, perquè aprendreu a fer coses diferents, amb aquest toc vegà  i ecològic que ara busca la gent jove, (i els no tan joves) amb ingredients fàcils de trobar, amb algunes excepcions, però tot és posar-se i aprendre a comprar segons quins ingredients.

Per acabar, una mostra, el clàssic "cafè bombón" fet amb 9 g  de llet sencera i sostenible, 9 g  de llet en pols i 3 g  d'eritritol o xilitol. No sabem que és exactament, però ens morim de ganes de provar-lo. Si el xef Bosquet diu que és saludable, nosaltres el creiem.

Agafeu el llibre i gaudiu de la cuina d'avui dia, que no és millor ni pitjor que la d'abans, tan sols diferent.

EDUARDO MENDOZA: TRANSBORDO EN MOSCÚ

Una altra novetat acabada d'arribar a la biblioteca i també acabada de publicar és la novel·la del barcelonès Eduardo Mendoza, Transbordo en Moscú.

Es tracta d'una lectura molt aguda, amb molt de ritme, divertida. Combina reflexió i aventures amb una virtuositat digna d'elogi.

Escrita en primera persona, la narració va a càrrec de Rufo Batalla -alter ego de l'escriptor-, un jove nascut a Barcelona, al qual vam seguir en altres dues novel·les de l'autor, El rey recibe y El negociado del yin y el yang.

En transbordo en Moscú, arribem a la dècada dels vuitanta del segle XX i Rufo es casa amb Carol, filla única d'una adinerada família de la burgesia catalana. D'aquesta manera, l'autor té excusa per a parlar-nos de la classe social que belluga els diners del país,  del seu pensament i manera de fer.

Espanya ha consolidat la Transició. Paral·lelament, Rufo Batalla és conscient dels canvis que s'estan produïnt en un món que es precipita cap a la fi del règim comunista.

Els comentaris sobre la societat que ens envolta, sobre la caiguda de tot un sistema econòmic diferent del capitalista o sobre l'art o la ciència -en boca de diferents personatges- indiquen un gran nivell intel·lectual i una gran lucidesa. Rufo és un espectador dels esdeveniments i de les persones que l'envolten. En aquest sentit estem davant una mena de novel·la històrica.

Així i tot, acabarà recuperant les aventures al voltant del Príncep Tukuula i del fictici regne de Livonia.

És una lectura molt fàcil i entretinguda, molt recomanable. Està impecablement escrita per un gran  nom de les lletres, com és l'Eduard Mendoza.

La podeu trobar a la nostra biblioteca i també a l'espai ebiblio.

MIS RECETAS MADE IN MARRUECOS

És època de Ramadà, segons el calendari musulmà, i a Martorell hi ha una important comunitat de persones procedents del Marroc. A més, a la biblioteca ens agrada viatjar i conèixer altres cultures amb la seva gastronomia.

O sigui que tothom pot estar interessat en el llibre que hem escollit aquest dilluns per estar la cuina. Es tracta d'una edició de Lonely Planet que recull trenta receptes autèntiques i imprescindibles. Es diu Mis recetas made in Marruecos.

Com la nostra, la del Marroc és una cuina mediterrània, que fa servir els ingredients que tenim al nostre abast. Molta verdura, fruita, carn i peix són la base d'una cuina molt rica i molt variada. Sense oblidar els dolços, es clar.

Una de les seves característiques és l'ús d'herbes i espècies, una mica més que a casa nostra. El coriandre o el fonoll, el comí i d'altres, que coneixem, però que no sempre posem a les nostres receptes.

Són especialitats marroquins la "harira", sopa a base de tomàquet, ceba, safrà i coriandre fresc o els "mezze" pa i diversos plats de vegetals com ara la remolatxa, els cigrons o les albergínies. També el "briouat" o la "pastela". Los pinxos, el "chwarma" o el "tajin", entre les carns.

Receptes com ara les mongetes blanques especiades, les pastanagues amb taronja i canyella, la remolatxa amb all i comí o els fideus al vapor amb canyella faran les delícies de tots els amants de les verdures.

El tajin es pot fer amb xai, vedella o pollastre i per gaudir del peix podem triar unes empanadilles, un daurada amb llima i fonoll o unes sardines amb "chermoula".

Entre les postres, trobareu les pastes d'ametlles i panses o la "baklawa", per a ocasions especials.

El té amb menta, calent, dolç i aromàtic és ideal per a mitja tarda acompanyat de galetes.

Tot sembla deliciós.

Per això us recomanem aquest llibre ple de bona cuina d'una part del món que ens queda a un pas de casa nostra, a la part sud del mar que banya Catalunya.

Acostem-nos a la cultura del Marroc, si no físicament, sí fent un viatge amb el paladar.

Aquest llibre està a la secció de cuina a la primera planta de la nostra biblioteca. No dubteu en venir a consultar-lo.

JOSEPH JOFFO: UNA BOSSA DE BALES

Avui us volem recomanar un llibre per a tots els públics. Es diu Una bossa de bales,  Un saco de canicas en la versió castellana.

Joseph Joffo, l'autor,  només tenia deu anys quan l'exèrcit alemany va arribar a París.

El seu pare era un barber jueu i va veure clar que les coses no pintaven bé.
És per això que va decidir enviar al petit Joffo i al seu germà Maurice de només dotze a refugiar-se amb els germans grans residents a Niça. La qüestió era que havien de marxar l'un amb l'altre, sense cap adult que els acompanyés.

Però cap problema, el pare ja sabia el que era fugir i travessar Europa des de la llunyana Rússia amb només set anys. A més, sabia com eren el seus fills d'espavilats.

I sí, els nens van saber aprofitar els deu mil francs que els va donar el pare per a emprendre el viatge i van començar una sèrie d'aventures que canviarien la seva vida per a sempre.

El lector segueix les peripècies dels nens amb una mica d'angoixa fins que s'adona que ser nen durant la Segona Guerra Mundial no era exactament el mateix que ara i els dos germans estaven perfectament capacitats per viure aquest viatge.

El problema és que hi ha coses que no depenen només d'un mateix, sinó que els esdeveniments històrics influeixen.

Així el que podia haver estaat plàcida estança en la Niça vigilada per les tropes de Mussolini es converteix en un malson amb l'arribada de les tropes alemanyes.

No està bé desvetllar els finals i no ho farem, però heu de saber que és una història tendra i a estones divertida, d'aquelles en què es pateix una mica en els moments de més tensió, però que deixa un bon sabor quan s'acaba.

És una lectura curta i optimista que des de la biblioteca us recomanem a persones de totes les edats.

Joseph Joffo va relatar aquesta part de la seva vida en un llibre escrit l'any 1973, una autobiografia que es llegeix com una novel·la.

A la biblioteca de Martorell la tenim en versió catalana i castellana i la trobareu  a la primera planta de la biblioteca, on hem situat les biografies darrerament.

Us hi esperem!

THEODOR KALLIFATIDES: EL ASEDIO DE TROYA

D'entre totes les novetats arribades a la biblioteca, ens hem decidit per llegir i comentar-vos una de les novel·les de l'autor grec, arrelat a Suècia, Theodor Kallifatides.

Nascut l'any 1938, va arribar a Suècia el 1964. Va treballar com a professor de filosofia a la Universitat d'Estocolm, mentre escrivia poesia, contes i novel•les en suec i en grec.

Una persona gran i amb una carrera literària, de la que a Catalunya no sabíem res, fins que Galaxia Gutenberg va publicar l'any 2019 el seu llibre Otra vida por vivir, en català Una altra vida, encara. Després vindrien El asedio de Troya, Madres e hijos / Mares i fills i El passat no és un somni.

El Asedio de Troya és una novel·la relativament curta, però d'una gran bellesa. Narra dues històries paral·leles, en dos moments històrics diferents.

Una d'elles universalment coneguda, La Ilíada, és explicada per una jove mestra als seus alumnes adolescents, l'any 1945, durant l'ocupació alemanya d'un petit poble de Grècia.

Les circumstàncies de la narració amb el rerefons de l'ocupació nazi i de les nefastes conseqüències són la segona història.

Han passat deu mil anys, la manera de fer guerra potser ha canviat en les formes, però no en allò que és essencial. En el patiment, en la deshumanització. Assetjadors i assetjats són persones bàsicament iguals, amb els mateixos interessos i passions, però la guerra els situa en plans diferents i irreconciliables.

És una novel·la amb una important dimensió filosòfica i d'iniciació. El jove protagonista, amb només quinze anys, coneix l'amor per primera vegada, mentre sent per primer cop la narració de la gran epopeia grega i viu els traumàtics esdeveniments que van marcar la història d'Europa i la seva pròpia existència.

La gran tensió narrativa en la part del segle XX és la que dota a tota la narració d'una sensibilitat especial. El relat de les aventures d'Aquil·les i Hèctor posen èmfasi en els sentiments de les persones, però també s'expliquen detalladament les lluites més ferotges entre els herois. I veiem com, més enllà dels enfrontaments en el camp de batalla, dones i joves són les principals víctimes d'aquesta guerra que se situa en la base de la nostra cultura.

Es tracta d'una lectura molt recomanable que ens ha servit per a conèixer a Kallifatides i la seva veu reflexiva,  crítica i sensible.

Podeu trobar aquest llibre en la nostra biblioteca i també en versió digital en https://biblioteca.ebiblio.cat.

TONI MONNÉ: L'HORA DEL VERMUT

Avui hem triat el llibre L'Hora del vermut, 150 receptes per assaborir. En Toni Monné ens porta amanides, tapes fredes, broquetes, pinxos, "gildes", llaunes i salaons, a la planxa i fregits... còctels amb vermut, plats amb vermut. Editat per Cossetània i amb fotografies de Xabier Mendiola.

Ens trobem amb un llibre força interessant per gaudir i saber una mica més sobre la història del vermut, des dels vins aromatitzats de les antigues civilitzacions fins als nostres dies.

"Prendre el vermut" "Fer el vermut", "l'hora del vermut", són frases metonímiques (amb les quals designem l'hora o el moment amb la beguda que s'acompanya habitualment) que s'han convertit en sinònims de fer un aperitiu o picar unes tapes amb els amics abans de dinar o sopar; fins i tot, per substituir un dinar o un sopar per unes bones tapes il·lustrades.

El vermut s'ha convertit en excusa, en fil conductor d'un acte social que està adquirint les dimensions d'un nou fenomen gastronòmic, autèntic ritual per a sibarites urbans.

Arriba a la península Ibèrica i entra per Barcelona, com no. Un nom: Flamilio Mezzalama

Però llegiu el llibre que us ho explica.

Anem a les receptes:

Assortit de cremes fàcils per untar,

Crema de musclos amb escabetx, 200 g. formatge d'untar i 1 llauna de musclos amb escabetx.

Crema de carxofes amb anxoves, 200 g. de formatge d'untar, 1 pot de cors de carxofa, 6 filets d'anxova amb oli.

Crema d'olives, 200 g. formatge d'untar, 1 gra d'all, 50 g. d' olives.

Pebre, sal, torradetes.

Brandada de bacallà, amanida de marisc, ensalada russa, seitons en vinagre, porros a la vinagreta, crema d'albergínies i tonyina amb galetes salades.

Pinxo de foie amb ceba caramel·litzada.

Broquetes Yakitori.

Pinxo de tomàquet alvocat i formatge manxego tendre a l'oli d'alfàbrega.

"Cojonudos"-rotllets de salmó fumat amb salsa tàrtara. I de calents també n'hi ha uns quants,

Navalles amb oli de soja i gingebre.

Secret ibèric amb codonyat.

Ortigues de mar arrebossades.

Microcroquetes de formatge blau.

Truita de patates amb xoriço ibèric.

I uns quants còctels on l'ingredient principal és el vermut:

El President, Lluna, Iza&It, Vermouth Sour, Old Tarraco, London Cup.

Esperem que a partir d'ara els vostres vermuts siguin molt més variats.

Un hi esperem a la biblioteca amb aquest llibre i molts més, a la nostra secció de cuina.

NOVETATS SANT JORDI 2021

Sant Jordi és un dia per a voltar pel carrer, per veure llibres, comprar-ne si es pot, gaudir de l'ambient, de les roses, de la primavera, un dia que els amants dels llibres esperem amb ganes.

Passat uns dies, però, ja és hora de venir a la biblioteca a veure quines novetats tenim de les que vam veure passejant, i no vam poder comprar -el pressupost per llibres sempre és limitat, per gran que sigui.

I sí, ja tenim a la biblioteca algunes de les novetats:

Les que es van presentar a la biblioteca, per descomptat:

Gerard Quintana. L'home que va viure dues vegades.

Salvador Alsius. Com TV3 no hi ha(via) res.

Marc Artigau. Jo era el món.

Najat El Hachmi. Dilluns ens estimaran.

Xavier Bosch. La dona de la seva vida.

Però hi ha molts altres llibres per a descobrir.

Assenyalaré els que han cridat l'atenció a qui escriu aquest post, una visió parcial sense dubte.

Theodor Kallifatides, escriptor grec nascut l'any 1938, ha desenvolupat la seva carrera en Suècia. Aquest Sant Jordi ens ha deixat el seu llibre El asedio de Troya, una història que barreja l'ocupació nazi d'un petit poble grec durant la Segona Guerra Mundial amb el relat de la Guerra de Troia.

De l'Eduardo Mendoza hem rebut el darrer lliurament de la sèrie protagonitzada per Rufo Batalla. Després de El rey recibe i El negociado del yin y el yang, ara ens arriba Transbordo en Moscú. Estic segura que ens proporcionà estones de diversió i aventures, però també de reflexió, en la línia del que ens té acostumat aquest prestigiós autor.

També tenim a punt la darrera aventura del comissari Kostas Jaritos. Ética para inversores, de l'autor Petros Márkaris ens endinsarà en el cas de la mort d'un inversor àrab en Atenes, amb el rerefons dels problemes socials que assolen el nostre món.

Entre els més populars puc anomenar autores com ara l'Elisabet Benavent, amb el seu llibre El arte de engañar al karma o com la Julia Quinn, amb la novel·la romàntica que va donar peu a la primera temporada de la sèrie Bridgerton, El duque y yo. O la tercera part de la trilogia La Mansión, d'Anne Jacobs.

Podeu veure totes les novetats en aquest enllaç a la nostra biblioteca virtual. https://bibliotecavirtual.diba.cat/novetats

Un hi esperem a la biblioteca.

YEWANDE OMOTOSO: LA VEÏNA DEL COSTAT

Yewande Omotoso és novel·lista, arquitecta i dissenyadora resident a Sud-àfrica, nascuda a Barbados i que va créixer a Nigèria. 

Aquesta biografia s'assembla a la de l'Hortensia, la protagonista del llibre que avui us presentem. Amb la seva veïna, la Marion conformen la història d'una relació complicada. El rerefons de tot és l'educació que totes dues han rebut i les circumstàncies de les seves vides. 

A hores d'ara de la vida, ja sabem que la llibertat individual és parcial. Elles no van triar ni la família, ni la raça, ni el moment històric del país en el qual van viure. I aquesta és la base de La veïna del costat, de la Yewande Omotoso. 

L'Hortensia va patir des de jove el racisme en l'Anglaterra de la segona meitat del segle XX. Així i tot va triomfar com a dissenyadora i es va casar amb un home blanc. Tots dos van marxar a Nigèria per raons laborals i ja jubilats es van traslladar a Sud-àfrica, un país llargament marcat per l'apartheid.

Un cop allà es van instal·lar en un elitista barri de Ciutat del Cap on van coincidir amb la Marion, d'ascendència lituana, arquitecta jubilada i personalitat destacada entre les dones del seu barri residencial. 

La relació entre les dones -una negra i una altra blanca- és d'autèntica animadversió.
A partir d'aquest fet, l'autora construeix una història plena de girs inesperats, d'ironia i de tendresa. És a estones divertida, a estones dura. Podríem dir que és molt cinematogràfica, amb episodis plens de càrrega emocional que fins i tot ens faran caure alguna llàgrima.

Temes com ara l'amor, el matrimoni, la maternitat, l'educació dels fills,  la relació amb els pare, etc. apareixen marcant la vida personal de dues dones triomfadores professionalment parlant. Com a teló de fons, el conflicte racial i l'enorme desigualtat d'un país que es va aprofitar durant molt de temps del població negra per afavorir a la minoria blanca que va venir d'Europa. 
Totes dues dones fan una reflexió sobre les seves respectives vides, mentre els lectors ens veiem immersos en el relat, passant pàgines ràpidament i gaudint d'alguns dels personatges secundaris.

Una lectura fàcil i instructiva. D'aquelles que ens fan descobrir nou vocabulari -en català- i a anar al google a buscar llocs i història.
I és que Àfrica ens resulta desconeguda i llunyana. Però la literatura, les emocions i els sentiments humans són universals.

 

TENNESSEE WILLIAMS: LA NIT DE LA IGUANA

El mes d'abril, el club de lectura de nit es va reunir per videoconferència per tal de comentar l'obra de teatre de Tennessee Williams, La nit de la iguana, en una versió de Carlota Subirós.

Aquesta obra es va representar durant el mes de març al TNC i una lectora ens va informar de la possibilitat de visionar-la on line, a través de la pàgina https://www.tnc.cat/ca/tncdigital. Una proposta molt interessant.

La majoria del grup va coincidir en la sorpresa que va generar la lectura d'aquesta obra. 

Sempre ens fa mandra llegir teatre, però la majoria vam valorar molt positivament aquest text dramàtic.

Diferents lectors vam anar expressant coses que no vam acabar d'entendre durant la lectura, i la tertúlia va sevir -més que mai- per a intercanviar idees, les quals ens van ajudar a tothom.

Tots vam reconèixer que el primer acte se'ns va fer més difícil de llegir. 

No acabàvem d'entendre la història d'un guia - Shannon, un sacerdot excomunicat-que intenta obligar a un grup de turistes, a desviar-se de l'itinerari concertat amb l'agència. El lloc on les porta és un hotel decadent apartat del poble, en mig de la selva de Mèxic a la vora de l'oceà.

A l'hotel coneixem a la Maxine, la sensual propietària que acaba de quedar vídua. 

També a altres hostes, com ara una família d'alemanys o a una parella gens convencional, un vell poeta i la seva néta, que es passeja pel món malvivint amb el que guanyen recitant i pintant aquarel·les.

Aviat detectem una mena triangle amorós, Maxine s'interessa pel Shannon i aquesta per la Hannah.

També anem coneixent les causes de l’excomunió del Shannon.

A mesura que avança, el text es va consolidant amb diàlegs extraordinàriament precisos, amb algunes frases "mordaces" i amb molta filosofia de vida.

A alguns lectors ens ha costat més que a d'altres, entrar en el joc simbòlic de l'obra.

Aquest grup de personatges que es troben a l'hotel amb el pes del seu passat i de la seva culpa i dels seus traumes, atrapats per una realitat complicada, tan lligats com la iguana caçada pels mexicans per a utilitzar-la com aliment.

Una lectora parla de la soledat en la qual es troben tots ells, un lector de l'idealisme que veu en alguns.

En general, tothom opina que l'obra és una reflexió davant la manera que les diferents persones ens enfrontem a la vida.

El tema de la religió és molt important.

També el de la sexualitat. Els dos personatges femenins més importants, Maxine i Hannah són oposats en aquest sentit. Hannah és com un àngel asexual, mentre que Maxine és una dona molt sensual. Shannon se sent atret per "l'àngel", però en realitat és molt més afí a Maxine.

Un altre símbol és el poema que el vell acaba. És la vida un poema?  O era el poema sense acabar, la raó de la llarga vida del vell?

No hem acabat d'entendre el paper dels personatges alemanys, de viatge per Mèxic mentre segueixen els avenços de Hitler en la SGM. I ens ha costat veure, la possible homosexualitat de la dona més destacada del grup de turistes.

Alguns ens preguntem si el Shannon és un malalt mental, mentre que per a d'altres està clar que és un home turmentat pels sentiments de culpa a causa de la seva educació religiosa, en clara dissonància amb la seva sensualitat. 

L'escena de Shannon lligat a l'hamaca és el zenit de la història. Un moment en què aquest es va tranquil·litzant gràcies a una infusió que li dóna Hannah i que està ple de frases de gran profunditat.

La història té un desenllaç que en opinió d'alguns suposa un alliberament i per altres no tant.

Una lectora ens recomana el visionat de la pel·lícula de John Huston de l'any 1964 u ja la tenim encarregada a una biblioteca. Tan aviat la tinguem l'anirem passant perquè tothom la pugui veure a casa seva.
Amb la lectura de teatre ens retrobarem l'any que ve i esperem que puguem anar al TNC de forma presencial, dins el programa Llegir el teatre.

CATI AGUILÓ: L'EROTISME A LA CUINA

Avui és dilluns i ens toca anar a la cuina. En aquesta ocasió hem trobat un llibre ben especial.

Havíem sentit parlat d'aliments afrodisíacs, gràcies als quals pot ser una experiència eròtica molt estimulant. Això és el que ens presenta el llibre de la Cati Aguiló, editat per Documenta Balear. El títol és L'erotisme a la cuina.

El pròleg es força bonic i el contingut, una cuina excel·lent, desitjada i plena de detalls eròtics.

Us fem menció dels aliments més afrodisíacs: l'all, les cloïsses, l'angelot (peix de la família dels taurons), l'anguila, l'anís estavellat, l'api, caragol de mar, el verat, la canyella, el caviar, el clau, el ginebró, l'espàrrec, les gambes, el préssec.

Fer un àpat ben gustós amb aquests ingredients tan saborosos no sembla gens difícil.

El que ens ha cridat més l'atenció, però, són els préssecs. Sembla que pels xinesos representes els genitals femenins amb el seu fruit i el suc el comparen amb els efluvis vaginals.

Imagineu una recepta per esmorzar, el nom de la qual sigui Bon dia, estimat! Bon dia, estimada! I que porti com a ingredients, plàtan, iogurt, mel i canyella. Quin bon desdejuni, especialment, si estem en bona companyia. O uns Espàrrecs Cupido o un plat que es digui, Quina meravella!

Tot és maco, aromàtic, lleuger... ideal per l'amor. Des dels plats principals fins a les postres. 

I no falten les begudes, còctels i combinats: Cosmopolitan, Grasshopper, Licor d'ou, Gin petó, Nit de bogeria, Poció d'amor...o el vi negre, tan senzill com exquisit.

Hi ha bellíssimes il·lustracions i fins i tot alguna poesia amorosa.

Apa a triar menú que s'acosta St. Jordi! I aquest dia hem d'homenatjar l'amor. 😉❤️

NAJAT EL HACHMI: DILLUNS ENS ESTIMARAN

D'ençà que l'any 1944 es va atorgar el Premio Nadal, per primera vegada a Carmen Laforet per la seva obra Nada, han passat més de setanta anys.

Najat El Hachmi és la setzena dona que ha aconseguit aquest premi. Formen part d'aquesta exclusiva llista dones a les quals admirem molt, com ara Carmen Martín Gaite, Ana Maria Matute o més recentment Alicia Giménez Bartlett o Care Santos.

És per això, que a la Biblioteca ens hem sentit molt orgullosos de rebre a la Najat El Hachmi, la darrera guanyadora d'aquest premi de l'editorial Destino, per a obres inèdites en llengua castellana.

La presentació de la seva novel·la El lunes nos querrán -en català Dilluns ens estimaran- va tenir lloc el passat 15 d'abril a la Terrassa de la Biblioteca.

L'acte va ser presentat per la Mercè Parera, directora de la Biblioteca i va comptar amb la presència dels regidors de l'Ajuntament de Martorell, Andreu González i Elisabeth Plaza.

L'autora va parlar del procés de creació de la novel·la i va respondre a les preguntes dels presents.

Aquí podeu escoltar a la Najat El Hachmi parlant del seu llibre.

A la Biblioteca ja hem llegit aquesta novel·la i us la podem recomanar amb tota sinceritat.

Es tracta d'un relat escrit en primera persona, que parla de l'amistat molt íntima entre dues noies d'origen magribí d'un poble pròxim a Barcelona.

Coneixem a les dues protagonistes quan aquestes tenen 17 i 20 anys respectivament,  i s'obren a la realitat que suposa establir relacions sentimentals en el si d'una comunitat molt estricta en les seves normes cap a les dones i a inserir-se laboralment. La Naïma i la seva amiga saben que la llibertat passa per la independència econòmica, però no és gens fàcil en una societat que situa a les dones amb el seu origen en unes feines determinades.

Durant el seu itinerari vital, les dues amigues viuen situacions relacionades amb els problemes d'alimentació, amb la maternitat, el matrimoni i el divorci, amb l'explotació laboral, amb l'habitatge, amb la conciliació laboral, la violència sexual... Problemes tots que formen part de la vida de pràcticament totes les dones. Elles, a més, han de lluitar contra la religió dels seus ancestres, que les situa en una posició molt subordinada dintre de la seva societat. També contra el racisme imperant en la societat en què viuen, que les considera mà d'obra barata o les valora pel seu exotisme, segons els casos.

La novel·la va creixent en matisos i en complexitat segons avança i arriba a les escenes més dures i cruels, fins a arribar a un final, que no us podem desvetllar.

Com a dones, ens ha agradat que es visibilitzi  la problemàtica de les dones musulmanes que viuen al nostre país. No són problemes diferents dels de la resta de les dones: són els mateixos més alguns de més.

Us hem de dir, que la Najat El Hachmi ens va dir que hi ha lectores musulmanes que li escriuen per dir-li com suavitza la realitat, que de vegades és molt més dramàtica del que apareix a les pàgines d'aquest relat. 

Des d'aquí donar les gràcies a la Najat El Hachmi, ja que ha estat un plaer tenir-la en la Biblioteca presentant aquest Dilluns ens estimaran.

Aquest llibre està a la vostra disposició pel préstec tant en llengua catalana com castellana, a la nostra biblioteca de Martorell.

També el podeu aconseguir a l'espai ebiblo de les Biblioteques Públiques de Catalunya.